**** (0200/06)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 200/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 25 de gener de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Pla va presentar davant de l'Honorable BATLLIA, demanda a tramitar pel procediment laboral, contra la societat Carretero en reclamació de la quantitat de 4.763,14 EUR amb els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat (3.831,48 EUR) i de vacances no retribuïdes (931,66 EUR).

II.- la societat Carretero va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant: que el dia 2 de novembre del 2004 i següents el Sr. Pla va romandre en situació d'alta medica i doncs en situació de reincorporar-se al seu lloc de treball; que al no fer-ho durant mes de 3 dies consecutius sense cap causa que ho justifiques, es evident que concorre una causa justificada d'acomiadament del treballador, perfectament explicitada a l'article 72-7 de la Llei sobre el contracte de treball del dia 12 de juny del 2003; que per tant l'acomiadament del Sr. Pla es procedent alhora que justificat i havent estat notificat en la forma prevista per la llei, no correspon al demandant cap tipus d'indemnització; que respecta a l'import de 931,66 EUR reclamat en concepte de vacances, aquella quantitat ha estat íntegrament dipositada a l'Hble. BATLLIA el dia 16 de novembre del 2004, en concepte de liquidació dels havers laborals.

III.- Per sentencia de data 12 de juliol del 2006, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant íntegrament la demanda de l'agent, va absoldre a la societat Carretero de totes i cadascuna de les pretensions condemnatòries exercitades en la seva contra pel Sr. Pla, sense fer especial imposició de costes processals .

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Pla ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que l'absència al treball del Sr. Pla tenia una causa que la justificava plenament: la seva salut; que no solament el Sr. Pla no podia treballar, sinó que va romandre varies setmanes a l'hospital, des del dia 29 de novembre del 2004; que als 7 de desembre del 2004 el Director de gestions tècniques de la CASS va certificar que el treballador estava de baixa per malaltia des del dia 24 d'agost del 2003, i als 15 de desembre del 2004, el Consell d'Administració de la CASS va deixar oficialment sense efecte l'alta medica del 2 de novembre de l'any 2004; que per tant queda provat que l'absència del Sr. Pla del lloc de treball estava justificadíssima.

II.- Es pacífic que el dia 26 de juny del 2003 el Sr. Pla va començar a treballar pel compte de la societat Carretero, a l'ORG_0, en qualitat de maitre; que a comptar del dia 23 de juny del 2003, el treballador va romandre en baixa medica, fins al 2 de novembre del 2004, dia en que la CASS va notificar-li l'alta, ja que podia reprendre el treball segons el control mèdic efectuat el dia 25 d'octubre del 2004; que malgrat això, el Sr. Pla no es va reincorporar a la seva feina; que per carta de data 5 de novembre la societat Carretero va comunicar al treballador, el seu acomiadament, d'acord amb l'article 72-7 de la Llei sobre el contracte de treball, per abandó del seu lloc de treball 3 dies consecutius sense justificació. El Sr. Pla no nega haver absentar-se de la feina durant tres dies desprès de l'alta medica notificada per la CASS, però sosté que aquesta absència estava justificada per el seu estat de salut.

III.- La situació del treballador s'ha d'apreciar al moment de l'acomiadament. Encara que no sigui negat que el Sr. Pla pateix d'un estat de salut molt delicat, es incontrovertible que per carta de data 25 d'octubre del 2004, desprès d'un control mèdic efectuat el mateix dia, la CASS va notificar al Sr. Pla que podia reprendre el treball, donant l'alta el dia 2 de novembre del 2004. Tenint en compte que el treballador va formular recurs contra la decisió de la CASS, només el dia 8 de novembre del 2004, i que fou solament en la seva reunió celebrada el dia 15 de desembre del 2004, que el Consell d'Administració de la CASS va decidir deixar sense efecte l'alta medica del 2 de novembre, en figurar l'assegurat ingressat el dia 3 de desembre del 2004 a l'ORG_1 i derivat a la ORG_2 per una intervenció d'urgència, s'ha de constatar que el dia 5 de novembre del 2004, quan l'empresa va acomiadar el treballador, aquest darrer havia estat oficialment declarat d'alta per la CASS i la societat Carretero no tenia constància d'altres elements sobre la salut del Sr. Pla i encara menys no tenia constància de les decisions que es van prendre molt mes tard. Per tant, a comptar del dia d'alta, es a dir el 2 de novembre del 2004, el Sr. Pla havia obligació de reincorporar-se a la feina, cosa que no ha fet, sense que consta en autes la prova que hagi notificat a l'empresa la justificació d'un agreujament del seu estat de salut. En conseqüència, es de manera correcta i conforme a les disposicions de l'article 72 -7 de la Llei sobre el contracte de treball que preveuen que l'empresari pot acomiadar el treballador sense necessitat de preavis o obligació de satisfer cap compensació econòmica en el cas abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada, que l'empresa, desprès d'haver constatat que el Sr. Pla no s'havia reincorporat al seu lloc de treball els dies 2, 3, 4 i 5 de novembre, aleshores que es li havia donat l'alta medica, va acomiadar-lo.

IV.- Respecte a la reclamació en concepte de vacances, la part que recorre no impugna la resolució apel·lada sobre aquest punt del litigi, manifestant en el seu escrit de greuges, que fonamenta el seu recurs estrictament en la suposada improcedència de l'acomiadament practicat per l'empresa.

V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda, sense fer especial imposició de costes processals de segona instància, donat el caràcter laboral del litigi i per no agreujar la situació del recorrent, en estat de pobresa.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència del Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 12 de juliol del 2006, en tots els seus extrems;

Sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.