INTERCANVI D'INFORMACIÓ DE MATÈRIA FISCAL (2000084/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000084/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000015/2020

SENTÈNCIA 18-2020

PARTS:

Apel·lant: Sr. GPC

Representant: Sra. AHD Advocada: Sra. LCM

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. IOM Advocada: Sra. EGL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, setze de juliol de dos mil vint

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000084/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. GPC va interposar demanda contra el Govern en la qual sol·licitava que es revoqués i deixés sense efecte la resolució del Govern d'Andorra número 24XXXX/2018, de data 1 d'octubre de 2018, recaiguda en el expedient de sol·licitud d'informació fiscal número 01XX-2018 ESP.

També sol·licitava que es declarés la nul·litat del l'acte impugnat, per haver-se, al seu parer, facilitat una informació fiscal quan encara no era ferma la sentència dictada en un procediment anterior en relació al mateix agent, ja que havia interposat recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.

Igualment al·legava que s'havien vulnerat les normes de procediment administratiu, sol·licitant la retrotracció les actuacions al moment en què es va cometre la irregularitat. De forma subsidiària, que es denegués el lliurament d'informació fiscal procedent de les autoritats tributàries espanyoles. A l'últim, sol·licitava que s'imposessin les costes al Govern.

2.- La sentència 109/2018, de 30 de novembre, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, va desestimar la demanda formulada per l'agent, i va declarar que la resolució administrativa impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La representació de la part agent va interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, recurs que fou desestimat per sentència 1/2019, de 17 de gener, contra la que l'agent va interposar incident de nul·litat d'actuacions, que fou desestimat per Aute de data 27/03/2019.

Contra aquesta darrera resolució, l'agent va interposar nou recurs d'apel·lació, que fou estimat per Aute núm. 17/2019, del 25 de juliol, tot anul·lant les sentències 109/2018 del Tribunal de Batlles, i la d'aquesta Sala Administrativa 1/2019. Aquesta decisió es fonamentava en el fet que la Sentència del Tribunal Constitucional, dictada a les causes 2018-68 i 69 (acumulades) va acordar retrotreure les actuacions al moment de la presentació de la contesta a la demanda, junt amb l'expedient administratiu, per tal que es donés audiència al recurrent i aquest pugui efectuar les al·legacions que entengués oportunes, tot continuant el procediment d'acord amb les previsions de l'article 8.4 de la Llei 10/2017. En definitiva, en el present procediment també s'havia d'haver donar audiència a l'interessat un cop presentada la contesta a la demanda i l'aportació de l'expedient administratiu.

4.- Un cop acordada la retroacció per la Sala Administrativa, i havent- se concedit el tràmit d'al·legacions esmentat, el Tribunal de Batlles va dictar la sentència 24/2020, d'1 d'abril d'enguany, per la que es va desestimar la demanda interposada, tot declarant que la resolució del Govern d'Andorra és ajustada a Dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

5.- L'agent presentà recurs d'apel·lació contra la referida sentència, recurs que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La Sentència resol per remissió a altres sentències que han estat anul·lades pel Tribunal Constitucional i per aquest Tribunal Superior.

S'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció per incongruència omissiva en no resoldre tots els plantejaments de la demanda.

Inconstitucionalitat de l'art. 7.8 de la Llei 10/2017, de 25 de maig, per vulneració del dret a la jurisdicció i del dret de defensa consagrats a l'art. 10 de la Constitució del Principat d'Andorra i l'art. 6 del Conveni de Roma de 1950.

6.- En la seva contesta de data 8 de juliol del 2020 el Govern s'oposa al recurs d'apel·lació d'acord amb les al·legacions següents:

La decisió del Tribunal Constitucional es basava en un vici de procediment, per la qual cosa els fonaments jurídics de les sentències anul·lades són plenament vàlids.

La petició d'intercanvi fiscal de les autoritats espanyoles s'ajusta a les previsions de Llei 10/2017 i al Protocol del Conveni.

Les autoritats andorranes no tenen l'obligació d'investigar ni de comprovar les declaracions de les autoritats requeridores.

No procedeix que s'elevi una qüestió d'inconstitucionalitat en relació amb la Llei 10/2017.

7.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 8 de la LIF (Disposició transitòria segona).

Segon.- D'acord amb les dades que consten a l'expedient administratiu obrant a les actuacions, les autoritats fiscals espanyoles van sol·licitar a les autoritats andorranes la informació relativa a:

"Inscripciones registrales de la sociedad andorrana S.

Identificación de la titularidad de la cuenta bancaria de la banca andorrana: "X., SA" con sede en CI X., XXX (ADX00), con número AN 0X0X, código AB XX-00X- 0000-XXX-XXX-XXXX, código SWIFT BACAlADAD.

En el supuesto de que el titular de dicha cuenta sea GPC o la cuenta está abierta a nombre de la sociedad andorrana S. y esta a su vez se halle bajo control de GPC, se solicita copia de los extractos bancarios de dicha cuenta respecto de los años 2012, 2013 Y 2014."

Aquesta petició es fonamentava en les dades següents:

"Nuestros Servicios de Inspección están lIevando a cabo la comprobación e investigación de la situación tributaria de D. GPC respecto del lmpuesto sobre la Renta de las Personas Físicas de los ejercicios 2012, 2013 y 2014.

EI contribuyente reside en España y ha presentada declaración de renta como residente en España en 2012 y 2013; en 2014 ha presentado declaración como residente en Andorra. A pesar de haber presentado declaración como residente en 2013, el contribuyente manifiesta que fue residente en Andorra en 2013 y 2014.

Nuestros Servicios de Inspección tiene indicios suficientes para considerar que D. GPC ha residido en España todo el tiempo que comprende la Inspección; tiene su centro de interés en España, convicción sustentada en el hecho de que ha residido en Barcelona en los últimos 35 años, que se halla casada con una residente española, con quien tiene un hijo (mayor de edad). También lo avala el hecho de que hasta 2014 (inclusive) el contribuyente ha ejercido el cargo de consejero de una sociedad con sede en Barcelona. Además, el portero del inmueble en el que vive en Barcelona ha manifestada en reiteradas ocasiones que D. GPC residía en el domicilio familiar sito en la calle X, XX, X, X, de Barcelona, precisando también que el contribuyente conducía un vehículo marca X., descapotable que aparcaba en el garaje de dicha finca; el portera confirmó también que la correspondencia postal recibida a nombre del contribuyente la entrega en el citada domicilio familiar. (No hay buzones en la finca).

En el curso del procedimiento Nuestros Servicios de inspección han tenido conocimiento de que GPC puede ser propietario de la Sociedad andorrana S. y de la Sociedad panameña O. INC.

Los Servicios de Inspección necesitan disponer de las inscripciones registrales de la sociedad S.

Igualmente se ha tenido conocimiento de la existencia de una cuenta bancaria abierta en Andorra en la entidad "X., SA" con nº AN XX0X, código AB XX- 00X-0000-XXXX-XXX0-XXXX, código SWIFT BACA/ADAD bajo el control de GPC, si bien no se sabe si en dicha cuenta figura como titular GPC, la sociedad andorrana S. o la sociedad panameña O. INC., ambas supuestamente propiedad del contribuyente.

Se solicitó al contribuyente que aportara justificación de todas las cuentas bancarias de que fuera titular en el extranjero eh los ejercicios 2012, 2013 y 2014. EI contribuyente no ha aportado los extractos de la cuenta mencionada."

Per Resolució de 22 d'agost del 2018 es va comunicar a l'agent la sol·licitud d'informació rebuda, i el Sr. GPC va interposar recurs d'intercanvi d'informació fiscal, que fou desestimat, per la qual cosa l'agent va interposar la demanda de la qual dimana el recurs d'apel·lació que ara es resol.

Tercer.- El primer retret que fa l'agent de la Sentència apel·lada és que aquesta resol per remissió a altres sentències que han estat anul·lades pel Tribunal Constitucional i per aquest Tribunal Superior.

I és cert que és així, però cal tenir en compte que la Sentència del Tribunal Constitucional dictada a les causes 2018-68 i 69 RE considera que, una vegada contestada la demanda pel Govern i aportat l'expedient administratiu, s'hauria d'haver procedit a traslladar l'escrit de contesta i l'expedient administratiu a l'agent, per tal que aquest pogués conèixer l'expedient administratiu en primera instància i formular aquelles al·legacions que considerés convenient, i que, al no fer-ho així, es va reduir "el coneixement del recurrent respecte de l'expedient administratiu, al qual no va tenir accés fins a dictada sentència per la Batllia i s'ha limitat a una instància el debat referent al contingut d'aquest expedient".

Tanmateix, havent-se donat trasllat a l'agent de la contesta del Govern -amb el qual aportava l'expedient administratiu- i un cop concedit un nou tràmit d'audiència, amb el resultat que és de veure a les actuacions, de conformitat amb la decisió del Tribunal Constitucional, res impedeix que el Tribunal de Batlles utilitzi els fonaments de les sentències que van ser anul·lades únicament per la manca d'aquest tràmit d'audiència.

De fet, el que demostra és que el nou tràmit d'audiència no va servir perquè l'agent formulés al·legacions noves, sinó per reproduir les que ja havia presentat anteriorment, la qual cosa és un indicatiu clar de l'absència d'indefensió de l'agent durant la tramitació de les actuacions abans del pronunciament del Tribunal Constitucional.

Endemés, els fonaments de les sentències que es reprodueixen en la Sentència del Tribunal de Batlles, ara apel·lada, analitzen les al·legacions de la demanda així com la posició de Govern, sense que puguin ser descartats o rebutjats per haver-se contingut en altres sentències, tot i que anul·lades per una qüestió de procediment.

Quart.- Pel que fa a la suposada incongruència omissiva de la sentència esgrimida per l'agent, convé recordar que el principi de congruència de les sentències obliga a resoldre totes les pretensions formulades en la demanda, sense que sigui necessari referir-se a totes les al·legacions formulades.

En aquest sentit, el nostre Tribunal Constitucional, a l'Aute de 7 de setembre del 2018 (causa 2018-29-RE), confirmat pel de 12 d'octubre del 2018, va declarar:

"Pel que fa a la incongruència omissiva al·legada per la recurrent cal recordar que aquesta hauria de derivar de la incongruència que pogués existir entre el contingut del petitum de les parts i la resolució de l'òrgan judicial. No es pot al·legar incongruència pel fet de no haver obtingut una resposta detallada a cadascun dels arguments de les parts i quan el petitum ha estat resolt d'acord amb les proves i els indicis a disposició de l'òrgan judicial, elements que fonamenten la seva decisió."

En qualsevol cas, la Sentència del Tribunal de Batlles sí dóna resposta a l'aplicació al supòsit que ens ocupa dels criteris de la OCDE, que no són incompatibles amb el Conveni esmentat.

Així, l'apartat 24 disposa que les autoritats competents dels Estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions del Conveni, i el Protocol que s'inclou disposa que:

"S'entén que el criteri de "previsiblement rellevant" té com a finalitat establir un intercanvi d'informació en matèria fiscal tan ampli com sigui possible i, alhora, aclarir que els Estats no tenen llibertat per emprendre cerques indefinides de proves

(fishing expeditions), ni per sol·licitar informació de rellevància dubtosa respecte a la situació fiscal d'un determinat contribuent.

Les sol·licituds d'informació han de ser el més detallades possibles i han d'incloure la informació següent:

la identitat de la persona que és objecte d'un control o d'una investigació. Aquesta informació pot consistir en el nom o qualsevol altra informació suficient que permeti la seva identificació;

una declaració sobre el tipus d'informació sol·licitada en què consti la seva naturalesa i la forma com l'Estat requeridor prefereix rebre-la;

la finalitat tributària per la qual se sol·licita la informació;

els motius pel quals la informació sol·licitada és previsiblement rellevant per a l'execució i aplicació de la legislació fiscal de l'Estat requeridor, pel que fa a la persona identificada a la lletra a) d'aquest punt;

els motius pels quals es considera que la informació sol·licitada existeix en l'altre Estat contractant o que una persona sota la competència de l'altre Estat contractant la posseeix o la té sota control o pot obtenir-la;

en la mesura que sigui possible, el nom i l'adreça de les persones sospitoses de posseir o tenir sota control la informació sol·licitada;

una declaració que certifiqui que la sol·licitud és conforme a les pràctiques jurídiques i administratives de l'Estat requeridor i que l'Estat requeridor pot obtenir la informació d'acord amb la seva legislació o mitjançant la via administrativa convencional en circumstàncies similars, en resposta a una sol·licitud vàlida d'un Estat contractant en el marc d'aquest Conveni;

una declaració que certifiqui que l'Estat requeridor ha esgotat tots els mitjans disponibles en la seva jurisdicció per obtenir la informació, llevat que això suposi dificultats desproporcionades.

Els requisits anteriors contenen requeriments de procediment que han d'interpretar-se de manera que no perjudiqui l'intercanvi d'informació efectiu."

I si s'analitza la sol·licitud de les autoritats espanyoles, es comprova que l'agent va presentar declaració d'IRPF a Espanya fins l'any 2013, però ja no ho va fer l'exercici de 2014, al·legant que, des d'aleshores, és resident fiscal a Andorra.

Però de les dades que ofereixen les autoritats fiscals espanyoles hi ha indicis per entendre que continua residint a Espanya, per la qual cosa hauria d'haver presentat la seva declaració de renda al país veí.

En definitiva, no es pot compartir la al·legació relativa a que la informació sol·licitada no sigui "previsiblement rellevant", ja que està en joc que, efectivament, l'agent sigui resident fiscal a Andorra, per la qual cosa, si manté la seva residència real a Espanya, les dades sobre els comptes bancaris controlats per l'agent, sens dubte són previsiblement rellevants.

Així, com es va dir a la sentència 100/2018:

"...es justifica per les autoritats espanyoles que la informació de la què disposen permet entendre que l'agent en realitat ha residit a Barcelona en els últims 35 anys; està casat amb una resident espanyola amb la que tenen un fill; fins el 2014 ha exercit el càrrec de conseller d'una societat amb seu a Barcelona; que els rebuts de subministrament elèctric del pis en el que diu residir a Andorra no reflecteixen consums, i que el porter del immoble de Barcelona ha manifestat en diverses ocasions que l'agent resideix allí i que li fa entrega de la correspondència.

Tots aquests elements permeten sostenir que el recurrent continua tenint el seu centre d'interès a Espanya, per la qual cosa, la informació requerida estava justificada, sense perjudici que l'agent pugui defensar davant les autoritats espanyoles que és resident fiscal a Andorra."

D'altra banda, cal recordar que el 5 de novembre del 2013, el Govern d'Andorra signa el Conveni relatiu a l'assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (en endavant OCDE), i el Consell General l'aprova el dia 28 de juliol del 2016.

L'article 4 de l'esmentat Conveni estableix que les parts intercanvien la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l'administració o l'aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.

I l'article 5 disposa que mitjançant sol·licitud prèvia de l'estat requeridor, l'estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l'article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.

La LIF segueix els principis de transparència i intercanvi d'informació desenvolupats per l'OCDE, i és font d'interpretació el comentari a l'article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l'OCDE, tal com diu el seu article 1.3.

Endemés, al "Manual para la aplicación de las disposicions relatives al intercambio de información con fines tributarios", aprovat pel Comité de Asuntos Fiscales de la OCDE el 23 de gener de 2006, al punt 9 relatiu a les persones compreses, es diu:

"El intercambio de información no está limitado a la información relativa a cuestiones concernientes a residentes en las partes contratantes. Con frecuencia, una de las partes contratantes tendrá interés en recibir información de las actividades realizadas por una persona en concreto en la otra parte contratante, pese a ser residente en un tercer país, a fin de esclarecer las obligaciones fiscales de dicho contribuyente no residente. Sin embargo, también puede haber situaciones en las que una parte contratante pudiera tener interés en obtener información acerca de un residente de un país tercero que no esté sujeto a la tributación de ninguna de las partes contratantes, por ejemplo cuando esta información es relevante para la tributación de una tercera parte que es contribuyente o residente del país que solicita la información."

Així, si l'OCDE permet l'intercanvi d'informació d'una forma àmplia quan es sol·licita sobre una persona que resideix en un tercer país i que no estigui subjecta a tributació en cap dels estats contractants, només pel fet que la informació referent a aquesta persona pugui ser rellevant per a la tercera part contractant que és contribuent o resident del país que sol·licita informació, amb més motiu ha de permetre l'intercanvi d'informació en aquest cas.

I cal recordar que el "Manual sobre revisiones interpares 2016-2020"

elaborat per l'OCDE, a la seva introducció recull:

"La evasión y el fraude fiscales ponen en serio peligro la recaudación tributaria de Estados de todo el mundo. La globalización ha traído consigo un importante incremento de la riqueza e ingresos a escala mundial, lo que se traduce también en un aumento exponencial de los riesgos conexos. A la luz de la intensificación de los flujos de capital transfronterizos que entraña la construcción de un sistema financiero mundial y globalizado, las administraciones tributarias de los distintos países se enfrentan a desafíos cada vez más numerosos y sin precedentes que obstaculizan la correcta aplicación de sus respectivas normas tributarias internas. Para hacer frente a tales desafíos, dichas administraciones tributarias deben recurrir cada vez más a una cooperación internacional cimentada sobre la implementación de las normas Internacionales sobre transparencia e intercambio efectivo de información. En consecuencia, resulta imprescindible mejorar la transparencia e intensificar el intercambio de información con fines tributarios para impedir, por un lado, que los contribuyentes, tanto personas físicas como jurídicas, puedan ocultar sus ingresos y su patrimonio para sustraerse a sus obligaciones fiscales y conseguir, por otro, que satisfagan debidamente los impuestos devengados en el lugar adecuado."

L'agent també al·lega que s'ha produït una indeguda aplicació de l'article 77 dels comentaris a l'Acord sobre intercanvi d'informació en matèria tributària de l'OCDE, que estableix que "Una Parte requerida no tiene obligación de investigar ni de comprobar las declaraciones presentadas por la Parte requirente. La responsabilidad respecto a la veracidad de dichas declaraciones corresponde a la Parte requirente.".

Així, l'agent sosté que aquesta previsió no és d'aplicació, i que cal aplicar únicament el Conveni per evitar la doble imposició signat entre el Principat d'Andorra i l'estat espanyol. Tanmateix, l'esmentat conveni és l'instrument pel qual, a partir del 26 de febrer del 2016, s'adrecen les peticions d'informació fiscal, Conveni que incorpora un Protocol, i que no s'aparta del model de l'OCDE, sinó que s'inspira en aquest.

En efecte, com recull l'exposició de motius del referit Conveni, que és paràmetre per a la seva interpretació:

"El Conveni reprèn, en gran part, les disposicions contingudes en el model de l'OCDE, generalment acceptades per tots els estats, i alhora inclou les particularitats d'Andorra i Espanya. Està constituït per 27 articles distribuïts en 6 capítols (camp d'aplicació, definicions, imposició de les rendes, mètodes per eliminar la doble imposició, disposicions especials i disposicions finals) i s'acompanya d'un Protocol que completa i interpreta certs articles del Conveni."

I més endavant s'afegeix:

"Les disposicions del TIEA són aplicables fins a l'1 de gener del 2016. A partir d'aquesta data, l'intercanvi d'informació prèvia sol·licitud es regirà pel nou estàndard de l'OCDE. Andorra segueix, doncs, els compromisos d'adaptació exigits per l'OCDE en aquesta matèria."

No hi ha dubte, doncs, que resulta perfectament aplicable la previsió que conté el paràgraf 77 dels comentaris a l'Acord sobre intercanvi d'informació en matèria tributària de l'OCDE.

A les anteriors consideracions només cal afegir a l'Aute de 4 de juny de 2018, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-12-RE presentat per la representació processal del Sr. GPC contra la sentència del 20 de desembre del 2017 i contra l'aute del 19 de febrer del 2018, dictats per aquest Tribunal Superior, i ho va fer amb la fonamentació següent:

"3.2. En realitat, allò que es desprèn del recurs d'empara i de l'argumentació que el sosté és el qüestionament de la manera en què la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va analitzar i aplicar la normativa relativa a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal (Llei 10/2017). Efectivament, si bé aquesta Llei permet als justiciables tenir accés a certa informació, aquest accés no és absolut en la mesura en què diversos aspectes de l'expedient són confidencials (apartats 7 i 8 de l'article 7 de la LIF).

La Sala Administrativa ha interpretat i aplicat degudament la normativa en la matèria. La seva motivació, particularment detallada, és lògica i a bastament argumentada i fonamentada en Dret.

Si el dret a la jurisdicció no s'ha vulnerat en el seu vessant de la motivació, el mateix succeeix en el seu vessant del dret a la defensa. Tal com exposa la motivació acurada de la sentència impugnada de la Sala Administrativa "no hi ha dubte que l'agent ha pogut interposar recurs d'oposició, i posteriorment recurs contenciós, sense que el seu dret d'accés a la jurisdicció s'hagi vist afectat". Altrament dit, el dret a la defensa del recurrent s'ha pogut exercir mitjançant l'activació de les vies de dret previstes en el Principat per tal d'impugnar la denegació de l'accés a la integralitat dels elements continguts en l'expedient que l'afecta.

Per tant, ateses les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, aquest recurs d'empara ha de ser inadmès a tràmit per la manca de contingut constitucional de les seves pretensions.

La petició de suspensió dels efectes de la sentència impugnada ha de ser desestimada per no ser admès a tràmit el recurs d'empara."

Així, si s'ha confirmat la legalitat de la decisió de lliurar la informació sol·licitada per l'Agència Tributària espanyola en el expedient 0093-2017-ESP -la impugnació del qual va arribar fins i tot al Tribunal Constitucional mitjançant un recurs d'empara, que es va inadmetre per Aute de 04/06/2018, causa 2018- 12-RE-, s'ha de concloure que la informació sol·licitada a l'expedient 01XX- 2018 ESP també és conforme a la normativa esmentada.

En efecte, després que les autoritats andorranes van remetre la informació fiscal sol·licitada a l'expedient 0093-2017-ESP -l'extracte d'un compte bancari d'X. del qual és beneficiari l'agent-, i a la vista d'aquesta informació, que fou lliurada a les autoritats espanyoles el 2 de març de 2018, l'Agència Tributària espanyola va sol·licitar les dades del compte de destí de sis transferències realitzades des d'aquell compte, amb la finalitat evident de conèixer el destí dels fons (expedient d'informació fiscal 144-2018-ES, Resolució 238108/2018, de 13 de juny), així com també van demanar informació sobre el compliment del requisit de la obligació d'invertir 40.000 euros a Andorra i de la tinença de recursos per viure al país sense treballar (expedient d'informació fiscal 145-2018-ES, Resolució 238114/2018 de 27 de juny), i, a l'últim, van presentar la sol·licitud d'informació fiscal que ara ens ocupa (expedient 1XX-2018-ES, Resolució 24XXXX/2018), petició que es justificava en que, segons els seus serveis d'inspecció, l'agent podia ser propietari de la Societat andorrana S. i de la Sociedad panamenya O INC, i per tal de corroborar aquesta informació, es necessitava disposar de la inscripció de la societat S.

Les mateixes autoritats van tenir coneixement del compte corrent a Andorra en l'entitat "X., SA" amb núm. AN XX0X, codi AB XX-00X-0000- XXXX- XXXX-XXXX, codi SWIFT BACA/ADAD sota el control del Sr. GPC, però les autoritats espanyoles no sabien si en l'esmentat compte era titular el Sr. GPC, la societat andorrana S. o la societat panamenya O. INC., ambdues suposadament propietat de l'agent, i informen que van sol·licitar al Sr. GPC la justificació de tots els seus comptes bancaris a l'estranger als exercicis 2012, 2013 i 2014, sense que s'aportessin els extractes del compte al Principat.

Observis que a la petició d'informació fiscal es diu que "En el supuesto de que el titular de dicha cuenta sea GPC o la cuenta está abierta a nombre de la sociedad andorrana S. y esta a su vez se halle bajo control de GPC, se solicita copia de los extractos bancarios de dicha cuenta respecto de los años 2012, 2013 y 2014", és a dir, les autoritats espanyoles només demanen aquesta informació en el cas que el titular del compte sigui l'agent o bé una societat sota el control d'aquest.

En definitiva, si la resolució que resolia la primera sol·licitud d'informació es va considerar conforme a dret, a la mateixa conclusió s'ha d'arribar en aquest cas en el qual en cap cas no es pot entendre que es tracti d'una "fishing expedition", sinó que les autoritats espanyoles sol·liciten informació concreta referida al Sr. GPC -o de societats sota el seu control- a la vista de la informació facilitada per les autoritats andorranes i dels indicis dels quals disposen.

Sisè.- A l'últim pel que fa referència a la pretensió de l'agent de que aquest Tribunal planegi una qüestió incidental d'inconstitucionalitat en relació amb l'article 7.8 de la LIF, per resultar contrari al dret a la jurisdicció i a la defensa recollits a l'article 10 de la CA, així com l'article 6 del CDH, cal dir que la LQTC no atorga als particulars una acció per poder per plantejar un procés incidental davant del Tribunal Constitucional, sinó únicament podran, en el seu cas, fonamentar el seu recurs al·legant que la llei que resulta d'aplicació és contrària a la CA, de manera que no només despertin en el òrgan judicial dubtes sobre la constitucionalitat d'aquella norma, sinó que l'hauran de convèncer de què, efectivament, la llei és contrària a la CA.

Recordis que l'exposició de motius de la LQTC -paràmetre per la seva interpretació-, ens diu:

"el recurs incidental es planteja en termes restrictius, imposant al Tribunal ordinari una sèrie d'exigències que demostrin no tant la "possibilitat" que la llei impugnada sigui inconstitucional, sinó, més aviat, la "seguretat" i el ple convenciment de l'esmentat tribunal ordinari sobre la inconstitucionalitat al·legada i l'aplicabilitat de la llei al fons del procés de què coneix."

I l'article 52 de la LQTC disposa que en exercici de la seva funció jurisdiccional, els batlles, el Tribunal de Batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra es troben legitimats per sol·licitar l'obertura d'un procés incidental d'inconstitucionalitat contra lleis, decrets legislatius i normes amb força de llei, és a dir, la legitimació és únicament dels òrgans judicials, i no de les parts en el procediment.

D'acord amb l'exposició de motius de la LQTC, l'article 53 de la mateixa estableix que és procedent la interposició de l'acció d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional si, en qualsevulla fase d'un procés jurisdiccional ordinari, l'òrgan judicial que es troba coneixent d'aquest estima, d'ofici o a instància de part, que una norma amb rang de llei i d'imprescindible aplicació per a la solució de la causa principal o d'algun incident substanciat en aquesta és contrària a la Constitució. Observis que el precepte no diu "pot ser contrària a la Constitució" sinó "és contrària a la Constitució".

Doncs bé, aquest Tribunal no creu que l'article 7.8 de la LIF sigui inconstitucional.

En efecte, els apartats 7 i 8 de l'article 7 de la Llei disposen:

"8. Llevat que s'hagi establert el secret de la sol·licitud d'intercanvi d'informació, l'autoritat competent informa la persona concernida i el posseïdor de la informació de la possibilitat de comparèixer davant seu per consultar, en presència de l'autoritat competent, les parts de l'expedient que no hagin de romandre confidencials i que siguin essencials per a la sol·licitud d'intercanvi d'informació. L'autoritat competent fixa un termini per comparèixer i per consultar l'expedient. La sol·licitud d'intercanvi d'informació rebuda i les comunicacions entre autoritats competents han de ser confidencials en tots els casos.

9. Es desenvolupen reglamentàriament els requisits de contingut i de forma que han de complir les notificacions al posseïdor de la informació i a la persona concernida, el contingut dels edictes, així com els terminis aplicables en la tramitació de la sol·licitud d'intercanvi d'informació fins al procediment d'oposició, incloent-hi les demandes grupals."

(el subratllat no és de l'original)

D'aquesta regulació se'n desprèn que no tota la informació s'ha de facilitar al posseïdor de la informació, ni tampoc a la persona concernida, però, a més, disposa que serà el desenvolupament reglamentari el què establirà els requisits de contingut i de forma de les notificacions a ambdós intervinents.

A més, no es pot identificar "parts de l'expedient" amb "documents" de l'expedient, com sembla que fa l'agent. En definitiva, haurà d'analitzar-se la informació que ha de facilitar-se a la persona concernida, informació que pot estar en un document que inclogui totes les dades que ha de conèixer, com succeeix en el present cas. De fet, aquesta interpretació fou avalada pel Tribunal Constitucional a la sentència de data 14/03/2019 dictada a les causes 68 i 69 del 2018, ja citades:

"Respecte a l'accés a l'expedient administratiu, el recurrent en empara sosté que, a diferència dels supòsits resolts per aquest Tribunal en les causes 2017-37-RE i 2017-31 i 32-RE, on es va poder consultar l'expedient a les dependències administratives, en aquest cas, només se li va lliurar un document confeccionat pel Govern.

Aquest Tribunal Constitucional ha tingut ja ocasió de pronunciar-se en relació amb la vulneració eventual del dret a la defensa i del dret a consultar l'expedient a les dependències administratives. En aquest sentit, l'aute esmentat del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-31 i 32-RE, va declarar que: "Per tant, no correspon, en cap cas, a aquest Tribunal Constitucional la competència de determinar en quin moment del procediment administratiu d'un expedient informatiu incoat i en quines condicions pot ser consultat per les persones afectades per tal que puguin defensar llurs interessos; ni tampoc si ha de ser abans o després de l'execució de les possibles peticions d'informació demanades per la part requeridora; ni tampoc sobre la via, supòsits i moment procedimental en què les persones directament interessades puguin exercir el dret a demanar-ne una còpia autenticada. Correspon al legislador regular la matèria i a l'Administració reglamentar-la. En tot cas, el Tribunal Constitucional no té per finalitat revisar la interpretació i l'aplicació del dret ordinari dels tribunals, sinó que el seu examen ha de limitar-se a la possible existència de lesions als drets fonamentals garantits pel recurs d'empara. En aquest cas, la resolució judicial impugnada no és irraonable, incongruent, arbitrària o mancada de motivació".

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. GPC contra la sentència 24/2020, d'1 abril de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.