SEGURETAT SOCIAL. CASS. Baixa per malaltia. Lesions que suposen un agreujament de la patologia preexisten. PROVA. Valoració de la prova pericial (1100097/2013)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1100097/2013 Núm. De Rotlle: TSJA-0000085/2015

SENTÈNCIA 21-2016

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Benítez

Advocat: Sr. Martin

Apel·lat: Sr. Cano

Representant: ídem

Advocat: Sr. Martin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, disset de març de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100097/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Cano va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 25 de novembre de 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 18 d'octubre de 2013. Aquesta resolució denegava el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades de la baixa mèdica iniciada el 18 d'octubre de 2013.

2.- La sentència del dia 30 de juliol de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Cano, i ha declarat el seu dret a percebre la prestació d'incapacitat temporal a resultes de la baixa mèdica de data 18 d'octubre de 2013 i a regularitzar els pagaments corresponents a aquesta a comptar de la mateixa data.

3.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El Tribunal Unipersonal del Batlle, així com el perit mèdic nomenat a instàncies de la Batllia, han efectuat una incorrecta valoració de l'estat de salut de l'assegurat.

L'estat patològic de l'assegurat a la data del 18 d'octubre de 2013 era el mateix que aquell constatat quatre mesos abans i que va donar lloc al reconeixement d'una pensió d'invalidesa.

Les diferents ressonàncies magnètiques practicades a l'assegurat entre el 31 d'agost de 2011 al 11 de desembre de 2013 no constaten una evolució patològica substancial de les lesions lumbars que justifiquin la baixa mèdica presentada el dia 18 d'octubre de 2013.

4.- En la seva contesta de data 12 de novembre de 2015, el Sr. Cano s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:

La baixa mèdica produïda en data 18 d'octubre de 2013 correspon a un empitjorament de les patologies sofertes arrel de l'accident de treball.

La pericial judicial s'ha elaborat d'acord amb la praxis habitual i ha posat de relleu de forma correcta l'estat de salut de l'assegurat a data 18 d'octubre de 2013.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés té per objecte determinar si l'agent tenia dret a les prestacions per incapacitat laboral, com a conseqüència de la baixa mèdica que va presentar en data 18 d'octubre de 2013.

Com s'ha exposat en els antecedents, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) impugna els pronunciaments de la sentència apel·lada, ja que considera que la patologia que presentava l'interessat era la mateixa que ja va donar lloc, quatre mesos abans, al reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball, que va ser calculada en un 30%, dels quals corresponien un 20% a la rigidesa lumbar i un 10% a la ciatàlgia-neuritis. En aquest sentit, s'afirma que el resultat de les ressonàncies magnètiques era equivalent en un i altre cas. Per tot això, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) considera que no procedia una nova baixa per malaltia.

Tercer.- Segons l'article 143 de la Llei de la seguretat social, aquestes prestacions per incapacitat laboral compensen parcialment la pèrdua d'ingressos d'una persona assegurada consecutiva a la interrupció temporal de l'activitat professional per motiu de malaltia o accident.

Com és ben evident, la qüestió discutida versa sobre una qüestió de fet, que consisteix en la valoració de les lesions que presentava l'interessat, i especialment si aquestes eren una simple reproducció de les que ja havien estat tingudes en compte a l'hora d'atorgar-li la pensió d'invalidesa, o bé si, al contrari, es tracta d'un agreujament de la patologia. En funció de la naturalesa del debat, s'ha d'atendre d'una manera especial al resultat de les proves practicades en el procés.

Aquesta Sala ha declarat en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, que encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica. D'aquesta manera, el Tribunal pot tenir-lo en compte amb preferència a les conclusions d'altres facultatius, pel caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Quart.- En el supòsit que ara s'examina, la prova pericial practicada en la instància (folis 122 i següents) és taxatiu en afirmar que l'estat físic de l'assegurat en la data de la baixa mèdica (18 d'octubre de 2013) no era comparable a la situació que es va tenir en compte quan es va atorgar l'anterior pensió d'invalidesa, ja que s'havia produït una exacerbació dels dolors lumbars que no cedien amb la medicació analgèsica habitual ni li permetien seguir realitzant les tasques laborals habituals. Sobre el resultat de la ressonància magnètica, el peritatge conclou que, encara que l'aspecte és bastant comparable al que s'havia descrit en exploracions anteriors, existeix una discopatia L4-L5 més evolucionada, que marca un empitjorament de la patologia lumbar. En conseqüència, els perits són concloents quan afirmen que "no es troba mèdicament justificada la negativa de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) a no pagar dita incapacitat laboral".

Front a les conclusions del dictamen, l'apel·lant insisteix en el contingut dels informes elaborats pels seus serveis tècnics, però, com ja s'ha dit, s'ha de considerar prevalent el resultat de la prova pericial practicada en la instància, que considera procedent la baixa per malaltia sol·licitada per l'agent.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la sentència dictada el 30 de juliol de 2015 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.