Litisconsorci passiu - doble grau jurisdicció (3100132/2007)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000518/2016 ORIGEN: 3100132/2007 - 00

NIG: 5300542120150004130

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Puga com a subministradora de la Comunitat de Propietaris de l'Ed. R.G. i de totes les persones mencionades en l'escrit d'al·legacions va interposar demanda de data 10-10-2007, pel procediment ordinari, en reclamació de quantitat per danys i perjudicis, envers la mercantil Garzón i el Sr. Salas, en virtut de la qual interessava, i segons les sentències recaigudes en el procediment contenciós, en dates 21.04.04 i 20.01.05, van considerar que la societat Puga no gaudia de legitimació activa. Afegia la sentència dictada en grau d'apel·lació que considerava la segona planta de soterrani de l'Ed. R.G. com a comunitària, que afectava al Sr. Salas i respecte d'aquest doncs s'estimava l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari atès que com que Garzón va vendre, per escriptura pública de compravenda del 04.11.1999, l'esmentada planta soterrani menys dos al Sr. Salas, aquest forçosament havia de ser part en el litigi. Per tant no hi havia cosa jutjada respecte de la declaració de propietat de la segona planta soterrània de l'Edifici. Altrament interessava que fos declarada la segona planta de soterrani com a comunitària com constava en el projecte aprovat pel Govern donat que existeixen elements clarament comunitaris com el dipòsit d'aigua entre d'altres, i demanaven que els defenents siguin compel·lits a deixar lliure accés a dita planta i a retornar l'ús d'aquesta a la Comunitat de Propietaris. Afegien que s'havia de declarar la nul·litat de la venda efectuada per la societat mercantil Garzón al Sr. Salas i relativa a la planta soterrània en qüestió, ja que la Comunitat de Propietaris tenia un dret anterior notarialment acreditat per mitjà de les escriptures acompanyades i d'interès superior al del Sr. Salas. Reclamaven a l'ensems el retorn per part de la societat mercantil Garzón de tots els imports que haguessin percebut dels copropietaris en concepte de dipòsit per a la Comunitat de Propietaris, per import de 5.892,46.-euros més uns interessos bancaris de 4.072,97.-euros, així com la suma de 7.421,61.-euros que es retirà injustificadament per part de la societat Garzón, del compte bancari de la Comunitat de Propietaris per mitjà de xec bancari.

Finalment reclamaven una indemnització pels danys i perjudicis causats a la Comunitat de Propietaris amb utilització fraudulenta que xifrava provisionalment la suma de 3.407,59.-euros més 4.300,40.-euros, més 10.775,88.-euros i més 39.065,79.-euros com a conseqüència de que la societat Garzón disposà d'aquestes sumes sense justificació, les qual havien de ser restituïdes a la Comunitat de Propietaris, juntament amb la imposició de les costes processals a la part adversa.

En data 28.11.07 la representació processal de Garzón es va oposar a la demanda i va articular demanda reconvencional, demanant que es dictés sentència donant lloc a l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa, i fent imposició a l'adversa de les costes processals

II.- El Sr. Salas tot i haver-se citat adequadament no es personà a l'audiència del dia 10.10.07, motiu pel qual se'l declarà rebel.

III.- Les parts van replicar i duplicar de forma oportuna reproduint les seves pretensions, així com en l'escrit de contesta a la demanda reconvencional, mantenint-se en llurs posicions inicials.

IV.- Obert el judici a proves, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.

V.- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 19-10-2016, amb la següent part decisòria:

"Primer.- que respecte de la petició de nul·litat de la compravenda de la planta soterrània menys dos de l'Edifici "R.G." de Canillo atorgada per la societat mercantil "B, S.L.U." a favor del Sr. Salas i subsegüent declaració de que la darrera és comunitària, continguda aquesta en el primer pediment del "Suplico" de la demanda principal d'autes, ha d'apreciar i aprecia l'excepció de litisconsorci passiu necessari o d'indeguda integració subjectiva de la litis; que en ordre a totes aquelles pretensions articulades en el segon pediment del "Suplico" de la demanda principal que ens ocupa ha de triomfar l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa de l'administrador secretari de la Comunitat de Propietaris d'autes, és a dir de la societat mercantil "A, S.L."; i respecte de la demanda reconvencional s'aprecia l'excepció de cosa jutjada; havent-se d'imposar les costes processals d'aquesta instància en els termes invocats en el darrer Considerant".

VII.- La representació processal de la mercantil Puga va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 15.03.17, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts demanava la revocació de la sentència tot desestimant l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, així com l'excepció de manca de legitimació activa així com la condemna a la part adversa al pagament de les costes processals inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

La representació processal de la mercantil Garzón, per escrit de contesta a les conclusions de data 18.04.17, i en consonància amb les consideracions efectuades, demanava que es desestimés el recurs amb imposició de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a la part recurrent.

La representació processal del Sr. Salas, per escrit de contesta a les conclusions de data 18.04.17, demanava que es confirmés la sentència d'instància i es desestimés el recurs amb imposició de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment la part agent reprodueix parcialment les seves pretensions que ja va plantejar en un procediment de l'any 2000 i que va finalitzar per sentència d'aquesta Sala de 20.1.05 en la qual vàrem confirmar l'existència de l'excepció de manca de litis consorci passiu i necessari en el següents termes: "...encara que la denomina inadequadament de manca de legitimació passiva, el que haurà de ser corregit per aquesta Sala, i l'aprecia d'ofici, el que esdevé possible si el Tribunal considera que la decisió que ha de prendre pot afectar a persones que no han estat part en el litigi. En efecte, la part agent es dirigeix contra la promotora de l'immoble i demana que es declari que el soterrani -2 és de titularitat comunitària i que, en conseqüència, el que s'escau es deixar lliure accés a la Comunitat, retirar els tancaments i retornar l'ús de la mateixa, així com permetre l'accés als elements comuns que es troben en ella.

I, en aquesta línia d'idees, consta provat a les actuacions que la mercantil defenent va vendre, per escriptura pública, de data 4-11-1999, al Sr. Salas, l'esmentada planta soterrani -2. Aleshores, és evident que el dret a l'audiència i a la defensa (cfr. art. 10 C.A.) requereixen que un pronunciament com el que és pretén, que l'objecte de la venda no era un bé de titularitat del venedor, sinó un element comú que pertanyia a la Comunitat de propietaris, afecta ineluctablement al comprador del referit bé, tota vegada que la sentència que es dicti sobre el fons es projecta sobre la titularitat del bé adquirit i sobre el dret d'ús i gaudi que porta aparellat, de manera que l'estimació d'ofici d'una excepció de defecte en la constitució de la litis, ha esdevingut encertada, atès que resulta necessària la seva intervenció en la litis, i no merament voluntària, com considera la recurrent, i ha impedit que es puguin lesionar els interessos econòmics d'un tercer que es veu afectat per la resolució judicial, sense que hagi tingut l'oportunitat de comparèixer i defensar els seus legítims interessos."

Doncs bé en el present procediment iniciat l'any 2007 ha resultat que en tornar a plantejar la declaració com a comunitària de la planta soterrani -2, ha resultant que aquesta planta ja havia tornat a ser venuda pel Sr. Salas a un tercer, Zurita, en data 11.1.01. Però això no es va saber fins que a finals de l'any 2009 el Sr. Salas -que estava declarat rebel per edictes- va saber de l'existència d'aquest procediment i va posar en coneixement de la Batllia la posterior venda de la planta. Per Aute de 2.9.13 es va considerar que no hi havia cap defecte processal en la constitució de la litis (malgrat que en l'anterior plet ja havia succeït el mateix) i es posar en coneixement d'aquest tercer l'existència d'aquest plet "per si ho considerava oportú, manifestés el que tingués per convenient".

Posteriorment la sentència ara impugnada estima l'excepció de manca de litis consorci passiu i necessari per mancar la necessària presència d'aquest tercer en el plet, doncs resulta evident que, si n'és el propietari actual, li afecta una reclamació sobre el caràcter de comunitari de la planta -2 i la nul·litat de les compravendes posteriors. Exactament la mateixa situació que vàrem resoldre respecte el Sr. Salas en l'any 2005.

II.- No hi ha cap dubte de la necessitat de que Zurita pugui tenir l'ocasió de defensar-se en aquest procediment però la qüestió és si cal procedir a l'absolució en la instància o bé cal retornar les actuacions a la Batllia perquè pugui tenir l'ocasió la part agent de dirigir la demanda formalment també contra aquest tercer. La resposta la trobem en la doctrina de la Sala que recull l'Aute de 27.6.16 (ATJC 486/15) que diu:

"... D'una banda, es retornen les actuacions al primer jutjador quan l'excepció és relativa a temes com són la identificació de les parts, els defectes en la formulació de la demanda, la manca de legitimació o el litisconsorci passiu necessari, la manca de jurisdicció o competència, o la prejudicialitat.

D'altra banda, apareix al contrari que quan es tracta de prescripció o caducitat, val a dir temes que no tenen res a veure amb la constitució de la litis, la Sala no retorna les actuacions a la instància i entra al fons per resoldre'l.

A més, apareixen casos on aquests criteris no es segueixen en consideracions de les peculiaritats del cas.

Tal situació pot generar dubtes i inseguretat jurídica, raó per la qual la Sala ha decidit fixar un criteri clar i unívoc.

Com ho ha plantejat la part incidental, el fet d'entrar directament al fons després d'haver resolt una excepció processal en el sentit oposat al primer jutjador quan aquest no ha entrat a resoldre el fons, ens ha de portar a estudiar la qüestió del doble grau de jurisdicció i el seu abast constitucional, per determinar si pot existir una violació de l'article de 10 de la Constitució i del dret fonamental a un procés degut.

El primer enfocament del problema ha de portar a interrogar-nos sobre la natura de l'apel·lació. És evident que, pel fet d'haver estimat la caducitat invocada per la part empresarial demandada, el primer jutjador no es va pronunciar sobre els arguments de les parts en relació al fons de l'afer. Això no impedeix que el tribunal unipersonal hagi examinat de manera exhaustiva tots els elements del litigi.

Com a conseqüència del recurs d'apel·lació i en virtut del seu caràcter devolutiu, un altre òrgan jurisdiccional, superior i diferent del que ha resolt el litigi en primera instància a conèixer de la resolució impugnada. Això comporta la transmissió del poder de decisió de l'assumpte. És l'objecte mateix de l'apel·lació, fent que el Tribunal Superior qui ha de revisar la resolució apel·lada per determinar si amb la base del que allà s'ha al·legat i demostrat, el tribunal a quo ha decidit conforme a dret, i decidir sobre el fons de l'assumpte, i en principi, sense tornar les actuacions a l'òrgan a quo qui perd la seva jurisdicció sobre la matèria objecte del recurs.

Però, s'ha de distingir entre doble examen i doble pronunciament, i la qüestió esdevé determinar si les parts tenen el dret només al primer, i en aquest cas es pot admetre la possibilitat de no retornar els autes, o si tenen dret al segon, i en aquest cas, no es pot admetre que el Tribunal Superior resolgui directament una qüestió que no va donar lloc a pronunciament per part del Tribunal a quo.

Per contestar a aquesta qüestió, ens hem de referir a la jurisprudència del Tribunal Constitucional relativa al doble grau de jurisdicció. Aquest darrer ha reconegut la seva importància en uns termes clars, motivant que "l'apel·lació està íntimament unida a la consideració que un litigi ha de poder ser examinat dues vegades, atès que el seu objectiu és permetre un nou examen del litigi: el pronunciament d'apel·lació, que intervé en segon lloc, s'efectua per magistrats normalment més experimentats i dels quals, a més, es pot esperar que jutgin millor, perquè la instrucció davant els primers jutges ha dilucidat i ha aclarit les dades de l'assumpte. Altrament dit, és la preocupació d'una bona administració de la justícia que du a la tècnica del doble grau de jurisdicció.« i "si el principi del doble grau de jurisdicció no té per ell mateix valor constitucional, en el sentit que el legislador el pot excloure, per contra, quan aquest mateix legislador l'estableix, esdevé un composant del dret a la jurisdicció. Per aquest motiu, pel fet d'incloure'l en un dret que reconeix l'article 10 de la Constitució, el legislador li atorga un abast constitucional." (Causa 2013-30-RE del 03-02-2014).

També va precisar que "L'apel·lació, per ser un procés degut, en el sentit de l'article 10 de la Constitució, ha de permetre que l'assumpte resolt en primera instància sigui examinat per ulls nous, amb l'extensió i l'amplitud, que la llei mateixa pugui determinar. Aquesta és la seva raó de ser: jutjar de nou un assumpte a través de la mirada d'un magistrat o d'un tribunal que no tingui sobre ell cap judici personal previ i d'aquesta forma s'aproximi a la decisió apel·lada i a les actuacions que la van originar." (CAUSA 2014-22 i 32-RE Sentència del 16-02-2015).

D'aquestes consideracions, s'ha d'extreure la conclusió que seria contrari a la Constitució el fet de privar una part de la possibilitat que la seva causa fos jutjada una segona vegada en apel·lació i de la possibilitat d'obtenir un pronunciament complet de la justícia, és a dir, un pronunciament del primer jutjador i un pronunciament de la jurisdicció d'apel·lació sobre la integritat del litigi."

III.- Per aquesta raó de fonament constitucional i també per raons d'economia processal, atesa la llarga dilació d'aquest procediment que es va iniciar l'any 2007, es fa convenient retrotraure les actuacions al moment anterior a l'Aute de 2.9.13 a fi que el Tribunal d'instància doni el termini corresponent a la part agent a fi que ampliï la seva demanda contra Zurita com a part afectada per la decisió que es dicti en aquest litigi i es continuï el procediment amb manteniment de les actuacions processals i les proves que ja no es vegin alterades per la presencia del dit codefenent i es pugui d'aquesta forma entrar de manera definitiva i amb totes les garanties en el fons de l'assumpte.

IV.- Atesa la decisió precedent, ja es fa innecessari entrar en l'excepció de manca de legitimació activa de la pretensió complementària de rescabalament de quantitats comunitàries no percebudes per la planta -2 perquè caldrà abans donar entrada al plet al tercer esmentat.

V.- Atès que declarem la nul·litat de les actuacions no fem pronunciament sobre les costes causades en cap de les dues instàncies, que caldrà reservar per a la sentència definitiva.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DECLAREM LA NUL·LITAT de les actuacions a partir del moment immediatament anterior a l'Aute de 2.9.13 a fi de donar un termini a la part agent per ampliar la demanda contra Zurita i prosseguir el procediment amb respecte a totes les actuacions processals que no es vegin afectades per l'ampliació de la demanda. No fem pronunciament sobre costes de cap de les dues instàncies en el termes ja indicats.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.