Aplicació de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries (0053/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0119-2/04 TSA: 66/05

S E N T È N C I A NÚM. 53-2006

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: P.M. ( S.G.)

Advocat: Gomila

Apel·lada: Campillo i Amador

Representant: Viñas

Advocat : Almansa

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de juliol de 2006.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0119-2/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 27 de setembre de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda formulada pels Srs. Campillo i Amador contra el M.I. GOVERN i va anul·lar les resolucions administratives de 28 de juliol i 6 d'octubre de 2004, que havien estimat la taxació pericial contradictòria aportada pels agents, relativa a la liquidació de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, fixant la quota pendent d'ingressar en la quantitat de 3.233'77 euros.

L'estimació de les pretensions dels agents es basa en què la comprovació de valors es va notificar un cop transcorregut el termini d'un any que preveu l'article 11.3 del Reglament de l'esmentat impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

2n.- La representació del GOVERN ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en el qual es defensa que la notificació del resultat de la comprovació de valors es va dur a terme dins del termini previst reglamentàriament, ja que el dies ad quem s'ha de fixar a la data en què aquell va ser notificat al Notari que havia autoritzat l'escriptura pública de compravenda, d'acord amb les previsions de l'article 14.3 de la Llei de 29 de desembre de 2000.

3r.- La representació dels agents s'ha oposat al recurs, argumentant, en síntesi, que la liquidació provisional ha quedat ferma, des del moment en què no es va notificar el resultat de la comprovació de valors, dins del termini d'un any, als obligats tributaris, que són els veritables interessats en el procediment.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Es planteja en aquest procés una qüestió estrictament jurídica, que consisteix en determinar la interpretació que cal donar a l'article 11.3 del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, el qual estableix que "el termini perquè l'Administració pugui comprovar valors és d'un any des de la presentació de la declaració provisional, transcorregut el qual, si no hi ha notificació en sentit contrari, es considera vàlid el valor declarat per l'obligat tributari".

Mentre que la representació del GOVERN considera que dins d'aquest termini d'un any s'ha de practicar la notificació al fedatari públic que va autoritzar l'escriptura de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos, els agents defensen que és la notificació als obligats tributaris la que s'ha de dur a terme dins del termini d'un any abans esmentat. La sentència apel·lada ha acollit aquesta darrera interpretació, en considerar que les actuacions que la normativa vigent atribueix als Notaris no poden comprometre, directament o indirecta, els drets dels obligats tributaris.

Tercer.- En termes generals, resulta evident que les actuacions de l'Administració s'han d'entendre amb els obligats tributaris, d'acord amb l'article 55 de la Llei de bases de l'ordenament tributari i, en darrer terme, els articles 45 i 47 del Codi de l'Administració.

Tanmateix, la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries i el seu reglament estableixen una regulació especial en l'àmbit d'aquest tribut, com a conseqüència de què l'Administració no coneix les dades personals dels obligats tributaris, quan el fet generador de l'impost s'ha documentat en escriptura pública. En efecte, només en el cas de què no s'hagi satisfet la liquidació resultant d'un procediment de comprovació de valors, els fedataris públics estan obligats a identificar l'obligat tributari davant del Ministeri encarregat de les finances, segons l'article 15.7 de la Llei de 29 de desembre de 2000. L'article 8.8 del Reglament de l'impost proclama de forma expressa que els fedataris garanteixen la confidencialitat de les parts que intervenen en les operacions subjectes, excepte quan l'Administració sol·licita aquesta informació, en els casos previstos en la llei.

Per aquesta raó, tant la llei com el reglament disposen expressament que el resultat de la comprovació de valors es notifica al fedatari públic, el qual resta obligat a traslladar aquest resultat a l'obligat tributari, com es desprèn dels articles 14.3 i 15.6 de la llei i 12, apartats 3,5 i 6, del reglament.

En conseqüència, si l'Administració disposa del termini d'un any per tal de notificar el resultat de la comprovació de valors (article 11.3 del reglament) i aquesta notificació s'ha de fer al fedatari, en el cas de les transmissions formalitzades en escriptura pública, una interpretació sistemàtica dels preceptes referits condueix a la conclusió de què el dies ad quem és el de la notificació al fedatari públic, única que ha de dur a terme l'Administració en aquests casos, almenys mentre no consti la manca de pagament de la liquidació en el termini d'un mes comptat des de la data de la notificació de l'Administració al fedatari.

Cal tenir en compte que l'article 11.3 del reglament fixa en un any el termini per a que l'Administració tributària dugui a terme la comprovació de valors, i dins d'aquest termini s'ha de notificar el resultat de la comprovació. Si la notificació s'ha de fer al fedatari públic, en els termes legalment previstos, és aquest moment el que cal tenir en compte a aquests efectes com a dies ad quem, encara que el Notari traslladi el resultat als obligats tributaris en un moment posterior. En definitiva, l'article 11.3 estableix un termini màxim per a l'actuació administrativa, el qual es clou amb l'acte amb rellevància externa que posa terme al procediment de comprovació. En el cas que ara s'examina, aquest acte no és altre que la notificació al fedatari del resultat de la comprovació, el qual s'ha de fer dins del termini màxim d'un any que preveu el reglament.

Quart.- La sentència impugnada ha considerat que els fedataris son simples col·laboradors de l'Administració, i que les seves actuacions no poden comprometre els interessats.

Aquesta argumentació no té en compte que els Notaris, en el sistema de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, no només realitzen funcions com a recaptadors del tribut, sinó que també actuen per compte dels obligats tributaris, com a persones interposades per tal de garantir la confidencialitat dels subjectes passius. En conseqüència, no són irrellevants per aquests les actuacions que l'Administració realitza en la persona dels fedataris, per manament de la llei, com és el cas de la comprovació de valors.

Cinquè.- En el cas que ara s'examina, la liquidació provisional va ser formulada el 30 d'abril de 2003 i el resultat de la comprovació de valors va ser notificat al fedatari que havia autoritzat l'escriptura pública dins del termini d'un any que preveu l'article 11.3 del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. Per tot això, procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula la representació del M.I. GOVERN, en els termes que es dirà en la part dispositiva de la present resolució.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula la representació del M.I. GOVERN contra la sentència dictada el 27 de setembre de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Desestimar la demanda interposada pels Srs. Campillo i Amador contra el M.I. GOVERN, i confirmar les resolucions administratives impugnades de 28 de juliol i 6 d'octubre de 2004, en ser ajustades a dret.

3r.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.