Subministrament mercaderia-prova acord comercial (351/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 351/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Pérez va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Garzón, en reclamació de la quantitat de 62.934,40 EUR, en concepte de pagament de factures de subministrament de mercaderies, amb els interessos legals a comptar de l'endemà del venciment de cadascun dels pagarés pel que fa al deute documentat amb els pagarés, els quals ascendeixen a 61.298,33 EUR, i a comptar del dia de contesta a la demanda pel que fa al restant del deute d'un import de 1.636,07 EUR, així com en condemnació de l'adversa a satisfer la totalitat de les despeses judicials amb inclusió de les despeses d'advocat i de procurador.

II.- La societat Garzón va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que la reclamació efectuada per la societat demandant obvia els pactes existents entre ambdues empreses, vulnerant així les obligacions i els acords comercials establerts entre les parts.

III.- Per sentència de data 13 de setembre del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant integrament la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Garzón a satisfer a la societat Pérez la quantitat de 62.934,40 EUR, amb els interessos legals, comptadors des del 17 de juny del 2009, i a abonar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Garzón ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre ha sol·licitat la pràctica de la prova V.- Pericial Comercial que fou denegada en primera instància, pretensió rebutjada per Aute d'aquesta Sala de data 20 de març del 2012. Sobre el fons del litigi manifesta: que existia entre les parts un pacte comercial consistent en que la mercaderia subministrada quedava al moment de la seva recepció dipositada per ésser comercialitzada i, en el cas de no ser-ho, l'empresa subministradora recuperava la mateixa amb el lliurament corresponent dels nous abonaments a compte de factures pels nous subministraments de material o bé, pel cas que únicament s'hagués de devaluar el valor d'origen, la subministració del material protegia els preus per mitjà d'abonaments que coincidien amb la diferència del preu finalment obtingut; que a més a més havia tingut diversos problemes atenent que el material subministrat no revestia l'estat òptim per la seva comercialització, ja que determinats clients havien detectat un mal funcionament del mateix.

Per Aute de data 22 de desembre del 2011 ha estat decretada la cessació de pagament i fallida de la societat Garzón, havent estat nomenats Administradors Judicials els Srs. Calatayud i Alvarado. Per escrit de data 9 de febrer del 2012 el Sr. Calatayud va manifestar que interessava a l'Administració Judicial, la continuació de les actuacions.

II.- Prèviament s'ha de posar de relleu que la societat Garzón no fa més que reiterar en segona instància, els arguments ja desenvolupats en primera instància i correctament rebutjats pel primer jutge, sense manifestar cap crítica concreta de la resolució impugnada, ço que seria suficient per desestimar el recurs.

Nogensmenys, si per ésser complet examinem el fons del litigi, força és de constatar que el recurs no pot prosperar de cap manera.

En efecte, l'oposició de la societat Garzón a la reclamació de la societat demandant, rau en dos motius: l'existència d'un pacte comercial entre les parts d'una banda, i el subministrament de material defectuós, d'altra banda. La societat recurrent no acredita cap d'aquests motius d'oposició. Encara que la prova pericial comptable denegada hagués pogut establir l'existència d'una pràctica comercial genèrica de protecció dels preus tal com l'afirma la societat Garzón, això no canviaria res, atès què el que la mateixa societat ha d'acreditar és que ambdues parts havien convingut sotmetre les seves relacions a aquesta pretesa pràctica comercial. Aquesta prova no tant sols no la fa la part recurrent, sinó que al contrari, tota la documentació comercial que consta en autes, i en particular els pagarés, estableix que no es tractava de mercaderia lliurada en dipòsit, sinó de mercaderia venuda a preu ferm i exigible a recepció de la mateixa.

III.- Respecte al motiu relacionat a un pretès subministrament de mercaderia defectuosa, tampoc no consta en autes cap prova suficientment significativa d'aquesta afirmació de la part que recorre. La societat Garzón no aporta cap queixa de clients, ni tampoc cap precisió concreta relativa a una mercaderia que no presentava l'estat òptim per la seva comercialització.

IV.- Per conseqüent s'ha de desestimar el recurs i condemnar la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància, en raó del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 13 de setembre del 2011 en tots els seus extrems i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.