Imprudència amb resultat de lesions.- Imprudència.- Negligència.- Error en l’apreciació de la prova.- Infracció de norma penal substantiva. (0032/94)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 07-95 DE 18 D’ABRIL DE 1995

Imprudència amb resultat de lesions.- Imprudència.- Negligència.- Error en l’apreciació de la prova.- Infracció de norma penal substantiva.

Ponent: M.I.Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que en data del 13 d’abril de 1992 vers les 16 hores el nen Caro es trobava amb la seva acompanyant la Sra. Calderón en el XXXX, en aquest parc existeixen tres zones: zona A, reservada estrictament a parc infantil; la zona B, reservada a parc infantil i passeig; zona C, on es troben diverses instal·lacions esportives, entre elles un circuit de bicicletes; aquell dia la zona A estava tancada perquè s’estava tallant la gespa, motiu pel qual la Sra. Calderón va haver de romandre amb el menor a la zona B, es barregessin els infants més petits amb adolescents majors que circulaven amb bicicleta entre la zona B i la zona C, motiu pel qual una bicicleta que, sembla ésser, portava un noi de 13 a 15 anys que feia carreres amb una altra bicicleta, va anar a colpir contra el nen Caro, que va sofrir, a causa de l’accident, l’ explosió de l’ull dret.

II.- RESULTANT: que en la causa núm.85-F-92, seguida pel delicte d’imprudència amb resultat de lesions contra Sainz, que treballa pel Comú d’Escaldes-Engordany, com a guardià del parc del Prat del Roure i contra Águila, director d’esports del Comú d’Escaldes, essent responsable civil l’Honorable Comú d’Escaldes-Engordany, i responsable civil solidari la ORG_0, el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 4 de desembre de 1993, amb la següent part dispositiva: “Fallem que hem d’absoldre i absolem Sainz i Águila, del delicte que se’ls imputava, declarant d’ofici les despeses processals causades”

III.- RESULTANT: que contra la sentència abans esmentada s’interposa recurs de suplicació per la lletrada Sra. Valverde en interès de Vélez i de Gibert, pares del menor Caro, al·legant com a motius del recurs:

-per error en l’apreciació de la prova.

-per infringir la sentència una norma penal substantiva ,sigui per violació de la mateixa, per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació.(art.3,5 i 7 del Decret regulador d’aquesta instància en recurs de suplicació).

Fa saber que el Comú d’Escaldes, contràriament al que ha jutjat el Tribunal de Corts, ha comès una imprudència autoritzant la circulació de bicicletes en l’únic camí que podien prendre els nens petits per a accedir a la font al costat de la qual s’ha produït l’accident.

IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s’adhereix al recurs presentat, formula el recurs de suplicació fonamentat en els mateixos motius que la part que interposa el recurs. Estima que el Tribunal de Corts no ha tingut en compte que la zona B on s’ha produït l’accident no gaudia d’una vigilància suficient.

V.-RESULTANT: que el lletrat Sr. Martin, advocat de la ORG_1, s’oposa al recurs, observa: -d’una banda que el parc on s’ha produït l’accident és lloc públic i més precisament la zona B , que és un camí de passatge comú a les dues zones, zona A (exclusivament reservada a l’ús de parc infantil), i la zona C (la qual els ciclistes poden accedir només en utilitzant aquest camí), -d’altra banda , que el Comú no ha comès cap falta en permetre la circulació per la via pública de vianants i de bicicletes, per fi que no li pertoca de prevenir la supervisió dels accidents de via pública, aquesta obligació incumbint a aquell que té la guarda de l’infant.

VI.-RESULTANT: que el lletrat Sr. Puga, advocat de l’Honorable Comú d’Escaldes-Engordany, s’oposa també al recurs, exposant que el Comú té l’obligació d’assegurar el manteniment de les instal·lacions que equipen els llocs i les vies públiques, però no pas la vigilància de les persones que hi circulen.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el delicte major d’imprudència amb resultat de lesions previst a l’article 197 de Codi Penal no és constituït sinó en la mesura en què és establerta una falta d’imprudència o de negligència, imputable al previngut i a l’origen del perjudici corporal sofert per la víctima.

II.- CONSIDERANT: que l’accident del qual ha estat víctima el nen Caro s’ha produït en un parc públic , i més precisament en una zona d’aquest lloc públic destinat a la passejada i permetent l’accés a les zones A i C que comporta un circuit per a bicicletes.

III.- CONSIDERANT: que el guardià del parc empleat pel Comú, i el director d’esports d’aquest, tenen per missió exclusiva de vigilar el bon estat de manteniment i de funcionament dels equipaments posats a la disposició del públic, i que no els incumbeix d’exercir una vigilància sobre les persones que utilitzen el parc, siguin adults o nens, que així, no hi ha cap mancament a una obligació de prudència o de diligència constitutiu d’una falta penal, no essent demostrat en el cas contra els senyors Sainz i Águila, la decisió d’absoldre, és perfectament fundada en el fet i dret.

IV.- CONSIDERANT: que en aquestes condicions, la sentència de data de 4 de desembre de 1993 ha d’ésser confirmada.

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

Decisio

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra

D E C I D I M

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació i defensa de Vélez i Gibert contra la sentència de data del 4 de desembre de 1993 del M.I. Tribunal de Corts.

Imposar als recurrents el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Així, per aquesta nostra sentència, jutjant, ho pronunciem, manem i signem.