EXEQUÀTUR- Luxemburg

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000273/2020

EXEQUÀTUR

NIG: 5300531120200000011

PARTS:

Apel·lant: Manzano

Representant: Sr. Narváez

Advocat: Sra. Águila

Apel·lat: Sr. Anaya Representant: Sra. Sanç Advocat: Sra. Sarabia

Part : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Exequàtur Luxemburg

SENTÈNCIA 032-2022

Andorra la Vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist les actuacions dutes a termes en el marc del procediment d'exequàtur més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 18-01-2012, el Tribunal de districte de D a Luxemburg va adoptar la sentència comercial Nº 89/12 amb la següent part decisòria:

" - declara la demanda formulada per la societat de responsabilitat limitada C no procedent,

declara la demanda formulada per Anaya procedent,

declara la demanda reconvencional formulada per la societat anònima Manzano procedent,

diu no fonamentada en tots els seus extrems la demanda formulada per Anaya i la desestima,

diu fonamentada la demanda reconvencional formulada per la societat anònima Manzano fins a l'import de 68.298,44 euros,

per tant, condemna Anaya a pagar a la societat anònima Manzano la suma de 68.298,44 (seixanta-vuit mil dos-cents noranta-vuit coma quaranta-quatre) euros amb els interessos legals a partir del 26 d'octubre de 2010 i fins a la liquidació,

ordena la capitalització dels interessos sobre aquest import,

diu no fonamentades les demandes de les parts d'obtenir una indemnització processal i les desestima,

diu que no esdevé procedent d'ordenar l'execució provisional d'aquesta sentència sense fiança,

condemna les parts requeridores a pagar totes les despeses i costes judicials de la causa. ".

En data 16-07-2019, el secretari judicial en cap va emetre el corresponent certificat de fermesa.

Segon.- Mitjançant escrit presentat en data 10-09-2020, la representació processal la societat Manzano va formular demanda d'exequàtur de la referida sentència, essent part demandada el Sr. Anaya, i part en el procés el Ministeri Fiscal.

Tercer.- Per escrit del 20-10-2020, el Sr. Anaya es va oposar a la demanda d'exequàtur sol·licitant la seva desestimació.

Quart.- Mitjançant escrit del 28-01-2021, la part demandant es va oposar als motius d'oposició del Sr. Anaya.

El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 29-01-2021 manifestant que procedeix donar lloc a la demanda d'exequàtur.

Cinquè.- Proposades i practicades les proves que les parts van sol·licitar, les parts agent i defenent van presentar, respectivament, llurs escrits de conclusions en data 18-07-2022, amb la precisió que la representació processal del Sr. Anaya va renunciar a presentar cap altra al·legació, remetent-se al bon entendre d'aquesta Sala.

També en data 18-01-2022 el Ministeri Fiscal va presentar escrit de conclusions pel qual manifestava que interessava que s'atorgui l'exequàtur sol·licitat per la part actora.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Els motius pels quals la part defenent es va oposar a l'atorgament de l'exequàtur de la sentència luxemburguesa són en resum, d'una part, que l'acció en reclamació del banc quedaria prescrita al tractar- se d'una relació financera sotmesa al termini de prescripció comercial de tres anys, i d'altra part i subsidiàriament, que caldria compensar l'import objecte d'execució amb l'import que li deu el banc i objecte d'un plet a Luxemburg actualment en fase d'apel·lació, tenint a més en compte que ell no té els recursos suficients per fer front al deute de 68.298,44 euros.

Però aquests arguments, que no tenen a veure amb els requisits definits per l'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials, són insuficients per no concedir l'exequàtur doncs les causes que impedeixen el reconeixement com a executiva d'una resolució estrangera són taxades.

SEGON.- En efecte, l'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb uns determinats requisits :

la competència de la jurisdicció que l'ha dictat.

la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció.

l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional.

l'absència de tot frau a la llei nacional.

Ara bé, encara que el defenent no els discuteix, sempre pertany a aquesta Sala verificar llur compliment.

En el present cas, es tractava de discutir d'un contracte celebrat i aplicat a Luxemburg, i de fet és el Sr. Anaya qui va demanar a la jurisdicció luxemburguesa de resoldre el litigi que tenia amb la societat Manzano.

És obvi i ressurt de la sentència i de les explicacions de les parts que el procediment es va seguir respectant totes les garanties processals, en particular els principis de defensa, d'audiència, de contradicció i de motivació, i cada part estava representada pel seu lletrat.

Com s'havia de fer, s'ha aplicat la llei luxemburguesa del procediment i els principis de dret civil i comercial aplicables a un litigi comercial entre un banc i el seu client professional.

TERCER.- D'altra banda, la jurisprudència d'aquesta Sala (STSJC 064/97 i 065/97 del 18-12-1997 i TSJC 182/02 i 110/02 del 17-07-2003) ha definit el frau a la llei com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar de l'aplicació d'una normativa nacional contrària.

Tal supòsit no es dóna en el present cas, per quant cap element de la resolució adoptada permet discutir la seva conformitat a l'ordre públic nacional i internacional, ni tampoc adverar qualsevol frau a la llei nacional.

QUART.- Dit això, i per donar una resposta complerta, hem de dir que els motius d'oposició a l'exequàtur són per si mateixos inoperants.

En efecte, i pel que fa a la prescripció, el defenent ha invocat el termini de prescripció en matèria comercial de 3 anys però això és confondre el termini per reclamar i el termini per executar que és de trenta anys.

Pel que fa a la compensació, el defenent invocava l'existència del plet pendent en apel·lació per davant de la ORG_0 en el marc del qual reclamava a la part que sol·licita aquí l'exequàtur, la societat Manzano, l'import de 290.000.-euros. També manifestava que no podia pagar l'import reclamat.

Però, un procediment d'exequàtur no pot tenir com a objecte efectuar una compensació entre el crèdit reconegut en la resolució de la qual es demana l'exequàtur, i el crèdit que podria resultar d'una altra resolució. El seu objecte no és altre que permetre a Andorra l'execució, seguint les normes andorranes en matèria d'execució forçosa, d'una resolució estrangera, en el seus propis termes. El jutge de l'exequàtur no la pot completar o modificar, podent només adoptar pronunciaments complementaris que constitueixen una conseqüència necessària de dita decisió estrangera.

De totes les maneres, ha quedat acreditat que per sentència de data 24- 06-2021, la ORG_0 va inadmetre el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Anaya com el recurs d'apel·lació incident formulat per la societat Manzano, i que per tant cap crèdit s'ha pogut reconèixer al Sr. Anaya, en aquest marc.

Per totes aquestes consideracions, els motius d'oposició han de ser desestimats i l'exequàtur ha de ser concedit.

CINQUÈ.- L'estimació íntegra de la demanda comporta la imposició de les costes processals a la part defenent que s'ha oposat a l'exequàtur (Codi 7,51,5).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar la demanda d'exequàtur promoguda per la representació processal de la societat Manzano i declarar executòria a Andorra la resolució Nº 89/12 (rotlle 136160) dictada en data 18-01-2012 pel Tribunal de districte de D a Luxemburg ;

SEGON.- Imposar al Sr. Anaya les costes processals d'aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.