Mesures paternofilials (0253/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 253/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.Romeu Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M Romeu Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.Romeu Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.Romeu Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Gibert va interposar demanda, de data 10-04-2008, envers la Sra. Valverde, segons la qual sol·licitava l'atribució de la guarda i custòdia del fill comú i la fixació a càrrec de la defenent d'una pensió d'aliments de 360 euros mensuals.

La part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 8-05-2008, segons el qual demanava que es procedís a la desestimació de la demanda i la imposició a l'agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 10-09-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Desestimar la demanda de modificació de sentència de mesures paterno-filials promoguda pel Sr. Gibert a l'atenció de la Sra. Valverde en data 10 d'abril de 2008. No efectuar especial condemna en costes".

III.- La part agent va formular recurs contra la sentència d'instància i, en data 11-12-2009 va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana que es procedeixi a la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 1-02-2010, sol·licita la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals. Així mateix, l'informe del Mgfic. Ministeri Fiscal, de data 27-01- 2010, demana la confirmació íntegra de la sentència dictada a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Romeu Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que fonamenta la part agent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que els motius que refereix la sentència i pels quals sol·licita l'atribució de la guarda i custòdia (conflictivitat de la Sra. Valverde, insuficient dedicació a l'infant i que aquest no gaudeix d'habitació pròpia) no s'ajusten a la seva demanda, en la que es fonamenta la petició en la voluntat del menor d'ubicar el domicili prop del patern, en l'informe psicològic de la Dra. Rius i en atenció a la situació personal i laboral del Sr. Gibert.. En segon terme, manifesta que en matèria de família les sentències s'han de modificar si concorren circumstàncies substancials i importants, i que han passat dos anys des de la demanda dels autes B-0598- 2/06. Indica que els motius que justifiquen la desestimació de la demanda no s'han d'atendre. Així, respecte de l'informe de les dues psicòlogues que no aconsellen el canvi de guarda, assenyala que les actuacions porten causa de l'informe de 23-11-2007 (C.P.) en el que es recollia el desig del menor de viure amb el seu pare i la valoració positiva que va obtenir aquest extrem en consonància amb l'habitatge i situació personal i professional del Sr. Gibert.. Afegeix que l'informe efectuat pel C.P. de 21-03-2009 tampoc desvirtua la capacitació del Sr. Gibert per tenir cura del seu fill. I que aquest informe i l'informe de la Dra. Sancho, de 21-03-2009, entenen que no existeixen motius per a modificar el règim de guarda, però no raonen les seves conclusions.

Insisteix en el fet que la Sra. Valverde no habita en un ambient suficientment adient pel menor, atès que dorm a la mateixa habitació que la mare. Així, si bé la defenent va iniciar una nova relació que li generava una major estabilitat emocional i un habitatge on el menor gaudia d'una habitació per ell mateix, però ha finalitzat i torna a viure a l'habitatge anterior.

En tercer terme, i amb caire subsidiari sol·licita que es fixi un sistema de guarda i custòdia compartida.

II.- Quant al primer dels motius de recurs, s'ha de posar en relleu que en la demanda de modificació de mesures que insta la part recurrent es refereix el contingut d'una prova psicològica, en la qual s'indica que la mare és un tant conflictiva, està poc temps amb el menor i que l'habitatge on viu és petit (foli 16). Per tant, no es pot atribuir una errada a la sentència d'instància quan recull com a arguments els que indica la psicòloga consultada per l'instant de la modificació i que transcriu en negreta en la seva demanda.

Pel que fa al segon dels motius o greuges de recurs, convé posar de manifest que no es tracta de prendre en consideració la data de la demanda, sinó, precisament, constatar que entre la sentència que determina l'atribució de la guarda i custòdia (3 d'abril de 2007) i la interposició de la demanda de modificació (10 d'abril de 2008) ha transcorregut solament un any, per la qual cosa aquesta Sala haurà d'examinar si s'ha acreditat l'existència d'una variació de les circumstàncies que es van prendre en consideració quan es va dictar aquella sentència, que pugui ésser considerada substancial.

Des d'aquesta òptica, i en ares de donar complerta resposta a totes les al·legacions que, en el seu escrit de conclusions, porta a terme el recurrent, convé tenir clars els següents extrems. Fonamentalment, la part recurrent sol·licita la revocació de la sentència d'instància i que la guarda i custòdia sigui atribuïda al pare. En primer terme, convé indicar que el paràmetre essencial que ha de guiar les resolucions que afectin als menors és el seu interès; extrem que no necessàriament ha de coincidir amb la seva voluntat, sinó que l'òrgan judicial ha d'adoptar aquella solució que permeti un millor desenvolupament integral del menor i que, consegüentment, li reporti una major estabilitat i harmonia en els diferents àmbits de la seva vida.

L'informe de 23-11-2007, efectuat a iniciativa paterna, signat per la Dra. Rius (folis 28 i 29), refereix que el menor Romeu verbalitza la seva preferència per viure amb el pare i que mostra una vinculació afectiva forta tant amb el pare com amb la mare, però que vers la mare "manifesta mancances importants en la seva relació respecte al temps dedicat i l'actitud de queixa i conflicte vers ell per part d'ella". En canvi, l'informe de la Dra. Sancho, elaborat a instància de l'advocada de la defenent, assevera que el menor pateix un conflicte de lleialtat envers els seus progenitors i manifesta el propi menor que ell voldria viure amb tots dos, però que la convivència amb el nucli familiar (mare i tiets materns) esdevé un nucli d'estabilitat pel menor.

De la pericial elaborada a instància de la Batllia (foli 211) per la Dra. Sancho, després d'indicar que el Romeu estima als dos pares i que no vol haver d'escollir entre els dos, i al respecte de la conveniència de canviar el règim de guarda i custòdia afirma que "sóc partidària de mantenir l'actual custòdia a favor de la mare, doncs aquesta no ha mostrat ser una mare negligent i n'ha assumit la custòdia de forma majoritària. El nen té un vincle estable i fort amb la seva mare. No hi ha elements que justifiquin un canvi de custòdia que el Romeu no entendria.

A favor de mantenir aquesta custòdia, tenim l'evolució favorable que ha fet el Romeu en l'àmbit acadèmic aquests últims dos anys".

Quant a la pericial, també elaborada a instància de la Batllia, per la Dra. Rius, resulta que (foli 231) com a conclusió s'assenyala: "Donat que el Romeu presenta una adequada vinculació a ambdós progenitors i que la situació de convivència amb la mare ha millorat sensiblement considero que es pot mantenir l'actual situació de guarda i custòdia per part de la mare i convindria fomentar una ampliació dels contactes amb el seu pare atès que aquest presenta més disponibilitat de temps per gaudir del menor".

En definitiva, de la lectura de les pericials elaborades a instància de l'òrgan judicial i valorades conforme a la sana crítica, s'extreu que les mateixes aconsellen el manteniment de la guarda i custòdia a favor de la mare i, malgrat l'afirmació contrària del recurrent, fonamenten aquesta decisió, ja sigui en que la mare ha desenvolupat bé la guarda majoritària o pel fet que presentant una vinculació forta amb els dos progenitors, estant amb la mare ha millorat la seva convivència i la seva situació personal.

Tanmateix, convé posar de relleu que el fet que el menor gaudeixi o no d'una habitació pròpia, com indica la sentència recorreguda, no esdevé un fet essencial i determinant per a decidir l'atribució de la guarda i custòdia, atès que ja s'ha observat com el fet de compartir habitatge, si bé redunda en un menor espai, aporta per altra part el referent del nucli familiar amb la família materna. I, per altra part, que del resultat que es deriva de les proves practicades, no es pot constatar l'existència de la concurrència de canvis substancials o essencials que puguin justificar el canvi o modificació de les mesures adoptades en el seu moment.

III.- En darrer terme, de forma subsidiària sol·licita la recurrent que s'adopti un sistema de guarda i custòdia compartida. El cert és que aquesta petició es va introduir ex novo a la fase de conclusions i es reprodueix en aquesta alçada i impedeix a la Sala pronunciar-se sobre la mateixa, tota vegada que no s'ha practicat prova pericial que evidenciï que aquesta modalitat de guarda és més beneficiosa pel menor que el règim actual, en el qual el menor comunica amb el seu pare totes les tardes, llevat del dia de descans setmanal de la mare, i s'aprecia un bon desenvolupament individual i relacional del mateix. Per altra part, aquesta modalitat de guarda requereix que no existeixi una situació de conflictivitat extrema, com en el present cas succeeix, tota vegada que han existit processos penals entre els progenitors i situacions conflictives que el menor no hauria d'haver presenciat. Per tant, procedeix també desestimar aquesta petició i confirmar per les consideracions exposades la sentència d'instància.

IV.- La desestimació del recurs no s'ha de traduir en la imposició de les costes processals, atesos els especials interessos en conflicte i la natura de les relacions subjacents (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Romeu Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació del Sr. Gibert contra la sentència dictada, en data 10-09-2009, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.