Contracte laboral: determinació del deutor dels salaris (0179/03)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA de 22 d'abril de 2004

Contracte laboral: determinació del deutor dels salaris.

Acomiadament del treballador per manca greu a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa: prova de causa que fonamenta l'acomiadament

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Blasco va començar a treballar al negoci ORG_1 del PAS de la CASA, el dia 1 de setembre del 2001, mitjançant un salari de 125.000 pta. al mes. A l'inici del mes de març del 2002, la treballadora va rebre una carta d'acomiadament immediat, per mancament greu a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa.

II.- La Sra. Blasco va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Mena, en reclamació de la quantitat corresponent als salaris i complements pendents relatius als mesos de febrer i mig març del 2002, així com als tres mesos de salari per acomiadament indegut, més els interessos legals.

III.- El Sr. Mena va plantejar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, i sobre el fons, la part defenent es va oposar a la demanda de l'agent.

IV.- Per sentència de data 8 d'octubre del 2003, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la Sra. Blasco, per manca de legitimació ad causam del Sr. Mena i condemnar la part actora, al pagament de les costes processals causades.

V.- Contra aquesta resolució, la Sra. Blasco ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Resulta del Registre de Comerç i Indústria i del Registre de Societats mercantils, que el negoci ORG_1, pel compte del qual va treballar la Sra. Blasco, és propietat de la societat ORG_0, de la qual n'és soci únic, el Sr. Mena.

II.- Dit això, cap dels documents oficials lliurats a la Sra. Blasco,( butlletins de salaris, extractes de punts de vellesa de la CASS o carta d'acomiadament), fan la més mínima referència a una societat ORG_0, sinó que tots van ser establerts per la botiga Anaconda, la qual era dirigida pel Sr. Mena. No es pot obligar un treballador, que està en posició de feblesa en front de l'empresa, de fer investigacions per identificar el seu empleador, quan aquesta identificació no és fefaent; en efecte és un deure de l'empresari que contracta un assalariat d'assabentar el mateix, quina és la veritable persona jurídica amb qui el treballador s'obliga. En el cas d'autes, la Sra. Blasco sempre ha treballat sota la direcció del Sr. Mena, que actuava com amo de la botiga, sense que se li comuniqui, o que pugui conèixer la mateixa, que en realitat, el propietari era una societat anònima. En conseqüència, essent en aparença, en front de la Sra. Blasco, el Sr. Mena, amb qui es va formar la relació laboral, - aparença encara més enfortida per una identificació total d'interès entre la persona individual i la jurídica, pel fet que el Sr. Mena era l'únic soci de la societat ORG_0 -, la part actora era legitimada a formular la seva demanda laboral contra el Sr. Mena, únic patró que coneixia, i doncs s'ha de desestimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva plantejada pel defenent.

III.- Pel que fa al fons: la carta d'acomiadament expressa com a motiu, un mancament greu a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa, en absentar-se reiteradament i sense causa justificada del seu lloc de treball i sobre tot per la falta gravíssima de les agressions verbals i físics provocades per la treballadora, el dia 15 de febrer a les oficines de l'empresa.

IV.- L'absència sense causa justificada de la Sra. Blasco, del seu lloc de treball, no està provada per l'empresari, que a més no en fa cap referència en els seus escrits de conclusions. Resulta dels testimoniatges dels Srs. Machado, Querol i Marcos, que el dia 15 de febrer del 2002, la Sra. Blasco es va presenciar a la botiga, desprès de vacances, per presentar una baixa i va demanar el seu butlletí de salari del mes de gener, de manera grollera, alçant la veu i parlant despectivament al personal present; que el Sr. Mena va sortir del seu despatx i va demanar a la treballadora que no continués; que quan el Sr. Mena va tornar al seu despatx, la Sra. Blasco va seguir-lo escridassant-lo, molt alterada; que per fer sortir la treballadora del seu despatx, el Sr. Mena ha tingut de cridar la policia. Ara bé, si aquestes declaracions acrediten que el dia 15 de febrer del 2002, la Sra. Blasco va fer un escàndol a l'empresa, cap dels testimonis parlen d'agressions verbals o d'insults i encara menys d'agressions físiques, que constitueixen el motiu de l'acomiadament. Per conseqüent s'ha de considerar que l'empresari no aporta suficientment la prova en autes, que s'hagin produïts els fets que consten en la carta d'acomiadament i per tant s'ha de declarar l'acomiadament injustificat, el que obra dret a la part actora a la indemnització de l'article 11 del Decret sobre el contracte de treball, que, compte tingut del salari de 722,66 EUR mensual, pels 6 mesos de treball a l'empresa, i a més es tracta d'una persona embarassada, ascendeix a l'import de 1.083,99 EUR.

V.- Respecte als salaris dels mesos de febrer i març, la part actora no aporta la prova que la quantitat dipositada a la Batllia pel Sr. Mena, corresponent a la situació de la treballadora segons els documents de l'empresa, no sigui conforme a la realitat. Per tant s'ha de desestimar la demanda de la Sra. Blasco per aquest concepte.

VII.- L'estimació, fins i tot parcial, del recurs de la treballadora, imposa, com és costum en matèria laboral, posar a càrrec de la part recorreguda, les costes processals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; revocar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 8 d'octubre del 2003; desestimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva formulada pel Sr. ENTITY_5; estimar parcialment la demanda de la Sra. Blasco i en conseqüència: condemnar el Sr. Mena a satisfer a la Sra. Blasco, la quantitat de 1.083,99 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda; absoldre el Sr. Mena de totes les altres pretensions de l'actora; condemnar el Sr. Mena al pagament de les despeses processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.