MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Contracta d'obra (226/08)

Resolució
Sentència · 27/01/2009
Sentit
estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 7/2009
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2009:7
Recurs
226/08
Ponent
Joan Manel Abril Campoy
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy, Marie Conte, Eulàlia Amat Llari
Àrea
Civil Mercantil i societats
Descriptors
DANY OBRA EXECUCIÓ DE L’OBRA DANYS I PERJUDICIS COMERÇ COSTES PROCESSALS
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha resolt un recurs interposat per la mercantil Nogués contra una sentència anterior que la condemnava a pagar 29.986,83 euros al Sr. Varesc, més interessos i costes. La sentència original havia estat dictada pel Tribunal de Batlles després que el Sr. Varesc demandés a Nogués per danys causats per una acumulació d'aigua en un local comercial. Nogués havia apel·lat la sentència, argumentant que la causa dels danys era la jardinera comunal i no la seva obra. No obstant això, el tribunal ha confirmat la responsabilitat de Nogués, ja que havia utilitzat un material inadequat per a l'anivellament i enduriment del local. Tanmateix, el tribunal ha revisat les partides indemnitàries i ha fixat la condemna en 29.313,63 euros, sense imposició de costes processals.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Marie Conte Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA

TSJC-0226/08

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 27 de gener de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, actuant en substitució, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sra. Marie Conte, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Varesc va interposar demanda, en data 13-01-2006, envers la mercantil Nogués, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a l’abonament de les quantitats contingudes en la seva pètita, amb més els interessos i la imposició de les costes processals.

La mercantil defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 3-2-2006, i va sol·licitar que es desestimi la demanda i, a l’ensems articulava demanda reconvencional, per la qual demanava la condemna de l’agent a l’abonament de les quantitats reclamades, amb interessos i costes.

II.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 18-7-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: “DECIDEIX Que estimant en part la demanda formulada en data 13 de gener del 2006 pel Sr. Varesc contra Nogués i desestimant la demanda reconvencional formulada en data 3 de febrer del 2006, condemna a Nogués a pagar al Sr. Varesc la quantitat de 29.986, 83 euros, incrementada amb els interessos moratoris legals des de la data de la contesta a la demanda, i imposant a la defendent la totalitat de les costes judicials, inclosos honoraris d’advocat i procurador”.

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència i, en data 6-10-2008, va presentar escrit de conclusions, segons el qual interessava, per les raons esgrimides en el seu escrit, la revocació de la sentència dictada a la instància. Per el contrari, la representació processal de la part agent va articula escrit de contesta a les conclusions, de data 27-10-2008, pel qual sol·licitava la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, entén que l’únic motiu pel qual s’acumulava l’aigua era per l’existència de la jardinera i que tampoc es pot compartir la decisió del Tribunal en relació al fet que la capa d’anivellament era impermeable. En segon terme, manifesta que el sinistre hagués tingut lloc igualment si la capa d’anivellament no s’hagués col·locat i això a resultes de la pressió del vapor de l’aigua. I, en tercer terme, impugna les partides concedides en concepte de reparació dels desperfectes, de lucre cessant i reclama el descompte de l’import de 568,98 euros retingut per la recurrent. En darrer terme, sol·licita la no imposició de les costes processals, atès que l’estimació de la demanda ha estat solament parcial.

II.- Correspon, en primer terme, procedir a l’anàlisi dels motius referents als defectes constructius, relatius a l’acumulació d’aigua per motiu de la construcció de la jardinera i a la col·locació d’una capa impermeable. Així, si s’examinen les proves pericials que es troben a les actuacions s’obtenen les següents conclusions: per una part, l’informe pericial acompanyat amb la demanda (foli 19) s’indicava que la capa de ciment especial que es va instal·lar en lloc del poliment de la superfície era la causant de filtrar el vapor d’aigua que provenia del subsòl. I a la mateixa conclusió s’arriba de la lectura de l’informe del Sr. Macias (foli 26) i de l’informe pericial del Sr. Morales (foli 142), quan s’indica en aquest darrer que és la inadequació del material emprat per anivellar i endurir, atès que actua com a filtre de vapor d’aigua. A més, cal posar també de relleu que com indica l’Arquitecte Director de l’obra, el Sr. Macias (foli 182) la capa d’impermeabilització fou instal·lada per la mercantil defenent, sense el permís de la direcció d’obra.

Per altra banda, quant a la localització en la jardinera comunal que es troba prop del local com a determinant dels danys produïts en el mateix, s’ha de manifestar el que segueix. En primer terme, el perit Sr. Bermudez descarta (foli 150) que, segons el seu criteri, les causes dels danys es puguin centrar en la mala execució de les obres i/o en la inadequació del material emprat en l’obra. En canvi, manifesta que les humitats provenen de les filtracions d’aigua de la jardinera i del terraplenat. Aquesta argumentació emprada pel perit Sr. Bermudez no pot ésser acceptada per aquesta Sala, atès que, segons la valoració conforme al criteri de la sana crítica, les argumentacions de les altres pericials esmentades han de ser prioritzades. En efecte, el perit Sr. Bermudez ha efectuat una visita ocular, mentre que el perit Sr. Morales refereix un informe de l’Arquitecte de l’obra, Sr. Macias, pel qual el material que es va col·locar actuava de barrera que originava la retenció del vapor d’aigua, de manera que on no havia capa d’anivellament el problema no existia (cfr. Foli 25). També ha restat comprovat que, una volta el Comú de Canillo va tornar a impermeabilitzar degudament la jardinera colindant al Restaurant de l’agent, el problema seguia persistint. D’acord amb aquests arguments, s’ha de convenir amb la resolució d’instància pel refús de l’argumentari de la tesi de la part defenent i pel manteniment de la responsabilitat de la part defenent fonamentada en una inadequada execució de l’obra, tota vegada que es va emprar un material inadequat per substituir el poliment que feia de capa d’anivellament i enduriment.

III.- Confirmada la responsabilitat de la part defenent, procedeix ara examinar les partides objecte de la condemnant i que esdevenen impugnades per la part recurrent. Entén aquesta que els treballs de retirada del terra del local no han servit per a reparar el dany i que, per consegüent, no han de ser indemnitzats. Afegeix que, pel que es refereix a la partida relativa al lucre cessant, l’informe del Sr. Amorós la fixa en 16.560€ i l’informe del Sr. Puig en 15.886,80 euros, decantant-se el jutjador pel primer quan el segon es més complet i el primer manca de motivació. També demana que la quantitat de 568,98 euros, en concepte de retenció, li sigui descomptat.

Pel que es refereix a la partida de retirada de terra del local de la pericial que es troba a les actuacions (foli 22 i 268) s’han d’incloure les esmentades obres com a obres adreçades a les reparacions dels danys i, per tant, s’ha d’estar al criteri del perit i refusar les al·legacions de les parts, atès que el perit entén que es tracta d’obres adequades en el seu concepte i import per a la reparació dels danys produïts.

Respecte de la partida relativa al lucre cessant, s’ha de concloure amb la part recurrent que l’informe pericial del Sr. Puig es troba molt més complert i detallat quant al càlcul del lucre cessant que l’informe del Sr. Morales, tota vegada que es detallen separadament les partides i la seva quantificació a fi i efecte de concretar el lucre cessant patit entre el dia 18-04 al 18-06 de l’any 2004. Per consegüent, d’acord amb el criteri de la sana crítica, s’escau acollir la pericial del Sr. Puig i fixar en l’import de 15886,80 euros, revocant en aquest extrem la sentència d’instància.

Quant a la darrera qüestió del recurs, ara la recurrent modifica la seva pretensió de la demanda reconvencional i per comptes de sol·licitar la quantitat de 4.121,90 euros, sol·licita la de 568,98 euros, en concepte de retenció practicada. Malgrat el que pretén la recurrent, convé posar de manifest que el deute que es reclama i la retenció del 5% relativa a l’esmentat deute es troba orfe de recolzament probatori i no pot prosperar.

IV.- Per últim, en relació a les costes processals, quant a la pretensió de la recurrent, considera aquesta que en l’escrit de rèplica es van detallar les partides que es reclamaven i que en l’escrit de conclusions es xifrava en pràcticament el que es va concedir per sentència. Si s’analitza l’escrit de rèplica resulta que les partides consistien en 11.926,83 euros, per obres de reparació, 26.142,85 € en concepte de lucre cessant i 1500 euros, pel peritatge. Encara que en l’escrit de conclusions, i arrel de la prova practicada es reduís la quantitat sol·licitada, si es compara la quantitat a la que es condemna la sentència d’instància amb la demanada en l’escrit de rèplica s’ha de concloure que l’estimació no pot ésser qualificada d’íntegra ni substancial. Per tant, s’ha d’acollir aquest extrem del recurs i revocar també la sentència d’instància.

V.- L’èxit parcial del recurs s’ha de traduir en la no imposició de les costes processals d’aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de Nogués contra la sentència, dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 18-07- 2008, i revoquem la part decisòria de la mateix en el sentit de fixar la condemna a abonar per la defenent en l’import de 29.313,63 euros, sense efectuar imposició de les costes de primera instància ni d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora