Recurs relatiu a l'adquisició de la nacionalitat andorrana després d'estudis estrangers

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000031/2025

ORIGEN.- 1000021/2024 - 0

NIG: 5300545320240000038

SENTÈNCIA 44-2025 DE 23/10/2025

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 23/10/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000031/2025

Nig : 5300545320240000038

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00044

SENTÈNCIA 044-2025

PARTS :

APEL·LANT: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Carretero

Advocat Gabinet Jurídic: Sra. Tamarit

APEL·LAT: Sra. Girona

Representant i Advocat: Sr. Suárez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats : Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Nacionalitat. Còmput del període de 10 anys. Despeses carregades a un compte estranger. Allò que és rellevant és que les despeses es van fer en establiments situats a Andorra

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000021/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern núm. 391310/2024, de data 28 de febrer del 2024, que, al seu torn, venia a confirmar la resolució núm. 3833399/2023, de data 20 de novembre del 2023, dictada pel Secretari d'Estat de Justícia i Interior, mitjançant la qual se li denegava la sol·licitud per a l'adquisició de la nacionalitat andorrana.

2.- En la sentència núm. 14/2025, de data 31 de març del 2025, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha estimat la demanda promoguda per la part agent, ha revocat les resolucions recorregudes, i ha declarat el dret de la. Sra. Girona a adquirir la nacionalitat andorrana d'acord amb l'article 11.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Govern estima, en substància, que:

- En cap cas la documentació aportada per la interessada permet desvirtuar el resultat de l'enquesta negativa efectuada pel Departament de Policia doncs no justifica una activitat vital primària de la sol·licitant al Principat durant tot aquest període de temps.

- En aquest cas, no s'ha valorat que les declaracions dels veïns eren genèriques, i en cap cas permeten substituir la demostració d'una activitat vital, que, en aquest cas, no ha estat acreditada.

- Els extractes aportats per la interessada corresponen a un compte bancari francès, i no s'aporta cap extracte bancari o de targetes de comptes oberts al Principat.

- Documentació relativa als viatges: pel que fa als bitllets de tren, autobús i avió aportats per la interessada, aquests únicament permeten demostrar que, efectivament, va viatjar entre els mesos de setembre del 2022 al mes de febrer del 2023. Amb tot, resulta paradoxal que la interessada pugui aportar aquests documents, però no ho faci així amb els bitllets d'autobús a Andorra.

- Ha quedat evidenciat un clar trencament de la residència principal i permanent de la interessada al Principat d'Andorra entre els mesos de juny 2022 (moment en què acabà els seus estudis a França) i març del 2023 (quan començà a treballar i cotitzar Andorra), període de gairebé nou mesos.

- Tampoc consta cotització a la CASS entre 2018 i 2023.

4.- En la seva contesta, la part agent al·lega que:

- El Govern va admetre en via administrativa que els estudis superiors realitzats a l'estranger no interrompen la residència principal i permanent al Principat, però segueix mantenint que els viatges de curta durada efectuats entre finals del mes de setembre del 2022 i el mes de gener del 2023, sí que haurien suposat un trencament de la meva residència principal i permanent a Andorra.

Si bé els informes elaborats pel Servei de Policia gaudeixen d'especial rellevància, això no obsta que el Tribunal hagi d'analitzar els mateixos d'acord amb el criteri de la sana critica i amb el conjunt de la prova practicada per dictar resolució.

Va anar a Argentina durant dues setmanes el mes d'octubre del 2022, a Espanya i posteriorment a Portugal el mes de novembre i als Estats Units el mes de desembre fins a principis de gener del 2023, és a dir, va estar viatjant durant uns quatre mesos aproximadament, però entre els viatges sempre va tornar a casa seva, a Andorra, on hi té el seu domicili principal situat a la XXXX i on conviu amb la seva mare i el seu germà.

Encara que es considerés que va estar fora d'Andorra entre el mes d'octubre del 2022 i el mes de març de 2023, no hauria estat fora més de 183 dies (sis mesos) per any natural.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Fets rellevants

La part agent és de nacionalitat togolesa i va néixer al seu país d'origen el 25/01/1994 (foli 10 i el seu revers).

Consta com a resident al Registre Central d'Immigració del Principat des del dia 16 de juliol del 2002 (aquesta dada apareix a la resolució del Govern recorreguda a la instància).

Va cursar els seus estudis de primària i els de secundària a Andorra. A la fi d'aquests estudis va marxar a França per cursar estudis universitaris, primer a Toulouse i desprès a Paris.

La part agent va presentar una sol·licitud per gaudir de la nacionalitat andorrana en data 26 de juliol del 2023 que li fou denegada per considerar que no complia el requisit de residència continuada al Principat durant 10 anys.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'art. 11.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d'octubre de 1995 (en endavant LQN), disposa:

"2. Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els deu anys que precedeixen la presentació de la seva demanda i haver cursat íntegrament l'escolaritat obligatòria, excepció feta dels cursos que no s'imparteixin a Andorra, en centres educatius del Principat que integrin en el seu currículum escolar totes les matèries específiques de formació andorrana. El sol·licitant ha de complir les condicions de l'article 7."

Quart.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

No hi ha discussió en el fet que la part agent compleix el requisit establert a l'art. 11.2 de la LQN relatiu a haver cursat íntegrament l'escolaritat, excepció feta dels cursos que no s'imparteixin a Andorra, en centres educatius del Principat que integrin en el seu currículum escolar totes les matèries específiques de formació andorrana.

Tampoc es discuteix que la seva estada a França mentre cursava els seus estudis universitaris no va interrompre el còmput dels 10 anys de termini per poder assolir la nacionalitat. De fet, la mateixa resolució del Govern reconeix que "durant el període d'estudis superiors a França es pot considerar que la recurrent va mantenir el seu centre d'interessos personals al Principat."

A més, està acreditat que la part agent va estar treballant al Principat durant els seus períodes de vacances, com ho demostra el llistat de punt de la CASS.

El problema rau en el període des de que va terminar els seus estudis universitaris i va començar a treballar de nou a Andorra, un cop acabats els referits estudis.

Doncs bé, la interessada al·lega que durant aquest període va ver diversos viatges a l'estranger (Espanya, Portugal, EUA i Argentina), on té família. La realitat d'aquests viatges està acreditada, així com també els vincles familiars amb persones que allí viuen. Aquestes circumstàncies no es posen en dubte pel Govern.

Tanmateix, l'Administració considera que no està acreditat que tornés al Principat entre un viatge a l'estranger i un altre, i que podia haver-se acreditat, compte tingut que les companyies d'autobusos sempre guarden la informació dels viatgers. Ara bé, és un fet evident que a Andorra es pot arribar no només en autobús sinó també en vehicle particular.

D'altra banda, és inqüestionable que la part agent va mantenir la seva residència familiar al Principat durant el temps de la seva estada a França pels seus estudis universitaris -de fet, l'Administració no posa en dubte que l'agent mantingués la seva residència al Principat durant tot el seu període d'estudis a França. També està acreditat que, un cop acabats els viatges a l'estranger, la part agent va tornar a treballar al Principat, segons és de veure al full d'extracte de punts de la CASS.

A més, l'extracte de despeses fetes amb targeta bancària demostra que l'agent sí va estar al país en els períodes entre els seus viatges. De fet, sobre aquesta qüestió la representació del Govern al·lega que els càrrecs es van fer a una targeta vinculada a un compte corrent d'una entitat bancària francesa i no andorrana. Però aquest fet no és rellevant als efectes que ens ocupen, sinó que ho és el què les compres i despeses corresponguin a establiments radicats a Andorra, la qual cosa sí demostra la seva estada al Principat. I els establiments que apareixen al llistat de compres realitzades (folis 29 i següents) demostren que es van fer a Andorra (piscina Muntanya, Borda Pairal. Hiper Andorra, Mango Escaldes...).

De fet, l'agent va reconèixer a la Policia que durant els seus estudis a França va fer pràctiques que eren remunerades, la qual cosa justifica que fos titular d'aquell compte francés. A més, el fet que precisament carregués les seves despeses a la targeta vinculada a un compte francès pot ser un indici que la intenció de l'agent era anar buidant aquell compte amb les despeses fetes a Andorra, un cop acabada la seva estada per estudis, amb pràctiques retribuïdes, a França.

En definitiva, cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Govern.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions impugnades a la instància no són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.