RECURSOS ADMINISTRATIUS. Contra la desestimació d’un recurs no es pot interposar un nou recurs de la mateixa naturalesa. No procedeix considerar el segon recurs com una demanda jurisdiccional i traslladar-lo a la Batllia.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000063/2023 ORIGEN.- 1000044/2022 - 0

NIG: 5300545320220000067

SENTÈNCIA 4-2024

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ayuso

Representant: Sra. Varesc

Advocada: Sra. Cañellas

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA

Representant: Sra. Plaza

Advocada: Sra. Castrillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 16 de febrer de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000044/2022.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Ayuso va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l’acord adoptat en data 29 de juny de 2022, que va inadmetre el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d’Estat de Justícia i Interior de 13 de desembre de 2021, per la qual s’havia denegat la sol·licitud d’adquisició de la nacionalitat andorrana presentada per l’agent.

La sentència de 3 de juliol de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en essència, en que si l’Administració és considerava incompetent per conèixer del seu recurs, havia de donar trasllat del mateix a l’òrgan jurisdiccional competent.

3.- La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Argumenta en substància que la resolució del primer recurs administratiu que va interposar l’agent ja indicava les vies d’impugnació procedents, i que s’havia de presentar demanda davant de la Batllia, i no un nou recurs administratiu davant del Govern. D’altra banda, el trasllat de documents entre administracions no inclou les sol·licituds que s’han d’adreçar als òrgans jurisdiccionals.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, l’objecte d’aquest procés versa sobre l’examen de la legalitat de l’acord adoptat pel Govern en data 29 de juny de 2022, que va inadmetre el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d’Estat de Justícia i Interior de 13 de desembre de 2021, per la qual s’havia denegat la sol·licitud d’adquisició de la nacionalitat andorrana presentada per l’agent.

Per tal de resoldre adequadament la qüestió controvertida, convé fer una breu referència a la cronologia dels fets que han precedit la resolució impugnada:

El 27 de setembre de 2021 l’agent va presentar una sol·licitud d’adquisició de la nacionalitat andorrana.

El 13 de desembre de 2021 la Secretaria d’Estat de Justícia i Interior va denegar l’anterior sol·licitud, per manca dels requisits necessaris.

El 25 de gener de 2022 la interessada va formular recurs administratiu contra l’anterior resolució, que va ser desestimat per acord del Govern de 30 de març de 2022.

El 29 d’abril de 2022, l’agent va presentar un nou recurs administratiu davant de Govern, que va ser inadmès a tràmit per la resolució ara impugnada de 29 de juny de 2022.

En aquest punt, resulta necessari efectuar una precisió respecte de les al·legacions que fa la part apel·lant en el seu escrit de recurs, en el qual es refereix de manera reiterada a una inexistent resolució de 25 de gener de 2022, que contindria la resolució final de Govern. Aquesta menció no s’ajusta a la realitat, ja que en la data indicada no es va dictar cap resolució, sinó que va ser el moment en què l’agent va interposar el seu primer recurs administratiu, com s’ha exposat en l’apartat c) anterior. En conseqüència, la representació de la recurrent incur en una evident inexactitud en la seva exposició de fets.

Tercer.- És ben evident que, un cop desestimat el recurs administratiu que l’agent va formular el 25 de gener de 2022, cosa que va tenir lloc mitjançant l’acord de Govern del 30 de març següent, no procedia interposar un nou recurs de la mateixa naturalesa davant del propi Govern, sinó que la interessada havia de formular la corresponent demanda davant la jurisdicció administrativa, tal com expressament se li va fer constar en la indicació dels recursos pertinents que conté la indicada resolució de 30 de març de 2022.

La improcedència d’aquest nou recurs administratiu resulta de l’article 124 del Codi de l’Administració (actual article 129.4), segons el qual la resolució del recurs posa fi a la via administrativa. En l’actual text consolidat del Codi, l’article 132.a) referma aquest principi, quan estableix que s’exceptuen de la preceptiva interposició prèvia d’un recurs administratiu, per tenir accés a la via jurisdiccional, els actes que impliquin la resolució d’un recurs administratiu. Així mateix, l’article 133 disposa que, contra la desestimació expressa o presumpta d’un recurs administratiu, els interessats poden interposar recurs davant la jurisdicció administrativa, i no contempla la possibilitat de formular un nou recurs davant la pròpia Administració.

En aquest mateix sentit ja es va pronunciar la sentència d’aquesta Sala núm. 50-1997, d’11 de desembre, segons la qual:

“D’altra banda, l’article 124 del Codi de l’Administració (...) estableix expressament que la resolució del recurs, sigui de reposició, sigui d’alçada, posa fi a la via administrativa.

El tenor literal d’aquest precepte és concloent quan afirma que la resolució del recurs, de reposició o d’alçada, posa terme a la via administrativa. La conseqüència obligada és que, contra la resolució expressa o tàcita d’un recurs administratiu, resulta improcedent formular un nou recurs d’aquesta naturalesa, ja que no es pot reobrir la via administrativa, definitivament acabada en virtut del recurs interposat primerament, segons ho estableix expressament l’article 124 in fine del Codi de l’Administració”.

En conseqüència, la decisió ara impugnada de 29 de juny de 2022, que va inadmetre el segon recurs administratiu formulat per la part agent, resulta ser plenament ajustada a dret.

Quart.- La recurrent considera que l’Administració, un cop presentat aquest segon recurs administratiu, havia de donar-ne trasllat directament a la Batllia, per a la seva ulterior tramitació.

Aquest argument ha de ser rebutjat per tres raons fonamentals. En primer lloc, per la naturalesa radicalment diferent que tenen un recurs administratiu i una demanda jurisdiccional. El primer comporta la petició de revisió d’un acte que ha de realitzar la pròpia Administració que el va dictar i que té la doble finalitat de posar remei a una possible lesió de la situació jurídica de l’interessat, però també la de permetre a l’ens públic corregir els seus propis errors i establir criteris homogenis d’actuació quan correspon resoldre a un òrgan superior. En canvi, la demanda jurisdiccional suposa l’exercici d’una acció davant dels tribunals de justícia, que tenen encomanat el control de l’activitat administrativa, de manera que aquest és extern a la pròpia Administració i materialitza el dret a la jurisdicció que garanteix l’article 10 del text constitucional.

En segon lloc, perquè l’article 113 del Codi de l’Administració (actual article 112), quan prescriu que, si una autoritat es considera incompetent per conèixer d’una determinada sol·licitud, l’ha de traslladar a l’autoritat que estimi competent, s’està referint exclusivament als òrgans administratius, que són el que regula el Codi, però no als jurisdiccionals, que conformen un altre poder de l’Estat i estan regulats per la seva pròpia normativa. La diferent naturalesa entre recurs administratiu i demanda jurisdiccional, abans apuntada, impedeix presumir que quan un ciutadà interposa el primer, en realitat pretén formular una demanda. A més, els diferents requisits de forma aplicables en un i altre supòsit impedeixen també establir aquesta presumpció. Des d’aquest punt de vista, la referència que la recurrent fa a l’article 13.1 del Codi de l’Administració és totalment improcedent, ja que aquest precepte considera com a integrants de l’Administració pública el Govern i els òrgans posats sota la seva direcció, categoria en la que de cap manera es poden incloure els tribunals de justícia, que conformen el poder judicial de l’Estat.

En darrer terme, l’article 37 de la Llei de la jurisdicció administrativa llavors vigent disposava taxativament que la demanda havia de ser presentada davant del Tribunal de Batlles, cosa que no va fer la interessada, que va interposar clarament un nou recurs administratiu davant del Govern.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa la Sra. Ayuso contra la sentència dictada el 3 de juliol de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.