CASS. pensió viduïtat, parella de fet. TSJA-022/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0003-1/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-022/14

SENTÈNCIA NÚM. 24-2014

PARTS:

Apel·lant: Sr. Bermudez

Representant: Sra. Amorós

Advocat: Sr. Nogués

Apel·lada: CASS

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sra. Bermudez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, onze de juliol del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0003-1/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Bermudez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 26 de novembre de 2012, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 20 de setembre de 2012, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió de viduïtat.

2.- El Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Bermudez mitjançant sentència del 6 de febrer de 2014.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 8 d'abril de 2014, el Sr. Bermudez manifesta principalment que:

- el certificat del Comú d'Andorra la Vella confirmava la convivència amb la difunta Sra. Expósito durant 35 anys;

va tenir dos fills amb la seva parella;

quan es van inscriure al Comú, no era vigent la llei qualificada de les unions estables de parella;

calia aplicar l'analogia;

se l'estava discriminant per raó de condició personal.

4.- En la seva contesta de data 29 d'abril de 2014, la CASS manifesta principalment que:

no concorrien els requisits legals necessaris per la concessió d'una pensió de viduïtat;

el recurrent va estar casat fins el dia 1 de juny de 2010.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Bermudez s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació literal de la llei de la seguretat social.

El litigi es limita a una qüestió jurídica, a saber si la parella de fet d'un assegurat difunt té dret a percebre una pensió de viduïtat. El recurrent pretén ser beneficiari de l'assegurada Sra. Expósito que va traspassar el dia 22 de juliol de 2010 (foli 84).

L'article 181.1 de la llei és molt clar al respecte: "Té dret a la pensió de viduïtat, a la mort de la persona assegurada difunta, el cònjuge supervivent o la persona que estava unida a aquella formant una parella de fet". Segons l'article 14.2 de la mateixa llei: "S'entén per parella de fet, aquella parella que ha formalitzat una unió estable de parella, d'acord amb les estipulacions de la Llei qualificada 4/2005, del 21 de febrer, de les unions estables de parella".

És pacífic que els Sr. Bermudez i Expósito no van contraure mai matrimoni ni consten inscrits al Registre d'unions estables de parella del Registre Civil del Principat, probablement perquè el recurrent era casat amb una altra persona, tota vegada que es menciona una sentència de divorci pronunciada el dia 1 de juny de 2010 en un document produït pel mateix Sr. Bermudez (foli 75). Malgrat la CASS no hagi plantejat aquesta situació fàctica en primera instància, aquesta dada només permetria explicar l'absència de matrimoni o d'establiment d'una unió estable de parella. En qualsevol cas, l'existència d'un matrimoni anterior -tampoc discutit- no ha causat indefensió pràctica al recurrent.

Tot i aquestes circumstàncies, l'apel·lant vol que el certificat comunal que obra al foli 24 s'assimili a la inscripció al Registre civil. L'esmentat document afirma que els Sr. Bermudez i Expósito van "conviure" a la parròquia d'Andorra la Vella entre els dies 26 de juliol de 1979 i 22 de juliol de 2010. A banda del fet que "les certificacions comunals de residència acrediten l'empadronament però no el fet real de residir" (sentències 96-22 del 6 de juny de 1996 i 98-41 del 21 de setembre de 1998 per exemple) i que només la inscripció al Registre Central d'Immigració acredita la situació d'immigració de les persones estrangeres (article 8 de la llei qualificada d'immigració), el repetit certificat comunal no és assimilable, en absolut, a la inscripció en el Registre d'unions estables de parella que exigeix una tramitació envoltada de nombroses garanties i que no ofereix la Corporació local, com ara la presentació d'una sol·licitud conjunta de formalització de la unió, la redacció d'un conveni de regulació del lligam o la publicitat del contingut del Registre.

El Sr. Bermudez defensa, igualment, que quan va iniciar-se la relació de parella, no era encara vigent la llei de les unions estables de parella. Això no obstant, res privava començar a promoure expedient a comptar de la seva entrada en vigor, que va tenir lloc el 24 de març de 2005.

Per fi, no hi trencament del principi d'igualtat, tota vegada que les parelles de fet d'una banda i les parelles casades o inscrites en el Registre de les unions estables de parella d'altra banda, no es troben dins la mateixa situació jurídica.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de cap instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Bermudez, dirigit contra la sentència 2014-023, de 6 de febrer de 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials en cap instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.