Acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i rescabalament del dany causat; article 10 de la LQJ (Ple-022/2020)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

Núm. de Protocol: TSJ 0000022/2020 Origen: T. Corts 194CPP 047/18

PARTS:

SENTÈNCIA 1-2021

Agent: Sra. Pino

Representant: Sr. Viñas

Advocat: Sr. Pla

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Durán

Advocada: Sra. Expósito

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod (Ponent)

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sr. Bernard Plagnet

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el disset de febrer de dos mil vint-i-u.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada de la Sra. Pino, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Yves Picod qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 12 d'octubre del 2012, la Sra. Pino va interposar una querella criminal contra els Srs. Salamanca i Aguilar i contra persona desconeguda com a presumptes autors responsables dels delictes d'estafa qualificada, frustració de procediments executius de cobrament, fallida delictiva i receptació de delictes.

El 4 d'agost del 2017, la part querellant va ampliar la querella criminal contra les Sres. Barba i Sandoval i les societats A, SA i B, SLU, afegint-hi la comissió dels delictes d'associació il·lícita i de blanqueig de diners.

El 4 d'abril del 2018, el batlle instructor va decretar un aute de processament mitjançant el qual no es donava lloc al processament del Sr. Aguilar i de les Sres. Barba i Sandoval, però processava el Sr. Salamanca, declarant la responsabilitat civil d'aquest darrer i, subsidiàriament la de les societats esmentades.

La representació processal de la Sra. Pino (el 23 d'abril del 2018), així com un altre querellant (el 13 d'abril del 2018) i el Ministeri Fiscal (el 19 d'abril del 2018) van formular apel·lació contra la decisió de la Batllia.

El 3 de maig del 2018, el Tribunal de Corts va dictar una providència que admetia aquells recursos d'apel·lació a un sol efecte.

El 4 de febrer del 2019 i el 2 d'octubre del mateix any, la representació processal de la Sra. Pino va presentar sengles escrits en què demanava que l'apel·lació fos resolta en la major brevetat possible.

2.- El 6 de desembre del 2019, la representació processal de la Sra. Pino va interposar un recurs d'empara contra la inactivitat del Tribunal de Corts en el marc de la causa Recursos Art. 194 CPP 0000047/2018, que derivaria en una presumpta vulneració dels drets a un procés degut i de durada raonable, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

La sentència del Tribunal Constitucional del 19 de maig del 2019 recaiguda en la causa 2019-87-RE decideix entre altres:

-Declarar que s'ha vulnerat el dret fonamental de la Sra. Pino a un procés degut de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució.

-Declarar que la recurrent té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts.

3.- La representació processal de la Sra. Pino ha formulat demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Prèviament a la qüestió de fons de l'afer, per aute del 18 de novembre del 2020, el Magistrat Ponent dels autes de referència ha donat lloc molt parcialment a les pretensions probatòries adduïdes per les parts en els seus respectius escrits de demanda de data 18 d'agost i de contesta de 14 d'octubre ambdós del 2020, estimant que la prova pericial i la testifical sol·licitades per l'agent són improcedents per la seva desconnexió amb l'objecte del present procediment.

4.- La representació processal de la Sra. Pino ha presentat una acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, en el marc de la causa penal núm. 2103770/2009-00, sol·licitant ser indemnitzada per l'Estat a raó de:

la quantitat total de 38.594,86 euros en concepte de dany patrimonial segons el desglossament indicat en l'escrit de demanda;

la quantitat de 30.000 euros en concepte de dany moral;

la totalitat de les costes judicials amb inclusió de les derivades d'advocat i procurador d'aquesta part.

5.- El Ministeri fiscal no s'oposa a l'estimació de la demanda, però exclusivament pel que fa a una indemnització pel dany moral suportat per la Sra. Pino.

6.- La representació del Govern estima que s'ha d'indemnitzar exclusivament el dany derivat de la dilació per un import de 2000 euros, és a dir 1.000 euros per any de dilació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Tribunal Constitucional, mitjançant Sentència de 19 de maig del 2020, estima el recurs d'empara presentat per la representació processal de la Sra. Pino, declarant que s'ha vulnerat el seu dret a un procés degut de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució i, als efectes de la demanda que ara ens ocupa, declara que la Sra. Pino té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts.

Segon.- Consegüentment, es tracta únicament en el cas d'autes de determinar l'abast d'aquesta indemnització , sol·licitant la representació processal de la Sra. Pino que es fixi en l'import global de 68.594,86 euros desglossat en diferents conceptes, que valorarem de manera individualitzada.

Tercer.- En quant al dany moral, la representació processal de la Sra. Pino sol·licita una indemnització de 30.000 euros.

El dany moral és aquí la conseqüència del retard en dictar-se el corresponent aute de processament, és a dir, pels patiments emocionals o dolors psíquics que pateix la víctima esperant durant un llarg període de temps que es resolgui la seva petició a la justícia, tenint en compte a més que es tracta d'una situació penal.

En el cas d'autes, la Sra. Pino interposà querella criminal contra els Srs. Salamanca, Aguilar i contra persona desconeguda en data 12 d'octubre del 2012.

Després de la pràctica de múltiples diligències d'instrucció , la Batllia dictà aute de processament en data 4 d'abril del 2018 on es decidia únicament processar el Sr. Salamanca.

Entre el 12 d'octubre del 2012 i el 4 d'abril del 2018 passaren 5 anys i mig en els quals es produïren vàries actuacions d'instrucció : declaracions de perjudicats, declaracions d'inculpats, embargament, etc...

Contra aquell aute de processament la representació lletrada de la Sra. Pino formulà un recurs d'apel·lació en data 23 d'abril del 2018, essent aquest recurs admès a tràmit pel Tribunal de Corts en data 3 de maig del 2018 i finalment fou resolt per aute el 30 d'abril del 2020.

Per la seva part, el Ministeri Fiscal considera la indemnització de 30.000 euros sol·licitada en concepte de danys morals per dilacions indegudes absolutament desproporcionada per ser manifestament excessiva, i la defensa proposa concretament 2.000 euros, o sigui 1.000 euros par any de retràs, de conformitat amb la jurisprudència d'aquest Ple reproduïda en el seu escrit.

És cert que es tracta d'un perjudici de caràcter personal, amb conseqüències psicològiques per la recurrent. No es discuteix que, malgrat la complexitat del cas, la justícia va ser molt lenta, el que ha provocat una ansietat particular a la Sra. Pino.

Però, la causa del seu estat suposat depressiu es desprèn més de l'estafa mencionada que de la demora en ella mateixa. L'estat de patiment de la Sra. Pino és principalment degut a un incompliment contractual, no al retard de la justícia en reaccionar.

No obstant, és evident que la dita demora sense ser la causa principal del dany moral, el va inevitablement perllongar en el temps, el que mereix una indemnització per aquest concepte.

En aquest cas, una quantitat global de 6.000 euros és suficient per compensar el dany moral i les seqüeles psicològiques consecutives al retard de la Justícia, la demanda de 30.000 euros és molt exagerada. Es pren aquí en consideració la durada de la demora i accessòriament, el fet que es tracta d'una víctima de fets penals, el que accentua el patiment sofert.

Quart.- En quant al dany patrimonial, la indemnització no pot prosperar per les raons següents.

En primer lloc, pel que fa al preu pagat al processat Sr. Salamanca, més interessos i comissions de finançament, la representació processal de la Sra. Pino reclama l'import de 27.390,97 euros en concepte de preu d'adquisició del vehicle al processat Sr. Salamanca - transacció que és objecte de la causa penal - juntament amb els interessos i comissions de finançament del préstec sol·licitat per adquirir el vehicle.

Segons el Ministeri Fiscal i la representació del Govern, aquesta reclamació és completament improcedent en el marc d'aquest procés, que té per objecte rescabalar els perjudicis derivats d'unes dilacions, no indemnitzar el perjudici.

La dita demanda està efectivament deslligada de la vulneració reconeguda pel Tribunal Constitucional.

En efecte, no existeix cap connexió causal entre l'actuació de l'Estat consistent en incórrer en dilacions indegudes en la tramitació d'un procés penal i el perjudici patrimonial esmentat.

El que pretén la representació processal de la Sra. Pino és traslladar l'objecte de la seva acció civil de rescabalament contra el Sr. Salamanca d'aquell altre procés en el que han existit dilacions indegudes a aquest procés per funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Intenta que sigui l'Estat qui indemnitzi un perjudici que hauria causat un particular. No correspon a l'Estat indemnitzar dit perjudici.

L'acció civil haurà d'ésser exercida en el marc del procés penal o d'un procés civil. En efecte, el perjudici reclamat deriva d'un pagament al Sr. Salamanca, és una perjudici aliè i desconnectat de les dilacions indegudes imputables a l'Estat, sent aquest perjudici exclusivament imputable a la persona contra la qual està accionant la perjudicada.

Com ja ha afirmat anteriorment per vàries vegades aquest Tribunal Superior, la petició d'indemnització dels perjudicis no pot ser examinada per aquest Ple. Correspon a la jurisdicció penal o civil a la qual el recurrent haurà d'acudir i la que pertany apreciar. El que s'ha d'avaluar són les conseqüències que es poden atribuir al funcionament anormal de la Justícia i no les conseqüències de l'incompliment d'unes obligacions principals de la compravenda.

No existeix cap lligam directe entre aquest perjudici i els retards de l'Administració de Justícia.

En el cas d'autes, l'import de 27.390,97 euros és la conseqüència d'una presumpta manca del compliment contractual entre la Sra. Pino i la societat A, presumptament imputable al Sr. Salamanca. No té cap relació amb l'actuació de la justícia relacionada a les dilacions produïdes en el marc d'aquell procés penal.

Per tant, és improcedent la fixació d'una indemnització per aquest concepte a càrrec de l'Estat per l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia fonamentat en l'existència de dilacions indegudes.

En segon lloc, pel que fa al cost de les reparacions del vehicle de que disposava la Sra. Pino, de les primes d'assegurança, de l'ITV i de la taxa de tracció mecànica, per aquest concepte, la Sra. Pino reclama a l'Estat la quantitat de 4.300,97 euros, a la qual s'oposa el Ministeri Fiscal i la part contrària per les mateixes raons.

Mutatis mutandi, ens trobem amb les mateixes consideracions que les anteriors.

Molt subsidiàriament, a més de manca de lligam causal, s'observa com ho menciona pertinaçment el Ministeri Fiscal, que el vehicle marca NISSAN model MICRA NXXXX ni tan sols és propietat de la Sra. Pino, sinó de la Sra. Amador, una veïna: les factures del G que s'adjunten a la demanda ni tan sols estan a nom de la demandant, ni existeix prova que totes estiguin pagades. En quant a les primes d'assegurança, no queda acreditat tampoc que el seu pagament hagi estat realitzat per la Sra. Pino. En conseqüència, aquesta demanda, no pot prosperar principalment per l'absència de lligam causal amb la demora i molt accessòriament per la falta de prova suficient dels danys.

En últim lloc, en quant a les despeses processals derivades del procés judicial principal, la representació processal de la Sra. Pino reclama l'import de 6.902,92 euros en concepte d'honoraris professionals per la seva defensa judicial. El Ministeri Fiscal i la part contrària s'oposen totalment a dita indemnització.

En efecte, segons la jurisprudència constant del Ple del Tribunal Superior de Justícia (per exemple, causa 001-07 de data 19 de desembre del 2018), el rescabalament per dilacions indegudes no inclou els honoraris professionals d'advocat i procurador. Aquests conceptes no són en cap cas perjudicis relacionats al retràs sofert reconegut pel Tribunal Constitucional. Es tracta ans al contrari de despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets davant els òrgans jurisdiccionals competents i que es regeixen per les normes processals de condemna en costes.

En conclusió, la petició d'indemnització relativa a les despeses processals derivades del procés judicial principal reclamades no pot prosperar per no ser indemnitzable per de dilacions indegudes, de la mateixa manera que les altres demandes deslligades de la vulneració reconeguda pel Tribunal Constitucional.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal de la Sra. Pino únicament pel que fa al dany moral.

Segon.- Declarar el dret en concepte de dany moral de la Sra. Pino a rebre de l'Estat una indemnització de sis mil euros (6.000.- EUR).

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.