FUNCIÓ PÚBLICA. Cessament treballador públic interí. Audiència prèvia. L'interessat es va negar a rebre la comunicació de la proposta.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000034/2023 ORIGEN.- 2000041/2022 - 0

NIG: 5300545320220000071

SENTÈNCIA 29-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Cañellas

Representant: Idem

Advocat: Sr. Bermudez

Apel·lat: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Expósito

Advocat: Idem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 16 de maig de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000041/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Cañellas va interposar demanda contra el Comú d'Andorra la Vella, en impugnació de l'acord de la Junta de Govern de 4 d'agost de 2021, que va revocar el nomenament de l'agent com a treballador públic interí, en la plaça vacant d'auxiliar de neteja de la via pública de tarda. Contra aquest acord es va formular recurs administratiu, que va ser desestimat per silenci.

La sentència de 16 de febrer de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No es va donar audiència a l'interessat, abans d'adoptar la resolució impugnada, contravenint el que disposen els articles 107 de l'Ordinació comunal de la funció pública i 112 de la Llei de la funció pública.

Aquesta omissió comporta la nul·litat de l'acomiadament, i com a conseqüència de la mateixa té dret a ser indemnitzat per l'import de les remuneracions que ha deixat de percebre des del 5 d'agost de 2021, així com una indemnització de 45 dies de sou per any de servei prestat, a partir del 24 de desembre de 2018.

3.- La representació del Comú d'Andorra la Vella s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb els següents arguments:

El cessament va ser motivat per la manifesta manca de rendiment de l'interessat, que mostrava una incapacitat per dur a terme les seves funcions i una manca de respecte continua envers tercers.

El Comú va informar per escrit el recurrent que, atesos aquests antecedents, s'elevava a la Junta de Govern la proposta del seu cessament, donant-li l'oportunitat de manifestar-se al respecte. Tanmateix, l'interessat es va negar a signar la corresponent notificació.

El recurrent només tindria dret, en cas de prosperar les seves pretensions, a una indemnització igual a 45 dies de sou per any de servei prestat, segons l'article 57.4 de la Llei de la funció pública. A més, el seu vincle llavors vigent amb el Comú, com a treballador públic interí, es va iniciar l'1 de desembre de 2019.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Es discuteix en aquest procés la legalitat de l'acord adoptat en data 4 d'agost de 2021 per la Junta de Govern del Comú d'Andorra la Vella, que va revocar el nomenament de l'agent com a treballador públic interí, en la plaça vacant d'auxiliar de neteja de la via pública de tarda. Contra aquest acord l'interessat va formular recurs administratiu, que va ser desestimat per silenci.

Tercer.- La qüestió fonamental que plantegen les parts consisteix en determinar si la Corporació va atorgar en la deguda forma el preceptiu tràmit d'audiència a l'interessat, abans de resoldre sobre la revocació del seu nomenament.

Sobre aquest punt, l'article 112 de la Llei de la funció pública (en el mateix sentit que l'article 107 de l'Ordinació comunal respectiva) estableix que:

"Els treballadors públics interins perden la seva condició quan no calen els seus serveis, quan la plaça a la qual estan adscrits és ocupada per un funcionari pel transcurs del temps especificat en el nomenament, per causes disciplinàries o en cas de renúncia. Perden també la seva condició quan s'acorda revocar-ne el nomenament, per manca de rendiment, per incapacitat manifesta o sobrevinguda, o per una altra causa justificada, sempre amb l'audiència prèvia de l'interessat. El cessament del personal interí no genera dret a indemnització".

Quart.- En el cas que ara s'examina, el contingut de les actuacions permet constatar que, en data 4 d'agost de 2021, es va adreçar al recurrent una comunicació en què es feia constar que, en base a l'informe elaborat pel cap de l'Àrea d'Higiene que recollia l'existència de reiterades infraccions i incompliments de les funcions pròpies del seu lloc de treball, s'elevava a la Junta de Govern la proposta de cessament com a treballador públic interí.

Consta en el mateix document (revers del foli 52) que l'interessat es va negar a signar i rebre la comunicació i la documentació annexa.

És cert que aquesta comunicació no concedia un termini específic per formular al·legacions, en els termes que preveu l'article 120 del Codi de l'Administració (actual article 119), i que no era suficient la mera possibilitat d'exposar observacions verbals en aquell moment. Tanmateix, aquesta irregularitat no ha de conduir en aquest supòsit a l'anul·lació de l'acte impugnat. En efecte, l'article 36 in fine del mateix Codi (actual article 35) disposa que:

"En el cas que les formalitats prescrites hagin estat omeses o s'hagin portat a terme de forma irregular, l'acte serà anul·lat quan hom pugui pensar raonablement que la decisió hauria pogut ésser diferent si l'Administració hagués respectat aquelles formalitats".

En aplicació d'aquest precepte, no es pot deduir del contingut de les actuacions, i de la pròpia actuació de l'interessat, que la decisió hagués pogut variar en el cas d'atorgar-se un termini d'al·legacions més ampli. No es pot oblidar que l'agent es va negar a rebre la comunicació que se li adreçava, que incorporava com annexos els informes relatius a la seva actuació professional.

Segons l'article 47 ter del Codi de l'Administració (actual article 48):

"4. Independentment que la notificació es realitzi al domicili de la persona interessada o a les dependències de l'Administració pública, aquesta es considera vàlidament efectuada si la persona interessada en refusa expressament la recepció. En aquest supòsit, es deixa constància de l'intent de notificació, s'entén que s'ha completat el tràmit, i es continua la tramitació de l'expedient. En el cas que l'acte notificat sigui el de resolució del procediment, es considera que la persona interessada ha rebut la notificació a tots els efectes".

En aplicació d'aquest precepte, la negativa del recurrent a rebre la notificació de la proposta de cessament equivalia a tenir-la per realitzada vàlidament i, en conseqüència, l'Administració comunal podia seguir amb la tramitació de l'expedient i procedir a adoptar la decisió definitiva.

Com abans s'ha exposat, la pròpia actuació de l'interessat, negant-se a rebre la comunicació administrativa i la documentació annexa, condueix a concloure que no tenia intenció de formular al·legacions i, per tant, que la resolució final hagués estat la mateixa, la qual cosa exclou l'existència d'una irregularitat de caràcter invalidant, d'acord amb l'article 36 del Codi de l'Administració, abans esmentat.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació de la part agent. La confirmació del seu cessament fa innecessari examinar la hipotètica procedència d'una eventual indemnització, que queda descartada per l'article 112 de la Llei de la funció pública.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Cañellas contra la sentència dictada el 16 de febrer de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.