Estimació de demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat, per causa de funcionament anormal de l'administració de justícia en base a l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia.- Dilacions indegudes.- Diferències entre el dany moral de persones físiques i el de persones jurídiques (TSJ 0024/22)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJ 0000024/2022

PARTS:

Apel·lant : Srs. Cepeda, Bonet, Palomo i Ribes

Advocat : Sr. Castilla

Apel·lat : GOVERN

Representant : Sra. Palomo

Advocat : Sr. Tamarit

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Estimació de demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat, per causa de funcionament anormal de l'administració de justícia en base a l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia.- Dilacions indegudes.- Diferències entre el dany moral de persones físiques i el de persones jurídiques.

SENTÈNCIA 008-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada de Cepeda, de les seves filles menors d'edat Bonet i Palomo i de la Ribes, antigament anomenada "F Foundation" amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- que en data 19 de juliol del 2022 la representació processal de Cepeda, de les seves filles menors d'edat Bonet i Palomo i de la Ribes, antigament anomenada "F Foundation" formulà demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia en el marc de les Diligències Prèvies núm. 9000088/17, sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que, estimant la demanda, declarés el dret de Cepeda, de les seves filles menors d'edat Bonet i Palomo i de la Ribes, antigament anomenada "F Foundation" a rebre de l'Estat andorrà una indemnització de 2.400 EUR per a cadascuna d'elles en concepte de reparació del dany moral sofert i imposés a les parts demandades les costes judicials ocasionades, incloent els honoraris d'advocat.

Segon.- La demanda es sustenta en la vulneració de dret a un judici de durada raonable reconeguda pel Tribunal Constitucional en sentència de data 13 de juny del 2022 (Causa 2022-16-RE) produïda en el marc de les Diligències Prèvies núm. 9000088/17 per la excessiva duració de les mateixes, declarant el Tribunal Constitucional el dret de les recurrents en empara a ser indemnitzats en la quantia que senyali l'òrgan competent.

Tercer.- El Ministeri fiscal no s'oposa a l'estimació parcial de la demanda i considera que la indemnització per dany moral hauria de ser de 500EUR en considerar que el temps de dilació indeguda és d'aproximadament un any i no s'haurien d'incloure les costes judicials reclamades.

Quart.- La representació del Govern estima que la quantitat demanada en concepte d'indemnització a favor de les demandants és improcedent perquè la persona jurídica no ha pogut patir cap dany moral i les altres demandants no han acreditat quina ha estat la seva afectació individual per les dilacions del procediment, demanant que es fixi una indemnització de 916 euros pels 22 mesos de dilacions rebutjant la condemna en costes del present procediment.

Cinquè.- Les parts varen efectuar les seves respectives conclusions per escrit reiterant les seves peticions.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La demanda formulada per la representació processal de Cepeda, de les menors Bonet i Palomo i de la Ribes s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei qualificada de la justícia que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

El Tribunal Constitucional, mitjançant sentència de data 13 de juny del 2022, estimà el recurs d'empara presentat per la representació processal de les demandants, declarant que s'ha vulnerat el seu dret a un procés degut de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució i, als efectes de la demanda que ara ens ocupa, declarà que les recurrents - Cepeda, les seves filles menors d'edat Bonet i Palomo i la Ribes, antigament anomenada "F Foundation" - tenen dret a ser indemnitzades pels perjudicis soferts, sense especificar de quin tipus.

SEGON.- Consegüentment, es tracta de determinar els perjudicis soferts i l'abast de la indemnització, sol·licitant la representació processal de les demandants que es fixi per danys morals en l'import de 2.400 euros per cadascuna d'elles pels 22 mesos en què fixa el Tribunal Constitucional el temps que s'ha tardat en donar resposta a la sol·licitud d'aixecament de l'embargament del seus béns i que es considera com una durada no raonable.

El dany quina indemnització sol·liciten les demandades és de caràcter moral, per l'ansietat provocada per l'absència de resposta judicial i per l'allargament injustificat de les actuacions, considerant el Tribunal que efectivament la excessiva duració en donar resposta a la petició de l'aixecament de l'embargament d'un fons què es diu destinat a pagar les despeses de les dos filles menors de la Sra. Cepeda ha provocat en les persones físiques demandants un patiment emocional o dolor psíquic per la llarga espera per resoldre's la seva petició i la incertesa sobre el seu resultat què ha de ser compensat econòmicament.

Ara bé, la representació del Govern considera que Ribes, com a persona jurídica no pot ser indemnitzada pels danys morals derivats de l'ansietat provocada per la falta de resposta a la pretensió d'aixecament de l'embargament del compte de la fundació.

En principi, el dany moral només té sentit en l'ésser humà i no en les persones jurídiques en tant que són alienes a la dimensió espiritual pròpia d'aquell i, per tant, per la seva naturalesa no poden experimentar un patiment emocional. Per això, el retard en la resolució de la petició d'aixecament de l'embargament dels fons depositats en el compte corrent de la seva titularitat no pot generar uns sentiments que només poden tenir les persones físiques

Malgrat això, no podem desconèixer l'evolució experimentada en aquesta matèria pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, qui ha reconegut en la sentència de 6 d'abril del 2000 -cas Comingersoll S.A. contra Portugal- i en la sentència de 29 de novembre de 2016 -cas Ucieza contra España- la possibilitat de indemnitzar un dany moral a una persona jurídica.

En aquest últim cas va considerar que la societat reclamant, que va obtenir al seu favor una sentència del TEDH declarant la vulneració del Conveni i els seus Protocols, havia patit una lesió il·lícita en el seu dret de propietat que s'havia de rescabalar, tant en els danys patrimonials com morals. Argumenta el Tribunal que la impossibilitat d'anul·lar la immatriculació del bé per tercer, en perjudici d'aquest dret generà un dany moral indemnitzable pels inconvenients considerables i una incertesa prolongada, encara que només sigui en la gestió dels assumptes habituals de la societat, així com despeses i costes.

És a dir, el TEDH sí que reconeix aquest dany moral més enllà de l'àmbit de la personalitat, bon nom i reputació de la persona jurídica, però el lliga a la prova d'unes incomoditats per al funcionament de la mateixa persona jurídica, en la seva actuació ordinària a través dels òrgans d'administració.

En el cas Comingersoll SA contra Portugal, el Tribunal entén vulnerat el dret de l'entitat actora a un procés sense dilacions per a la resolució d'un assumpte civil relatiu al cobrament d'unes lletres de canvi.

El Tribunal, després d'haver considerat que la societat sol·licitant no havia pogut demostrar l'existència d'un perjudici material, intenta saber si aquesta última pot pretendre l'obtenció de reparació en virtut de qualsevol tipus de perjudici moral, i a la llum de la seva pròpia jurisprudència, així com tenint en compte la pràctica del Comitè de Ministres i la de les jurisdiccions dels Estats membres del Consell d'Europa, el Tribunal no exclou que pugui produir-se, en el cas d' una societat mercantil, un dany immaterial que exigeixi una reparació monetària, considerant que s'haurà de determinar en cada cas.

En el que analitza, considera que la prolongació del procediment litigiós més enllà del termini raonable ha hagut de provocar, per a Comingersoll, S. A., i els seus consellers i socis, molèsties i disgustos considerables, i una incertesa prolongada, encara que només sigui en relació amb el desenvolupament dels negocis normals de la societat. Particularment, aquesta s' ha vist privada de la possibilitat de beneficiar-se més ràpidament de la recuperació del seu crèdit, situació que subsisteix en el moment actual. Referent a això, el Tribunal considera que la societat sol·licitant ha quedat en situació d'incertesa, que justifica que se li concedeixi una indemnització. Decidint en equitat, tal com exposa l'article 41, la sentència, que té vots particulars dissidents, concedeix a la sol·licitant una indemnització pel dany sofert

En qualsevol cas, s'entén que aquesta doctrina del TEDH exigeix acreditar que la situació en qüestió ha generat una especial situació d'anormalitat en el funcionament de l'entitat, en la seva actuació ordinària a través dels òrgans d'administració.

No n'hi ha prou, per tant, en sostenir que una persona jurídica pot patir un dany moral sinó que cal provar-ho.

En el cas analitzat, la part demandant es limita a fer una equiparació amb el dany moral patit per les persones físiques i la persona jurídica, que, segons s'exposa, ha consistit en l'ansietat provocada per l'absència de resposta judicial i l'allargament injustificat de les actuacions.

Però no s'ha al·legat ni demostrat que la dilació en resoldre la petició d'aixecament de l'embargament dels fons depositat en el compte corrent titularitat de la fundació hagi alterat el seu normal funcionament. Es diu que els fons embargats estaven destinats al pagament de la pensió per aliments de les filles menors d'edat Bonet i Palomo i a subvenir les seves necessitats, de forma que l'ansietat i la incertesa prolongada pel retard en resoldre la petició de les demandants no considerem que hagi afectat al funcionament de la fundació, qui, com a persona jurídica, no pot experimentar cap patiment emocional, el qual és l'essència del dany moral. La persona jurídica apareix en aquest cas com un instrument per canalitzar els fons depositats al seu nom a favor de les filles menors de la Sra. Cepeda, qui és també la representant de la fundació, de forma que és aquesta i les beneficiàries del fons embargat les que han pogut patir danys moral a conseqüència del retard en la resolució de la petició de desbloqueig, però no la fundació. Pretendre que, a més de les persones físiques, sigui indemnitzada pel mateix concepte la persona jurídica que no fa més que canalitzar els interessos econòmics d'aquelles, generaria un enriquiment injust.

Es per això, que no pot acordar-se cap indemnització per danys morals a l'entitat Ribes.

TERCER.- El Tribunal Constitucional en la seva sentència estableix de forma genèrica que el transcurs de 22 mesos entre el 9 de juny del 2019, en què es va presentar un primer escrit d'insistiment aportant "un ingent volum de documentació" que va haver de ser analitzada per resoldre la petició d'aixecament de l'embargament, i l'1 d'abril del 2022 en què finalment es va resoldre, no és una durada raonable.

Però això no significa que el període de dilacions indegudes hagi estat de 22 mesos, ja que el Tribunal Constitucional concreta el període en què no s'ha constatat cap activitat relativa a les peticions de les recurrents des del 9 de juny del 2020 fins al 29 de juliol del 2021. En aquesta data es dicta una providència per la qual s'exposa a les parts que la competència pel coneixement de les diligències ha estat atribuïda a una nova Batlle i és en data 17 de setembre de 2021 quan s'acorda delegar al Servei de Policia l'anàlisi de la documentació aportada per la representació de la part demandant, de forma que considerem que és en aquesta última data quan efectivament es reactiva la tramitació de la causa en relació a les peticions de la part demandant, i, per això el retard en resoldre-les s'ha de circumscriure a un període d'un any i poc més de tres mesos i, seguint el criteri establert per aquest Tribunal en casos similars (causes 22/20 i 30/20) considerem que la indemnització s'ha de fixar en 1.200 euros per cada una de les demandants.

QUART.- Finalment, la representació processal de les demandants reclama la imposició de les costes causades. El Ministeri Fiscal i la part contrària s'oposen totalment a dita indemnització. No resta clar en la demanda si el sol·licitant s'estava referint a les despeses judicials ocasionades durant el procediment d'empara constitucional o a les del present procediment,

En relació a les costes generades per la interposició del recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional és criteri del Ple del Tribunal Superior de Justícia que aquests conceptes no són perjudicis derivats de l'anormal funcionament de la Administració de Justícia, sinó despeses processals que ha de suportar cada litigant per la tutela dels seus drets e interessos i que és en cada procediment on s'ha de demanar i resoldre sobre el pagament de les costes, segons les normes processals que regeixen la matèria. ( sentències del Ple d'aquest Tribunal núm. 12/22 de 28 de juny - causa TSJ-6/22- la núm. 1/17 de 25 de gener -causa TSJ 1/17- i 3/13 de 22 de febrer, amb cita de la sentència de 19 de desembre de 2008, causa TSJ- 1/07)

Així, en el procés constitucional el Tribunal Constitucional ja ha resolt la qüestió en no imposar les costes a cap de les parts.

En relació a les costes d'aquest procediment, no hi ha mèrits per fer un pronunciament especial, ja que es produeix una parcial estimació de la demanda i no s'aprecia una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de les costes al Govern

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

1.- Estimar PARCIALMENT l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal de Cepeda, Bonet, Palomo i Ribes pel que fa al dany moral patit.

2.- Declarar el dret de les demandants Cepeda, Bonet, Palomo a rebre de l'Estat una indemnització de mil dos-cents euros (1.200 EUR) cadascuna d'elles per l'esmentat dany moral.

3.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

4.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-