ARRENDAMENTS: Reclamació de quantitat als arrendataris (1000232/2018)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000335/2021 ORIGEN: 1000232/2018 - 00

NIG: 5300542120180001449

PARTS:

Apel·lant: Srs. Roda i Macias

Representant: Sra. Yuste

Advocat: Sr. Mena

Apel·lat: Srs. Álvarez, Estany i Peña

Representant: Sra. Rius

Advocat: Sr. Julián

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: ARRENDAMENTS: Reclamació de quantitat als arrendataris

SENTÈNCIA 053-2022

Andorra la Vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19 de novembre de 2018, la representació processal dels senyors Álvarez, Estany i de la societat Peña interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil abreujat contra el senyors Roda i Macias, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-los-hi la suma de 5.201,26 EUR, majorada amb els interessos legals a partir de la contesta a la demanda i el pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i de qualsevol altra despesa que es generés per raó del procediment, a acreditar en període d'execució de sentència.

2.- El dia 3 de desembre de 2018, la representació processal dels senyors Macias i Roda contestà la demanda articulada de contrari i formulà al seu torn demanda reconvencional, tot reconeixent endeutar als agents l'import de 1.800 EUR, i sol·licitant l'estimació íntegra de la seva demanda reconvencional per l'import de 7.500 EUR, i condemnant en tot cas a la contrària al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència en data 31 de juliol de 2021, en quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDEIX

Que donant lloc a la demanda formulada per la part agent, escau condemnar els defenents senyors Roda i Macias a satisfer a la part agent els senyors Álvarez, Estany i a la societat Peña, l'import de CINC MIL DOS-CENTS UN EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS D'EUROS (5.201,26 EUR),

augmentat dels interessos legals des de la contesta a la demanda (03.12.2018), inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels senyors Macias i Roda en considerar, en síntesi, que no hi ha prova acreditativa de la manca de funcionament dels electrodomèstics i instal·lacions al moment de retornar la possessió del local, als que es refereix i quin import de reparació reclama l'adversa per la suma de 2.032,07EUR; que l'única responsable de l'explotació del negoci del que n'és titular és la pròpia societat B, ORG_0 i, per tant, és qui ha de fer front als imports reclamats de 4.662 EUR i 2.407,19 EUR; i que tot i haver reconegut no haver satisfet els imports de les mensualitats de lloguer corresponents als mesos de gener i de febrer de 2016, considera que va acreditar el pagament de la suma de 1.800 EUR al mes de març de 2016, corresponent a l'agent acreditar que dit import no fou abonat al seu compte per ser qui el reclama; tot sol·licitant la desestimació de la demanda a excepció de l'import de 1.800 EUR que reconeix endeutar i condemnant a la part recorreguda al pagament de la totalitat de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, tant de primera com de segona instància.

5.- La representació processal dels senyors Álvarez i Estany i de la societat Peña s'oposen al recurs d'apel·lació interposat de contrari i sol·liciten la seva desestimació i la confirmació de la resolució recorreguda amb imposició a la part apel·lant de les costes processals de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No és objecte de discussió entre les parts litigants que el dia 1 d'abril de 2012 els senyors Álvarez i Estany van atorgar un contracte d'arrendament sobre el local comercial 00-0 radicat a XXXX, als senyors Macias i Roda, per destinar-lo a un negoci de cafeteria, amb totes les seves instal·lacions i serveis en bon estat d'ús i funcionament, i amb el parament i el mobiliari descrit en l'inventari que s'adjuntava al contracte d'arrendament.

El dit contracte es pactà per una durada d'1 any, tot i que el dia 28 de gener de 2016 acordaren la seva resolució de mutu acord, amb efectes el dia 28 de febrer de 2016. I tot i que en el mateix es preveia que el dia del retorn de la seva possessió les parts aixecarien Acta de l'estat del local en aquella data, amb l'inventari dels seus elements i instal·lacions apuntant la seva conformitat als efectes d'efectuar-se les reclamacions oportunes, aquesta Acta no es va realitzar.

Segon.- Malgrat no haver-se efectuat l'esmentada Acta de constatació de l'estat de la unitat immobiliària retornada i dels seus elements i instal·lacions, el senyors Álvarez i Estany afirmen haver hagut de reparar diferents electrodomèstics que es trobaven en perfecte estat al moment de l'arrendament i reclamen per aquest concepte l'import global de 2.032,07 EUR.

Els defenents i avui recurrents oposen que el dia del retorn de la possessió del local les parts no van aixecar Acta on constés detallat l'estat del local i dels seus elements i instal·lacions i d'aquest extrem en deriven que tot es trobava en perfecte estat, afegint que les factures de reparació que es reclamen es van emetre entre 4 i 6 mesos després del retorn de la possessió del local, ignorant l'ús que la propietat en va efectuar durant aquest període i, doncs, l'origen dels desperfectes.

La Sentència d'instància, per contra, considera que el termini transcorregut és justificat i necessari per poder efectuar una correcta revisió de l'estat del local i de la seva maquinària als efectes de poder procedir al seu nou arrendament.

Tot i que la part recurrent insinuï que durant el termini transcorregut entre el retorn de la possessió del local i la reparació de la maquinària, es desconeix quin ús en va fer la propietat, el cert és que de les factures d'autes i concretament de la que obra al foli 78 i ss. es deriva que la propietat va efectuar una revisió de l'estat de la maquinària que formava part del parament del local arrendat, havent hagut de reparar una part de la mateixa. En aquest sentit el termini transcorregut entre el retorn de la possessió del local i la realització de la revisió no és exagerat, però sí que resulta excessivament curt per considerar que la propietat podia haver arrendat el local a un tercer que li podia haver provocat els desperfectes quina reparació es reclama. La manca de realització de l'Acta a la que s'havien compromès les parts contractants no constitueix prova del bon estat del local ni del seu parament, senzillament cap de les parts va manifestar res al respecte, havent efectuat posteriorment la propietat la seva revisió i constatat els desperfectes que reclama.

Procedeix en conseqüència confirmar aquest extrem de la resolució recorreguda.

Tercer.- En el contracte d'arrendament es va fer constar en el seu Pacte Vuitè.- "DESTÍ" que els arrendataris haurien de destinar el local arrendat a un negoci de cafeteria i restaurant. Amb aquesta finalitat els arrendadors es comprometien a signar, en la seva qualitat de propietaris del local, els documents públics i privats que fossin necessaris per a obtenir l'autorització administrativa d'obertura del negoci amb l'activitat i el nom comercial esmentats.

A més en el seu Pacte Novè.- "TITULARITAT ADMINISTRATIVA" es va fer constar que la titularitat administrativa del negoci aniria inscrita a nom de la part arrendatària en els registres administratius, i que la part arrendadora quedaria alliberada i deslliurada de qualsevol responsabilitat derivada de l'explotació del negoci.

És a dir que constituïa voluntat de la part arrendadora restar al marge de l'explotació del negoci que s'havia d'explotar als locals de la seva propietat, volent fins i tot deixar clar que la titularitat administrativa del mateix anés a nom de l'arrendatària.

El cas és, però, que la titularitat administrativa de l'esmentat negoci va restar a nom de la societat B, SL, motiu pel qual la mateixa va haver d'abonar els imports de 4.662 EUR i 2.407,19 EUR, que reclama a la part recurrent, derivats dels expedients administratiu i laboral seguits a resultes de la contractació de la senyora Giner -per part dels senyors Macias i Roda, segons va restar acreditat en la instància-, per evitar ser embargats pels Saigs.

Cap de les proves practicades en la instància no permet afirmar que la societat que consta com a titular administrativa del negoci fos la que s'ocupava de la seva explotació, no mantenint cap vincle ni lligam amb els senyors Macias i Roda, ni amb la mateixa senyora Giner que va ser contractada pels senyors Macias i Roda, que eren els que s'ocupaven de l'explotació del negoci en el local arrendat i els que li abonaven el salari. I malgrat la manca de prova sobre la signatura del conveni que obra al foli 68 i ss, de data 23 de juliol de 2012, no permeti dotar-lo d'eficàcia, el seu contingut confirma la voluntat dels arrendadors de no vincular-se amb l'explotació del negoci que es regentava en el seu local, tal i com havien expressat en els pactes del contracte abans transcrits i es deriva del conjunt del resultat de les confessions en judici i testificals practicades en la instància en el marc de les quals tant els senyors Macias i Roda com la senyora Giner coincideixen en què la relació laboral va existir només entre ells; així com de la certificació emesa per l'empresa que duia la comptabilitat del negoci gestionat pels senyors Macias i Roda, D.

En tot cas l'aparença de titularitat del negoci ha de servir per protegir als tercers, però de cap manera s'ha de poder utilitzar per beneficiar a l'afavorit per aquesta aparença, en aquest cas els germans Macias i Roda, que la prova d'autes demostra que eren els reals explotadors del negoci en qüestió, al marge de la titularitat administrativa del mateix.

Procedeix també en conseqüència, la confirmació d'aquest extrem de la resolució d'instància.

Quart.- I pel que fa al pretès pagament d'un dels lloguers d'un import de 1.800 EUR que la part recurrent afirma haver abonat, la mateixa obvia que correspon al deutor la prova del pagament que se li reclama. Així ho motivàvem en la nostra sentència 167-16 del 27-10-2016 :

"Les regles de la prova, són conegudes i les vam recordar recentment així com la seva evolució més moderna ( veure les sentències TSJSC 265-14 del 05-02- 2015 i 374/14 del 14-04-2015).

Segons aquestes regles, és un principi bàsic que, una vegada acreditats els fets constitutius del dret reclamat, correspon a la part defenent la prova dels fets obstatius, impeditius o extintius.

La solució té uns arrels molts antics i profundes i esta compartida pels sistemes del nostre seu entorn. Així, el sempre vigent article 1315 del code civil français ("Celui qui réclame l'exécution d'une obligation doit la prouver. Réciproquement, celui qui se prétend libéré doit justifier le paiement ou le fait qui a produit l'extinction de son obligation") que tenia el seu equivalent en el código civil espanyol en l'article 1214 ("Incumbe la prueba de las obligaciones al que reclama su cumplimiento, y la de su extinción al que la opone") ara derogat per l'article 217 de la ley de enjuiciamiento civil (2. Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención. 3. Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el apartado anterior.") són la manifestació de la mateixa exigència.

Dit d'una manera més trivial, un cop establert la realitat del crèdit per la part que es pretén creditora, és a la part debitora provar que s'ha alliberat del deute o que existeix un motiu que pot contradir o extingir el dret de creditor. Per tant de cap manera es podia exigir de la demandant que acrediti que el debitor havia pagat 19.497,26.-euros dels 34.497,26.-euros constituint el dret de crèdit, sinó que és el deutor qui havia de provar quan i quina quantia havia pagat per alliberar-se, cosa que no ha fet."

I recordàvem en la nostra Sentència de 27 de febrer de 2018, rotlle número 457/17, que en matèria de pagament, es pot recordar la locució "solutionem asseveranti probationis onus incumbit" que expressa el principi que qui té la carrega de la prova que s'ha efectuat un pagament és el deutor (Digest 22,3-25- 2 i Codi 8,43,25)."

Tot i així, malgrat els senyors Macias i Roda van reconèixer no haver abonat l'import de les dues mensualitats que se'ls hi reclamen i afirmin haver-ne abonat una amb posterioritat, al mes de març, el cert és que el creditor nega haver-lo percebut i de la prova obrant en autes no es deriva la realitat del dit abonament. De fet, dels extractes que adjunten al foli 147 i ss. es constata un número d'IBAN que es desconeix a qui pertany, ja que no és l'identificat per l'empresa D, que duia la comptabilitat del negoci, segons es deriva del contingut del foli 174 i ss.

En conseqüència també procedeix desestimar aquest greuge.

Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat comportarà la imposició de les costes processals generades en aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels senyors Macias i Roda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 31 de juliol de 2021, que confirmem.

Segon.- FER imposició de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.