Divorci i mesures definitives: guarda i custòdia, pensió d'aliments, pensió compensatòria i costes judicials (2000141/2016)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000233/2020 ORIGEN: 2000141/2016 - 00

NIG: 5300542120150000735

PARTS:

Apel·lant : Sr. Amador

Procurador : Sra. Sainz

Advocat : Sr. Arcos

Apel·lant : Sra. Roda

Procurador : Sr. Canales

Advocat : Sra. Salamanca

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 045-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 12.5.20 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent part dispositiva :

"Primer.- Estimant la demanda formulada per la representació processal del Sr. Amador contra la Sra. Roda, he de declarar i declaro la dissolució per causa de divorci del matrimoni que per ells fou contret, així com la dissolució del règim econòmic del matrimoni, adoptant les següents mesures reguladores:

Atribució de la pàtria potestat de forma compartida entre els dos progenitors.

Atribució de la guarda i custòdia dels menors al progenitor, Sr. Amador.

Pel que fa al règim de visites, aquest ha de consistir en caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars, tal i com es va fixar per sentència de 21 de maig del 2015, a saber:

caps de setmana alterns de divendres a la sortida de l'escola fins diumenge al vespre. Que un cap de setmana de cada mes i mig, com a mínim, el pare es desplaçarà a Bilbao (si allà resideix la mare) amb els menors per tal que aquesta pugui estar en companyia dels seus fills.

Per les festivitats de Nadal i Setmana Santa es repartiran per meitats. Per les vacances nadalenques s'estableix per meitats establint que durant els anys senars els menors restaran amb la mare des de la sortida de l'escola fins a les 12 hores del dia 31 de desembre, i els anys parells els menors restaran amb la mare des de les 12 hores del dia 31 de desembre fins a la tornada de l'escola.

Per Carnestoltes i Tot Sants es repartiran per períodes sencers, establint que els anys parells els menors restaran amb el pare la Setmana de Tot Sants i amb la mare la setmana de Carnestoltes, i a la inversa els anys senars.

Pel que respecta als 15 dies de Pasqua seran repartits per meitats, establint que els anys parells els menors restaran amb la mare la primera meitat i la segona amb el pare, i a la inversa els anys senars.

Les onomàstiques i aniversaris de cada progenitor, els fills haurà de poder passar tota jornada amb el progenitor de que es tracti, sempre i quan no entorpeixi els seus estudis. En relació a l'aniversari del pare,

escau establir que els menors no el podran passar amb ell, l'any que la primera meitat de les vacances de Nadal correspongui a la mare i aquesta es trobi gaudint de les vacances fora del Principat (atès que l'aniversari és el 28 de desembre) i si fos el cas que l'aniversari de la mare sigui en vacances dels infants, s'aplicarà el mateix criteri a la inversa.

En relació a l'onomàstica i aniversari dels infants, i atès que és a l'agost, els menors passaran l'aniversari amb el progenitor que els tingui al seu càrrec, i amb l'altre progenitor l'any següent.

Respecte les vacances d'estiu es repartiran per meitats de forma quinzenal els mesos de juliol i agost. Les primeres meitats dels esmentats mesos els menors restaran en companyia de la mare els anys senars i en companyia del pare els anys parells. Comprometent-se les parts a comunicar-se el lloc on passaran les seves vacances en companyia dels menors, així com a facilitar un número de telèfon, a efectes de localització.

Atribució de l'ús del domicili conjugal al Sr. Amador.

Fixar una pensió per aliments a càrrec de la mare en favor dels menor, d'un import de 150.- euros mensuals per cada menor, la qual s'incrementarà anualment segons l'IPC publicat al Principat i fins que els menors siguin majors d'edat o bé, fins que finalitzin els seus estudis superiors amb normal aprofitament, màxim fins als 24 anys. En relació a les despeses extraordinàries, escaurà fixar que la progenitora s'haurà de fer càrrec del 20% de les mateixes, i el progenitor del restant 80%.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci Srs. Amador i Roda.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

Segon.- Contra l'esmentada resolució les representacions processals del Sr. Amador i de la Sra. Roda van interposar recurs d'apel·lació.

En data 1.12.20 la representació processal de la Sra. Roda va presentar el seu escrit de conclusions, i en virtut dels arguments que s'hi exposen demana que es revoqui la sentència d'instància i s'imposin les costes processals del present recurs al Sr. Amador, incloent els honoraris d'advocat i procurador, i subsidiàriament no es faci pronunciament en costes per raó de la matèria.

El mateix dia, la representació processal del Sr. Amador va aportar el seu escrit de conclusions i segons els que s'hi recull sol·licita que es revoqui parcialment la sentència del 12.5.20, modificant els seus Decideixos Primer i Tercer com segueix:

"1r.- Amb caràcter principal, revocant el Decideixo Primer de la Sentència objecte del present recurs, tot establint un règim de visites de caps de setmana alterns a favor de la Sra. Roda consistent en que aquesta última pugui gaudir dels menors durant caps de setmana alterns de divendres a la sortida de l'escola fins diumenge al vespre, sempre al Principat d'Andorra.

2n.- Amb caràcter subsidiari, revocant el Decideixo Primer de la sentència objecte del present recurs, tot establint un règim de visites de caps de setmana alterns a favor de la Sra. Roda consistent en que aquesta última pugui gaudir dels menors durant caps de setmana alterns de divendres a la sortida de l'escola fins diumenge al vespre, i establint que un cap de setmana de casa mes i mig, com a mínim, el pare es desplaci a Madrid, i no a Bilbao.

3r.- Que es revoqui el Decideixo Tercer de la Sentència objecte del present recurs, en el sentit de fer expressa imposició a la part adversa de les costes judicials ocasionades a aquest part, incloent honoraris d'Advocat i de Procuradora."

Tercer.- En data 17.12.20 el Ministeri fiscal va presentar el seu escrit de contesta a les conclusions i va manifestar que s'oposava als motius de recurs formulats per la Sra. Roda, tanmateix no s'oposava al recurs del Sr. Amador interessant que es dicti nova resolució modificant parcialment la sentència d'instància.

Altrament, el 23.12.20 la representació processal del Sr. Amador va aportar el seu escrit de contesta a les conclusions i segons seu contingut demana que es confirmi la sentència del 12.5.20, exceptuant allò sol·licitat en el seu escrit de conclusions de data 1.12.20, fent expressa imposició a la Sra. Roda de les costes d'aquesta part en la segona instància, compresos honoraris d'advocat, Procurador i Saig.

Seguidament, la representació processal de la Sra. Roda va lliurar el corresponent escrit de contesta a les conclusions i en virtut dels arguments exposats va sol·licitar que es desestimés el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Amador i es dictés sentència estimant el seu recurs en el sentit interessat en el seu escrit de conclusions i que es condemnés al pagament de les costes processals causades de la present instància incloent els honoraris d'advocat i procurador a la part adversa.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Sr. Amador reclama front la part defenent Sra. Roda en demanda en la que sosté una petició de divorci i les corresponents mesures definitives.

La sentència d'instància estima la demanda sense imposició de les costes.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts.

SEGON.- Tot i que les dues parts s'alcen per diferents raons contra la sentència d'instància, analitzarem cada punt en concret oposat per cada part a fi de donar una visió de conjunt de les mesures objecte de discòrdia.

Guarda i custòdia dels dos fills menors (actualment 14 anys) i dret de visites.

Els fills sempre han viscut al Principat amb el pare, mentre que la mare tenia el seu domicili a Madrid i després a Bilbao amb visites al nostre país. La mare manifesta i no es discuteix pel pare sinó que s'accepta encara que com a acte "de tolerància" que actualment té un habitatge llogat al Principat en el que hi resideix 12 dies al mes i que, de fet, aquests dies els fills estan en la seva companyia. Demana que sigui aquesta la mesura a adoptar per major estabilitat dels fills que ja no s'hagin de desplaçar a Bilbao. Efectivament, tot i que la guarda i custòdia sigui atribuïda al pare en la resta dels dies que tindrà els fills en la seva companyia, resulta del tot lògic que els fills puguin restar en companyia de la seva mare en el domicili llogat al Principat durant els 12 dies seguits que cada mes la mare és a Andorra i s'ocuparà d'ells en tots els aspectes i no s'hagin de desplaçar almenys un cop al mes a Bilbao. La mare haurà d'indicar amb l'antelació màxima possible els dies que viurà a Andorra per no convertir la qüestió en una desorientació als seus fills i al pare.

Per tant, aquest motiu articulat per la mare ha de prosperar en els termes que hem indicat. També al tenir en compte l'edat dels fills que ja no resulta fàcil fer-los desplaçar de manera poc justificada.

Pensió d'aliments a càrrec de la mare

Aquesta qüestió també està estretament lligada a l'anterior de l'estada dels menors amb la seva mare, ha estat controvertida en aquesta alçada perquè va inexorablement unida. Efectivament, si la mare ja passa 12 dies del mes fent-se càrrec de l'alimentació i demés necessitats dels seus fills i, a més, resulta que existeix una situació econòmica dels progenitors desequilibrada notòriament en favor del pare, entenem que si la mare acompleix amb aquella mesura de guarda durant aquell període mensual i no s'acredita que tingui més ingressos que l'ajuda familiar materna, entenem que ja no cal fixar una pensió d'aliments a càrrec d'ella, tot i que cal mantenir la distribució de les despeses extraordinàries feta en la sentència de 80% a càrrec del pare i de 20% a càrrec de la mare, sempre que aquelles despeses siguin urgents o imprescindibles, i, en les que no ho siguin, hi hagi mutu acord en que les realitzin els fills.

També aquest motiu del recurs de la mare ha de tenir acollida en els termes indicats.

Pensió compensatòria

Aquest motiu del recurs de la mare no pot trobar acollida perquè ja en el moment de la separació varen signar un conveni regulador en data 9.5.11 en el qual varen establir una pensió compensatòria de 800EUR mensuals a càrrec del marit i durant un període de quatre anys (2015) i, per tant, des d'aleshores la pensió ja s'ha extingit.

I ara no es pot reinstaurar perquè com dèiem en la sentència TSJC-183/2015 de data 27-10-2015: "Pel que fa a la pensió compensatòria hem de dir que té per finalitat la de procurar compensar al cònjuge més desfavorit per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial. Per fixar- la cal tenir present els diverses paràmetres que conté l?article 57 de la LQM i cal evitar sobrepassar dos límits: el nivell de vida que gaudia abans de la ruptura (doncs s'exigeix un "empitjorament respecte a la situació anterior") i que es pugui mantenir qui ha de pagar la pensió ("les necessitats de cada cònjuge"). Aquesta pensió tampoc té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge. Es tracta d'evitar la pèrdua de la dignitat de vida per causes econòmiques un cop s'ha produït la ruptura. No hi ha cap mena de dubte que la ruptura matrimonial comporta una pèrdua de disponibilitats econòmiques en tots dos cònjuges perquè generalment augmenten les despeses familiars i, en canvi, els ingressos econòmics es mantenen. Per això la lletra d) de l'article 57 esmentat, disposa que un dels límits per fixar aquella pensió serà el nivell de vida o necessitats que li resta també a qui ha de pagar.

És evident que aquella pèrdua es fa més feixuga durant els primers temps posteriors a la ruptura perquè, a mesura que passa el temps, la persona afectada ja té possibilitats, segons l'edat, qualificació professional i aptituds de salut, de superar-la i anar integrant-se en la vida social i laboral. En coherència amb això, en alguns casos pot resultar més justificat que la pensió inicial sigui més elevada que passats uns anys des del trencament de la convivència. Fins i tot, explica que la doctrina dels Tribunals hagués anat fixant una data de caducitat al dret a ser creditor de la pensió compensatòria, com així ho preveu la nostra legislació (article 57 apartat 4art, quan preveu com a causa d'extinció el compliment del termini fixat).

Per tant, la pèrdua de nivell de vida que, de manera sobtada, pot suposar la ruptura matrimonial per a un dels cònjuges, ha de compensar-se d'acord amb els indicadors previstos en l'article 57 de la LQM" . En el mateix sentit ens pronunciàrem en la STJC 277- 18.

Aplicada aquesta doctrina al cas present, ens trobem que el desequilibri econòmic que la Sra. Roda podia sofrir en el moment de la ruptura ja va ser "compensat" per una pensió durant quatre anys. Ara ja aquella pensió compensatòria ha perdut la seva raó de ser i el que es demana és una garantia de finançament que el Sr. Amador no està obligat a suportar.

Costes de la instància

Finalment, el recurs del Sr. Amador impugna la no imposició de les costes de la demanda. Tampoc pot prosperar aquest motiu perquè ni la seva demanda ha estat ara estimada totalment ni en matèria de família imposem les costes, llevat de casos de temeritat manifesta d'una de les parts, doncs cal acudir als Tribunals necessàriament per modificar l'estat civil.

TERCER.- No fem imposició de les costes respecte els dos recursos interposats per les raons acabades d'exposar sobre la naturalesa d'aquesta classe d'assumptes.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Roda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 12 de maig de 2020, que revoquem parcialment en el sentit de:

La mare podrà estar i tenir cada mes als seus fills en el domicili d'Andorra durant dotze dies seguits, durant els quals s'ocuparà de la seva alimentació i cura en caràcter general en tots els àmbits. La resta del mes estaran amb el pare i aquest haurà d'ocupar-se de tot el que els afecti.

) No es fixa pensió d'aliments a càrrec de la mare.

Es manté la resta del pronunciament d'instància.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades dels recursos interposats.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-