Costes - estimació parcial - companyia d'assegurances (1000021/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000426/2017 ORIGEN: 1000021/2016 - 00

NIG: 5300542120160000150

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 15-02-2016, la representació processal de la Sra. Elías va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la companyia d'assegurances A a fi d'obtenir, d'una part, la seva condemna a pagar-li :

la suma de 1.511,42EUR per les factures emeses fins a la data,

les despeses mèdiques que es derivin de l'accident de data 17-04-2014 fins la consolidació i/o cura de la Sra. Elías,

l'IPP que correspongui a la Sra. Elías de resultes de l'indicat accident, i d'altra part que s'ordeni a la defenent informar-la formalment dels càlculs i còmputs de capitalització de les sumes garantides pel cas de decés i/o incapacitat acordades en la pòlissa,

tot amb els seus interessos legals, i imposant les costes a la demandada, incloent els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la companyia d'assegurances A es va oposar a la demanda sol·licitant que es dictés una sentència desestimant les pretensions formulades per l'agent, concedint-se una indemnització fonamentada en principis de justícia i equitat, basada en els termes exposats per la part defenent i sense efectuar expressa condemna en costes, donada l'existència de iusta causa litigandi.

Les parts van replicar i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i després d'haver-se practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions.

III.- Per Sentència de data 31-07-2017, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :

"Estimar parcialment la demanda articulada per la Sra. Elías contra ORG_0, sa, condemnant-se aquesta darrera a satisfer a la primera la suma de 1.511,24.- EUR i a emetre una certificació en relació a la pòlissa d'assegurança H- 8.752.798-L explicativa dels índexs aplicables, de les fórmules de càlcul emprades i del concret articulat de la pòlissa d'assegurança en què es sustenten per les garanties decés i incapacitat, tot i desestimant les restants pretensions articulades, i sense fer especial pronunciament en costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats els comuns cas d'existir.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Elías demanant la seva revocació parcial en el sentit d'imposar les costes a la part adversa, amb imposició també de les costes de segona instància.

La representació processal de la companyia d'assegurances A demana la seva total confirmació, amb imposició de les costes a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent només s'alça en contra del fonament V.- de la resolució, relatiu a la no imposició de les costes de primera instància.

Argumenta en resum que les costes s'haurien d'haver imposat a la contrapart perquè s'ha vist obligada a acudir a la via judicial per reclamar el que legalment li corresponia, que malgrat reconèixer la part defenent ésser deutora de la suma reclamada de 1.511,24.-euros mai l'ha pagada ni dipositada, que la companyia no va respectar la seva obligació d'informar-la dels índexs de càlcul malgrat la seva reclamació, que el procediment s'ha derivat de la conducta negativa, passiva i injusta de la societat defenent la qual no es pot premiar quan la pròpia resolució reconeix que comporta una infracció del pactat i als drets de la seva principal i que es va estimar substancialment la demanda.

Però aquests arguments no ens poden portar a revocar la sentència.

En efecte, pel que fa als principis aplicables per a decidir de la imposició o no de les costes, com ja ha recordat aquesta Sala, la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." (vg. TSJC 22-06-de 2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que es resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complet i efectiu del dret del vencedor.

Així, en el dret civil andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No es precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la novel·la 82 Capítol 10.

Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.

Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas. Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent. Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.

En el present cas, de l'estudi dels fonaments I a IV de la sentència apel·lada, amb els quals la part apel·lant manifesta la seva conformitat, ressurt el següent en relació a cada una de les quatre pretensions principals de l'agent.

La primera demanda era la condemna de la companyia a pagar-li la suma de 1.511,42.-euros en concepte de factures entre les quals una per import de 210.-euros EUR en concepte d'honoraris del Dr. Azorin i que la companyia no volia satisfer per tractar-se d'un informe de part redactat fora del procediment.

El tribunal va jutjar que es tractava d'un informe redactat per un metge liberal especialista en la valoració de lesions i que amb el mateix es perseguia fonamentar una reclamació, i que en tal supòsit s'havia d'estimar la demanda. Per tant, va condemnar la defenent a pagar l'import reclamat de 1.511,42.- euros.

La segona demanda era relativa a la satisfacció de les despeses mèdiques fins a la consolidació. L'asseguradora va fer valer que només era cobert un període de 365 dies des de la data de l'accident.

El tribunal va constatar que efectivament la pòlissa contenia una clàusula limitant l'assistència sanitària passats 365 dies des de la data de l'accident i que la demandant en cap moment n'havia discutit l'abast, de manera que les prestacions posteriors al 18-05-2015 no tenien que ser assumides per la part defenent i que per consegüent la demanda per aquest concepte havia de ser rebutjada.

La tercera pretensió era que es condemnés a l'asseguradora a satisfer el "que correspongui" en concepte d'IPP. Front a aquesta demanda, la companyia va sostenir que cap tipus de reclamació s'havia articulat però que en tot cas seria el dictamen medicoforense que establiria si aquest perjudici concorria i quin era el seu grau.

El tribunal va constatar que les parts convenien que l'IPP s'havia d'establir en mèrits de la valoració medicoforense a practicar i que aquesta prova no havia estat practicada en autes i tampoc podia intervenir en seu d'execució sinó que tal extrem necessàriament s'havia de demostrar en seu declarativa.

Per consegüent, va desestimar la demanda tot precisant que això era sense perjudici de que la part demandant pogués un cop consolidades les seves lesions introduir la corresponent reclamació per aquest concepte.

L'últim punt de les reclamacions era obtenir la informació formal dels càlculs i còmputs de capitalització de les sumes garantides pel cas de decés o incapacitat. La defenent va oposar que mai havia negat dita informació de la qual la part agent disposava des de feia temps però que en tot cas aportava novament el certificat que havia estat entregat.

Al respecte, el tribunal va considerar que la informació facilitada no era clara ni permetia a una consumidora com la demandant tenir coneixement de les garanties concertades de la concreta contraprestació, fet que contravé els drets del client consumidor. Així va estimar la demanda en el sentit de condemnar la companyia a emetre una certificació explicativa dels índexs aplicables, de les fórmules de càlcul emprades i del concret articulat de la pòlissa d'assegurança en que es sustenten.

Es veu que si bé la sentència dona lloc a dos de les quatre pretensions de la part agent, les dos reclamacions desestimades són de les més significatives.

Per tant, no estem al davant d'una estimació substancial. S'ha de confirmar l'afirmació del tribunal de que estem davant d'una estimació parcial, supòsit que justifica la no imposició de les costes.

II.- D'altra banda, no és perquè les parts no van arribar a un acord i que això va portar a un judici que s'hauria necessàriament d'imposar les costes a la companyia asseguradora.

Les circumstàncies del cas no permeten considerar que el refús de dita companyia de donar lloc a totes les pretensions de l'asseguradora correspondrien a una actuació característica de mala fe o d'abús.

L'oposició al pagament de les factures ja pagades era parcial i si finalment el tribunal va contradir el criteri de la companyia per refusar a fer-se càrrec d'una factura, tal circumstància és insuficient per a considerar que el refús de la referida companyia era abusiu. De la mateixa manera, el fet que la companyia no pagués o diposités l'import reconegut per ella, es pot justificar per l'existència de les negociacions globals desenvolupades entre les parts.

El fet que el tribunal hagi considerat que el respecte del dret del consumidor de la Sra. Elías havia de portar a obligar a la companyia a emetre un certificat més clar i complet del que ja havia emès no permet tampoc qualificar la seva oposició com constitutiva de mala fe o d'abús.

Pels dos altres conceptes, s'ha de considerar que l'oposició era legítima puix que el tribunal va rebutjar les pretensions de l'assegurada en base als mateixos arguments que els de la companyia.

Per tot l'exposat, hem de confirmar íntegrament la sentència recorreguda.

III.- La desestimació del recurs justifica imposar a la part recurrent vençuda les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Elías contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 31-07-2017 que confirmem íntegrament.

Imposar a la Sra. Elías les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-