MESURES COVID. Suspensió contractes de treball. Error material en la sol·licitud. PROCÉS CONTENCIÓS. La demanda contra una resolució per silenci es pot presentar en el termini de sis mesos, encara que vingui precedida per un recurs administratiu extemporani. (1000035/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000035/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000018/2023

SENTÈNCIA 71-2023

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Suárez

Advocada: Sra. Serra

Apel·lat: Carnero

Representant: Sra. Sarabia

Advocat: Sr. Galván

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000035/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat Carnero va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 14 d'abril de 2021, que no va admetre a tràmit el recurs administratiu formulat en data 29 de març del mateix any contra la resolució tàcita per silenci positiu, recaiguda en l'expedient núm. 325083, que tenia per objecte la sol·licitud de les ajudes previstes en la Llei 16/2020, de 4 de desembre, amb ocasió de la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 2 de febrer de 2023 ha estimat la demanda, anul·lant la resolució impugnada, amb retroacció del procediment per tal que l'Administració resolgui sobre el fons la sol·licitud de correcció d'error material presentada el 29 de març de 2021.

3.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El recurs administratiu formulat per l'agent en data 29 de març de 2021 és extemporani, ja que es va presentar un cop transcorregut el termini d'un mes comptat des que la seva sol·licitud havia estat estimada per silenci positiu.

L'agent podia optar per recórrer directament a la via jurisdiccional, o bé formular prèviament un recurs administratiu, però en aquest darrer cas havia de respectar el termini d'un mes que preveu el Codi de l'Administració.

El termini de sis mesos que preveu l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa només és d'aplicació quan la voluntat és la de recórrer l'acte tàcit per la via jurisdiccional.

4.- La representació de la part agent s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

L'Administració té l'obligació de resoldre els expedients administratius, i el silenci positiu no l'eximeix en aquest cas d'aquesta obligació, corregint l'error material que va patir l'agent en el formulari digital.

El propi Govern va demanar, com a pretensió subsidiària, que s'acordés la retroacció del procediment, a fi de valorar el fons de la impugnació de la demandant, tal com ha acordat la sentència apel·lada.

En una situació normal i usual, s'haguessen pogut solucionar els errors produïts amb una diligència mitjana per part de l'Administració, i si això no ha succeït ha estat per l'excepcional situació sanitària derivada de la pandèmia.

5.- Les parts van sol·licitar expressament que la causa quedés conclusa per a sentència sense més tràmits que la contesta a la demanda.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Per tal de resoldre adequadament la qüestió litigiosa que es planteja en aquest recurs, convé enumerar breument els tràmits essencials que s'han dut a terme en l'expedient de referència:

En data 7 de gener de 2021, la societat agent va sol·licitar acollir- se a les mesures previstes en la Llei 16/2020, de 4 de desembre, per la situació d'emergència sanitària derivada de la pandèmia del SARS-CoV-2. Per un error en aquesta petició inicial, es va fer constar que s'aplicaria una reducció de la jornada laboral, enlloc d'una suspensió temporal dels contractes dels treballadors afectats, com procedia.

D'acord amb l'article 16.2 de la referida Llei 16/2020, la sol·licitud va ser estimada per silenci administratiu positiu, en haver transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu aquell precepte per dictar resolució expressa.

Després de diverses gestions, l'agent va presentar un escrit en data 29 de març de 2021, en què sol·licitava que s'esmenés l'error i s'apliquessin les mesures previstes per la suspensió temporal dels contractes de treball.

Mitjançant la resolució aquí impugnada de 14 d'abril de 2021, el Govern va atribuir a l'escrit anterior la consideració de recurs administratiu contra la resolució estimatòria per silenci, i el va considerar extemporani, ja que havia transcorregut el termini d'un mes que preveu l'article 124 (avui 129.3) del Codi de l'Administració.

Tercer.- La pretensió que es formula en la demanda fa referència de forma prioritària, com és lògic, a la resolució de 14 d'abril de 2021, que va inadmetre el recurs formulat per l'agent contra la resolució estimatòria per silenci positiu de la seva petició presentada el 7 de gener de 2021. Ara bé, la demanda també s'adreça contra aquesta resolució estimatòria, ja que l'agent al·lega que es va produir un error de fet sobre les mesures que realment volia sol·licitar, a l'empara de la Llei 16/2020, derivat de la utilització del sistema informàtic.

Sobre la primera pretensió, és cert que el recurs administratiu presentat per l'agent era extemporani, ja que l'estimació per silenci positiu de la seva sol·licitud es va produir el 21 de gener de 2021, i aquell no va ser formulat fins al 29 de març següent, quan ja havia transcorregut el termini d'un mes que preveia l'article 124 del Codi de l'Administratiu (avui article 129.3).

Ara bé, no es pot negligir el fet que aquest recurs administratiu era merament potestatiu, ja que, en impugnar-se una resolució adoptada per silenci, aquesta era directament recurrible en via jurisdiccional, d'acord amb l'article 40 del Codi de l'Administració (avui article 39). En aquest cas, el termini d'interposició de la demanda era de sis mesos, d'acord amb l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa, llavors vigent.

En el cas que ara s'examina, la demanda va ser presentada el 20 de maig de 2021 i, per tant, dins del termini de sis mesos comptats des de la data en què la sol·licitud de l'agent va ser estimada per silenci positiu. En conseqüència, en una interpretació favorable al dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional, no es pot considerar que aquesta demanda sigui extemporània, quan va ser presentada dins del termini legal de sis mesos previst a l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa. El fet que l'agent hagués presentat, a més, un recurs administratiu extemporani no li impedia recórrer a la via jurisdiccional en el termini legalment previst, ja que aquell recurs no era preceptiu per esgotar la via administrativa, en dirigir-se contra una resolució presumpta per silenci.

El supòsit examinat en la sentència d'aquesta Sala núm. 19-2021, de 19 de febrer, que invoca la representació del Govern, no és equiparable al que ara s'examina. En aquell cas, la demanda es va presentar quan ja havien transcorregut amb escreix tant el termini d'un mes per interposar el recurs administratiu de caràcter potestatiu, com el termini de sis mesos per recórrer directament a la via jurisdiccional i, en conseqüència, es tractava d'una demanda clarament extemporània. En aquest supòsit, pel contrari, la demanda s'ha interposat dins del termini legal de sis mesos.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació del Govern i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d'acord amb l'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada el 2 de febrer de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.