Família- el refús del conveni regulador no pot comportar la denegació de la petició de divorci (273/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-273/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de març de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.Ropero Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M Ropero Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.Ropero Sr. Pere Pastor Vilanova i M.Ropero Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 21 de maig del 2012 la representació processal del Sr. Agullo i la Sra. Palmer van formular demanda conjunta de divorci de mutu acord manifestant que van contreure matrimoni el dia 16 de maig del 2009 i que, fruit d'aquesta relació, va nàixer un fill el 16 de setembre del 2003, que el 14 de desembre del 2009 els esposos van presentar demanda conjunta de separació, que va ser declarada per la Sentència de 15 de gener del 2010 aprovant aquesta el conveni regulador presentat pels esposos, i sol·licitant que s'acordés la dissolució del matrimoni per causa de divorci i es ratifiquessin la totalitat de les mesures referents a l'atribució de la guarda i custòdia, règim de visites i import de la pensió d'aliments a favor del seu fill acordades en el seu dia.

II.- El Mgfc. Ministeri Fiscal va interessar que, per una millor protecció dels drets del menor Ropero i per assegurar el seu lliure i normal desenvolupament, es dictés resolució mantenint la pàtria potestat del nen compartida entre els dos progenitors, atribuint la seva guarda i custòdia a la seva mare, confirmant el règim de visites establert a favor del seu pare i fixant una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Agullo de 700 euros mensuals, en comptes dels 500 euros previstos al conveni de separació dels esposos, així com el 50% de les seves despeses extraordinàries.

III.- Les parts es van oposar a aquesta decisió del Mgfc. Ministeri Fiscal i la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 3 d'octubre del 2012 va decidir desestimar la demanda de divorci formulada de comú acord pels Srs. Agullo i Palmer, sense fer especial pronunciament sobre les costes processals.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Agullo i Palmer i, de conformitat amb els arguments que exposen, demanen la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.Ropero Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat que en data 15 de gener del 2010 l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència estimant la demanda de separació promoguda de comú acord pels Srs. Agullo i Palmer i aprovant el conveni regulador dels efectes civils de la mateixa de data 14 de desembre del 2009, en el què s'acordava, entre altres coses, que la guarda i custòdia del fill dels litigants s'atorgava a la Sra. Palmer, comprometent-se el Sr. Agullo a pagar la suma de 500 euros mensuals en concepte d'aliments en favor del menor, petició que reiteraven en la seva demanda de divorci plantejada de comú acord.

La Sentència d'instància va desestimar la demanda de divorci formulada pels recurrents considerant que, atès que el Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu informe entenia que el Sr. Agullo havia de fer-se càrrec d'una pensió mínima de 700 euros mensuals en concepte d'aliments en favor del seu fill i que els demandants no s'havien avingut a aquesta modificació, els esposos haurien d'instar un procediment contenciós de divorci i contra aquesta decisió s'alcen els recurrents argumentant que el Tribunal d'instància no pot impedir que ells es divorciïn perquè no s'han avingut a l'augment de la pensió d'aliments de la què s'ha de fer càrrec el Sr. Agullo en favor del seu fill que entenia procedent el Mgfc. Ministeri Fiscal.

II.- Com a primer greuge contra la resolució d'instància argumenten els recurrents que l'article 61.1 sols es refereix a les demandes de separació de mutu acord, però no a les conjuntes de divorci, de tal manera que en aquestes no és precís presentar un conveni regulador, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, l'article 43.2 LQM disposa textualment que "si el divorci és sol·licitat pels dos cònjuges, o per un de sol amb el consentiment de l'altre, ha d'haver- se proposat un conveni relatiu als fills i als béns al que fa referència l'article 61", raó per la qual no es pot dubtar de la necessitat d'incorporar aquest conveni a la demanda, ja que, com posa de relleu la Sentència d'instància, aquest requisit no és una mera formalitat, sinó que la seva aportació condiciona l'exercici del procés de comú acord per part dels interessats, entre altres coses perquè, d'acord amb l'article 43 LQM, per tal de demanar el divorci no és precís que existeixi una Sentència de separació prèvia, ni tant sols una demanda en aquest sentit, o el procediment es pot haver endegat per un d'ells sense acord de l'altre, de tal manera que pot ser que no s'hagi signat cap conveni.

III.- Argumenten els recurrents que la declaració de divorci i la modificació de l'import de la pensió d'aliments són dues qüestions molt diferents. No obstant, l'aprovació del conveni, o la decisió sobre les modificacions a les què s'ha de sotmetre, és un requisit indispensable per l'estimació de la demanda de separació o divorci, perquè no poden declarar-se sense que quedin fixades les mesures que regiran la situació dels esposos i les relatives als fills, o es fixin mitjançant una resolució posterior, possibilitat aquesta darrera que no preveu l'ordenament andorrà.

IV.- Els recurrents defensen igualment que ells són lliures de sol·licitar el divorci i els Tribunals no els poden obligar a instar un litigi de l'un contra l'altre i el Tribunal de Primera Instància podia estimar la demanda de divorci instada per ells, modificar el conveni i establir la pensió d'aliments que sol·licitava el Mgfc. Ministeri Fiscal i aquest argument s'ha d'estimar.

En efecte, si l'Hble. Batlle considerava que l'import de la pensió que els cònjuges proposaven que el Sr. Agullo havia de pagar en concepte d'aliments en favor del seu fill no era el procedent, havia de notificar a les parts quin era l'import que ell entenia correcte, ja fos el que indicava el Mgfc. Ministeri Fiscal o un altre, i requerir als litigants per tal que proposessin un nou conveni acceptant o refusant la modificació de l'import que segons el Tribunal calia fer, com disposa l'article 61.2 LQM en relació als requisits per la separació aplicable al procediment de divorci per analogia, o fins i tot modificant tot el conveni. No obstant, entenem que el refús d'una primera proposta no pot ser definitiu, ni pot comportar la denegació de la petició de divorci, ni que s'insti a les parts per tal que formulin una demanda contenciosa quan ells no estan d'acord en fer-la en aquest sentit, sinó que, en cas que l'Hble. Batlle considerés que aquest segon conveni tampoc era adequat a les necessitats del menor i la situació econòmica dels seus progenitors, podia dictar Sentència declarant el divorci dels esposos i fixant la pensió que estimés oportuna, ja que en els procediments en els què estan involucrats menors el requisit de congruència que es predica de les resolucions judicials no és exigible en la mateixa mesura, decisió que evidentment podia ser objecte d'apel·lació per les parts.

V.- Finalment argumenta el recurrent que la pensió que estima correcta el Mgfc. Ministeri Fiscal és excessiva atesos els ingressos dels quals gaudeix, però, a fi de respectar el principi de doble instància, considerem que aquest punt ha de ser resolt per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil i, per tant, cal retornar les actuacions a la instància.

VI.- En estimar-se el recurs i atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.Ropero Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Agullo i Palmer contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 3 d'octubre del 2012, que REVOQUEM íntegrament, ordenant que retorni a l'expedient a la instància i continuï el procediment endegat fins a dictar Sentència establint l'import de la pensió que el Sr. Agullo està obligat a pagar en concepte d'aliments pel seu fill.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.