Pensió d'aliments canvi de circumstàncies (0183/06)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-183/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 25 de gener de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29 de juny del 2005 la representació processal del Sr. Ropero va formular demanda de modificació de pensió d'aliments contra la Sra. Vives, sol·licitant es reduís a 150 euros mensuals la que es va acordar que abonaria en favor de la seva filla en virtut del conveni regulador de data 22 de novembre del 2000 aprovat per la Sentència de separació dels cònjuges de data 8 de març del 2001, atès que el canvi de circumstàncies produït des de llavors li impedia pagar la de 330,56 euros pactada, ja que havia tingut un altre fill amb la seva nova parella i havia hagut de tancar el negoci del que en aquell moment era titular i actualment disposava d'uns ingressos inferiors.

II.- La Sra. Vives va contestar a la demanda en data 13 de juliol del 2005 oposant-se a les pretensions de l'adversa, argumentant que als ingressos del demandant s'havien de sumar els de la seva parella, mentre que ella tenia un sol sou i havia de suportar unes despeses superiors.

III.- La Sentència de l'Hble. Batlle de 21 de juny del 2006 va desestimar la demanda imposant les costes a la part agent.

IV.- Contra la citada Sentència formula recurs d'apel·lació la representació del Sr. Ropero i, pels arguments continguts en les seves conclusions, demana la seva revocació i la imposició de les costes judicials a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació processal del Sr. Ropero reitera els arguments de la demanda en el sentit que el canvi de circumstàncies que s'ha produït en la seva situació econòmica justifica que la pensió fixada en el conveni regulador aprovat per Sentència l'any 2001 es redueixi de 330,56 a 150 euros, que és el màxim que, segons el seu parer, li és possible pagar per la manutenció de la seva filla Suárez, raó per la què entén que és procedent la revocació de la Sentència d'instància i l'estimació de les pretensions en aquest sentit de la seva demanda.

El canvi de circumstàncies que justifica la modificació del conveni consisteix segons el recurrent en el fet que el mes de setembre del 2001, degut als pocs beneficis que obtenia del seu negoci, va haver de tancar el taller mecànic I. del que era titular, veient-se obligat a marxar del Principat en no trobar treball i disposant en l'actualitat d'un salari de 1.143 euros, mentre que les seves despeses fixes eren de 1448,56 euros, ja que amb la seva nova parella havia tingut un fill anomenat Marcos.

Com destaca l'Hble. Batlle, per tal que sigui procedent una modificació de les mesures acordades en un conveni homologat judicialment és precís que s'acrediti que s'ha produït un canvi substancial de circumstàncies que d'haver existit amb anterioritat haguessin comportat l'adopció de unes mesures diferents.

II.- En el cas present el recurrent no ha provat quins eren els ingressos dels que disposava l'any 2000 quan es va pactar una pensió en favor de la menor Suárez de 330,56 euros mensuals i, si bé acredita que els mesos d'abril, maig del 2005 el seu salari era de 1.441 i el mes de juliol de 1.429,70 euros i que el mes d'agost del mateix any va deixar de prestar els seus serveis a l'empresa a on treballava i va passar a cobrar de l'atur, el que no ha provat és que en l'actualitat tingui un salari de 1.200 euros, ja que malgrat declara percebre aquesta quantitat no presenta cap prova en aquest sentit. Per aquestes raons, no és possible apreciar quin és el canvi de circumstàncies que al·lega, ja que en principi un salari, que a més a més no se sap quin és, no té perquè ser inferior als guanys d'un negoci, que tampoc se sap quins eren, especialment si aquest no funciona bé com al·lega el recurrent i cal tancar-lo.

Pel que fa al naixement d'un nou fill de la unió amb la seva parella actual, cal destacar que, fins i tot admetent com a cert que el recurrent cobra 1.200 euros mensuals i la seva parella, la Sra. Talavera, 700 euros, les despeses del fill comú, les del lloguer de la vivenda i les de manutenció han de ser suportades amb la suma d'aquestes dues quantitats, mentre que la Sra. Vives disposa d'un salari de 1.500 euros mensuals (foli 106) i ha d'assumir ella sola la part que li correspongui de les despeses de la filla. Cal tenir en compte a més que el lloguer que la Sra. Vives paga pel seu habitatge és superior al que paga el Sr. Ropero i que les despeses de calefacció també són superiors. Per aquesta raó, si es disminuís la pensió que ha de pagar el Sr. Ropero per la manutenció de la seva filla la Sra. Vives hauria d'assumir un cost superior al que suporta en aquest moment i entenem que la seva situació econòmica no és millor que la del seu consort, tenint en compte que, com destaca l'Hble. Batlle, l'interès del menor ha de ser sempre prevalent i en cap cas es pot permetre que es vegi privat dels recursos materials necessaris pel seu desenvolupament com a conseqüència de la separació dels seus progenitors, encara que aquest fet comporti un esforç econòmic superior per aquests.

III.- Al·lega en segon lloc el recurrent que no és procedent que se li imposin les costes de la instància entenent que la demanda de modificació de pensió ha estat plenament justificada. Per tal de donar resposta al greuge que al·lega la recurrent cal destacar que la confirmació de la Sentència d'instància posa de relleu que la demanda no estava en absolut justificada. D'altra banda, quan es tracta de litigis de caire familiar la jurisprudència d'aquesta Sala és reiterada en el sentit de no fer expressa imposició de costes sigui quina sigui la decisió que finalment es prengui, però en el cas present el litigi es concreta en un problema estrictament econòmic i per tant considerem procedent confirmar també en aquest punt la Sentència d'instància en aplicació del principi de venciment objectiu.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Ropero contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 21 de juny del 2006 que CONFIRMEM íntegrament imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.