Estafa. Usurpació de la propietat industrial. Responsabilitat civil (0038/97)

Sentència

Magistrats

Yves Picod

SENTÈNCIA 07-98 DE 25 DE FEBRER DE 1998

Ponent : M.I. Sr. Yves Picod

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 6 d'octubre de 1.997, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Arcos com autor responsable del delicte major d'estafa de l'article 248 del Codi Penal i del delicte menor d'usurpació de la propietat industrial de l'article 343 absorbit pel primer a la pena d'UN ANY DE PRESÓ i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, el condemnem a indemnitzar la societat Tejera i la societat Amador en la quantitat de TRES MILIONS I MIG DE PESSETES (3.500.000). Diem que quan esdevingui ferma la Sentència seran d'aplicació a la pena de presó imposada els Decrets d'Indult dels Excms. Srs. Coprínceps de 7 d'abril de 1.996 i de 15 de setembre de 1.997".

RESULTANT: Que la Sentència es fonamenta en els següents fets provats, tal com estant descrits en la Sentència: "Fets provats i així es declara que el processat Arcos, de professió pintor però que actuava de manera regular en l'àmbit del contraban de tabac, des de finals de 1.993 venia a Espanya, especialment al País Basc PAQUETS DE TABAC (puros) de la marca Rössli que ell mateix amb un grup de persones al seu servei confeccionava amb tabac que no era d'aquesta marca sinó cigars Elite Lion i que adquiria a la fàbrica de tabacs ORG_2. Per la confecció dels paquets i cartrons havia demanat a Amorós responsable d'una impremta a Alcarràs (Lleida- Espanya) de fabricar-li els embolcalls que després el processat pujava a Andorra. La perquisició de la Policia espanyola en els locals de impremta ha permès descobrir els fotolits i gran quantitat de fundes interiors i exteriors de caixes Rössli falsificades. El processat es feia lliurar per ORG_2 els cigars Elite Lion a granel així com també el paper celofan i la cinta daurada després utilitzada; aconseguí que vàries persones que tenien aleshores dificultats econòmiques o que es trobaven en busca de treball omplissin les caixes de Rössli amb aquests puros, pagant-los-hi un preu de 200 pta per cartró però sense que estiguessin assabentades de que es tractava d'una falsificació El processat nega haver començat aquesta activitat abans del mes de març de 1.993 i això malgrat les declaracions de les persones contractades i reconeix solament haver obtingut gràcies a aquesta manipulació de la mercaderia uns beneficis d'uns 3 a 4 milions de pessetes".

RESULTANT: Que la defensa de Arcos formulà recurs de Suplicació pels motius següents: 1) per infringir la Sentència una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa, per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació. 2) per violació del dret a la presumpció d'innocència, 3) per infracció d'una norma substantiva diferent de la penal i necessària per a la integració d'aquesta darrera. En el seu escrit sosté que els delictes contra la propietat industrial són delictes privats i requereixen doncs la querella de l'ofès, desconeixent aquest fins i tot qui és l'ofès per quant d'una banda, la pretesa defraudació de la marca Rössli no es tal davant la manca de registre d'aquesta i d'altra part no consta que la denunciant Tejera fos el titular, llicenciatari o representant de la marca, així com tampoc que el comparegut posterior Amador disposi de cap tipus d'apoderament. Insisteix sobre tot en el fet que no es desprèn dels autes que la marca RÖSSLI hagués estat registrada en qualsevol Registre de Propietat Industrial d'un Estat estranger o Internacional. El Tribunal de Corts reconeixent en el seu IV Considerant l'absència d'enregistrament de la marca, en conseqüència a manca d'aquests requisits constitutius del delicte no hi pot haver condemna i si no hi ha delicte no es pot condemnar civilment el processat sota pena d'infringir els drets fonamentals a la tutela judicial efectiva i el principi de legalitat. Així doncs sol·licita que es revoqui la Sentència recorreguda declarant la lliure absolució de Arcos del delicte menor de defraudació de la propietat industrial. Procedint també que es revoqui la Sentència en el que respecta a la fixació de la responsabilitat civil derivada d'aquest delicte.

El segon i tercer dels motius de Suplicació són conseqüència directa de l'anterior.

RESULTANT: Que la Societat Tejera i la societat de dret andorrà Amador formulen també recurs de Suplicació, fonamentat en una infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència del Tribunal de Corts i per una errònia apreciació de la prova. Sosté que no poden compartir el criteri del Tribunal de Corts en no considerar la defraudació a partir de l'any 1.989 ja que el mateix condemnat així ho va reconèixer. Per tant en la mesura que ha estat provat el període de defraudació des del 1.988 fins l'any 1.994 la responsabilitat civil concreta del condemnat s'hauria d'avaluar en 21.000.000.-pts.

El segon motiu de Suplicació és la conseqüència del primer.

La part civil per altra part s'oposà als tres motius de Suplicació invocats pel condemnat.

RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposà al recurs i sol·licità la confirmació de la Sentència recorreguda al considerar-la plenament ajustada a dret. Subratlla sobretot que la Sentència recorreguda fa esment dels poders aportats en autes i presumeix correctament el mandat que el Lletrat de l'acusació privada ostenta. Remarca també que la Sentència fa referència a la notorietat suficient de dita marca en el moment en que es produïren els fets i igualment aprecià correctament la no retroactivitat de la Llei de marques, posterior als fets.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: Que l'article 343 del Codi Penal castiga amb pena de presó fins a un màxim de dos anys els autors de defraudacions o usurpacions a la propietat comercial o industrial.

Per castigar aquestes infraccions els Tribunals andorrans sempre van considerar que les accions podien exercitar-se a instància de part, mitjançant una querella presentada pel titular, l'importador o el distribuïdor de la marca.

D'altra banda, també van exigir els Tribunals com a necessari que la marca estès registrada en el seu País d'origen o bé que disposés de notorietat certa o d'un ús establert (fórmula empleada pel Tribunal de Corts en la seva Sentència de 15 de març de 1.994 i consagrada pel dret comparat).

Cal afegir en els elements constitutius la condició d'anterioritat de la marca i sobre tot la mala fe de l'utilitzador (acció dolosa, conscient i voluntària amb un dol defraudador).

CONSIDERANT: Que es desprèn dels autes que BURGER- GROUP (el denunciant) és el fabricant dels cigars suïssos marca Rössli manufacturats i distribuïts a Andorra per la societat Amador (coadjuvant en la denuncia). Els elements produits per la acusació privada no estan desmentits per indicis contraris.

El Tribunal de Corts fa ressaltar que l'Advocat de la societat Tejera, Tejera, va portar en autes, a l'inici del procediment, uns poders generals d'aquesta societat (foli 11). De manera molt encertada el Tribunal de Corts presumeix correcte el mandat que el Lletrat de l'acusació privada produeix, en l'absència d'indicis contraris.

D'altra banda, el Tribunal constata la notorietat suficient de la marca, lo que li permet sostenir que mereix una protecció penal, essent precisat que la Llei de marques de data 11 de maig de 1.995 no era d'aplicació en l'època dels fets i que el Decret de 25 de juny de 1.971 concerneix únicament la propietat literària i artística.

En fi, la mala fe del processat es desprèn dels fets provats i de la imitació voluntària d'una marca notòria i coneguda, a fi d'estafar als compradors d'aquesta marca.

CONSIDERANT: Que aquests elements evidencien un perjudici patrimonial a la societat titular de la marca Rössli i al seu distribuïdor a Andorra.

CONSIDERANT: Que per fixar la responsabilitat civil el Tribunal de Corts va fonamentar-se únicament en les declaracions de Arcos, tenint en compte la impossibilitat de quantificar una activitat fraudulenta que es va desenvolupar en una llarga època. La avaluació fixada potser correspon a la part mínima del perjudici sofert, però no existeix cap element objectiu ni fiable aportat per la part civil que permeti justificar una quantitat superior.

CONSIDERANT: Que per tot l'exposat procedeix la desestimació dels recursos interposats amb imposició de les costes processals causades als recurrents.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

1.- Desestimar els recursos de Suplicació interposats en nom de Arcos, la societat Tejera (BURGER-GROUP) i la societat de dret andorrà Amador.

2.- Confirmar en tots els seus pronunciaments la Sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 6 d'octubre de 1.997 en la Causa de referència.

3.- Condemnar als recurrents al pagament per meitat de les despeses processals causades.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.