Invalidesa per malaltia Grup II (0059/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0018-1/05 TSA:18/06

S E N T È N C I A NÚM. 59-2006

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Garzón

Advocat: Pera

Apel·lada: Marcos

Representant: Elías

Advocat : Suárez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de setembre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-018-1/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 2 de febrer de 2006 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada per la Sra. Marcos contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 19 de gener i 16 de febrer de 2005 i reconeixent el dret de l'agent a l'obtenció d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II, a partir de l'1 de febrer de 2005.

2n.- La representació de la C.A.S.S. va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta substancialment en que la patologia que pateix la interessada no ha variat de forma significativa des de l'any 2003, data en què li va ser atorgada una pensió corresponent al grup I. D'altra banda, considera que la fibromiàlgia ja va ser detectada en aquell moment i, finalment, que l'estat depressiu que presenta l'agent no la incapacita per a realitzar qualsevol tipus de treball.

3r.- Del recurs d'apel.lació formulat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social se'n va donar trasllat a la representació de l'agent, la qual el va contestar sol.licitant que es desestimessin les pretensions de la recurrent, ja que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que es planteja en aquest recurs consisteix en determinar si l'agent té dret o no a rebre una pensió d'invalidesa per malaltia corresponent al grup II, la qual cosa requereix que es trobi incapacitada per a qualsevol activitat, segons el que disposa l'article 2.2 del Reglament d'aplicació núm. 18.

Mentre que la patologia física que presenta la interessada només justificaria el manteniment de la pensió del grup I que venia percebent fins a l'actualitat, ja que els perits la quantifiquen en un 53'2%, el fet determinant de què la sentència apel·lada hagi declarat el dret de l'agent a una invalidesa del grup II no és altra que l'existència d'un estat depressiu, que es considera que l'impedeix desenvolupar qualsevol activitat laboral.

Com abans s'ha exposat, la representació de la C.A.S.S. discuteix aquesta conclusió, en considerar que la patologia psíquica no resulta incompatible amb el desenvolupament d'una activitat laboral, ja que és comparable a la que va ser analitzada l'any 2003.

Tanmateix, no es pot oblidar que el dictamen pericial psiquiàtric considera que la interessada pateix un procés ansiós-depressiu, així com un quadre de fibromiàlgia, que tenen un curs crònic i es troben en fase de consolidació, essent totalment refractaris als tractaments psiquiàtrics i reumatològics. D'altra banda, segons resulta del mateix informe pericial, aquest estat depressiu suposa que la interessada està absolutament incapacitada per assumir les responsabilitats derivades de l'exercici d'una activitat professional, precisant una invalidesa permanent, de manera que resulta justificat el reconeixement d'una invalidesa-malaltia del grup II, com ho fa la sentència apel·lada.

Per tot això, procedeix desestimar en tots els seus termes el recurs d'apel·lació que formula la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de la Seguretat Social contra la sentència dictada el 2 de febrer de 2006 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.