Imprudència amb resultat de lesions. Conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques. Danys per imprudència (0030/98)

Sentència

Magistrats

Yves Picod

SENTÈNCIA 08-99 DE 24 DE MARÇ DE 1999

Ponent M.I. Sr. Yves Picod

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en la present causa en data 10 de setembre de 1998, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem d'absoldre i absolem Talavera dels delictes que se li imputaven. Que hem de condemnar i condemnem Blasco com autor responsable del delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal, dels delictes menors de conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques i de danys per imprudència dels articles 305 i 337 del Codi Penal i de la contravenció penal de lesions per imprudència de l'article 348.5 del mateix codi Penal, a la pena de DOS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, multa de CINQUANTA MIL PESSETES i suspensió del permís de conduir durant sis mesos i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, es condemna Blasco solidàriament amb la Cia. Guerrero al pagament a: 1) Talavera de la quantitat de 250.000.- pts. 2) Codina de la quantitat global de 1.301.339.- pessetes en concepte de danys i perjudicis soferts, desestimant el demés de la demanda i fent-se reserva d'accions civils per la reeducació si es presenta imprescindible".

RESULTANT: que Machado, advocat defensor de Blasco, formulà recurs de Suplicació en base a l'art. 3.4 i 3.5 del Decret regulador. Fonamenta aquest recurs en el fet que la sentència no fa una narració precisa dels fets, i per error en l'apreciació de la prova, demanant en conseqüència la revocació de la sentència recorreguda. Considera que existeix una concurrència de culpes: 10% pel seu representat i del 90% per a Talavera. Sosté que aquest accident es va produir per la manca de prudència de Talavera, qui de manera imprudent va efectuar el gir a la seva esquerra. Manifesta també que la pena de suspensió del permís de conduir és molt excessiva i que pot tenir conseqüències negatives pel treball que efectuà el seu defensat de representant.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal sol·licità també la revocació de la sentència, adherint-se parcialment al recurs del condemnat, en base a l'art. 3.5, per error en l'apreciació de la prova. Manifesta que la conducta de Talavera va ésser també imprudent i demana per a aquest una sanció penal de un mes de presó condicional i una multa de 30.000.-pts. Sol·licita també una corresponsabilitat de culpes del 85% per Blasco i del 15% per Talavera, havent-se d'indemnitzar solidàriament amb les seves respectives companyies. I pel que fa a Blasco sol·licita dos mesos de presó condicional, multa de 100.000.-pts i 6 mesos de retirada del permís de conduir.

RESULTANT: que Bueno, advocat en defensa de la Cia. Guerrero no s'oposa al recurs presentat. Considera que en efecte existeix una falta per part de Talavera en la seva maniobra.

RESULTANT: que les Lletrades Cepeda i Amador en defensa, respectivament, de la Cia. Elías i de Codina s'oposen al recurs presentat. Manifesten que el recurrent anava a una velocitat excessiva i que Talavera tenia l'intermitent esquerra en funcionament. Demanen en conseqüència la confirmació total de la sentència.

RESULTANT: que Bueno, Lletrat en defensa de Talavera s'oposà per les mateixes raons al recurs formulat. Afegeix que de totes maneres en primer lloc el Tribunal tindria que desestimar aquest recurs per no haver formulat pretensió específica de modificació de la sentència recorreguda i de no respectar les normes requerides per l'art. 5 del Decret de Suplicació.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: que el Tribunal Superior sempre va interpretar de manera extensiva l'art. 5 del Decret Regulador del recurs de Suplicació, de 13 de juliol de 1990, per compensar l'absència de recurs d'apel·lació i permetre així indirectament d'iniciar un doble grau de jurisdicció, anticipant així la reforma actual del Codi de Procediment Penal, i això de manera favorable als drets del justiciable. En la seva sentència de data 12 de juliol de 1996 el Tribunal Constitucional va anar fins a afirmar que els Tribunals , de conformitat amb els principis recollits a l'article 10 de la Constitució, hauran de resoldre sempre sobre les pretensions que els siguin formulades i només podran desestimar-les per motius formals si el defecte és insubsanable, fent-ho així prevaldrà el dret al recurs sobre altres consideracions legals. Doncs no hi ha lloc a desestimar aquest recurs.

CONSIDERANT: en quant al fons, que Ribes, únic testimoni dels fets, va insistir sobretot el dia de la Vista Oral davant el Tribunal de Corts que Blasco anava a una velocitat superior a 110 km/h, és a dir amb excés de velocitat, sense prendre mesures adequades per a evitar el cotxe que el precedia. Afegeix que va veure com si el vehicle del condemnat intentés avançar a l'altre per la dreta, no fent-ho, anant cap a l'esquerra i topant contra l'altre vehicle. El mateix Blasco va confirmar que anava a una velocitat de 100 km/h.

CONSIDERANT: en canvi que el cotxe de Talavera estava quasi aturat. Afirma haver accionat l'indicador esquerra per girar vers l'Hotel molt abans d'efectuar la maniobra de canvi de direcció, no havent-hi cap element del sumari que contradigui la seva declaració. Nonobstant es pot reprotxar una petita falta consistent a no haver pres totes les mesures adequades per a evitar aquest accident, tenint en compte que en el darrer moment no va mirar prèviament pel retrovisor per assegurar-se si qualsevol altre vehicle efectuava una maniobra d'avançament.

CONSIDERANT: En conseqüència es pot considerar que existeix, com ho sosté el Ministeri Fiscal, una concurrència de faltes i de causalitat en l'accident. Però la falta de Talavera és mínima en comparació amb la de Blasco, que va conduir amb excés de velocitat, en estat d'embriaguesa i sobretot sense prendre les mínimes mesures al moment de veure l'altre vehicle gairebé aturat amb l'intermitent esquerra en funcionament. Només es pot justificar un 10% de participació de l'acció de Talavera en la causa de l'accident, i una sanció penal simbòlica d'una multa de 10.000.- pts. En canvi Blasco té que suportar el 90% de la responsabilitat de l'accident. La sanció penal pronunciada contra ell està justificada però únicament en quant a la suspensió a concurrència de 5 mesos de suspensió del carnet de conduir, tenint en compte les conseqüències personals d'aquesta retirada.

CONSIDERANT: Que pel que s'ha dit s'ha de estimar parcialment els recursos interposats, declarant d'ofici les costes processals del mateix.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Estimar parcialment els recursos de Suplicació interposats pel Ministeri Fiscal i per Blasco, i consegüentment revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 10 de setembre de 1998, dictada en la causa núm. 57-2/97.

Es declara la responsabilitat de l'accident en el 90% per Blasco, i del 10% per a Talavera, confirmant els pronunciaments de la sentència pel que respecta a Blasco, i la pena imposada al mateix a excepció de la retirada del carnet de conduir que es redueix a 5 mesos. Pel que respecta Talavera se'l condemna com a co-autor responsable del delicte major de lesions per imprudència, del delicte menor de danys per imprudència, i de la contravenció penal de lesions per imprudència, dels articles 197, 337 i 348.5 del Codi Penal, a la pena de 10.000.- pessetes de multa.

En concepte de responsabilitat civil se'ls condemna solidàriament amb les seves respectives Companyies d'assegurances Guerrero i Elías, a efectuar les indemnitzacions fixades en la sentència del Tribunal de Corts, en els límits de la seva responsabilitat.

Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.