CASS. consolidació de les lesions, improcedència de la pensió d'invalidesa per malaltia (TSJA-068/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0020-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-068/12

S E N T È N C I A NÚM. 33-2013

PARTS:

Apel·lant: Vilar

Representant: ídem

Advocat: Viñas

Apel·lada: CASS

Representant: Ricart

Advocat: Nuñez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M.I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-u de març de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0020-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada pel Sr. Vilar contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 25 de gener de 2012 i li fos reconegut el dret a percebre les prestacions per incapacitat temporal derivades de la baixa iniciada l'1 d'octubre de 2011, fins al dia 1 de febrer de 2012, data en què es va donar d'alta laboral.

2.- Disconforme amb aquesta resolució, el Sr. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual es fonamenta en les al·legacions següents:

No resulta correcte afirmar que la patologia que va motivar la baixa iniciada l'1 d'octubre de 2011 és la mateixa que ja va havia donat lloc a una baixa anterior, que es va perllongar des del 26 de setembre de 2010 fins al 16 de setembre de 2011. Aquesta darrera es va produir com a conseqüència de les lesions que presentava al genoll dret, mentre que l'1 d'octubre de 2011 presentava una gonàlgia bilateral que afectava ambdós genolls.

L'agent va justificar la nova patologia amb el certificat emès pel seu metge, sense que la part adversa hagi comprovat el seu estat físic ni desvirtuat el contingut d'aquella certificació.

3.- La representació de la CASS es va oposar al recurs de l'agent i va sol·licitar la confirmació de la sentència apel·lada. Segons afirma la demandada, la malaltia que invoca l'assegurat és la mateixa que ja va donar lloc a la baixa anterior i que es va considerar consolidada. D'altra banda, no es justifica que hagi empitjorat la seva situació, ni tampoc que hagi consultat un especialista ni seguit cap tractament.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a punt de partida per a resoldre la qüestió que es discuteix en aquest procés, resulta necessari deixar constància que l'agent ja va estar de baixa anteriorment, des del 26 de setembre de 2010 fins al 16 de setembre de 2011, data en què la CASS el va donar d'alta mèdica, en considerar que les patologies que presentava estaven consolidades, i que no procedia reconèixer-li una pensió d'invalidesa, ja que la pèrdua de la capacitat de guany era inferior al 60%.

Aquesta decisió de la CASS va ser objecte d'impugnació en via jurisdiccional, que va finalitzar mitjançant la sentència d'aquesta Sala de 27 de novembre de 2012, que va confirmar els actes administratius recorreguts, de manera que han guanyat fermesa els pronunciaments relatius a la consolidació de les lesions amb efectes del 16 de setembre de 2011 i a la improcedència d'una pensió d'invalidesa per malaltia.

Tercer.- Els fets que donen lloc a aquest nou litigi s'inicien amb la presentació d'una nova baixa per part de l'agent en data 1 d'octubre de 2011. La CASS ha denegat el pagament de les prestacions per incapacitat temporal, ja que considera que la patologia és la mateixa que va donar lloc a la baixa anterior i que les lesions estan consolidades, com llavors es va declarar.

El recurrent insisteix en el fet de què es tracta d'una patologia diferent, ja que la baixa anterior derivava de les lesions que patia al genoll dret, que van fer necessària una intervenció quirúrgica, mentre que ara presenta una gonàlgia bilateral que afecta ambdues articulacions.

Les argumentacions de l'agent no poden ser compartides. En primer lloc, cal tenir en compte que, com resulta del contingut de les actuacions, l'assegurat ja havia presentat una primera baixa el gener de 2007, derivada de la intervenció quirúrgica del menisc esquerre, de manera que l'afectació d'aquesta articulació no es presenta per primer cop l'1 d'octubre de 2011. D'altra banda, l'informe de la Dra. Diez (f. 61), elaborat a petició del propi interessat, fa referència a que existia un lleuger vessament als genolls, més acusat al dret, diagnòstic que coincideix amb el del Dr. Girona (f. 73). Això també confirma que la gonàlgia bilateral no pot ser considerada com una patologia nova, que pugui donar lloc a un segon període de baixa laboral, quan ja s'havia declarat la consolidació de les lesions que patia l'assegurat, mitjançant una resolució ferma.

En segon lloc, i com a criteri complementari de l'anterior, s'han de confirmar les argumentacions de la sentència apel·lada sobre el fet de què l'agent no ha consultat un especialista, ni consta que hagi seguit un tractament mèdic diferent del que ja corresponia a la patologia anterior. En conseqüència, també des d'aquest punt de vista resulta desvirtuada l'existència d'unes noves lesions que puguin reobrir la situació de baixa per malaltia.

Per tot això, s'ha de concloure que resulta improcedent reconèixer una nova situació d'incapacitat temporal durant el període comprès entre l'1 d'octubre de 2011 i l'1 de febrer de 2012, de manera que procedeix desestimar el recurs d'apel·lació de la part agent i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vilar contra la sentència dictada el 14 de juny de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.