Acció de rescabalament d'una indemnització per pèrdua d'explotació d'un negoci a conseqüència d'unes obres (235/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 235/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La companyia d'assegurances Araujo va presentar davant de l'Hble Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra les societats, Cepeda, Gomila i Recio, en reclamació de la quantitat de 16.420,86 EUR, juntament amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, en concepte de rescabalament per la pèrdua d'explotació del negoci del Sr. Miró a conseqüència de les obres realitzades al costat de l'edifici U..

II.- Les societats Cepeda, Gomila i Recio varen oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que no es pot condemnar les societats defenents a abonar a favor del Sr. Miró les pèrdues d'explotació que hagi experimentat el seu negoci i que resultaran acreditades en fase d'execució de la sentència penal, i al mateix temps, a abonar a l'adversa una quantitat que aquesta ha hagut d'abonar al seu assegurat, en base a un contracte d'assegurança especial de restauració, doncs s'estaria condemnant a les societats defenents a pagar dues vegades pel mateix concepte, com també és evident que no es pot condemnar a les societats defenents a abonar a l'agent una quantitat fixada forfetàriament i que no té cap relació amb la reparació del dany efectivament causat.

III.- Per sentència de data 23 de juliol del 2008, l'Hble Tribunal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de l'agent, va condemnar solidàriament les societats Cepeda, Gomila i Recio a satisfer a la companyia d'assegurances Araujo la suma de 16.420,86 EUR, més els interessos legals a comptar del dia 22 de novembre del 2006, imposant-los les costes judicials causades.

IV.- Contra aquesta resolució les societats Cepeda, Gomila i Recio han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que en la data actual, la realitat dels fets és que el Sr. Miró fou doblement indemnitzat per un mateix concepte; d'una part per la seva companyia d'assegurances Araujo, la qual es veié obligada a indemnitzar al seu assegurat en execució d'una sentència ferma dictada en el marc d'un procediment civil i, d'altra part per les societats recurrents que, al seu torn, també havien estat obligades a indemnitzar en la seva integritat les pèrdues d'explotació patides per l'assegurat de Araujo, des de la data de tancament del negoci i fins al dia 31 de maig del 2008, en el marc d'un procediment penal; que confirmar la sentència suposa primar la posició d'una de les parts perjudicades per l'actuació dolosa del Sr. Miró, la de la seva companyia d'assegurances, quan aquesta tenia total coneixement del sinistre i, podia haver comparegut com a actor civil en el marc de la causa penal, però , en lloc d'això va decidir denegar el pagament de la indemnització reclamada pel seu assegurat; que no és ajustat a dret que es condemni a les societats apel·lants a suportar els errors estratègics de l'agent.

II.- És pacífic que: a principis de l'any 1999 la societat Águila va realitzar la construcció d'un edifici en el lloc ocupat pel Garatge M.; que el projecte tècnic i la direcció de l'obra la va realitzar la societat Guerrero assegurada a la companyia ENTITY_5; que l'enderrocament del garatge i l'execució de l'excavació la va realitzar la societat Catalá, assegurada prop de la companyia ENTITY_6; que la societat Catalá va subcontractar algunes de les tasques de l'obra a l'empresa Gutierrez assegurada igualment a la companyia Gomila i a la societat Durán assegurada prop de la companyia ENTITY_7; que a conseqüència de les esmentades obres, l'edifici col.lindant, conegut com edifici U., on el Sr. Miró explotava un fons de comerç de restaurant, va patir danys que van obligar l'Hble. Batlle a ordenar el dia 30 de maig del 2002 el desallotjament complet de l'edifici; que per sentència de data 18 de novembre del 2004, confirmada per resolució del M.I. Tribunal de Corts del dia 6 d'octubre del 2005, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció penal, va condemnar les societats Cepeda, Gomila i ENTITY_7; solidàriament amb els processats, a indemnitzar el Sr. Miró dels danys corresponents a les pèrdues d'explotació del seu negoci, a determinar en període d'execució de sentència; que igualment el Sr. Miró va formular una demanda davant la secció civil de la Batllia, contra la seva companyia d'assegurances Araujo, en indemnització del seu perjudici d'explotació; que per sentència de data 16 de febrer del 2006, aquesta Sala va condemnar a la societat Araujo a satisfer al Sr. Miró la quantitat de 16.227,91 EUR en concepte d'indemnització per pèrdues d'explotació del seu negoci de restaurant.

IV.- El present litigi presenta un caràcter atípic per oposar dos drets perfectament legítims; més concretament, el dret de la societat Araujo de demanar als autors dels danys el reembossament de l'indemnització que va abonar al seu assegurat a conseqüència dels referits danys, i el dret de les companyies d'assegurances adverses de no indemnitzar el perjudicat, més enllà del perjudici realment sofert. Aquesta situació deriva del fet que el Sr. Miró va ésser indemnitzat pels danys corresponents a la pèrdua d'explotació del seu restaurant a conseqüència de les obres realitzades a costat del edifici U. on era radicat el dit negoci, d'una banda per la seva companyia d'assegurança, la societat Araujo en mèrits d'un contracte d'assegurança de pèrdua d'explotació subscrit pel mateix amb aquesta societat, i d'altra banda per les companyies d'assegurances dels autors dels danys, en virtut d'una sentència penal que va condemnar els processats, solidàriament amb les seves companyies d'assegurances, a indemnitzar el Sr. Miró pels danys i perjudicis patits i particularment la pèrdua d'explotació del seu negoci a conseqüència del tancament del seu restaurant en raó de les obres que s'estaven realitzant al costat de l'edifici U.. Per resoldre el litigi s'ha prèviament de determinar per quina raó es va produir aquesta situació.

V.- El perjudici sofert pel Sr. Miró fou fixat en període d'execució de la sentència penal a la quantitat de 575.088 EUR. Per tant si les coses havien seguit un curs normal, en període d'execució de la sentència penal s'havia de deduir aquesta quantitat de l'indemnització ja satisfeta pels mateixos danys per la companyia d'assegurança personal del Sr. Miró. Això no va poder realitzar-se perquè la sentència penal fou dictada pel M.I. Tribunal de Corts, el dia 6 d'octubre del 2005, és a dir abans la sentència civil dictada per aquesta Sala el dia 16 de febrer del 2006 i que en el procediment penal, el Sr. Miró no va fer esment davant de la jurisdicció de l'existència d'un procediment civil amb la seva pròpia companyia d'assegurança per el rescabalament dels mateixos danys. Ara bé, la societat Araujo està obligada a indemnitzar el seu assegurat en mèrits del contracte d'assegurança per la pèrdua d'explotació firmat amb el Sr. Miró, i per tant, encara que el mateix hagi disfressat el procediment civil instat contra Araujo a la jurisdicció penal, això no pot tenir per efecte, -al contrari de que afirmen les parts que recorren-, que la societat Araujo hagi de reclamar al seu assegurat l'indemnització satisfeta, ja que en aquest cas el contracte d'assegurança per pèrdua d'explotació firmat amb Araujo no produiria cap eficàcia. Essent contractualment obligada d'indemnitzar el seu assegurat, l'acció en repetició contra les companyies d'assegurances dels autors dels danys, ha de prosperar, ja que no existeix cap motiu jurídic per desestimar-la.

VI.- Dit això, és cert que les companyies apel·lants no han d'indemnitzar el Sr. Miró per un perjudici ja reparat per la pròpia societat d'assegurances del perjudicat. Nogensmenys, això no es pot fer per la desestimació de la present pretensió de la companyia Araujo, perfectament fonamentada en fet i en dret, sinó per una acció de les altres companyies d'assegurances contra el Sr. Miró, en reembossament de la quantitat ja abonada per la societat Araujo a títol d'indemnització d'una part del perjudici sofert, en base de l'acció en enriquiment injust. També les mateixes companyies haguessin pogut cridar en el present judici el Sr. Miró per tal de reclamar-li el retorn de l'indemnització a satisfer a la companyia Araujo. S'ha doncs de confirmar la resolució impugnada.

VI.- La desestimació del recurs imposa de posar les despeses processals de segona instancia a càrrec de la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de les societats Cepeda, Gomila i ENTITY_7;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 23 de juliol del 2008 en tots els seus extrems;

Condemnar a les societats Cepeda, Gomila i Recio al pagament de les costes judicials de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.