Funcionament anormal administració de justícia (2100118/2005)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJ 0000035/2022

PARTS:

Apel·lant : Sr. Álvarez

Representant : Sra. Carnero

Advocat : Sr. Sarabia

Apel·lat : GOVERN

Representant : Sra. Suárez

Advocat : Sra. Vélez

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: funcionament anormal administració de justícia.

SENTÈNCIA 002-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal del Sr. Álvarez, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El dia 3-10-2022, la representació processal del Sr. Álvarez formulava acció adreçada al reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia i en reclamació d'indemnització, sol·licitant es dictés Sentència condemnant l'Estat a indemnitzar el seu representat en la quantitat de 13.200.- EUR i a satisfer les costes processals en cas que s'apreciï temeritat o mala fe.

2.- El 26-10-2022, el Ministeri Fiscal contestava la demanda articulada, oposant-se parcialment a les pretensions de la part demandant, i després d'exposar diferents circumstàncies que al seu criteri modulaven la responsabilitat de l'administració de justícia en el retard que el procediment en curs havia experimentat i que havien de ser valorades per aquest Ple del Tribunal Superior de Justícia, referia que la indemnització havia de ser calculada a raó de 500.- EUR per any de retard però no en la suma de 1.200.- EUR que en la demanda es reclamaven.

La representació processal del Govern d'Andorra també contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions formulades per la part demandant, sol·licitant principalment la desestimació de les pretensions de la part agent sense donar lloc a la indemnització que es sol·licitava o subsidiàriament, en l'eventualitat que es pogués considerar que l'adversa tenia dret a indemnització aquesta havia de fixar-se en 3.000.- EUR (a raó de 500.- EUR per cada any de dilació) o bé més subsidiàriament encara i en l'eventualitat que es considerés que la dilació ha estat d'11 anys i dos mesos es fixés la indemnització en la quantitat màxima de 5.583,34.- EUR. I sense fer especial pronunciament al respecte de les costes ocasionades.

3.- Han estat practicats els mitjans de prova proposats amb el resultat figurant en les actuacions, i les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

1.- En l'àmbit del procediment judicial relatiu a la successió de la Sra. Salcedo, per aute de 30-5-2005, la Batllia estimava la demanda de mesures cautelars sol·licitada per la seva filla Sra. Escudero, disposant l'embargament preventiu dels comptes bancaris de la causant.

2.- El 18-7-2006, la representació processal de la Sra. Escudero formulava demanda contra el Sr. Álvarez, en sa qualitat de marmessor dels béns i drets de l'herència de la causant així com els restants cridats a l'herència, reclamant els béns i drets que, al seu criteri li corresponien, en l'herència tant de la seva mare com del seu pare.

3.- El 21-11-2006, una de les persones cridades a l'herència presentava una excepció dilatòria de manca de legitimació passiva que era rebutjada per aute del 20-2-2007.

4.- Una volta evacuats els tràmits de rèplica i dúplica, el dia 4-12-2007 es procedia a l'obertura del judici de proves, data en la qual les parts litigants presentaven els respectius escrits de proposició de proves. En aquest període i després de practicar-se diferents proves, per Providència d'1-2- 2010 s'acordava la pràctica d'una pericial comptable, nomenant-se perit amb aquesta finalitat. Aquest perit entregava a la Batllia la pericial provisional o preliminar el dia 14-4-2015 (foli 3532 i ss) i la pericial definitiva el dia 10-11-2017 (foli 3811 i ss). Posteriorment, es procedia al tancament del judici de proves (20-9-2022), emplaçant les parts per al tràmit de conclusions que s'ha practicat el dia 11-10-2022.

5.- El 6-5-2022, la representació processal del Sr. Álvarez va interposar un recurs d'empara contra la inactivitat de la Secció civil de la Batllia en el marc de la causa 2100118/2005 que era estimat per Sentència del Tribunal Constitucional de 17-7-2022, a través de la qual es declarava que s'havia vulnerat el dret fonamental del recurrent a un judici de durada raonable, instant la secció civil de la Batllia a adoptar les mesures necessàries per fer cessar aquesta vulneració, declarant que corresponia a la part recurrent percebre la indemnització que establís la jurisdicció ordinària.

Segon.- En aquest context, la representació processal del Sr. Álvarez quantifica l'import de la indemnització en 13.200.- EUR que calcula a raó de 1.200.- EUR per any transcorregut, des de la primera queixa que va articular en el procediment civil de referència pel retard en què al seu criteri s'incorria i que menystenia el seu dret al procés degut (17-7-2011).

El Ministeri Fiscal considera que la indemnització no podia ser fixada en atenció a tota la durada del procediment sinó només en relació amb els períodes en què pogués existir una demora injustificada, destacant en tot cas que la causa del retard que el procediment examinat havia experimentat era atribuïble al perit judicial intervinent i la lentitud de les diferents entitats bancàries a l'hora de complimentar determinades proves. Tanmateix, considera que la base de càlcul de la indemnització s'havia de fixar a alçada de 500.- EUR, en lloc dels 1.200.- EUR que la part reclamava.

La representació processal del Govern d'Andorra si bé admet l'existència del funcionament anormal de l'administració de justícia en el present supòsit, s'oposa a la indemnització que es reclama argumentant que la part demandant, no justificava objectivament haver patit cap mena de dany per les dilacions experimentades. Subsidiàriament, considera que no s'havia produït inactivitat en tot el període apreciat pel Tribunal Constitucional atès que el perit requeria un termini prudencial per a poder examinar la documentació obrant en les actuacions, molta de la qual va ser lliurada amb retard per les entitats bancàries, destacant que la part demandant, havia demanat una ampliació de prova. En tot cas, sostenia que la base de la indemnització s'havia de fixar en 500.- EUR per any de dilació, sense que resultés procedent efectuar cap mena de pronunciament al respecte de les costes ocasionades.

Tercer.- Per tal de produir una anàlisi sistemàtica de les diferents qüestions que es susciten en el present procediment, resulta necessari, en primer lloc, centrar-nos en l'argument obstatiu que el Govern d'Andorra (fonament Primer) planteja, quan nega a la part demandant, el dret a obtenir cap indemnització, fonamentant-se en la manca de prova sobre el concret perjudici econòmic patit a conseqüència de les dilacions experimentades.

Respecte d'aquesta qüestió, en la Sentència 10-2021 de data 4-10-2021 (rotlle TSJ-11/2021) indicàvem: "qualsevol retard injustificat en l'exercici de l'activitat judicial comporta per a la part afectada un patiment emocional inqüestionable. Aquest dany moral resulta implícit a la pròpia dilació i en conseqüència el seu reconeixement no requerirà d'una activitat probatòria qualificada per a justificar-ne la seva concurrència efectiva". En el present supòsit, la reclamació articulada per la representació processal del Sr. Álvarez es fonamenta en la Sentència del Tribunal Constitucional que reconeix expressament la mora injustificada en la substanciació del plet civil de referència, i un perjudici directe per a la vulneració d'aquest dret fonamental, reunint-se per tant, els requisits que en relació amb el dany es preveuen l'art. 10.2 de la LQJ (dany cert, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat).

Quart.- Quant a la valoració econòmica del dany patit, la representació processal del Sr. Álvarez sol·licita la quantitat de 13.200.- EUR, per la dilació patida en el plet civil de referència.

Respecte del període de la inactivitat, el Tribunal Constitucional després de referir-se expressament a la durada anormal del procediment en la seva globalitat (17 anys) i afegir que aquesta en tot cas no resulta proporcional a la complexitat del litigi, destaca dos períodes d'inactivitat absoluta que situa entre els anys 2010 i 2015 el primer, i el segon des del 2016 i fins al 2020, durant les quals hem de convenir que la intervenció efectiva de la Batllia s'ha limitat a resoldre qüestions perifèriques que es podien anar plantejant, sense però que aquestes hagin suposat un impuls processal efectiu en la pràctica de la prova proposada.

Cinquè.- En atenció al què ha estat exposat, considerem que la dilació injustificada del procediment es va perllongar durant 11 anys tal i com la part demandant ho peticiona en el seu escrit rector. En aquesta eventualitat, i seguint els criteris més recents que venim aplicant, considerem ajustada a dret i a les circumstàncies concurrents, fixar la indemnització per les dilacions experimentades en l'import de 13.200.- EUR que es reclama.

Sisè.- Quant a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat de que en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament al seu respecte.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal del Sr. Álvarez.

Segon.- Declarar el dret del Sr. Álvarez a rebre de l'Estat una indemnització de 13.200.- EUR.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi avinent que és ferma i definitiva.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-