Reclamació de quantitat per desperfectes a vidres netejats

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000145/2025

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000106/2025

Nig : 5300542120230002609

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00145

SENTÈNCIA 000145/2025

PARTS:

Apel·lant: ORG_1, SA, i

ORG_0, SLU

Representant: Sra. Salamanca

Advocat: Sra. Benítez

Apel·lat: Sra. Pera, i

ORG_2

Representant: Sr. Izquierdo

Advocat: Sra. Vélez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Reclamació de quantitat. Responsabilitat per desperfectes ocasionats als vidres per l'empresa encarregada de la seva neteja. Valoració probatòria

Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 30/11/2023, la representació processal de la senyora Pera i d'ORG_2 va interposar demanda en reclamació de quantitat contra la societat ORG_0, SLU i contra ORG_1, SA, tot sol·licitant la condemna solidària dels demandats a satisfer la suma de 3.048,08 EUR a la senyora Pera i de 62,70 EUR a la companyia d'ORG_2, juntament amb els interessos generats des de la data de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas.

2.- En data 25/01/2024, la representació processal de la societat ORG_0, SLU i de ORG_1, SA contestaren la demanda interposada de contrari, oposant-se a la mateixa i demanant la seva desestimació, amb imposició de costes.

3.- En data 09/04/2025, el Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Donant lloc a la demanda formulada per la senyora Pera contra ORG_0 SLU i ORG_1 condemnant aquestes darreres a satisfer, solidàriament, a la primera l'import de reparació de les finestres (despatx i menjador) fins a l'alçada de 3.048 euros.

Segon.- Es condemna a la part defenent en costes judicials ni processals, de conformitat amb el què preveu l'article 356 del CPC, en el què s'inclouran les despeses de la pericial del testimoni pèrit senyor Bonilla : 62,70 euros foli 31. Aquesta resolució no és ferma i contra la mateixa es pot interposar un recurs d'apel·lació"

4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de ORG_0 SLU i la companyia ORG_1, SA en considerar, en síntesi, que no ha resultat acreditat el mecanisme de realització de les ratllades ni, per tant, la seva autoria. Entén que la part agent no ha acreditat les seves afirmacions quan podia haver-ho fet. Considera que no s'ha demostrat la relació causa-efecte entre l'actuació de l'empresa de neteja i les ratllades els vidres i, en canvi, sí que s'ha demostrat que les mateixes no han estat causades per l'estri ordinari de neteja. Demana la desestimació de la demanda i la imposició de les costes generades en ambdues instàncies a la part agent.

5.- La representació processal de la senyora Pera i de la companyia d'ORG_2 s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i en demana la seva desestimació. Sol·licita la confirmació de la resolució recorreguda i la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat radica en determinar la causa de les ratllades que presentaven alguns dels vidres del menjador i del despatx del domicili de la senyora Pera, radicat al XXXX, així com la seva autoria.

Al respecte, mentre que la Sentència d'instància considera acreditat que la causa deriva d'una negligent prestació dels serveis de neteja dels vidres del domicili de la senyora Pera per part dels treballadors de l'empresa ORG_0, SLU, la part recurrent nega la seva responsabilitat.

Segon.- No és discutit per les parts que des del mes d'agost de 2009 la societat ORG_0, SLU efectuava la neteja dels vidres del domicili de la senyora Pera. Ni tampoc es discuteix l'existència de les ratllades als vidres dels finestrals del despatx i del menjador.

El que discuteixen les parts és que les ratllades als vidres que obren en autes hagin estat produïdes pel personal d'aquesta empresa de neteja. I per arribar a les seves conclusions totalment contradictòries, ambdues parts litigants efectuen una diferent valoració del resultat de la prova practicada en la instància.

La prova practicada consisteix en dues certificacions de dos vidriaires de dues empreses diferents, que analitzen la causa de les ratllades; d'un informe pericial del senyor Manzanares, per compte de la companyia d'ORG_2, que és qui va demanar l'opinió els vidriaires; i d'un informe pericial del senyor Castillo, per compte de la companyia ORG_1 SA. Tots ells han ratificat el contingut dels seus respectius informes i/o certificacions en la vista oral celebrada en la instància anterior.

Tercer.- Abans però d'entrar en l'anàlisi del resultat de la prova practicada, hem de fer un recordatori de la nostra consolidada jurisprudència en relació a la càrrega probatòria. A mode d'exemple ens referirem a la Sentència dictada en data 09/06/2015, rotlle TSJC-413/2014:

"De manera general, la qüestió de la prova en seu judicial s'entén com una càrrega perquè es defineix com l'obligació que té cada part de provar els fets que addueix, i que en cas de dubte aquell ha de perjudicar a la part sobre qui requereix la càrrega de la prova. De fet, és quan manca de prova que la qüestió té tot el seu interès. De manera més general, es tracta per la part que ha de provar, de convèncer al jutge que la seva versió correspon a una realitat material i finalment a la veritat.

La problemàtica de la inversió de la càrrega de la prova, es planteja quan s'han alterat les regles de distribució de la càrrega de la prova a favor d'una part diferent de la que normalment ha de suportar aquesta càrrega.

El primer element a considerar és que la part agent es troba en una situació particular, ja que, essent la qui ha decidit de sol·licitar la intervenció dels òrgans judicials i ha atret davant d'ells a l'altra part, determinant l'objecte del procés, i amb l'objectiu de fer reconèixer un dret a favor seu, és lògic que hagi de suportar l'obligació d'acreditar els elements de fet en què fonamenta la seva acció, i sobre els quals basa les seves pretensions.

Això és un principi comú a quasi tots els sistemes jurídics que la càrrega de la prova recau sobre la per agent (actori incumbit probatio) en el sentit que ha de provar els fets constitutius en què fonamenta la seva demanda. Una conseqüència essencial d'aquest principi és que si l'actor no aporta la prova que se li pot exigir, el Tribunal haurà d'absoldre al demandat encara que aquest no hagués provat res (Actore non probante, qui convenitur, et si nihil ipse praestitenit, obtinebit").

Però si el demandant és el primer, no és el sol sobre qui recau la càrrega de la prova.

En efecte, passat la primera etapa que acabem de descriure, el defenent no pot adoptar una posició passiva ja que, i de manera recíproca al principi regulant l'obligació de prova del demandant, és un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o defenent, ha de provar el que al·lega.

És el sentit de la regla recordada moltes vegades per aquesta Sala, i segons la qual el defenent ha de provar els fets extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien.

En resumit, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen.

Enunciats aquests principis, tota la dificultat pràctica que correspon a la tasca de l'òrgan jutjador, és fixar el nivell d'exigència que s'ha de fixar per admetre que una part ha satisfet les seves obligacions en relació a la prova. Dit d'una altra manera, escau determinar el punt a partir del qual s'ha de considerar que el demandant ha acreditat suficientment els fets constitutius del seu dret i en el que el defenent té l'obligació de desenvolupar una activitat probatòria contrària."

I és aplicant aquests principis, procedirem a analitzar el resultat de la prova d'autes:

Existeixen dues pericials, i les dues són de part. Per compte d'ORG_2, el perit Manzanares va emetre el seu informe en data 13/07/2023, incloent el criteri de dos vidriaires independents: un de ORG_4 (senyor Viñas) i l'altre de ORG_3 (senyor Gomila). I per compte de ORG_1 SA el perit, senyor, Castillo va emetre el seu informe en data 12/09/2024. Pericials que, en ser de part, procediran a valorar amb la màxima cautela.

Els professionals que es van desplaçar al domicili de la senyora Pera van ser el perit, senyor Manzanares, i els dos vidriaires, senyors Viñas i Gomila. El senyor Castillo reconeix que no s'hi va personar, que ell va realitzar una contra pericial i que per efectuar-la es va basar en l'informe del senyor Manzanares. En conseqüència, el senyor Castillo no ha vist directament les ratllades i el seu origen està discutint.

En tot cas, els dos vidriaires, senyors Viñas i Gomila, afirmen que els danys han d'haver estat causats amb una espàtula o eina tipus "gillette" que les empreses utilitzen per treure la brutícia que no surt amb l'eina anomenada "gitano", que és la que s'utilitza normalment per la seva neteja. Afirmen que la morfologia similar de les ratllades es pot correspondre perfectament amb l'ús de les eines mencionades, ja que la seva direccionalitat depèn dels moviments que efectuï cada persona.

El senyor Manzanares coincideix amb el seu criteri, tot afegint que aquestes ratllades no podien haver estat ocasionades pels mobles exteriors que es veuen a les fotografies ja que, en ser de fusta, la seva duresa és molt inferior a la del vidre i per poder-se ratllar un vidre cal que el material sigui més fort o dur, i passar-lo per sobre del mateix amb una certa intensitat. Per això també considera inviable que les mateixes s'hagin pogut ocasionar amb la cadena d'una bossa de mà, ja que seria molt difícil fer coincidir repetidament la seva morfologia amb les existents, ni amb una polsera o similar.

Per la seva banda, tot i que el senyor Castillo descarta que l'origen es trobi en l'ús de d'espàtula o "gillettes", la seva opinió es fonamenta en la traça de les ratllades -a diferència del que afirmen els altres tres professionals i sense donar més explicacions al respecte- i en què la brutícia generalment no es "rasca" des del mig del vidre -com hauria d'haver passat per efectuar la ratllada que obra al vidre del menjador (segona fotografia del revers del foli 26)-. Ell mateix descarta que l'estenedor de roba que apareix en la primera fotografia del mateix foli suara mencionat pugui ser a l'origen de les ratllades que apareixen en la mateixa, per la seva morfologia i manifesta també que ignora quina podria ser-ne la causa, afirmant només que algunes -no totes- podrien haver-se produït per mobles que es trobessin a mitja alçada.

Quart.- Malgrat els dos vidriaires i els dos perits de part van ratificar el contingut dels seus informes i/o certificacions en el marc de la vista oral de la instància, on se'ls va poder sotmetre a contradicció, les conclusions pericials són contradictòries en relació a la causa de les ratllades i la concreció del seu autor.

Procedirà doncs que en la nostra qualitat de perit peritorum n'efectuem l'oportuna valoració.

I del conjunt probatori obrant en autes hem de concloure l'autoria de les ratllades per part dels treballadors de ORG_0 SLU. Vegem-ho:

En primer lloc, s'ha demostrat que ORG_0 SLU feia més de 15 anys que era l'empresa contractada per rentar exclusivament els vidres i la barana del domicili de la senyora Pera. Es desconeix si l'esmentada senyora gaudia de més servei de neteja i si, en el seu cas, d'existir també s'encarregava de la neteja dels vidres. L'aportació d'aquesta prova tendent a introduir un dubte raonable sobre l'autoria de les ratllades corresponia a la part defenent, que és qui ho va invocar. En no haver-ho fet cal partir de què en un domicili de dimensions normals -ja que tampoc s'ha acreditat el contrari- la neteja de vidres efectuada una parell de cops al mes tot és suficient, tot i tenir vàries vidrieres. El que ve a confirmar que només ORG_0 SLU s'ocupava de la neteja dels vidres en qüestió.

Segonament, tot i que ORG_0 SLU negui que els seus treballadors usin espàtules o eines del tipus "gillette" per treure la brutícia més incrustada dels vidres que havien de netejar, és evident que aquesta necessitat ha de quedar coberta, sobre tot en vidrieres exteriors. En tot cas, tampoc explica quines eines utilitzen que els permetin dur a termes aquesta tasca, que és la més habitual en empreses de neteja. Així es deriva del sentit comú, però també de l'experiència dels vidriaires, senyors Viñas i Gomila, i del perit Manzanares.

En tercer lloc, tot i no gaudir de l'eina amb què s'efectuaren les ratllades, el perit Manzanares i els vidriaires coincideixen en afirmar que havia de ser del tipus "gillette" amb la fulla tallant feta malbé o mal conservada, essent habitual per empreses de neteja que la mateixa eina l'utilitzin per rascar diferents superfícies. En tot cas, les ratllades de la porta del menjador i del despatx existeixen i, a diferència de les altres constatades, resulten més evidents i no poden haver sigut provocades per cap dels elements apuntats pel perit de ORG_0 SLU. Perquè tal i com va posar de relleu el senyor Manzanares i fou generalment compartit, per produir-les cal la utilització d'un material més dur que el vidre, no essent-ho els mobles de fusta que es veien a l'exterior ni, en principi, la cadena d'una bossa de mà. En aquest cas, però, si la cadena fos més dura, encara s'hauria d'explicar com es van efectuar tres ratllades i de forma homogènia, amb la mateixa. El perit Castillo no pot explicar com es podien haver produït tot i negar que poguessin produir-se amb l'eina sostinguda pel perit Manzanares. No dona però més explicació que la impossibilitat d'efectuar-se de forma corba. Explicació que, en canvi, donen els altres tres professionals que intervingueren per la part agent, en explicar que tant amb les eines tipus "gillete" com amb les espàtules la direccionalitat depèn del moviment que s'efectuï amb les mateixes, podent perfectament donar lloc a la morfologia de les ratllades que obren als autes.

Finalment, també han coincidit els vidriers i el perit Manzanares que tot i ser de part és l'únic que va veure les ratllades, en què aquestes no es podien arreglar, sinó que amb independència de l'existència d'altres ratllades en els mateixos vidres, aquests s'havien de substituir, ja que de polir-les s'haguessin vist igualment.

Procedeix, en conseqüència, la confirmació de la resolució recorreguda, tant en la producció de les ratllades com en l'import de la seva reparació, que no ha estat discutit per la part recurrent.

Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició a la part recurrent del pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ORG_0 SLU i la companyia ORG_1, SA contra la Sentència dictada en data 09/04/2025 pel Tribunal unipersonal el Batlle, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.