Litisconsorci pasiu necessari (282/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-282/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20 de febrer del 2008 la representació processal del Sr. Salcedo va formular demanda contra la companyia "Elías", en tant que companyia asseguradora designada per Inter-Bureaux per representar la companyia espanyola "Sanz", sol·licitant que es condemnés a la defenent a pagar a la seva mandant la suma de 1.205,50 euros, import dels danys que va patir el seu vehicle com a conseqüència d'un accident de circulació del què entenia responsable el turisme assegurat per l'entitat defenent, més els interessos legals d'aquesta suma a comptar de la data de la factura de reparació del vehicle o, subsidiàriament, a partir de la data de la contesta a la demanda, més la totalitat de les costes judicials.

II.- La representació processal de la companyia "Elías" va contestar a la demanda en data 12 de març del 2008 argumentant que el sinistre va ser conseqüència de l'actuació imprudent de l'agent i que, per tant, era procedent desestimar la demanda, condemnant a l'adversa al pagament de les costes del procediment.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 17 de setembre del 2008 apreciant d'ofici un defecte en la constitució de la relació processal per manca de litisconsorci passiu necessari, degut a que l'agent no havia dirigit l'acció contra el Sr. Capellà, conductor del vehicle assegurat per l'entitat "Elías", imposant les costes del procediment a la part agent.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Salcedo i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 23 de maig del 2007 es va produir un accident de circulació a la carretera general número 1 en el què es van veure implicats el vehicle marca Audi, model S6 4.2 Quattro, amb matrícula andorrana XXXX, propietat i conduït en el moment del sinistre pel Sr. Salcedo, i el vehicle marca Volkswagen, model Sharan 2.0 TDI amb matrícula espanyola XXXX, propietat de l'empresa "Martin" i conduït en el moment del sinistre pel Sr. Capellà. Com a conseqüència d'aquest fet la representació processal del Sr. Salcedo va formular demanda contra la companyia asseguradora del vehicle conduït pel Sr. Capellà per tal que li fos abonat l'import de la reparació dels danys que aquest havia patit i l'Hble. Batlle va estimar d'ofici l'excepció de litisconsorci passiu necessari, pel fet de no haver estat demandat també el Sr. Capellà, que era a qui, en tot cas, s'hauria d'imputar el comportament negligent causant del sinistre.

II.- Contra aquesta decisió s'alça la representació processal del Sr. Salcedo argumentant que no és possible apreciar en aquest cas l'excepció de litisconsorci passiu necessari, que acull la Sentència d'instància, atès que les companyies asseguradores responen solidàriament en front de tercers dels danys ocasionats a aquests com a conseqüència de la responsabilitat extracontractual que podria correspondre al seu assegurat i aquest argument s'ha d'estimar.

En efecte, és cert que l'excepció de litisconsorci passiu necessari pot ser apreciada d'ofici pels Tribunals, però, com aquesta Sala ha posat de relleu en diverses Sentències (entre les què cal citar la de 10 de febrer del 2005), aquell que a causat els danys i la companyia asseguradora del vehicle que aquest conduïa responen de forma solidària dels perjudicis que aquell hagués pogut ocasionar a tercers, solidaritat que tendeix a que l'afectat per un sinistre vegi protegits els seus drets amb la garantia addicional que suposa el fet que una companyia asseguradora respongui dels danys que ha patit juntament amb el seu causant. D'altra banda, aquesta solidaritat és especialment clara quan es tracta d'una assegurança obligatòria, com és la de l'automòbil, com destaquen les Sentències d'aquesta Sala de 15 de juny del 1995, o la més recent del mes de desembre del 2008 en els autes 173/08, i com ja posava de relleu la STSM de 30 de juny del 1983. També és constant la jurisprudència en el sentit que, quan hi ha solidaritat passiva, el creditor es pot dirigir indistintament contra qualsevol dels presumptes deutors solidaris, sense que en aquest supòsit es pugui apreciar la manca de litisconsorci passiu necessari pel fet que es demandi a un de sol, ja que aquesta és precisament l'essència de la solidaritat, com destaquen, entre d'altres, les Sentències d'aquesta Sala de 15 de juny del 1995 o de 28 de setembre del 2006.

III.- Al desestimar l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari procedeix entrar en el fons del litigi. L'agent argumenta que la responsabilitat del sinistre correspon al Sr. Capellà, ja que, quan ell circulava pel carril esquerre del dos que existeixen en aquell punt de la carretera número 1, el citat senyor va voler avançar al vehicle que el precedia sense adonar-se de la seva presència, produint-se la col·lisió. Pel contrari, la defenent estima que el sinistre es va produir com a conseqüència de l'actuació negligent de la part agent, ja que, quan el Sr. Capellà havia anunciat la seva voluntat d'avançar als vehicles que el precedien, el Sr. Salcedo va començar a avançar-lo a ell, provocant l'accident.

Consten a les actuacions dues proves significatives que posen de relleu que va ser l'actuació negligent del Sr. Capellà la que va produir el sinistre objecte del present litigi. En primer lloc, en el croquis que figura a la declaració amistosa del sinistre (foli 16) es van dibuixar els dos vehicles situats en paral·lel en el moment de l'accident, raó per la qual no es pot admetre la versió de la defenent en el sentit que el vehicle propietat de l'agent va iniciar un avançament quan ell ja havia anunciat la seva voluntat d'efectuar-lo, ja que en aquest cas els vehicles no haurien circulat en paral·lel, sinó un més endavant que l'altre. El mateix es pot dir de la localització dels danys que va patir el turisme propietat del Sr. Salcedo que s'aprecien en les fotografies dels folis 19 a 23 de les actuacions, ja que aquests afecten tota la seva part lateral, mentre que si fos certa la versió dels fets que defensa l'adversa els danys s'haguessin localitzat exclusivament en la part lateral davantera del vehicle, conclusió a la què arriba igualment el perit, Sr. Criado (foli 60 en relació al 47) després d'examinar els desperfectes del vehicle propietat del recurrent. D'altra banda, aquesta versió ve corroborada per un testimoni que afirma haver presenciat el sinistre i que ha ratificat les seves declaracions en període de proves (foli 65 en relació al 46) i, malgrat es tracti d'un sol testimoni, i malgrat aquest declara conèixer al recurrent, circumstància que no és estranya al Principat, la seva versió no fa més que corroborar la veracitat d'uns fets que es dedueixen d'altres proves que consten a les actuacions.

IV.- Ateses aquestes consideracions i que la part defenent no discuteix que el vehicle de l'agent va patir danys com a conseqüència del sinistre, ni tampoc l'import de reparació dels mateixos que consta a la factura aportada al foli 18 de les actuacions, procedeix condemnar-la al pagament de la suma reclamada per l'agent, a la què caldrà sumar els interessos legals d'aquesta quantitat que s'hagin generat a partir de la contesta a la demanda.

V.- En estimar-se el recurs procedeix imposar les costes de la instància a la part defenent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5. sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Salcedo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal Secció Civil en data 17 de setembre del 2008, que REVOQUEM íntegrament, condemnant a la companyia "Elías" a pagar al Sr. Salcedo la suma de 1.205,50 euros, més els interessos corresponents a comptar des de la data de la contesta a la demanda, imposant-li a més el pagament de les costes de la instància, sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.