Acció de responsabilitat extracontractual en reparació dels perjudicis soferts; empreses subcontractades; legitimació activa ad causam (1100111/2009)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000255/2020 ORIGEN: 1100114/2009 - 00

NIG: 5300542120150001309

PARTS:

Apel·lant : A Pino i B

Procurador : Sra. Seco

Advocat : Sr. Yuste

Apel·lant : C Pino i D

Procurador : Sra. Carretero

Advocat : Sra. Briones

Apel·lat : E Girona

Procurador : Sra. Gaya

Advocat : Sra. Nuñez

SENTÈNCIA 037-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per escrit de data 27-04-2009, la representació processal de la societat E, Girona, va interposar demanda civil, a tramitar pel procediment ordinari, contra les societats C, Pino, i A, Pino, (A), i contra les seves respectives companyies d'assegurances D i B, Pino, demanant llur condemna solidària al pagament de la suma total de 193.838,21.-euros (import rebaixat fins a 171.504,84.-euros en les seves conclusions), juntament amb els interessos meritats per les dites quantitats, calculats al tipus legal i a comptar del dia 09-04-2008 i, subsidiàriament, a comptar des de la data de la contesta a la demanda, així com les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, de procuradora i d'eventuals experts.

Segon.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles va dictar resolució de data 22-04-2020 amb la següent part decisòria :

"Que donant lloc a la demanda interposada per E, Girona, contra C, D, A i B, ha de condemnar i condemna solidàriament a les defenents C, D, A i B a pagar, a l'agent la suma total de CENT DISSET MIL SET-CENTS SETZE EUROS AMB SEIXANTA-VUITS CÈNTIMS D'EUROS (117.716, 68 euros), suma que ha de ser augmentada dels interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda (20.07.2009), sense fer especial imposició de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.".

Tercer.- Contra aquesta resolució totes les parts defenents van formular recurs d'apel·lació.

La representació processal de la societat C i de la companyia H sol·licita la revocació de la resolució de primera instància en el sentit d'absoldre a les seves mandants de les reclamacions efectuades per E, Girona en nom de terceres empreses, és a dir F i G.

La representació processal de la societat A i de la companyia B demana la revocació de la resolució de primera instància en el sentit d'absoldre a les seves mandants de les reclamacions que E, Girona formula en lloc de qui té l'acció és a dir G i F.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El recurs de la representació processal de la societat C i de la companyia H es fonamenta sobre la seva disconformitat amb el fet que la sentència hauria acceptat la reclamació que la demandant efectua en nom de terceres empreses subcontractades.

Argumenta que mancava de legitimació la demandant per poder reclamar els danys i perjudicis suposadament patits per les empreses subcontractades per ella, concretament les factures per imports de 19.700,30 euros i 60.742,60 euros de F i les factures de 8.164,42 euros i 30.497,79 euros reclamades per G i que és en base a una fonamentació errònia que la sentència ha acceptat aquestes reclamacions per part de E, Girona, quan el propi Tribunal reconeix que la demandant no ha abonat cap d'aquests imports que reclama de les subcontractades ; que per tant no existeix subrogació ; que no es va fer cap cessió de crèdit a favor de E, Girona ; que el tribunal d'instància no ha tingut en compte que les accions que està exercitant l'agent en nom i representació de les empreses subcontractades són extracontractuals i cap altra, i que aquestes darreres no han cedit mai a la demandant.

SEGON.- El recurs de la representació processal de la societat A i de la companyia B també concerneix l'acceptació de la reclamació que hauria efectuat E, Girona en nom de terceres empreses.

Argumenta que la sentència motiva indegudament el perquè creu que E, Girona pot representar a les empreses G i F quan els imports reclamats per aquestes no han estat pagats per E, Girona i que per consegüent no s'ha produït cap subrogació per raó de pagament ; que si per argumentar la legitimació de E, Girona la sentència raona que el lligam de les empreses subcontractades és amb E, Girona i no hi ha cap més vincle contractual, oblida així que les accions que està exercitant E, Girona en nom i representació de G i F són extracontractuals i no pas d'altre tipus ; que en cap cas les empreses subcontractades han cedit les seves accions a E, Girona gràcies al contracte de subcontractació ; que la sentència confon clarament la relació contractual entre el promotor o propietari de l'obra (A) i el constructor (B) i entre aquest i els seus subcontractats (c) quan aquí si que ens trobem amb dues relacions contractuals la de A amb B i la de B amb C i per això no hi ha relació contractual entre A i C, i que no és aquest el cas que ens ocupa, que tracta de relacions extracontractuals de reclamació de danys i perjudicis.

TERCER.- Es veu que el dos recursos tenen la mateixa fonamentació, que va dirigida exclusivament en contra del Fonament de dret TERCER de la sentència d'instància relatiu a la legitimació de la societat agent per reclamar les factures emeses per les societats F i G. Per tant, aportarem una sola resposta.

QUART.- I aquesta resposta ens ha de portar a desestimar ambdós recursos, per les raons següents.

Ha quedat acreditat que per Edicte de data 29-12-2004, el Ministeri d'Ordenament Territorial va adjudicar de manera definitiva a la societat E, Girona la construcció de la XXXX.

La societat E, Girona, va subcontractar certes tasques, estabilització- perforació-excavació, a la societat G i a la societat F.

Ha quedat acreditat també que per Edicte de 20 de setembre de 2007, el Consell General va adjudicar de manera definitiva a la Unió Temporal d'Empreses de les societats defenents la construcció de la nova seu del Consell, fase 2, estructures generals.

Cadascuna de les empreses estava portant a terme les seves obres al mateix moment en les respectives parcel·les mitgeres.

Com a conseqüència de l'esllavissada d'un talús sobrevinguda el 26-02- 2008, i provocada pel fet que un assalariat de la ORG_0 va intervenir sobre un ancoratge, la societat E, Girona, va decidir parar de treballar fins a l'estabilització del terreny, i consegüentment, tant ella com les empreses subcontractades van haver d'aturar les seves obres.

Imputant el sinistre a les societats de la ORG_0 treballant a la parcel·la veïna la demandant va demandar judicialment el rescabalament del cost que li ha provocat l'aturada de les obres.

Més precisament la seva reclamació concerneix :

. d'una part, la suma global de 163.340,79.-euros corresponent als dies d'aturada soferts per ella mateixa i també per la societat F, i que van donar lloc a una sèrie de factures de F a destinació de E, Girona (veure folis 428-504 totes les factures emeses), essent precisat que l'informe del perit judicial confirma que F va facturar a E, Girona dues factures corresponents a la pèrdua de producció provocada per la paralització de les obres, una de 19.700,30.-euros i altra de 60.742,60.-euros, i que no es van pagar en el seu dia perquè, tal com esmentat en la carta del 20-02-2009 s'havia pactat que s'abonarien una vegada es dicti sentència,

. d'altra part, la suma de 30.497,79.-euros (que es va rebaixar posteriorment) corresponent a la pèrdua de 4 dies d'excavació soferta per la societat G i que aquesta li reclamava via una factura emesa a tal efecte.

Efectivament, apareix que just abans d'iniciar-se el plet, i per cartes de data 16-02-2009, la societat E, Girona, es va comprometre prop de les societats F i G a abonar a cadascuna els imports reflectits en les seves corresponents factures un cop recaigui sentència (folis 251 i 427, i 252).

La veracitat de les referides cartes no queda desvirtuada i, al contrari, es troba confirmada per la prova testifical del representant de la societat G qui va manifestar que, per tal de rescabalar-se del perjudici sofert, les societats varen formular una reclamació a la societat E, Girona. També va dir que imaginava cert, sense poder-ho afirmar ja que no ho va fer personalment, que tant G com F varen pactar amb E, Girona que aquesta darrera formularia la reclamació contra els responsables de l'accident i, posteriorment, els hi pagaria la corresponent indemnització (folis 707 i 708).

De la mateixa manera, el Sr. Julián, el cap d'obra de E, Girona, va manifestar que sí que era cert que les societats havien formulat una reclamació a la societat E, Girona que s'havia compromès front a F i a G a formular la reclamació contra els responsables de l'accident i, després, pagar-les la seva indemnització (folis 709-711).

És en aquestes condicions que es va presentar la demanda i que les parts demandades, tot i reconeixent la seva responsabilitat en el sinistre, van discutir però la indemnització reclamada i la legitimació de la part agent en relació als danys soferts per les societats subcontractades.

CINQUÈ.- Ara bé, la noció de legitimació activa ad causam correspon de forma molt general a l'interès legítim que té l'actor per exercitar l'acció, i es pot definir més precisament com la qualitat en virtut de la qual una acció pot ésser dirigida per una determinada persona en funció de la relació material preexistent i de la que deriva el conflicte que precisament determina la dinàmica del procés.

En el present cas, no hi ha discussió que l'acció exercitada per l'agent és una acció en responsabilitat extracontractual en reparació dels perjudicis soferts.

Per merèixer indemnització, s'ha de tractar d'un perjudici cert, personal i directe, és a dir que correspon a una conseqüència directa del sinistre i que afecta a la persona que l'invoca. Pel que fa al caràcter cert del perjudici que el mateix, si bé és incompatible amb la presa en compte del perjudici eventual o hipotètic, no és incompatible amb la indemnització del perjudici futur sempre i quan la seva aparició o esdevinença és certa.

En aquesta òptica, és cert que només pot el propi perjudicat demanar la indemnització del perjudici causat, i les parts recurrents tenen raó quan afirmen que a manca de canvi en el pol positiu de l'obligació, no és possible que un tercer pugui reclamar al lloc del perjudicat.

Però, aquesta problemàtica de la cessió de crèdit o de la subrogació no és la del present cas.

Tampoc la qüestió per resoldre era la natura jurídica de les relacions entre la constructora i les empreses subcontractades.

En efecte, el criteri cabdal que fonamenta la legitimació de la societat constructora agent és que aquesta darrera en cap moment ha actuat al lloc de les societats subcontractades com ho pretenen les defenents, sinó que sempre ha actuat pel seu compte propi en indemnització dels seus perjudicis tota vegada que, si bé les factures litigioses corresponen als perjudicis causats a les empreses per ella subcontractades, existeix aquest compromís abans exposat per part de la societat demandant qui ha hagut de fer front a les reclamacions de les societats subcontractades com a conseqüència de l'aturada de tota l'obra decidida per ella com a conseqüència del sinistre imputable a les defenents, i com a conseqüència del qual els perjudicis en qüestió s'han de considerar com un deute al qual ha de pagar.

És un fet establert que E, Girona haurà de satisfer aquestes factures a les societats que han també sofert directament un perjudici, i això ho confirma la conclusió de l'enginyer Andrade que és la societat E, Girona que ha finalment d'assumir tots els costos provocats per la paralització de l'obra.

Per consegüent, aquest perjudici també és un perjudici seu, directe i, potser futur en la mesura que es realitzarà completament amb el pagament final, però cert.

Així les coses, no es pot considerar que estaria exercitant una altra acció que l'extracontractual tota vegada que segueix reclamant les conseqüències sofertes per ella arran del sinistre del 26-02-2008.

I això li dona legitimació per reclamar-ne l'import directament prop de els responsables.

D'altra banda, i això des de l'inici en el marc de les discussions extrajudicials, els responsables han pogut discutir la realitat i l'import dels perjudicis en qüestió de la mateixa manera que si les societats subcontractades haguessin presentat la reclamació, i ho han fet de manera efectiva durant tot el procediment

Per tot l'exposat escau desestimar els recursos.

SISÈ.- La desestimació dels recursos comporta la imposició de les costes de segona instància a les apel·lants.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR els recursos de la representació processal de la societat C i de la companya H i de la representació processal de la societat A i de la companyia B contra la sentència del Tribunal de Batlles, Secció civil, de data 22-04-2020 de la qual confirmem la part decisòria ;

Segon.- IMPOSAR a la societat C i a la companya H com a la societat A i a la companyia B les costes de segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-