CASS. Portar a terme activitats professionals durant el periode de baixa (TSJA-078/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0026-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-078/12

S E N T È N C I A NÚM. 35-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Mena

Representant: Carretero

Advocat: Bermudez

Apel·lat: CASS

Representant: Giner

Advocat: Pla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-un de març del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0026-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 14 de novembre de 2011, confirmada en via de recurs el 27 de febrer de 2012, va atorgar a la Sra. Mena l'alta administrativa a partir del 6 de setembre de 2011 i va imposar-li una sanció de 211,59 euros per la comissió d'una falta greu de l'article 239.2.d) de la Llei de la seguretat social, consistent en la realització d'activitats professionals durant el període d'incapacitat temporal.

2n.- L'assegurada va interposar demanda en via jurisdiccional contra la CASS i, després de la tramitació corresponent, la Secció Administrativa de la Batllia va dictar sentència en data 27 de juliol de 2012, que desestimà les pretensions de l'agent i va confirmar els actes impugnats.

3r.- Disconforme amb aquesta resolució, la interessada la va recórrer en apel·lació davant d'aquesta Sala, en base a les següents consideracions:

-Es va denegar de manera improcedent en primera instància la pràctica de la prova testifical que havia proposat la recurrent.

-No va dur a terme cap activitat professional, ja que l'assegurada es va limitar a mostrar un pis de la seva propietat a uns possibles compradors, però aquesta actuació tenia un caràcter merament privat i no formava part de les seves activitats professionals de mediació com a agent immobiliària.

4t.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs, sol·licitant la confirmació de la sentència apel·lada, ja que considera que se ha realitzat una correcta valoració de les proves que consten en l'expedient administratiu i en les actuacions.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com ja es va acordar en la providència de data 28 de novembre de 2012, la prova testifical proposada per la recurrent no resulta rellevant per a la resolució del procés, de manera que va ser correctament denegada per part del Tribunal a quo. En efecte, no existeix una discussió substancial sobre el fet de què l'assegurada va ensenyar a uns possibles compradors un immoble de la seva propietat. La qüestió litigiosa es planteja no tant sobre els fets, sinó sobre la seva significació jurídica. D'altra banda, la relació de dependència que existeix entre la recurrent i la persona proposada com a testimoni debilita l'eficàcia d'aquest mitjà de prova.

Tercer.- La qüestió de fons que es planteja en aquest procés consisteix en determinar si la recurrent va dur a terme determinades activitats professionals durant el període d'incapacitat temporal.

Com ja s'ha dit, consta acreditat, per mitjà de l'informe que figura al foli 112 de les actuacions, que la interessada es va desplaçar a un pis de la seva propietat mentre es trobava de baixa per malaltia, per tal d'ensenyar-lo a unes persones que estaven interessades en l'adquisició del mateix. També consta provat que aquest immoble s'anunciava a la pàgina web de l'agència immobiliària de la recurrent.

Encara que en el recurs es defensa que es tractava d'una activitat purament privada, ja que el pis era propietat de l'agent, no es pot oblidar que l'actuació d'aquesta coincideix exactament amb el contingut de la seva professió, que havia definit davant de la CASS com a "visites immobles tot el dia" (foli 113). Aquest fet, junt amb la circumstància de què la venda del pis s'anunciava a la pàgina web de l'agència immobiliària, constitueixen indicis suficients de què l'assegurada desenvolupava la seva activitat professional mentre es trobava de baixa per malaltia. La titularitat de l'immoble no desvirtua aquesta conclusió.

Des d'una altra perspectiva, cal tenir en compte que la realització d'una activitat de venda d'immobles, que la interessada havia declarat que no podia dur a terme per raó de la lumbàlgia que patia, resulta contrària al procés curatiu de la malaltia, la qual cosa comporta l'alta administrativa, segons resulta de l'article 146.4 de la Llei de la seguretat social i 2.9 del Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal. Com va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 79-2012, de 4 d'octubre, "el procés de curació d'una patologia passa, per regla general, pel repòs que procura l'estada del malalt en el seu domicili. És per aquesta raó que el Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal imposa al malalt de "romandre en el seu domicili les hores que no estigui autoritzat a absentar-se'n, segons el que consti en el certificat mèdic inicial i les pròrrogues" (article 9.1.c). Per conseqüent, la sortida del domicili ha de respondre a necessitats imperioses o terapèutiques".

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Mena contra la sentència dictada el 27 de juliol de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.