GOVERN - FUNCIÓ PÚBLICA. Sanció per infringir el deure de reserva del funcionari. No s'han revelat a tercers dades substancials sobre el servei públic. COSTES PROCESSALS. Aplicació del principi de temeritat o mala fe (2000015/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000015/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000081/2015

SENTÈNCIA 19-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Gibert

Representant: Sra. Águila

Advocat: Sra. Girona

Apel·lant: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Cano

Advocat: Sr. Sarabia

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Marti

Advocat: Sra. Espada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, disset de març de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000015/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Gibert va interposar demanda contra el Govern i el Comú d'Andorra la Vella, en impugnació de l'acord adoptat per la Junta de govern del Comú en data 13 de novembre de 2014, per mitjà del qual li van ser imposades dues sancions disciplinàries, una de suspensió de funcions i salari durant 15 dies i una altra d'amonestació escrita, com a responsable respectivament d'una infracció greu de l'article 67 j) i d'una infracció lleu de l'article 66 e), ambdues de l'ordinació de la funció pública comunal del 10 de desembre de 2002.

2.- La sentència de 17 de juliol de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda i ha anul·lat la resolució únicament respecte la infracció greu, condemnant el Comú d'Andorra la Vella a satisfer al Sr. Gibert la quantitat de 1.135,69EUR deixada de percebre com a conseqüència de la sanció imposada.

3.- La representació del Sr. Gibert ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia. Al·lega com a únic motiu del seu recurs d'apel·lació el fet que s'han d'imposar les costes judicials al Comú, atès que d'una part aquest darrer hauria actuat amb manifesta temeritat a l'imposar la falta greu objecte dels presents autes. I d'altra part, la manca d'imposició de la totalitat de les costes judicials al Comú suposaria un trencament del dret a la igualtat processal.

4.- La representació del Comú d'Andorra la Vella també va interposar recurs d'apel·lació el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents consideracions:

El supòsit d'autes reuneix totes les condicions establertes a l'article 66 j) de l'ordinació comunal de la funció pública per ser qualificat com a falta greu.

Així ha restat provat que el treballador comunal va fer partícip a la seva esposa d'un afer de caire exclusivament laboral i va permetre que la mateixa prengués part en la controvèrsia.

L'expedient sancionador s'ha resolt de forma ajustada a dret.

5.- Es va donar trasllat dels respectius escrits d'apel·lació a la respectiva contrapart, que els van contestar oposant-se a les peticions que contenien, en els termes que resulten de les actuacions.

6.- La representació del Govern ha passat a contestar ambdós recursos en el sentit de considerar que la resolució disciplinària és ajustada a dret per quan ha quedat establert l'existència de la infracció de falta de reserva. Respecte la petició del Sr. Gibert de condemna en costes a l'administració considera que no es pot qualificar l'actuació comunal de temerària, i la postura de Govern s'ha sostingut d'acord amb posicions jurídiques explicades i sustentades respectant-se els principis de bona fe i lleialtat processal.

7.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, la resolució impugnada de la Junta de Govern del Comú d'Andorra la Vella va imposar al Sr. Gibert dues sancions disciplinàries, com a responsable de sengles infraccions, una de caràcter greu per falta de reserva respecte dels assumptes dels quals el funcionari tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del seu lloc de treball, i una altra de caràcter lleu consistent en la poca diligència o atenció a les instruccions del superior en el compliment de les seves funcions.

La sentència del Tribunal de Batlles ha anul·lat la sanció imposada per la falta greu i ha confirmat la que correspon a la falta lleu. Atès que l'agent no impugna aquest darrer pronunciament, la qüestió litigiosa queda reduïda a revisar la procedència de la sanció que es va imposar per la falta greu. A més d'això, s'haurà d'examinar la petició de l'agent de que s'imposin les costes de la instància al Comú.

Tercer.- L'article 57.7 de l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Andorra la Vella disposa que els funcionaris tenen l'obligació de guardar reserva sobre els assumptes de l'Administració en general i del seu treball en particular, i vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu.

Aquesta obligació incideix lògicament en l'adequat funcionament dels serveis públics i, a més, pretén assegurar la confidencialitat de les dades dels ciutadans dels quals disposa l'Administració per raó de l'exercici de les seves potestats. És, doncs, en funció d'aquestes finalitats que s'haurà d'interpretar el precepte litigiós.

Quart.- En aquest cas, la resolució sancionadora va considerar que el funcionari havia infringit el seu deure de reserva, ja que havia permès que la seva esposa conegués el contingut d'un correu electrònic que li havia tramès una funcionària del seu servei, de contingut estrictament laboral, cosa que havia donat lloc a que la primera contestés el correu, formulant diversos retrets pel seu contingut.

La sentència apel·lada, en sentit contrari, ha conclòs que el deure de reserva que afecta els funcionaris no té un caràcter absolut i que, vistes les circumstàncies del cas, no es pot considerar com una contravenció d'aquest deure el fet de compartir, en el si del matrimoni, determinades impressions o vivències experimentades en el lloc de treball, especialment quan els fets no han transcendit a l'exterior.

Cinquè.- La resolució de la qüestió debatuda s'ha de fer essencialment des d'una doble perspectiva.

En primer lloc, cal tenir en compte que la funcionària va trametre el correu electrònic a l'adreça personal del seu cap (aquí recurrent) i, a més, quan aquest estava de vacances fora d'Andorra amb la seva esposa. En aquestes condicions, tractant-se d'un missatge personal, no pot sorprendre que l'esposa del destinatari en tingués coneixement, de manera que només la concurrència d'altres circumstàncies que aquí no consten podria donar lloc a imputar una infracció del deure de reserva. D'altra banda, el fet de que l'esposa, sentint-se molesta, decidís contestar el correu, fent determinats retrets a la seva autora, és una qüestió que no pot ser reprotxada a l'interessat.

En segon lloc, l'examen del contingut dels missatges no permet afirmar que s'hagi revelat el contingut de dades substancials relatives al servei públic. En realitat, es tracta de simples retrets personals que una funcionària adreça al seu cap, ja que no s'havia sentit recolzada per aquest en el curs d'una actuació artística organitzada pels serveis del Comú, fet que va motivar la resposta de l'esposa de l'interessat, defensant el capteniment del seu cònjuge. En conseqüència, no s'ha vist compromès el funcionament del servei públic ni ha transcendit a l'exterior cap dada rellevant, de manera que no es pot considerar que s'hagi infringit el deure de reserva del funcionari. Procedeix, doncs, desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa el Comú d'Andorra la Vella.

Sisè.- Per la seva part, l'agent interposa recurs pel fet de que la sentència no ha imposat al Comú el pagament de les costes causades en la instància.

Aquesta qüestió ja ha estat examinada en anteriors resolucions d'aquesta Sala (sentències 32-1995, de 6 de setembre, 48-1995, de 19 de desembre, 04-1996 i 05-1996, de 19 de gener, entre d'altres) en les quals s'afirmava que el criteri del venciment objectiu, atesa la diferent posició en que es troben l'Administració i els particulars recurrents, no sembla el més adequat en el procés contenciós-administratiu, ja que pot retreure els ciutadans a l'hora de formular recursos contra aquella, de manera que cal atendre, malgrat la seva subjectivitat, al criteri de la temeritat o mala fe en la defensa de les respectives pretensions de les parts davant el Tribunal.

En aquest cas, hi ha hagut un debat real i efectiu sobre l'abast del deure de reserva dels funcionaris, de manera que no es pot considerar de cap manera que l'actuació de les parts hagi estat temerària o de mala fe.

A més, s'ha de tenir en compte que la demanda interposada per l'agent només ha sigut estimada en part, i que s'ha confirmat la sanció que es va imposar per una infracció lleu. Aquesta estimació merament parcial encara desvirtua més la procedència d'una condemna en les costes de la primera instància.

Setè.- Per les mateixes raons que s'acaba d'exposar, no s'aprecia tampoc en aquesta segona instància una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen el Comú d'Andorra la Vella i el Sr. Gibert contra la sentència dictada el 17 de juliol de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.