Nom de domini d'internet i marca - Excepció incompetència de jurisdicció (259/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 259/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Elías va presentar davant de l'Hble Batllia, demanda de judici a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Querol i Marcos, en el qual interessava en el seu dia es dictés sentència prohibint als defenents: 1) que utilitzin directament o per mitjà d'intermediaris la denominació "M." o similar, per qualsevol mitjà; 2) que atenguin cap petició i/o comanda formulada per persones o entitats mitjançant l'adreça de correu electrònic o la pàgina web, els noms de les quals incorporin la denominació "M.", tot obligant-los a vehicular dites comunicacions vers l'agent; 3) que realitzin cap acte, ni siguin cap document, irrogant-se la titularitat o qualsevol altre dret dominical en relació a la denominació "M.".

II.- El Sr. Marcos va formular les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i passiva, i subsidiàriament, sobre el fons, va oposar-se a totes les pretensions de la part actora.

III.- El Sr. Querol no ha comparegut malgrat estar degudament citat per edictes, i fou declarat en rebel·lia processal, a instància de l'actor.

III.- Per sentència del dia 4 de setembre del 2008 l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de l'agent, va prohibir als Srs. Querol i ENTITY_6: l'utilització directa o per mitjà d'intermediaris la denominació "M." o similar, per qualsevol mitjà; 2) que atenguin cap petició i/o comanda mitjançant l'adreça de correu electrònic o la pàgina web, que incorporin la denominació "M.", obligant-los a vehicular dites comunicacions vers l'agent; 3) que realitzin cap acte, ni siguin cap document, irrogant-se la titularitat o qualsevol altre dret dominical en relació a la denominació "M." i condemnar els defenents a sufragar les costes processals ocasionades.

VIII.- Contra aquesta resolució els Srs. Querol i Marcos han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Querol i Marcos manifesten que no són els Tribunals ordinaris andorrans els competents per conèixer sobre la qüestió suscitada, ja que aquesta compte directament a l'ORG_2 (INTERNET CORPORATION FOR ASSIGNED NAMES AND NUMBERS) que és un organisme internacional que s'ocupa d'assignar noms i números concrets a un determinat Domini Internacional, facilitant a tots els contractants, subscriptors o persones que registren un nom de domini i usuraris de la xarxa, un procediment especial i sumari que dura 6 mesos; que aquest ens és qui regeix pròpiament i en exclusiva, sense intervenció ni sotmesa a la jurisdicció de cap país, la xarxa mundial de telecomunicació que es coneix com a Internet; que el nom de domini d'Internet no es pot confondre amb el que significa una marca i amb la protecció que dóna el Registre de Marques; que la Llei i la jurisprudència andorranes han distingit de manera clara aquests dos conceptes; que el Sr. Querol va registrar per primer cop a l'ORG_2 en data 27 de setembre del 2004, per mitjà de Dollar Domain inc., el domini d'Internet fM..com, i ho va fer quasi 2 anys abans de que la Sra. Elías inscrigués a l'oficina de Marques en data 9 de març del 2006; que la Sra. Elías va acceptar que el Sr. Querol registres al seu favor el nom de domini fM..com; que la part agent no ha pogut demostrar que el Sr. Marcos desviï o hagi desviat mai clientela de ORG_1 a ORG_3, ni que s'irrogui o s'hagi irrogat mai la representació de farmàcia M., i encara menys que utilitzi o hagi utilitzat de cap manera el nom de domini fM..com; que si el cercador YAHOO ha associat el nom comercial ORG_3 amb l'adreça fM..com, queda clar que el Sr. Marcos en res pot actuar en un cercador, i de cap manera tampoc, pot actuar en una pàgina web que ni li pertany, ni usa.

II.- Els fets litigiosos són els següents: la Sra. Elías, titular de la farmàcia M. va explotar el dit negoci amb el seu marit, el Sr. ENTITY_5; atès que una part important del negoci té el seu origen en les comandes de clients formulades per correu electrònic, el negoci va utilitzar l'adreça electrònica, farmaciaM..com, i després fM..com que el Sr. Querol va registrar a l'INCANN; la Sra. Elías va registrar el signe FM. al Registre de Marques d'Andorra; el matrimoni es va separar i el Sr. Querol va continuar utilitzant l'adreça electrònica fM..com pel seu propi profit i desprès pel profit de la FARMACIA DEL PONT de la qual n'és titular el Sr. Marcos.

III.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció d'incompetència de jurisdicció plantejada pels Srs. Querol i Marcos, en favor de l'organisme INCANN. Aquesta excepció no pot prosperar de cap manera. El poder judicial deriva del dret regalia del senyor, rei, prínceps etc, o del poble, d'administrar en el seu nom, la justícia, mitjançant un conjunt de jutges i magistrats. Per tant, només els Estats poden exercitar la potestat jurisdiccional, i no qualsevol organisme, fins i tot internacional, quan el mateix no ha estat especialment creat per un conjunt d'Estats o per l'ONU, tal com els Tribunals Internacionals Penals pel RWENDA o per l'ex IUGOSLÀVIA, per conèixer de litigis específicament determinats. L'única cosa que pot proposar un Organisme internacional especialitzat, és una mena d'arbitratge entre els seus adherents, però aquell arbitratge, mai pot ser obligatori, sinó facultatiu, llevat del cas que els antagonistes hagin convingut contractualment, que en cas de dificultats el litigi seria resolt per via arbitral de manera imprescindible, i no subsidiària. Si no existeix una tal clàusula arbitral pactada entre les parts, són les jurisdiccions nacionals que són les competents per resoldre el litigi d'acord amb les disposicions de l'article 4 de la LQJ que estableixen que els Batlles i els Tribunals andorrans coneixeran dels judicis que es plantegin en territori andorrà entre andorrans, entre estrangers, i entre andorrans i estrangers; i que queden exclosos del coneixement de la jurisdicció andorrana els supòsits d'immunitat de jurisdicció i d'execució establerts per les normes de dret internacional públic. Per conseqüent, en el present cas, compte tingut que no existeix cap tipus d'immunitat de natura a excloure el litigi del coneixement de les jurisdiccions andorranes, que l'organisme INCANN, organisme privat, no té cap legitimitat per exercir la potestat jurisdiccional, i que no existeix cap clàusula d'arbitratge obligatori, s'ha de desestimar l'excepció plantejada.

IV.- L'article 1 de la Llei de Marques del dia 11 de maig de 1995 estableix: tot signe que serveixi per distingir els productes o serveis d'una empresa de les altres empreses i que sigui susceptible de ser representat gràficament pot constituir una marca de productes o una marca de serveis. És acreditat en autes que el dia 9 de març del 2006 la Sra. Elías va registrar la marca FM. sota el n° 22709, pels productes de perfumeria, olis essencials, cosmètics, locions per als cabells, productes farmacèutics i veterinaris, substancies dietètiques d'utilització mèdica per a nadons, i pels serveis de dispensació de medicaments i serveis a Internet. El titular d'un registre de marca adquireix un dret de propietat sobre la marca registrada per als producte i/o serveis que ha designat, dret que prohibeix, llevat d'autorització del titular, si en pot resultar un risc de confusió en la ment del públic, la reproducció o tot ús d'una marca registrada per a productes i/o serveis similars als designats en el registre de marques. Per tant a partir del moment on la marca FM. fou registrada per la Sra. Elías, ningú no podia utilitzar o continuar d'utilitzar el nom FM. en el marc de la seva activitat comercial, si aquesta utilització era de natura a originar un risc de confusió en la ment del públic entre els productes i/o serveis proposats, i els productes i/o serveis designats en el registre de marques.

V.- És acreditat en autes, que malgrat la Sra. Elías hagi registrat la marca M., el Sr. Querol va continuar utilitzant la referida marca en la seva adreça electrònica: "fM..com", adreça registrada a l'ORG_2, per oferir serveis i productes relacionats a l'activitat de farmàcia, quan va marxar de la farmàcia M. desprès de la separació del matrimoni, i quan va treballar pel compte de la farmàcia del PONT de la qual n'és titular el Sr. Marcos. És cert que com ho manifesten els recurrents, un domini no és una marca i que per tant el registre a l'ORG_2 d'un nom en un domini d'Internet no dóna cap títol de propietat, cap dret de prioritat, ni tampoc cap protecció al titular del domini. Nogensmenys, encara que un domini no sigui una marca, no es pot constituir amb una marca registrada i per tant protegida, sobretot si l'adreça electrònica que se'n deriva correspon a un negoci idèntic al favor del qual fou registrada la marca, ço que constitueix un motiu molt important de confusió pels clients eventuals. Per conseqüent, tant el Sr. Querol que va continuar utilitzar una adreça electrònica constituïda per una marca registrada i protegida, com el Sr. Marcos que va acceptar aquesta utilització en el seu negoci, de tal manera que el cercador ORG_0 va associar l'adreça electrònica fM..com amb el nom comercial de la seva farmàcia: ORG_3, han vulnerat la prohibició d'utilització de la reproducció d'una marca registrada establerta per l'article 14 de la Llei de marques.

VI.- S'ha per tant de confirmar la resolució recorreguda i condemnar les parts apel·lants al pagament de les costes processals de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs. Querol i ENTITY_6; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 4 de setembre del 2008, en tots els seus extrems.

Condemnar els Srs. Querol i Marcos a pagar les costes judicials de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.