lesions per imprudència greu (article 117.2); elements constitutius; atropellament en un pas de vianants; presumpció d'innocència i "in dubio pro reo"; motivació de la pena

Sentència

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL YVES PICOD FATIMA RAMIREZ SOUTO

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000008/2026

ORIGEN.- Delictes Menors (Major d'edat) 6000040/2025 - 0

NIG: 5300543220230003867

Sentència: SENTÈNCIA 04-2026 DE 31/03/2026

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 31/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000008/2026

Nig : 5300543220230003867

IU : ECLI : AD:TSJP:2026:00004

SENTÈNCIA 4-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Nil

Advocat: Sr. Belmiro

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrats Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: lesions per imprudència greu (article 117.2); elements constitutius; atropellament en un pas de vianants; presumpció d'innocència i "in dubio pro reo"; motivació de la pena

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 18/12/2025 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delicte menor de lesions per imprudència greu, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 18/12/2025 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Primer.- Condemnar Nil com autor responsable del delicte menor lesions per imprudència greu, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes d'UN (1) MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS (2) ANYS i PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR PER UN TERMINI DE VUIT (8) MESOS; així com el pagament de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Segon.- Posar en coneixement del Ministeri de Justícia i Interior la possible existència d'una afecció en la persona de Nil que l'impossibilita la conducció o la dificulta suficientment als efectes que es puguin derivar."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"en data 19/10/2023, vers les 19:50 hores, essent fosc i caient pluja abundant amb molt vent, l'acusat Nil, nascut el dia NUM000/1940, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, circulava conduint el vehicle marca TOYOTA, model Rav 4X4, matrícula AND NUM001, pel Carrer Prat de la Creu de la vila d'Andorra la Vella en sentit ascendent vers Escaldes-Engordany, quan en arribar al pas de vianants radicat enfront del Servei de Circulació d'Andorra la Vella, abans de la rotonda de Govern, no va percebre que travessava pel mateix Remei, fent-ho de dreta a esquerra segons el sentit de marxa del vehicle, colpint-la amb el paracops davanter esquerre a la cama esquerra, projectant-la varis metres endavant, i fent-la caure a la calçada. Com a conseqüència del sinistre, Remei fou traslladada en ambulància a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on se li diagnosticaren diverses policontusions i fractura del dit 5è metacarpià de la mà esquerra, necessitant sessions de fisioteràpia, diverses visites mèdiques i proves complementàries de radiologia, així com tractament farmacològic."

III.- RESULTANT: La representació lletrada del Sr. Nil formulà recurs d'apel·lació contra la referida sentència en base als següents motius:

1)Error de dret en la qualificació jurídica per la inexistència d'imprudència greu ( art. 117.2 CP ) doncs en el present cas, el Sr. Nil circulava a una velocitat molt inferior a la permesa, va adaptar la seva conducció a les condicions climatològiques adverses, no va realitzar cap maniobra temerària, i va frenar immediatament en percebre l'impacte. La sola proximitat d'un pas de vianants i la referència a l' article 14.1.a del Codi de la circulació no comporta, per si sola, la qualificació penal automàtica de qualsevol col·lisió com a imprudència greu que no pot inferir-se únicament del resultat, ni de la ubicació del fet.

2) Error en la valoració de la prova: la sentència realitza una valoració selectiva, fragmentada i parcial de la prova, atorgant valor determinant a inferències, i minimitzant elements objectius favorables al recurrent.

En particular, reprotxa a la sentència impugnada, no haver tingut en compte la declaració de la perjudicada quan admet que va veure el vehicle, que aquest circulava lentament i que va decidir no obstant creuar, pensant que el vehicle s'aturaria però sense assegurar-se abans que estava completament aturat, el que sense atribuir-li culpa, considera que introdueix una situació de risc percebut i compartit i relativitza de manera decisiva la gravetat de la conducta del conductor i permet excloure la qualificació d'imprudència greu.

Així mateix, manifesta que la sentència dona per acreditat un embafament del parabrisa com a element central de la imprudència, tot i que cap agent de policia va comprovar el funcionament del sistema de ventilació, havent-se limitat el NUM002 el dia de la vista oral a indicar una possibilitat però mai un fet constatat. No hi ha tampoc cap constatació tècnica ni es va fer cap pericial.

3) Vulneració del principi in dubio pro reo: la condemna per imprudència greu s'efectua sense haver dissipat els dubtes raonables que subsisteixen sobre elements nuclears del tipus penal, com són la dinàmica exacta del fet, la posició i el moment d'inici del creuament per part de la vianant, el marge temporal real de reacció del conductor, el grau efectiu de visibilitat en un context de pluja intensa, vent i foscor, i l'evitabilitat material del resultat fins i tot circulant a velocitat molt reduïda. Afegeix que la resolució opta per una determinada inferència -atribuint la no percepció de la vianant a causes imputables al conductor- sense descartar de manera motivada hipòtesis alternatives igualment plausibles i compatibles amb una conducció prudent, ni integrar adequadament el fet admès per la pròpia perjudicada d'haver iniciat el creuament tot i percebre que el vehicle encara no s'havia aturat.

4) Ús indegut de l'edat del recurrent com a element de responsabilitat penal: considera que la sentència recorreguda incorre en una greu desviació dels principis bàsics del dret penal en utilitzar l'edat avançada del recurrent: 83 anys, com a element definitori de la imprudència greu, arribant a atribuir-li, sense prova pericial ni constatació objectiva, una suposada disminució en la capacitat de percepció i de reacció que es fa servir com a fonament de la culpabilitat penal. Converteix així una generalització estadística en un fet individual provat, sense cap suport tècnic, mèdic o pericial que acrediti que el recurrent patís efectivament cap limitació funcional rellevant en el moment dels fets, el que vulnera el principi de culpabilitat pel fet i el dret fonamental a la presumpció d'innocència. Afegeix que resulta especialment significatiu el fet que la pròpia resolució, en el seu fallo, acordi posar en coneixement del Ministeri de Justícia i Interior la "possible" existència d'una afecció", el que es contradiu amb l'afirmació efectuada en el "Considerant primer" i s'evidencia de manera clara que no existeix certesa probatòria sobre cap limitació. A més, diu que la utilització de l'edat com a factor de culpabilitat genera un efecte incompatible amb el principi d'igualtat i amb la prohibició de responsabilitat penal per condició personal, ja que implicaria que dos conductors que realitzen la mateixa conducta objectiva rebrien una qualificació penal diferent no pel que han fet, sinó pel que són, criteri expressament rebutjat pel dret penal modern. Finalment, destaca la contradicció interna de la resolució: mentre d'una banda afirma que el recurrent va adaptar la conducció a les circumstàncies (velocitat molt reduïda), de l'altra converteix l'edat en un element estructural de la imprudència greu, sense explicar per què aquesta suposada limitació no va ser neutralitzada precisament per la conducció extremadament prudent que es declara provada.

5) Desproporció i manca d'individualització de la pena: la pena imposada manca de motivació suficient doncs no s'explica perquè es fixa un mes d'arrest nocturn, ni perquè es decideix la retirada del permís per vuit mesos, ni es valoren alternatives menys lesives; no es ponderen tampoc els múltiples elements objectivament atenuadors com són l'absència total d'antecedents penals del recurrent; la seva conducta immediata i col·laboradora després dels fets (assistència a la víctima, aportació de documentació, col·laboració amb la policia); la velocitat molt inferior a la permesa; el context meteorològic extraordinàriament advers; l'edat avançada del recurrent, que sense poder operar com a element de culpabilitat, sí hauria de ser considerada a l'efecte de modular la resposta penal; la inexistència de responsabilitat civil pendent, havent estat indemnitzada tant la perjudicada com la CASS; i el fet que la pròpia sentència reconeix l'absència de qualsevol intencionalitat o temeritat.

I per raó de tot l'exposat demana amb caràcter principal l'estimació del recurs, la revocació íntegra de la sentència impugnada i l'absolució del seu defensat i subsidiàriament, en el cas que es consideri que ha comés el delicte menor de lesions per imprudència greu, que se li imposi la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb el termini de suspensió de l'execució de la pena d'un any, i privació del permís de conduir per un període de dos mesos.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat.

Considera que la prova practicada durant el judici oral ha permès acreditar l'existència d'una imprudència greu comesa pel processat. En aquest sentit precisa que el Sr. Nil atropellà a la Sra. Remei quan aquesta creuava el pas de vianants habilitat a tal efecte, i segons jurisprudència assentada d'aquesta Sala Penal, quan l'accident es produeix en un pas de vianants, la imprudència del conductor és qualifica com a greu, atès que la proximitat d'un pas de vianants exigeix sempre al conductor del vehicle la màxima atenció i el vianant gaudeix de preferència de pas i màxima protecció. A més a més, precisa que han restat acreditats altres elements que reforcen i acrediten la gravetat de la imprudència comesa per l'encausat Nil: l'accident es produeix mentre la perjudicada es trobava en mig del pas de vianants; l'acusat tenia consciència de que les condicions climatològiques eren adverses i l'obligaven a extremar les precaucions; en el moment de l'accident el vehicle tenia els vidres interiors (parabrises) molt embafats, el que reduïa la visibilitat; l'edat del processat en el moment dels fets: 83 anys el que és innegable que comporta que les seves condicions físiques i de reacció es trobaven reduïdes.

Sobre l'errònia valoració de la prova. Assegura en primer lloc que resta acreditat que els Agents del Servei de Policia que van intervenir en la inspecció del vehicle - just posterior al moment de l'accident - van constatar que aquest presentava els vidres embafats. A més a més, recorda que el vehicle portava temps en circulació, al que cal afegir el temps de desplaçament de la Policia fins als llocs i si els aires haguessin estat en funcionament, els vidres no haguessin estat embafats. En segon lloc, diu que l'actuació de la vianant va ser prudent i lògica, doncs va considerar que podia creuar atesa la velocitat del vehicle i la distància a la qual es trobava, no podent ser responsable de la producció dels fets.

En quant a l'edat del conductor com a element de responsabilitat penal, remarca que la sentència impugnada valora de forma conjunta els elements objectius de la imprudència, tenint en compte també l'edat del recurrent: 83 anys, i el temps de reacció. Les condicions i habilitats per a la conducció són elements objectius que han d'ésser valorats pels Tribunals a l'hora de valorar si s'ha comès o no una imprudència. Consegüentment, i en haver reconegut el recurrent que les seves habilitats i capacitats per a la conducció estaven afectades fins al punt de suposar un risc, el Tribunal de Corts, d'ofici, amb finalitat d'assegurar i protegir la seguretat viària, decideix comunicar aquest extrem al Ministeri corresponent als efectes que puguin derivar.

En quant a la determinació de la pena, diu que la imposada pel Tribunal a quo s'ajusta als fets i a Dret així com s'alinea amb els criteris jurisprudencials, no restant acreditada cap circumstància especial que pugui justificar que el termini de suspensió de la condemna sigui d'un any. La sol·licitada pel recurrent de privació del permís de conduir, s'allunya radicalment, de la jurisprudència d'aquesta Sala Penal en fets similars. Afegeix que el processat no pot pretendre que se li imposi la pena a la que es va oposar quan li fou proposada per Ordenança penal (foli 59 i 60 d'autes) doncs un dels beneficis del procediment d'ordenança penal és, justament, la reducció a la meitat dels límits mínims i màxims de la pena, previstos en el Codi penal i aquest benefici ja no opera una volta el processat s'hi oposa. Per tant, donar lloc a la pena sol·licitada desvirtuaria no només el procediment d'ordenança penal, sinó que no s'ajustaria als criteris ni barems jurisprudencials i desvirtuaria la pròpia naturalesa de la pena, que ha d'ésser preventiva però també sancionadora, essent la pena imposada ajustada a dret i proporcional als fets acreditats i a la imprudència greu comesa pel recorrent.

I en base a l'anteriorment exposat, interessa la desestimació del recurs i confirmació de la sentència impugnada.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: El primer motiu d'impugnació de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18/12/2025, és la qualificació jurídica dels fets, en estimar la part recurrent que aquells que han quedat acreditats, no caracteritzen la imprudència greu requerida com a element constitutiu del tipus de l' article 117.2 del Codi penal , objecte de condemna.

De fet, tot i no dir-ho expressament, considera que els fets declarats provats no constitueixen cap tipus d'imprudència, doncs amb caràcter principal, la defensa del Sr. Nil demana l'absolució del seu defensat.

No obstant, no és objecte de controvèrsia que en data 19/10/2023, vers les 19:50 hores, l'acusat Nil circulava conduint el vehicle marca TOYOTA, model Rav 4X4, matrícula AND NUM001, pel carrer Prat de la Creu de la vila d'Andorra la Vella en sentit ascendent vers Escaldes-Engordany, quant, arribant a l'alçada del pas de vianants radicat enfront del Servei de Circulació d'Andorra la Vella, atropellà a la vianant Sra. Remei, ocasionant-li lesions que requeriren de tractament mèdic per a la seva curació.

La vianant no va irrompre de forma precipitada i inesperada a la calçada, just quan passava el vehicle conduït pel Sr. Nil, sinó que la creuava normalment, per una zona on gaudeix d'una especial protecció com és un pas de vianants ( article 14.1.a) del Codi de la Circulació ). A més, al moment de la col·lisió, la Sra. Remei ja es trobava gairebé a la meitat del pas, pel que el conductor havia d'haver observat la seva presència i pres les mesures necessàries per aturar el vehicle i evitar la col·lisió, tot i les condicions meteorològiques adverses d'aquell dia que en tot cas i quant menys, al que l'obligaven, és precisament a extremar les precaucions.

La part recurrent assegura que ho va fer, circulant a una velocitat inferior a la permesa, no realitzant cap maniobra temerària, i frenant immediatament en percebre l'impacte. No obstant, la producció de l'accident demostra que les mesures adoptades no van ser suficients, doncs si el Sr. Nil hagués prestat la deguda atenció a la conducció, hagués hagut d'observar la presència de la vianant i reduir encara més la velocitat, fins estar en disposició d'aturar el vehicle i evitar l'impacte. I si les condicions meteorològiques dificultaven la seva visibilitat fins al punt que li impedien veure a la vianant, el que hagués hagut de fer és no continuar circulant, tenint en compte el risc que això suposava ( article 6.2.c del Codi de Circulació ).

Per tant, la imprudència del conductor ha quedat clarament constituïda i ha de ser qualificada, tal i com ho ha fet el Tribunal de Corts, de greu, havent omès l'acusat les precaucions més elementals, infringint de manera considerable el deure objectiu de cura, no preveient el que era fàcilment previsible o evitable, pel que el primer motiu de recurs ha de ser desestimat.

II.- CONSIDERANT: En quant a l'error en la valoració de la prova, la part recurrent la fonamenta en una pretesa valoració parcial o fragmentada, en no haver la sentència pres en compte la declaració de la Sra. Remei i haver donat per acreditat que el Sr. Nil circulava amb el parabrisa embafat quan aquest fet no ha quedat degudament provat.

Pel que fa a la declaració de la Sra. Remei, és cert que té declarat que va veure arribar el vehicle conduït pel Sr. Nil i que tot i no haver-se assegurat que aquell s'hagués aturat, decidí creuar la calçada.

No obstant també té declarat la Sra. Remei que abans de creuar, s'assegurà de la velocitat i distància a la que circulava el vehicle, concloent raonablement que el seu conductor (que tothom coincideix en afirmar que circulava lentament) la veuria, i s'aturaria ja que, tal i com ja s'ha esmentat, la Sra. Remei emprava, per creuar la calçada, el pas de vianants existent en aquell lloc a tal efecte.

I al respecte dels accidents en passos de vianants, la jurisprudència és constant en afirmar (TSJP 0000011/2019) que:

"l'accident s'ha produït en un pas de vianants, zona que gaudeix d'una especial protecció. Com l'observa la decisió recorreguda, "la jurisprudència dictada en els casos d'atropellament de vianants quan creuen la calçada per damunt d'un pas de vianants, o per la zona propera al pas, exigeix sempre al conductor del vehicle, la màxima atenció quan s'aproxima a un pas de vianants, ja que en aquest lloc, el vianant gaudeix de preferència de pas i màxima protecció, de manera que el conductor està obligat a prendre les mesures que calguin per disminuir la velocitat fins al punt que li permeti poder detenir el vehicle, quan observa la presència de vianants a la vorera, que estant a prop de la calçada, palesen una evident intenció de creuar" (TSJP , 14.12.2007, causa 062-5/06).

A més, en el present cas, la Sra. Remei ja es trobava, com també s'ha indicat, a gairebé la meitat del pas de vianants quan fou atropellada, pel que no podia preveure que el Sr. Nil no estaria atent a la circulació i no la veuria creuar en un lloc específicament previst a tal efecte i on la presència de vianants creuant la calçada, tant des d'un costat com de l'altre de la via, era per tant altament probable i previsible.

En quant a l'estat del parabrisa del vehicle, ha quedat degudament acreditat que es trobava embafat, doncs així ho declarà en l'acte de la vista oral l'Agent de Policia interventor, sense que aquesta simple constatació requereixi de cap especial perícia. És indiferent saber si funcionava o no la climatització del vehicle doncs el que està clar, és que el parabrisa estava embafat i dificultava per tant encara més aquell dia (fosc, plujós i ventós), la visibilitat del conductor que és a qui li pertany adoptar les mesures necessàries per conduir en condicions òptimes i garantir en tot moment, el control del vehicle i en el seu cas, decidir aturar-lo, quan les condicions de visibilitat són insuficients ( art 6.2.c. del Codi de Circulació ).

És per tant efectuant una correcta valoració de la prova que el Tribunal de Corts conclou que la conducta greument negligent del Sr. Nil és la única causa eficient de l'accident, en tant que és la concreció de la infracció de diverses normes viàries, no podent-se neutralitzar com pretén la part recurrent, o ni tant sols degradar, la imprudència, en base a la conducta de la vianant, que va ser en tot moment prudent i diligent, trobant-se emparada pel principi de confiança en creuar per sobre d'un pas de vianants i després d'observar la velocitat reduïda a la que venia el vehicle.

III.- CONSIDERANT: Sobre la vulneració del principi "in dubio pro reo" , tal i com ha tingut ocasió de manifestar aquest Tribunal (TSJP-24/13) :

"El principi in dubio pro reo és, junt amb el principi de la presumpció d'innocència, un dels grans axiomes del dret penal, i si aquest darrer significa que ningú no pot ser condemnat sense prova de càrrec vàlidament obtinguda i produïda amb totes les garanties que exigeix el dret a la defensa, el primer significa que el Tribunal, en el moment d'apreciar en consciència la prova practicada, en el cas de l'existència d'un dubte raonable, aquest l'haurà de resoldre a favor de l'acusat.

Però el dubte raonable és absolutament incompatible amb el ple convenciment del Tribunal, de manera que no hi ha lloc a considerar que el Tribunal infringeix el principi de in dubio pro reo quan ha arribat al ple convenciment de la realitat i veracitat dels fets objecte d'acusació. Com recorda la sentència d'aquest Tribunal núm. 1-97 (Rotlle núm. 27/96), "el principi "pro reo" sols funciona en cas que el Tribunal tingui "dubte" sobre la prova dels fets o de la culpabilitat de l'acusat".

En el present cas, el Tribunal de Corts, valorant la prova practicada, no ha dubtat sinó que ha arribat, per les raons que exposa en la seva sentència, al ple convenciment que és ometent de manera greu el seu deure objectiu de cura, no preveient el que era fàcilment previsible o evitable, que el Sr. Nil causà les lesions sofertes per la Sra. Remei .

La conclusió a la qual ha arribat el Tribunal de Corts, totalment compartida per la Sala, se sustenta en prova de càrrec suficient, lògica i raonablement valorada i és incompatible amb l'aplicació al cas d'autes del principi in dubio pro reo.

Efectivament, contràriament al que pretén la part apel·lant , no hi ha cap dubte sobre la dinàmica de l'accident, la posició del vehicle i de la vianant, ni el marge temporal real de reacció del conductor que, en mèrits de tot el ja exposat, havia de veure a la vianant i estar en disposició de detenir el vehicle i si per causa de la pluja intensa, vent, foscor o problema amb la climatització del vehicle, no ho podia fer, el que corresponia era aturar el vehicle i no continuar malgrat tot circulant, posant en risc la seguretat de tercers, per tot el que, aquest motiu de recurs ha de ser igualment desestimat, essent la prova practicada perfectament apta per enervar la presumpció d'innocència.

IV.- CONSIDERANT: Al respecte de l'edat del Sr. Nil, la sentència impugnada no la utilitza, contràriament al que pretén la seva defensa, "com a element definitori de la imprudència greu", ni com a "fonament de la culpabilitat", sinó que la valora, conjuntament amb la resta de prova practicada i sense que sigui en absolut determinant.

Efectivament, la sentència es fonamenta especialment, tal i com recull el seu "CONSIDERANT PRIMER", en les declaracions del propi acusat Sr. Nil, en les de la víctima Sra. Remei, en les de la testimoni Sra. Rufina, en les constatacions i plànols aixecats sobre el lloc del sinistre, obrant a l'atestat de data 12/11/2023 conformat pels Agents del Servei de Policia NUM003 i NUM002, ratificat per aquest darrer en l'acte del plenari i és a tots aquests elements, que la sentència afegeix l'edat del recurrent: 83 anys, la qual valora ensems junt amb les altres circumstàncies concurrents, com són la decisió del Sr. Nil d'agafar el vehicle en un dia especialment fosc, plujós i ventós, tot i ser conscient, com ell mateix va reconèixer, del risc evident que això suposava, l'embafament del parabrisa i el fet, per ell mateix també admès, d'haver centrat la seva atenció en un altre vianant que s'aproximava al pas de vianants per la voravia del costat esquerre del seu sentit de la marxa, sense observar que la vianant Sra. Remei travessava la calçada de dreta a esquerra, no adonant-se de la seva presència fins sentir el cop derivat de la col·lisió amb la mateixa.

De tot l'exposat es desprèn que l'edat del recurrent no es fa servir sense més, com a fonament determinant de la culpabilitat penal, per tot el que aquest motiu de recurs ha de ser igualment desestimat.

V.- CONSIDERANT: Finalment, al respecte de la pena imposada, la Sala la considera degudament motivada i ajustada tant als fets com a les circumstàncies del seu autor.

En la seva sentència el Tribunal de Corts condemna al recurrent, com autor d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, a la pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, i privació del permís de conduir per un termini de vuit (8) mesos.

No és cert, com indica la part recurrent, que el Tribunal de Corts no la motivi de manera suficient doncs la fonamenta en l' article 56 del Codi Penal , en les circumstàncies personals concurrents de l'acusat, en les penes assenyalades als paràgrafs 2 i 4 de l'article 117 del Codi penal i, en l'entitat de la imprudència comesa.

L' article 117.2 del Codi penal castiga amb pena d'arrest o multa fins a 18.000 euros el qui, per imprudència greu, causi una de les lesions previstes a l' article 113 del mateix text legal . En el seu apartat 4, el mateix article disposa entre altres, que quan els fets s'hagin comès utilitzant un vehicle automòbil, s'ha d'imposar a més, la pena de privació del permís de conduir fins a dos anys.

L'arrest nocturn, que és la modalitat escollida pel Tribunal de Corts, té un límit màxim de sis mesos de conformitat amb el què disposa l' article 36.4 del Codi penal .

Per tant, la pena fixada pel Tribunal de Corts apareix com a ponderada i moderada, tenint en compte tal i com s'indica en la sentència apel·lada, tant la gravetat de la imprudència comesa pel recurrent, la qual recordem, ha de ser qualificada de greu, així com les circumstàncies personals del seu autor.

A més, la pena privativa de llibertat ha estat suspesa, de conformitat amb el que preveu l' article 61.2 del Codi penal .

No es pot reprotxar a la sentència la manca de motivació de la no imposició de penes menys gravoses quan la defensa no ha efectuat cap concreta petició al respecte, ni en el seu escrit de qualificació provisional (que no presentà com corresponia), ni en la qualificació definitiva efectuada davant del Tribunal de Corts el dia de la vista oral, on es limità a demanar la lliure absolució del seu defensat, sense cap altra petició, per tot el que aquest motiu de recurs no pot tampoc prosperar.

VI.-CONSIDERANT: Per raó de tot l'exposat, el recurs ha de ser desestimat i la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18/12/2025 ha de ser íntegrament confirmada.

VII.- CONSIDERANT: La desestimació del recurs, determina la imposició de les costes processals causades al recurrent, en aplicació del articles 174 , 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació del Sr. Nil.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18/12/2025 en la causa 6000040/2025.

3.- Imposar a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.