Acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia. Dret a un judici de durada raonable. Caducitat acció. Abast temporal nou recurs d'empara per dilació indeguda (TSJ 0014/22)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Vincent Aniére

TSJ 0000014/2022

PARTS:

Apel·lant : Sra. Suárez

Representant : Sra. Palomo

Advocat : Sra. Cepeda

Apel·lat : GOVERN

Representant : Sra. Tur

Advocat : Sra. Ruiz

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia. Dret a un judici de durada raonable. Caducitat acció. Abast temporal nou recurs d'empara per dilació indeguda.

SENTÈNCIA 010-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de la Sra. Suárez, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Sentència de data 26 de maig de 2020, dictada en el marc de la causa 2019-92-RE, el Tribunal Constitucional decidí:

"1. Estimar el recurs d'empara presentat per la representació processal de la Sra. Suárez contra la inactivitat de la Batllia en el marc de l'execució de la causa civil 0014-6/2000(0093-5/2000 acumulats).

Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un procés degut de durada raonable respecte de la tramitació processal de l'execució esmentada.

Declarar que la recurrent té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts. (...)"

2.- Mercès a la dilació indeguda constatada per aquesta mencionada resolució del Tribunal Constitucional, la representació processal de la senyora Suárez gaudia d'un termini de 3 mesos per exercitar, davant d'aquest Ple, l'acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de la justícia i la reparació dels danys originats per la mateixa. En lloc de fer-ho, va decidir reclamar la indemnització al Govern i seguir la via administrativa, que va finalitzar per resolució de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de data 26 de maig de 2022, declarant que la competència per la seva resolució correspon al Ple del Tribunal Superior de la Justícia, de conformitat amb l'article 10 de la Llei qualificada de la justícia.

3.- Com sigui que malgrat la resolució anterior del Tribunal Constitucional, la Batllia continuà amb la seva inactivitat en fase d'execució, la representació processal de la senyora Suárez recorregué novament al Tribunal Constitucional que, per Sentència de data 14 de febrer de 2022, dictada en el marc de la causa 2021-97-RE, decidí:

"1. Estimar el recurs d'empara interposat per la representació processal de la Sra. Suárez.

Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable.

Declarar que la Batllia ha de procedir urgentment i diligentment a l'execució de la causa civil 0014-6/2000 (0093-572000 acumulats).

Declarar que la part recurrent té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts."

4.- La representació processal de la senyora Suárez ha formulat demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat per un anormal funcionament de l'Administració de Justícia en relació al període global de dilacions objecte de la present causa, i que quantifica en 12 anys, reclamant l'import de 1.500 EUR per any, més altres 1.500 EUR complementaris per cada any sencer que transcorri sense que s'hagi realitzat l'execució; reclamant també les costes del procediment d'execució dilatat, del constitucional i del procediment davant del Ple.

5.- El Ministeri Fiscal considera que l'acció de reclamació exercitada i relativa als primers 11 anys de dilacions indegudes que van ser reconeguts per la Sentència del Tribunal Constitucional de data 26 de maig de 2020, va caducar, en no haver-se exercit adequadament l'acció de reclamació d'indemnització per davant d'aquest Ple en termini, procedint només, en conseqüència, indemnitzar per la dilació indeguda reconeguda per la Sentència del Tribunal constitucional de 14 de febrer de 2022 i que només es pot computar a partir de l'altra Sentència del mateix Tribunal, de data 26 de maig de 2020. Oposant-se també a la reclamació que la part agent efectua en concepte de despeses processals ja sigui en el marc del present procediment o en seu constitucional, de conformitat amb la jurisprudència d'aquest Ple i del propi Tribunal Constitucional.

6.- La representació processal de Govern invoca a títol principal també l'extemporaneïtat en part de la reclamació efectuada i relativa als 11 primers anys de dilacions, reconeixent només l'existència de dilació relativa als anys reconeguts per la darrera Sentència del Tribunal Constitucional, de data 14 de febrer de 2022, que quantifica en 2 anys, a raó de 500 EUR per any. Reconeixent a títol subsidiari un retard de 9 anys, a raó també de 500 EUR per any. S'oposa també a la reclamació relativa al pagament de les costes processals.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Mitjançant la Sentència de 26 de maig de 2020, el Tribunal Constitucional quantificà en 11 anys la dilació indeguda, computant-la des de la primera Sentència del Tribunal de Batlles (cfr. Fonament de Dret 3.10 de la resolució del Tribunal Constitucional).

En conseqüència, a partir d'aquesta resolució que reconeixia una dilació indeguda d'11 anys i el dret de la representació processal de la senyora Suárez a ser indemnitzada pels perjudicis soferts a causa de la mateixa, la senyora Suárez gaudia del termini improrrogable de 3 mesos (cfr. article 10.3 de la Llei qualificada de la justícia) per exercitar davant d'aquest Ple l'acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de la justícia i la reparació dels danys originats per la mateixa.

En lloc però d'interposar la mencionada acció, la senyora Suárez accionà contra el Govern als efectes d'obtenir la indemnització que reparés els perjudicis ocasionats per causa de la dilació esmentada. La interposició d'aquesta acció que fou desestimada per la jurisdicció administrativa per considerar-se incompetent per a la seva resolució, s'efectuà passats els tres mesos des de la publicació de la resolució del Tribunal Constitucional.

Tot i no haver-se interposat l'acció corresponent (de reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia i per l'eventual avaluació del dany) davant de l'òrgan judicial competent (El Ple), en el termini adequat, en aquest supòsit concret no es pot considerar que la seva acció hagi caducat.

Segon.- I no es pot considerar caducada per quant, d'una banda, a partir de la primera mencionada Sentència del Tribunal Constitucional la inactivitat de la Batllia va continuar fins al punt de què la representació processal de la senyora Suárez va haver d'interposar un nou recurs d'empara, que fou resolt per Sentència del Tribunal Constitucional de data 14 de febrer de 2022, que va reconèixer novament l'existència de dilació indeguda. Dit en altres paraules, la inactivitat de la Batllia i, doncs, la dilació indeguda, ha continuat de forma ininterrompuda des de la primera constatació del Tribunal Constitucional i fins a la seva segona resolució.

I, precisament, d'altra banda, per quant el mateix Tribunal Constitucional en la seva segona mencionada resolució fa referència a un retard global de 13 anys, tenint doncs en compte també el retard d'aquesta causa des de l'inici.

Tercer.- Així doncs el termini de dilació indeguda fins a la segona resolució del Tribunal Constitucional es troba fixat pel mateix en el termini de 13 anys, que es tradueix en una indemnització de 15.600 EUR, seguint el criteri fixat per la recent resolució d'aquest Ple de data 21 de maig de 2021, rotlle número TSJ30/2020, sentència número 002-2021.

Indemnització que de cap manera pot abastar a unes hipotètiques dilacions indegudes futures, ja que de conformitat amb l'article 10 de la Llei qualificada de la justícia, el dany al·legat i indemnitzable, entre altres, ha de ser cert i efectiu.

Quart.- Pel que fa a les costes del procediment d'execució dilatat, aquest no és un perjudici indemnitzable en el marc del present procés, essent aliè al mateix, essent en el marc d'aquell on les costes hauran de ser, en el seu cas reclamades, segons les normes processals que regeixen la matèria.

Pel que fa a les costes generades pel procediment constitucional, és criteri constant d'aquest Ple que les mateixes no són perjudicis derivats de l'anormal funcionament de l'Administració de justícia, sinó despeses processals que ha de suportar cada litigant per la tutela dels seus drets i interessos, havent de ser reclamades en aquell procediment.

I en relació a les costes del procediment davant del Ple, també és constant la nostra jurisprudència en el sentit de no efectuar-se un pronunciament especial al respecte, si no s'aprecia -com és el cas- una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de les costes del procés. A banda de què s'ha produït una estimació parcial de la demanda.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment la demanda de responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei qualificada de la justícia, exercitada per la representació processal de la senyora Suárez en el sentit de declarar el seu dret a rebre una indemnització de 15.600 EUR per danys morals.

Segon.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les costes d'aquest procediment.

Tercer.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi avinent que és ferma i definitiva.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.