**** (0206/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-206/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de gener de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 21 de març del 2007 la representació processal del Sr. Plaza va formular demanda contra la Sra. Tejera i la Cia. "F." en reclamació de la suma de 3.650,36 euros, com indemnització pels danys i lesions que va patir el seu mandant com a conseqüència del sinistre que va tenir lloc el 7 de setembre del 2004 del qual considerava responsable a la defenent.

II.- Per escrit de data 2 d'abril del 2007 la representació processal del Sr. Plaza va formular desistiment en relació a la demanda presentada contra la Cia. "F." sol·licitant que continués el procediment únicament contra la Sra. Tejera, i l'Aute de 12 d'abril del 2007 va acordar tenir per desistit al Sr. Plaza del seguiment de les actuacions contra l'esmentada companyia.

III.- La representació de la Sra. Tejera va formular excepció de prescripció i contesta a la demanda en data 3 d'abril del 2007, argumentant que l'accident que va ocasionar els danys que al·lega la part demandant es va produir en data 19 de febrer del 2004, que la querella criminal que es va presentar en data 7 de setembre del mateix any no es va interposar contra la seva mandant i que la demanda que donava origen al procediment es va formular en data 21 de març del 2007, quan l'acció havia ja prescrit. Subsidiàriament argumentava que en tot cas sols era procedent indemnitzar a la part agent en la suma de 2.952,68 euros.

IV.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 13 de juny del 2007 desestimant l'excepció de prescripció i estimant parcialment la demanda formulada pel Sr. Plaza, condemnant a la Sra. Tejera a pagar a la part agent la suma de 2.952,68 euros, més els interessos corresponents, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Tejera i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada per l'adversa, imposant a la part agent les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de discussió que l'accident que va originar determinats danys a la persona i els béns del Sr. Plaza va tenir lloc el dia 19 de febrer del 2004 quan el vehicle de l'agent, marca "Volskwagen", model "Golf" i amb matrícula XXXX, es trobava aturat com a conseqüència del trànsit existent i va rebre un impacte en la seva part posterior causat pel vehicle marca "Volvo", model "S40" i matrícula d'Andorra XXXX conduït per la Sra. Tejera que el seguia. És igualment pacífic que el dia 7 de setembre del mateix any el Sr. Plaza va formular querella criminal per la contravenció penal de danys per imprudència i delicte menor de lesions per imprudència contra la Sra. S.T.G. (foli 19), querella que va ser arxivada per acord de l'Aute de 5 de desembre del 2005, en entendre prescrita l'acció penal, resolució que va ser confirmada per la del M.I. Tribunal de Corts de 9 de febrer del 2006. No obstant, en el curs del procediment penal es va detectar que el propietari del vehicle presumpte causant de l'accident era el Sr. F.T.G. i que el conduïa la seva esposa la Sra. Tejera, raó per la qual per Providència de 26 d'abril del 2005 es va requerir al Sr. Plaza per tal que esmenés l'error d'identitat de la part querellada i de la Cia. d'Assegurances contra qui exercia l'acció de responsabilitat civil solidària i aquest va esmenar l'error manifestant que la persona conductora del vehicle, i per tant aquella contra la què es dirigia al querella, era la Sra. Tejera, que va ser citada i va comparèixer davant de l'Hble. Batlle en data 15 de juliol del 2005, reconeixent ser ella la causant del sinistre.

Per aquesta causa, l'únic motiu del recurs presentat per la representació de la Sra. Tejera es fonamenta en la tesi que la querella presentada per la part agent no va interrompre el termini de prescripció d'un any propi de l'acció de responsabilitat extracontractual i que, per tant, cal estimar l'excepció formulada per la seva mandant en haver transcorregut en excés aquest termini des de que es va produir el sinistre, mentre que no s'impugna la quantia de la indemnització concedida ja que aquesta concorda amb la que la demandada admetia subsidiàriament.

II.- No existeixen dubtes respecte a que la presentació d'una querella criminal per part del perjudicat per l'actuació del que li ha causat el dany interromp el termini de prescripció propi de la Lex Aquilia pels mateixos fets quan aquesta querella és arxivada per entendre prescrita l'acció penal, ja que l'article 21 de la llei 10/2005 Qualificada de Modificació del Codi de Procediment Penal disposa que l'acció penal s'extingeix per prescripció, subsistit llavors l'acció civil que sols es pot interposar davant d'aquesta jurisdicció. No obstant, el que cal esbrinar és si en el cas present la querella presentada pel Sr. Plaza va produir l'efecte d'interrompre la prescripció que al·lega el demandat i que estima la Sentència recorreguda.

És forçós constatar que si el Sr. Plaza va presentar la querella contra la Sra. S.T.G. va ser perquè en la declaració amistosa d'accident d'automòbil aquesta va fer constar com assegurat el nom de Garzón i el mateix va fer al designar el nom del conductor del vehicle, quan evidentment era ella qui el conduïa, fet que va induir a error a la part agent que, veient que la conductora del turisme era una dona, va creure que també era ella l'assegurada. Per aquesta raó, encara que fos de manera inconscient, va ser l'actuació de la demandada la que va propiciar l'error del querellant a l'hora de formular la querella, però aquest error excusable i induït per l'adversa no pot comportar que no se li atribueixi l'efecte interrompre la prescripció que en cas d'haver dirigit la querella contra la Sra. Tejera se li donaria.

III.- Aquest criteri s'ha de mantenir, malgrat la demandada no tingués coneixement de la querella que es dirigia contra ella fins el dia 15 de juliol del 2005, perquè el fonament de la prescripció des d'un punt de vista jurídic és, segons la doctrina tradicional, la conveniència de castigar la persona negligent en l'exercici dels seus drets, i en el cas present no es pot entendre que l'agent hagi estat negligent. D'altra banda, encara que des d'una perspectiva actual aquesta institució es fonamenta no sols en la presumpció d'abandonament o de renúncia del dret per part del seu titular i per tant en la conveniència de fer recaure sobre ell les conseqüències de la seva negligència, sinó també en un criteri de seguretat jurídica, en virtut del qual és raonable posar un límit a la obligació del deutor de respondre del deute, en el cas present s'ha d'entendre que la responsable de què formalment la querella criminal no es dirigís contra ella és la mateixa defenent que no es pot emparar en l'error del demandat que ella ha induït per alliberar-se de la seva obligació.

Cal destacar a més a més que la Sra. Tejera va reconèixer en la seva compareixença davant de l'Hble. Batlle el dia 15 de juliol del 2005 haver estat ella la responsable del sinistre (foli 145), raó per la qual també per aquesta causa s'ha de desestimar l'excepció de prescripció formulada, ja que entre aquesta data i la presentació de la demanda no ha transcorregut el termini d'un any propi de la Lex Aquilia.

IV.- En desestimar-se el recurs, procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Sra. Tejera contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13 de juny del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.