CASS. Recineixement d'una pensió d'invalidesa malaltia grup II (0001/08)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0021-2/05 TSA: 21/07

S E N T È N C I A NÚM. 01-2008

PARTS:

Apel·lant-ada: CASS

Representant: Tur

Advocat: Talavera

Apel·lant-ada: Ramirez

Representant: en nom propi

Advocat : Carretero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0021-2/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Ramirez va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 4 d'abril del 2005, confirmant en alçada la decisiu del 8 de febrer anterior sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i l'atorgament d'una pensió d'invalidesa del Grup II.

2-. En la sentència del 14 de setembre del 2007, el Tribunal de Batlles ha desestimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Ramirez i li reconeix el dret a una pensió d'invalidesa malaltia del grup I.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 19 de juny del 2007, la CASS manifesta principalment que:

-l'assegurat no presenta el percentatge de minva del 66,6 % que exigeix l'article 1 del reglament d'aplicació numero 18;

-no queda justificat l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia en relació al seu lloc de treball: l'assegurat es jove no sembla que hagi de tenir problemes per la seva reincorporació en el seu lloc de treball i per tant no es justifica l'atorgament d'una pensió per malaltia

En el seu escrit de contesta de data 30 de juliol de 2007, la CASS precisa que no és suficient un diagnòstic genèric de fibromialgia sinó que correspon un estudi acurat de l'abast de les seqüeles i sobretot no fonamentades en l'opinió de l'assegurat.

La CASS ha confirmat el seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 21 de setembre de 2007.

4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 28 de juny del 2007, el Sr. Ramirez manifesta principalment que:

-els informes mèdics forenses són incomplets pues havien de valorar l'IPP corresponent a la totalitat de les patologies que m'afecten.

-la fibromialgia que pateixo te caràcter crònic i absolutament invalidant per a poder desenvolupar qualsevol activitat laboral

En la seva contesta de data 19 de juliol de 2007, confirma que la fibromialgia que pateix te caràcter crònic i absolutament invalidant per a poder desenvolupar qualsevol activitat laboral i demana el pagament de les costes judicials.

5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El litigi versa sobre els següents punts: el Sr. Ramirez te una fibromialgia. Ara bé, el percentatge d'incapacitat causat per aquesta afecció no es pot avaluar mitjançant la guia de Padovani. La sentencia de primera instància ha establert que l'interessat presenta una incapacitat física del 53,25 % i li afegeix una incapacitat psicosomàtica no objectivable que li comporta una severa limitació en el món del treball, el que justifica l'atribució d'una pensió d'invalidesa malaltia del grup I. La CASS ha manifestat el seu desacord sobre aquest últim punt.

Tercer .- Convé de recordar, d'entrada, el quadre jurídic en el qual s'inscriuen els litigis de la naturalesa del que es planteja en el present cas. El jutge controla el percentatge d'incapacitat atribuït a l'assegurat, amb la finalitat de determinar, d'una part, si presenta un grau d'invalidesa suficient per a beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa (percentatge de minva del 66,6 %) i d'altra banda, en el cas d'una resposta afirmativa a la primera qüestió, dins quin grup d'invalidesa s'ha de classificar.

Per a resoldre aquestes qüestions, el jutge es pot basar en les conclusions dels perits mèdics. Així com en els informes que figuren en alguns documents especialitzats, com la Guide Padovani. Però com ha recordat varies vegades aquesta Sala, el jutge no està vinculat per les dades que figuren en els diferents documents. Convé per tant d'apreciar el grau d'incapacitat en funció de les circumstàncies particulars de cada cas.

Quart .- La CASS ha avaluat el grau d'incapacitat física de l'interessat en un 32 %, mentre que el percentatge valorat pels perits mèdics és del 53,25 % (veure foli 97). Els perits han aplicat les que figuren en la guia Barem de Padovani (en les mateixes condicions que si les patologies haguessin estat produïdes com a conseqüència d'un accident laboral). Aquestes s'han aplicat correctament i el percentatge del 53,25% s'ha d'aplicar a les referents al grau d'incapacitat física.

La fibromialgi que pateix el Sr. Ramirez no es pot avaluar segons la Guide Barem de Padovani. Es tracta d'una malaltia invalidant però existeix una real incertesa en quant a les conseqüències d'aquesta patologia. En aquest cas, els perits mèdics estimen que « no pot efectuar una activitat laboral que comporti cap esforç sostingut i mitjanament intens però si una feina sedentària que no impliqui l'ús continuat de la columna cervical, i extremitats inferiors » (veure foli 97). En conseqüència, no compleix les condicions per a beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa del Grup II ja que no està incapacitat « per a qualsevol activitat » (article 2 del Reglament n° 18). Pot, en particular exercir una activitat sedentària, sobre tot tenint en compte la seva edat de 38 anys).El recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Ramirez s'ha de rebutjar en aquest punt.

Però, és cert que la fibromialgia li representa un handicap en la seva vida professional. En efecte, més enllà de les limitacions lligades a aquests handicaps físics, cal afegir que l'empresari li ha de permetre absentar-se durant els dies de crisis doloroses que segons el perit són de 2/3 dies per mes (veure foli 97). Per tant, podem concloure, que tenint en compte aquests handicaps, l'interessat es pot situar en el Grup I, és a dir els « invàlids capacitats per a exercir alguna activitat professional ».

S'ha de rebutjar el recurs d'apel·lació de la CASS i confirmar la sentència de primera instància

Cinque.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer : Desestimar els recursos d'apel·lació presentats per la CASS i pel Sr. Ramirez.

Segon : Confirmar la sentencia recorreguda i declarar el dret del Sr. Ramirez a que la CASS li atorgui una pensió d'invalidesa del Grup I amb efectes econòmics a comptar del dia 28 de febrer del 2005.

Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.