MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

EXEQUÀTUR - Marroc

Resolució
Sentència · 04/03/2022
ROJ
STSJAD 74/2022
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2022:74
Recurs
116/20
Ponent
Vincent Aniére
Magistrats
Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta
Descriptors
LLEI REGISTRE CIVIL DIVORCI MINISTERI FISCAL SENTÈNCIA EXEQUÀTUR
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
  • Art. 47 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993: article derogat.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat parcialment a favor de la demanda d'exequàtur presentada pel Sr. Morillo, declarant executiva a Andorra la sentència de divorci contenciós dictada pel Tribunal de Primera Instància de N, Marroc, el 3 de juliol del 2019. La sentència autoritza la transcripció del divorci al Registre Civil d'Andorra, però declara no executoris a Andorra els pronunciaments relatius a la guarda i custòdia, als drets econòmics i al dret de visita en relació als menors. El tribunal considera que les mesures paternofilials adoptades per la sentència marroquina no ofereixen les garanties i drets d'ordre públic que exigeix la Llei andorrana, mentre que la decisió relativa al divorci sí que és compatible amb l'ordre públic nacional.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000116/2020

EXEQUÀTUR

NIG: 5300531120200000008

PARTS:

Apel·lant: Sr. Morillo

Advocat: Sr. Plana

Apel·lat: Sra. Narváez

Advocat: Sra. Barberá

Part : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Exequàtur Marroc.

SENTÈNCIA 031-2022

Andorra la Vella, el 4 de març del 2022 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist les actuacions dutes a termes en el marc del procediment d'exequàtur més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per sentència de data 03 de juliol del 2019, el Tribunal de Primera Instància, secció de la jurisdicció de la família de N, Marroc, ha pronunciat el divorci per discòrdia entre els esposos Morillo i Narváez, amb totes les seves conseqüències jurídiques.

El Tribunal va condemnar al Sr. Morillo, demandat, a pagar a la Sra. Narváez, demandant, la quantitat de 3.000 Dirhams en concepte de remuneració d'allotjament durant el període d'espera legal obligatori per a divorciades i viudes.

Pel que fa als cinc fills menors del matrimoni (Espada, Barberá, Cañellas, Hoyos i ENTITY_12), el Tribunal va decidir confiar la guarda i custòdia a la seva mare i condemnar el demandat a pagar-li :

la pensió d'aliments a raó de 600 Dirhams al mes per cadascun ;

una quantitat de 100 Dirhams al mes en concepte de remuneració de la seva guarda i custòdia per cadascun d'ells a partir de la data de la sentència;

una quantitat de 250 Dirhams al mes en concepte de remuneració del seu allotjament a cadascun d'ell a partir de la data de l'expiració del període d'espera legal obligatori per a divorciades i viudes;

tot l'esmentat amb la continuació fins a la dispensa legal del demandat.

També el Tribunal va fixar el dia de diumenge de cada setmana a partir de les 9 hores fins a les 18 hores per a visitar el pare als seus fills,

Segon.- Per escrit de data 25 de març del 2021, el Sr. Morillo ha presentat per davant d'aquesta Sala demanda d'exequàtur a fi i efecte que es declari executòria a Andorra la resolució estrangera esmentada, essent part demandada la Sra. Narváez i part en el procés el Ministeri Fiscal.

Tercer.- El Ministeri Fiscal, per informe de data 23 d'octubre del 2020 va manifestar que no s'oposava a que s'atorgui l'exequàtur una vegada acreditada la fermesa de la sentència.

Quart.- Per escrit de data 28 d'octubre del 2020, la Sr. Narváez es va oposar a la demanda d'exequàtur argüint l'existència d'un frau de llei tenint al fet que amb la present demanda d'exequàtur el Sr. Morillo intenta obtenir l'aplicació d'unes mesures molt més avantatjoses per ell que les dictades a Andorra a l'octubre del 2018 i que no ha respectat mai.

Ensems, apuntava la pendència d'un procés d'apel·lació a Marroc i la manca de fermesa de la sentència de primera instància del Tribunal de N.

Cinquè.- Per escrit de data 28 de gener del 2021, el Sr. Morillo va replicar que qui havia intentat cometre un frau era la Sra. Narváez qui pretenia cobrar alhora la pensió fixada al Marroc i la fixada a Andorra.

Va aportar l'atestació del cap de servei de secretaria judicial del Tribunal de N de data 25 de gener del 2021 indicant que : "la part de la sentència relativa al divorci es definitiva conforme a la matèria 128 del codi de família".

Sisè.- Per escrit de data 05 de març del 2021 el Ministeri Fiscal va duplicar sol·licitant que s'acordi l'exequàtur parcial només en relació als pronunciaments relatius al divorci.

Per escrit de data 05 de març del 2021 la Sra. Narváez va duplicar mantenint els seus motius d'oposició a l'exequàtur tot i sol·licitant que s'acordi l'exequàtur parcial només en relació als pronunciaments relatius al divorci.

Setè.- En data, 16, 20 i 22 de desembre del 2021, respectivament, les parts i el Ministeri Fiscal van presentar llurs escrits de conclusions, tots mantenint les seves pretensions.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Atesa la disposició transitòria primera del Codi de procediment civil en vigor des del dia 01-05-2021, s'han aplicat les normes processals anteriors.

Aquest Tribunal superior és, en virtut de l'article 19 LQJ, competent per conèixer de la demanda d'exequàtur presentada tota vegada que la mateixa pot sense dubte tenir efectes civils a Andorra on resideix el Sr. Morillo.

SEGON.- L'article 47 de la Llei transitòria de procediments judicials disposa que només les sentències civils poden ser objecte d'aprovació prèvia del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.

L'article 49 de la mateixa Llei exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb els següents requisits:

. la competència de la jurisdicció que l'ha dictat.

. la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció.

. l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

. la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional.

. l'absència de tot frau a la llei nacional.

TERCER.- En el present cas, no existeix cap element suficient per contradir ni la competència de les jurisdiccions marroquines que van dictar les sentències, ni la regularitat del procediment seguit davant dites jurisdiccions o que les mateixes van aplicar la llei competent, és a dir la llei marroquina.

Els tribunals marroquins eren competents per resoldre la petició de divorci entre els seus dos nacionals i no apareix que el Sr. Morillo, demandat, hagi formulat cap oposició al respecte.

Malgrat les imputacions que les parts es fan recíprocament al respecte, tampoc apareix un frau a la llei que la jurisprudència d'aquesta Sala (SSTSJA 18-12-1997 i 17-07-2003) ha definit com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar a l'aplicació d'una normativa nacional contrària.

I en aquesta òptica, no queda provat que el fet de presentar la seva demanda de divorci al davant de les jurisdiccions marroquines correspondria a un frau a la llei nacional per part de la Sra. Narváez.

QUART.- Un requisit previ evident i indispensable és que la resolució de la qual es reclama l'exequàtur sigui ferma i susceptible d'execució.

Ara bé, pel que fa a la fermesa de la sentència del 03 de juliol del 2019, l'atestació produïda pel demandant crida l'atenció i s'ha de contrastar amb l'afirmació de la Sra. Narváez que existeix al Marroc un procés pendent en apel·lació a iniciativa del Sr. Morillo.

En efecte, la formula segons la qual "la part de la sentència relativa al divorci es definitiva conforme a la matèria 128 del codi de família" s'ha d'entendre, a la llum d'aquest article 128 del codi de la família marroquí, que preveu que les sentències dictades en matèria de divorci judicial, de divorci "Khol" o de rescissió de matrimoni, no són susceptibles de recurs en la seva part que posi fi als vincles matrimonials.

Així les coses, fins i tot en cas d'apel·lació sobre les mesures paternofilials, sempre la part de la sentència relativa al divorci serà definitiva.

Per tant, hem de constatar que el caràcter ferm de la sentència no queda justificat pel que fa a totes les mesures que no són en relació al pronunciament del divorci, i només es pot considerar atorgar l'exequàtur d'aquest darrer pronunciament.

CINQUÈ.- Quant a qüestió de la conformitat a l'ordre públic nacional.

En relació a aquest concepte, vam poder dir que "inclou aquells principis, entre altres, de caire social, econòmic i jurídic, que informen una concreta societat en un moment determinat, la qual cosa provoca que el concepte d'ordre públic no sigui fix o immutable sinó que varia d'un Estat a un altre i, fins i tot, dins del propi Estat evolucioni al llarg del temps."

Es tracta per tant d'un concepte estrictament nacional que concerneix les normes o els drets i garanties que es reconeixen com a fonamentals.

No es tracta de valorar un país ni el seu sistema jurídic de manera global, ni tampoc de conèixer el fons de l'afer, sinó de dir si una determinada resolució ha observat els requisits enumerats pel ja citat article 49 LTPJ i si es pot o no autoritzar la seva execució i que tingui efectes civils al nostre país.

D'altra banda, com es deia en la Sentència del 24-09-1998 (Nº981 del llibre) "La demanda d'exequàtur no és una demanda d'execució d'una sentència estrangera sinó una demanda d'autorització d'execució d'una decisió estrangera".

En aquestes condicions, per principi, no es pot convalidar una mesura que seria contrària al nostre ordre públic, i poc importa que es tracti de mesures paternofilials que es poden posteriorment modificar al país de residència per adaptar-les a la realitat dels pares i del menor, ja que, d'una banda, pel sol fet de l'atorgament de l'exequàtur, les mesures adoptades es veuen revestides de la força executòria amb tots els efectes que la mateixa comporta, i que d'altra banda, es tracta de respectar uns principis considerats com a fonamentals pel nostre ordenament jurídic.

SISÈ.- I justament, és el cas en el present afer.

En efecte, ha quedat establert que si bé les parts són d'origen marroquí, els mateixos es van instal·lar a Andorra i viuen, separats, a P. Cap element confirma l'afirmació del Sr. Morillo que la Sra. Narváez hauria deixat el país.

Al contrari, apareix que existeix un procediment de separació en curs prop de la Batllia i que el mateix queda suspès en espera de la present resolució.

Ara bé, examinada la sentència, constatem que la mateixa no ha respectat les garanties suficients per la salvaguarda dels interessos d'aquests menors ja que les mesures que els concerneixen s'han adoptat segons uns criteris que no corresponen a la realitat viscuda pels nens i al seu interès superior.

I és així que es va fixar una pensió insuficient en relació a les necessitats reals dels fills (uns 90.-euros mensuals per nen) i que no es preveu res en relació a les despeses extraordinàries quan el mode de vida andorrà del nens en comporta necessàriament.

De la mateixa manera, ressurt de la sentència que es va atribuir la guarda i custòdia a la mare de forma no motivada quan tal atribució s'ha de fer en funció de l'interès del menor el qual pot correspondre en el seu cas a una atribució al pare o a una custòdia compartida.

També es va fixar un dret de visita del pare molt limitat sense que aquesta limitació es vegi fonamentada sobre l'interès superior de l'infant.

Així les coses, aquestes mesures no ofereixen les garanties i drets d'ordre públic que exigeix la Llei andorrana.

SETÈ.- Pel que fa a l'exequàtur parcial, limitat al pronunciament del divorci, vam recentment motivar les raons que feien possible donar-hi lloc (STSJC 558/2016 del 27-02-2020 i 270-2018 del 30-09-2020 ; veure en relació a aquesta darrera l'Aute dictat el 18 de desembre del 2020 pel Tribunal Constitucional en la Causa 2020-72-RE).

Es tracta d'un supòsit comparable en el present afer ja que si les mesures paternofilials apareixen contràries a l'ordre públic nacional no és el cas de la decisió relativa al divorci, a la seva transcripció o a les obligacions dineràries de l'espòs en relació a l'esposa.

A més, l'exequàtur parcial permet salvaguardar els seus drets del demandant al respecte de la possibilitat de tornar-se a casar, tot i respectant el nostre ordre públic nacional.

Per conseqüent per aquestes raons també l'exequàtur ha de ser concedit de manera parcial.

VUITÈ.- En matèria d'exequàtur, és costum de no fer especial condemna en costes processals i no existeixen en Autes elements suficients per fer variar aquesta regla.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Estimar parcialment la demanda d'exequàtur del Sr. Morillo i declarar executiva a Andorra la sentència número 1139 dictada el dia 03 de juliol del 2019 en l'expedient 570-19, pel Tribunal de Primera Instància, secció de la jurisdicció de la família de N, Marroc, només pel que fa als pronunciaments relatius al divorci contenciós definitiu dels consorts Morillo i Narváez i al seus efectes entre els divorciats, autoritzant la seva transcripció al Registre Civil d'Andorra, però declarant no executoris a Andorra els pronunciaments relatius a la guarda i custodia, als drets econòmics i al dret de visita en relació als menors Espada, Barberá, Cañellas, Hoyos i Rius ;

Segon.- No efectuar especial condemna en costes judicials. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora