Accident - excepció de manca de legitimació passiva - responsabilitat extracontractual (0334/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 334/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Guerrero va interposar demanda, de data 3-03-20010, envers la mercantil Andrade, segons la qual demanava la condemna de la part defenent a l'abonament de la quantitat de 1.234,36 euros, amb més els interessos legals i amb imposició de les costes processals.

La mercantil defenent va oposar-se a la demanda, segons escrit de 7-04-2010, i va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 20- 10-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda principal, ha de condemnar i condemna a la societat mercantil andorrana per accions "Marfanys i Sans, S.A." a indemnitzar a la Sra. Guerrero en la suma de mil dos-cents trenta-quatre euros amb trenta-sis cèntims (1.234,36.- EUROS), incrementada dels interessos legals prevists en el II.- Considerant, imposant-li tanmateix les costes d'aquest plet segons s'ha argumentat en fonamentar jurídicament aquesta resolució".

III.- La representació processal de la mercantil defenent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 17-01-2011, es va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el seu escrit, demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 3-02-2011, sol·licita la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, entén que el tribunal a quo no ha examinat l'excepció de manca de legitimació passiva, de manera que l'absència de pronunciament al respecte comporta una vulneració del dret a la jurisdicció. En segon terme, i amb caire subsidiari, considera que s'ha produït una incorrecta valoració de la prova practicada i una inadequada aplicació del dret. En aquest sentit, entén que no es donen els pressupòsits per tal que triomfi una acció de responsabilitat extracontractual, tota vegada que ni s'ha provat un fet culpós ni tampoc el nexe de causalitat. Afegeix que s'ha tractat d'una hipòtesi de cas fortuït, perquè la caiguda d'un roc en un país de muntanya i que prové d'un talús s'ha de conceptuar com un cas fortuït.

II.- En primer terme, quant a l'excepció de manca de legitimació passiva s'addueixen dos greuges: el primer, que manca un pronunciament de la sentència al respecte, de manera que s'ha produït una vulneració del dret a la jurisdicció, i dos, que la societat mercantil defenent no pot esdevenir subjecte passiu de la pretensió esgrimida per la part agent.

Quant al primer dels greuges que articula contra la sentència d'instància i a la qual s'atribueix una manca de pronunciament exprés respecte de la viabilitat o no de l'excepció de manca de legitimació passiva, s'ha de posar de manifest que aquesta Sala ja ha tingut ocasió d'indicar que la congruència i el deure de motivació de les resolucions judicials no comporta el deure d'efectuar pronunciaments concrets i específics sobre totes i cadascuna dels extrems que es plantegen. Si bé és indubtable que és recomanable que així sigui, en ares de la claredat expositiva, el deure de motivació i, per tant en aquest cas el de congruència, s'entén complert quan de la fonamentació jurídica de la sentència es pot obtenir de forma implícita els criteris o arguments que justifiquen un determinat posicionament jurídic, que dóna lloc a l'estimació o no d'una pretensió (cfr. STSJA de 13-02-2007). I és en aquestes coordenades, que la sentència d'instància si bé explícitament no refusa l'excepció de legitimació passiva, si ho fa des d'un punt de vista implícit, atès que en el Considerant II estableix com a fets provats, acceptats també per aquesta Sala, que el dia 29 de gener de 2010 l'agent circulava amb el seu vehicle Opel Corsa, matrícula XXXX, per la carretera a les 20 hores quan va col·lidir amb un roc de grans dimensions que s'havia desprès d'un talús de la muntanya, essent aquesta propietat de la mercantil defenent. I després afegia que "Que la protecció del talús i el manteniment d'aquest són a càrrec exclusiu de la societat defenent i aquesta no pot fugir de les seves responsabilitats, sent del tot estèrils els arguments que invoca per alliberar-se de culpa en la producció del sinistre que ens ocupa". Consegüentment, la resolució d'instància implícitament refusa l'excepció de manca de legitimació passiva, atès que considera que la mercantil defenent és la propietària del terreny d'on s'ha desprès el roc que va restar situat al mig del carril de circulació pel qual es desplaçava l'Opel Corsa de la part agent.

III.- Pel que fa al segon motiu de greuge que s'enllaça amb l'excepció de manca de legitimació passiva i amb el que atribueix al jutjador a quo una inadequada valoració de la prova i aplicació del dret, els mateixos poden ésser objecte d'una anàlisi conjunta.

Així, resta provat a les actuacions que la mercantil ORG_0 és la propietària del terreny que es situa a l'esquerra -segons el sentit de circulació- dels Serradells vers la Comella- entre el Km. 2.9 i el Km. 3.0 de la carretera secundària 101 (foli 67) i que segons comunica el Ministre d'Ordenament Territorial (foli 62) els efectius de l'àrea de conservació i explotació de carreteres van procedir el dia 29 de gener de 2010 a la retirada d'unes pedres que havien caigut del talús. Assenyala també que aquest talús té una alçada d'uns cinc metres i que es troba desprovist de vegetació i arbrada, deixant al descobert diferents zones on es troben pedres de diferents dimensions i que presenten un risc de despreniment.

D'acord amb les anteriors consideracions, ressurt clarament que l'excepció de legitimació passiva no pot triomfar, tota vegada que resta provat que la mercantil defenent esdevé la propietària del terreny del qual prové l'esllavissada, de manera que s'escau examinar el fons del litigi i, en concret, si concorren els pressupòsits de la responsabilitat extracontractual o aquiliana en el cas present.

IV.- És coneguda la jurisprudència d'aquesta Sala segons la qual els pressupòsits de la responsabilitat extracontractual són una acció o omissió, un dany, el nexe causal entre l'acció i l'omissió amb el dany i l'existència de negligència o dol de qui amb la seva acció o omissió ha generat el dany.

En el cas que ens ocupa, resta acreditat, en primer terme, que del terreny propietat de la defenent s'ha desplaçat un roc que ha restat col·locat en el carril de circulació pel qual es desplaçava l'agent amb el seu vehicle i que aquest ha patit danys arrel de la col·lisió amb el mateix. En segon terme, l'informe del servei de policia i els danys que presentava el vehicle, així com les circumstàncies relatives a la mecànica de l'accident, posen de relleu que no ha existit cap mena de negligència en l'agent que pogués esdevenir concausa de la responsabilitat o absorbir la mateixa. En efecte, els danys del vehicle evidencien que no circulava a una velocitat excessiva sinó adequada a la carretera per la que es desplaçava i el fet que la via no disposava d'enllumenat artificial i que el roc es trobava a la sortida d'una corba molt tancada i en pendent, permeten constatar que la conductora del vehicle circulava de manera adequada a les característiques de la via, però no va poder fer res per evitar col·lidir amb el roc que li barrava el pas. En tercer terme, no es tracta en el present litigi, com pretén la part recurrent, d'exigir responsabilitat a l'Administració per la defectuosa conservació de la carretera o manteniment de la mateixa, tota vegada que no s'ha acreditat que el resultat de l'esllavissada i les pedres que podien envair la calçada es trobessin amb antelació i l'Administració no hagués portat a terme una conducta adreçada a l'evitació de possibles danys. Ans al contrari, ressurt que, com abans s'ha exposat, el Ministre d'Ordenament Territorial comunica que el terreny del qual s'han desprès les pedres presenta un risc de despreniment i que no disposa de vegetació ni arbrat en aquesta zona, de manera que les pedres podrien arribar fàcilment a la carretera.

I en consonància amb els anteriors extrems, s'ha de concloure que resta provat que el roc que va originar l'accident es va desprendre del terreny propietat de la part defenent i que aquesta, malgrat existir un risc d despreniment en el seu terreny, no va portar a terme cap actuació per a evitar la producció futura de danys, com així va succeir, de manera que aquesta omissió del manteniment de la seva propietat en les condicions adequades per a no causar danys a tercers, esdevé negligent i justifica que, junt amb els altres pressupòsits abans esmentats, concorrin tots els requisits per a poder estimar l'acció de responsabilitat contractual exercitada per la part agent vers la defenent.

V.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Andrade contra la sentència de l'Hble. Batlle, de data 20-10-2010, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.