Préstec bancàri (0258/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-258/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella,el 25 de febrer del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de desembre del 2008 la representació processal de l'entitat "Vall" va formular demanda en reclamació de quantitat contra la societat "Barberá", a qui en dia 10 de maig del 2007 va concedir un préstec que aquesta no havia retornat, i contra el Sr. Carretero, que va avalar el citat préstec, sol·licitant que es condemnés solidàriament als defenents a pagar a la seva mandant la suma de 28.296,88 euros en concepte de ròssec deutor que obrava al compte corrent número XXXXXXX, més els interessos bancaris pactats sobre dita quantitat generats a partir del dia 6 de març del 2008 i fins la data de la liquidació del deute, més les costes del procediment.

II.- El Sr. Carretero no va comparèixer a escoltar la demanda malgrat haver estat degudament citat, essent declarat en situació de rebel·lia. La Sra. Escolano, actuant en representació de "Barberá", va formular en data 14 de gener del 2009 excepció de defecte en la forma de proposar la demanda i exceptio doli i es va oposar a les pretensions de l'agent, sol·licitant la desestimació de la demanda i la imposició de les costes generades pel procediment a l'adversa.

III.- Les parts van presentar els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Batlle va dictar sentència en data 1 de setembre del 2009, en la qual es va decidir íntegrament la demanda interposada per "Vall" i condemnant a la societat "Barberá" i al Sr. Carretero a pagar a l'agent la suma de 28.296,88 euros, més els interessos bancaris pactats a partir del dia 6 de març del 2008 i fins la seva total liquidació, més les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació legal de la societat "Barberá" i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda.

Fonaments de dret

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

Carretero va reconèixer el deute que ostentava envers l'agent actuant a títol personal i no pas com a representant d'aquesta, ja que no tenia poders per fer-ho, excepció que, com posa de relleu la representació processal de "Banca Privada d'Andorra" al contestar a les conclusions de l'adversa, la recurrent no va oposar en el curs de procediment d'instància, plantejant exclusivament la de defecte en la forma de proposar la demanda, degut a una manca de requisits documentals, i la exceptio doli, argumentant un pretès error en els càlcul del Banc, raó que seria suficient per desestimar-la.

Malgrat tot, tenint en compte que al oposar-se a la demanda la recurrent defensava que no era deutora de la suma que se li reclamava per aquesta mateixa raó cal exposar els motius pels quals aquest argument no es pot estimar. En efecte, el Sr. Carretero va signar el contracte d'obertura de compte en nom de la societat "Barberá" (foli 47), un contracte de préstec a favor de la mateixa entitat (folis 74 i 75), avalant, ara sí en nom propi, el citat préstec (foli 76) i va reconèixer deure com a conseqüència del mateix, en nom de la societat i en nom propi, com avalador, la suma de 26.994,41 euros, comprometent-se a uns pagaments periòdic (foli 79 a 81), raó per la què cal entendre que en tot moment el deute el va assumir la societat defenent.

D'altra banda, aquesta actuació del Sr. Carretero obligava a la societat que representava, ja que a la certificació del secretari de la mateixa es fa constar que en la Junta General Ordinària de socis celebrada el dia 10 de febrer del 2006 es va acordar facultar al Sr. Carretero perquè en nom i representació de l'entitat pogués actuar "en totes i qualsevol entitat bancària o d'estalvi de les Valls i àdhuc de l'estranger" i en virtut d'aquest poder podia, entre altres, "concertar contractes de crèdit en compte corrent, signar les pòlisses corresponents, disposar-ne ..." (foli 73), raó per la qual s'ha d'entendre que no sols tenia poders per signar el contracte que vinculava a la societat amb el Banc, sinó també reconèixer el deute que s'havia generat per aquest motiu, que en tot cas no diferia del saldo dels comptes aportat per l'agent a aquestes actuacions (foli 82).

II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que la societat "Barberá" era titular administrativa del negoci del qual el Sr. Carretero era titular real i que el Banc ho sabia, raó per la qual s'ha d'entendre que la societat actuava en interès del titular real de l'explotació, que era qui havia de respondre de les obligacions que s'haguessin generat. No obstant, tampoc aquest argument es pot estimar, en primer lloc, perquè es planteja per primera vegada en aquesta alçada, i, en segon, perquè no s'ha provat que el Sr. Carretero fos el titular real del negoci, ni, encara menys, que el Banc conegués aquesta circumstància i s'ha de destacar que la seva intervenció en nom de la societat i en el seu propi en el reconeixement del deute estava justificada atès que ell havia avalat el préstec concedit a la societat i, per tant, s'havia constituït en deutor,

III.- Al·lega la recurrent que s'ha vulnerat l'article 21 de la Llei que regula els drets dels consumidors, ja que, no havent arribat el venciment dels diferents terminis, es reclamen els interessos procedents en virtut d'una clàusula del contracte que vinculava a les parts que és nul·la en quan trenca l'equilibri de les prestacions. No obstant tampoc aquests arguments es poden estimar perquè el càlcul d'interessos en el què fonamenta l'agent la seva demanda no difereix del que és habitual en aquests contractes en els què habitualment es calculen els interessos de cada termini de pagament al començament del mateix, ni s'ha provat que fos contrari a les directrius de l'Associació de Bancs Andorrans, ni es pot entendre que sigui nul·la per abusiva la clàusula cinquena del contracte que vinculava a les parts en el què aquest es fonamenta.

Tampoc es pot admetre l'argument de la recurrent en el sentit que la decisió de venciment no estava fonamentada en una causa justa i objectiva, ja que el fet de deixar de pagar les quotes d'un préstec comportava el venciment anticipat del mateix en virtut del que disposa el pacte cinquè del contracte que vinculava a les parts, que no es pot considerar abusiu, ja que l'incompliment de les obligacions contractuals faculta a la part que ha complert per resoldre'l i tenint en compte, a més a més, que el Banc abans de fer- ho va requerir dues vegades al deutor per tal que pagués (folis 77 i 78) i la manca de resposta davant dels requeriments del creditor suposava una deliberada voluntat d'incomplir. Tampoc es pot defensar que la quantitat reclamada era il·líquida, raó per la qual no es generaven interessos, ja que la suma deguda es podia perfectament calcular mitjançant simples operacions aritmètiques,

IV.- Pel que fa al greuge que exposa la recurrent en el sentit que l'interès pactat era usurari, cal destacar que aquest motiu ja va ser examinat i desestimat per l'Hble. Batlle, raó per la qual no procedeix la seva exacta reiteració en aquesta alçada, tenint en compte a més que aquest no pot prosperar quan no es prova que fos superior al que aplicaven en aquell moment les entitats bancàries del Principat d'acord amb les directrius de l'Associació de Bancs Andorrans i quan la recurrent, per tal de defensar que era usurari, suma l'interès pactat al de demora i a les comissions procedents pel descobert.

V.- Argumenta igualment la recurrent que els interessos pactats no poden generar al seu torn nous interessos, ja que això suposa un anatocisme interdit al nostre ordenament i que, en tot cas, sols els havia de pagar-los fins la contesta a la demanda i a partir d'aquell moment sols se li podien reclamar els interessos legals de la suma deguda.

Malgrat els arguments de la recurrent, s'ha de posar de relleu que tant la Sentència del Tribunal Superior de la Mitra de data 22 de juny del 1987, com les d'aquesta Sala de 17 de juliol del 1997 i 23 de juliol del 1998 en casos semblants destaquen que "la capitalització en compte corrent dels interessos vençuts constitueix un ús bancari habitual al Principat d'Andorra i a la pràctica bancària general, ja que la prohibició de l'anatocisme en el dret romà té excepcions com són les que resulten de les disposicions del Digest 5,3,51-1, Digest 26,7,7-12 i Digest 26,7,58, segons els quals si el deutor no paga els interessos convinguts ocasiona un dany al creditor que hauria pogut invertir els interessos meritats en benefici propi i si no ho ha pogut fer en virtut d'uns actes imputables al deutor, és ajustat a dret que s'imposin al deutor les conseqüències desfavorables que es deriven del seu incompliment. Cal tenir en compte a més a més que en el cas present el defenent és un comerciant que va demanar un préstec bancari per tal de finançar el seu negoci i, com posa de relleu la STSM esmentada, "tractant-se d'un contracte convingut entre comerciants, la pràctica catalana que esmenta Vives i Cebrià en el seu comentari a la constitució de Felip II de l'any 1599 (que es troba al Llibre VII, títol III, constitució 6a del volum 1er. de les Constitucions i altres drets de Catalunya) és que, quan el creditor és comerciant, té dret a exigir els interessos derivats dels perjudicis que hagi experimentat i dels beneficis que hagi deixat d'obtenir, i aquesta pràctica mercantil és la que impera a les Valls d'Andorra des del moment en què s'hi ha desenvolupat les relacions jurídiques mercantils i els usos bancaris, segons resulta de la certificació lliurada per l'Agrupació de Bancs Andorrans que apareix en els autes i de la sentència d'aquest tribunal Superior de la Mitra de vint-i-set de febrer del mil nou-cents vuitanta". D'altra banda, una vegada capitalitzats els interessos junt amb el capital l'interès a aplicar a la suma resultant sols seria el legal si no s'hagués pactat abans un diferent.

VI.- Per últim, argumenta la recurrent que ella es va aplanar a la petició de l'agent al seu escrit de contesta a la demanda, raó per la què en aquella data calia finalitzar el càlcul d'interessos, però si s'examina aquest escrit veurem que es va aplanar a donar per resolt el contracte, però ni es va avenir a pagar la suma deguda, ni la va liquidar, raó per la qual els interessos procedents es continuaven generant fins a la liquidació del deute.

VII.- En haver-se desestimat aquest recurs procedeix mantenir les costes de la instància i imposar les d'aquesta alçada a la part recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació legal de la societat "Barberá" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 1 de setembre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.