Prova defectes en mercaderia subministrada, honoraris procurador en minima quantia (3000220/18)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000407/2018 ORIGEN: 3000220/2018 - 00

NIG: 5300542120180001052

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de març del 2019.

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Vincent Anière i els magistrats Srs. Carles Cruz Moratones i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia tramitació d'un procediment d'ordre judicial, en data 6-6- 2018 la representació processal de XXX, SAU articulava demanda contra la societat XXX, SL, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se aquesta darrera a satisfer a la seva representada la suma de 1.080,24.- EUR així com les costes i despeses judicials, inclosos honoraris d'advocada i de procuradora.

II.- En data 20-6-2018, la representació processal de la societat demandada s'oposava a la reclamació articulada interessant la íntegre desestimació de les pretensions formulades de contrari.

III.- Obert el judici a proves es practicaren els mitjans de prova proposats pels litigants.

IV.- En data 17-10-2018 es dictava Sentència per l'Hble. Sr. Batlle que estimava majoritàriament la demanda formulada per la societat XXX, SAU contra XXX, SL condemnant la darrera a pagar a la primera la suma de 1.080,24.- EUR i a satisfer les costes processals causades de conformitat amb el que s'indicava en el IIon considerant.

V.- Contra l'esmentada Resolució, la representació processal de la societat XXX, SL interposava recurs d'apel·lació tot i sol·licitant, a través de l'escrit de conclusions amb data registre 15-1-2019, es dictés Sentència revocant la primera, i acordant la desestimació íntegra de la demanda i subsidiàriament sol·licitava es modifiqués la Sentència en el sentit de no imposar les costes de procurador.

VI.- Per escrit de data 4-2-2019, la representació processal de la societat XXX, SAU s'oposa al recurs interposat de contrari interessant la seva íntegre desestimació, amb imposició en costes a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta

FONAMENTS DE DRET

I.- Resulta degudament acreditat en les actuacions practicades que en el decurs del mes de maig del 2017, XXX, SAU lliurava a XXX, SL diversa mercaderia, en pagament de la qual, després de diferents incidències per raó d'abonament de mercaderia malmesa (111 espiners), es va fixar per les parts en la suma global de 2.160,47.- EUR, havent la demandada realitzat un pagament a compte per 1.107,60.- EUR.

La societat demandant en el seu escrit rector, reclamava la suma de 1.080,24.- EUR amb el qual s'extingiria l'obligació de pagament corresponent a la contrapart. Pel contrari, la demandada negava res deure a la contrapart, argüint que la mercaderia lliurada presentava defectes expressament admesos de contrari, i en quina eventualitat la pràctica establerta amb la pròpia societat XXX, SAU passava per compensar el material defectuós.

La Sentència dictada pel Sr. Batlle acull íntegrament la reclamació econòmica articulada. Raona en aquest sentit que els defectes invocats per la societat demandada per a oposar-se a la reclamació articulada de contrari no restaven acreditats i alhora sosté que la pròpia societat avui recurrent havia lliurat un xec per l'import global degut amb el benentès que no havia estat fins al moment en que el mateix va ser retornat impagat que la mateixa va pretextar la concurrència d'uns determinats vicis en els productes lliurats.

Contra aquesta Resolució s'alça la part recurrent amb fonament als següents arguments.

II.- En primer lloc, i amb caire principal insisteix novament en que la mercaderia subministrada per la societat demandant era defectuosa i que quan aquesta incidència s'havia pogut produir amb anterioritat, la pràctica establerta passava per abonar l'import corresponent a les unitats malmeses de manera que ara no s'entenia la negativa de la contrapart per a procedir d'aquesta manera. Afegia que aquesta irregularitat era expressament admesa per la contrapart en un correu electrònic que s'incorporava.

El pal de paller al tomb del qual la representació processal de la societat XXX, SAU basteix el seu aparell argumental obstatiu radica en el document 5 que s'incorpora en l'escrit de contesta a la demanda (foli 156). Es tracta d'un correu electrònic de 18-10-2017 dimanant de la direcció lletrada de la societat demandant en què en essència es recorda la manca de pagament per part de la societat deutora i alhora se'ls comunica que el creditor acceptava distribuir el pagament del deute en dues etapes: la primera que havia de ser satisfeta de manera immediata i la segona el 31- 10-2017. Més endavant afegia "en relació als productes defectuosos, se us procedirà a efectuar el canvi pertinent, tot i que el material us va ser entregat fa cinc mesos". Aquesta darrera precisió però no permet extreure les mateixes conclusions que aquelles que avança la representació processal de XXX, SL per les raons següents.

En primer lloc, el mateix no conté un reconeixement quantitatiu del nombre de peces afectades, sinó que en definitiva estableix que la modalitat que s'oferia al deutor al respecte de les peces malmeses era el seu canvi i no la devolució amb abonament del preu corresponent de la mercaderia concernida.

D'altra part, el contingut d'aquest correu electrònic s'ha de relacionar amb el conjunt dels elements de prova que obren en les actuacions. En aquest darrer sentit resulta rellevant que el dia 11-10-2017 (això és una setmana abans del correu electrònic a que acabem de referir-nos), la societat deutora trametia una comunicació a la societat actora demanant de poder pagar el ròssec deutor en dos cops (cfr. foli 134) sense en cap moment efectuar cap tipus d'observació en relació a mercaderia malmesa. Amb posterioritat, existeixen diferents comunicacions amb origen de l'empresa creditora -concretament els dies 31-10-2017, el dia 10 de novembre, 18 de desembre i el dia 20 de desembre del 2017 (folis 137 i ss)- on es detallen diferents gestions realitzades per part dels seus comercials per tal de cobrar el romanent pendent de pagament i recuperar la mercaderia malmesa, sense que en cap moment els productes malmesos els fossin restituïts emparant-se la societat recurrent en raons diverses essencialment relatives a l'absència de les persones autoritzades per a lliurar-los i això malgrat haver estat advertits amb antelació. En aquesta eventualitat, el fet de que encara a dia d'avui pugui la societat XXX, SL es trobi en possessió d'un nombre indeterminat de productes que no són idonis al seu ús, no deixa de ser el resultat de la seva pròpia desídia, sense que aquesta sigui atribuïble sota cap concepte a la mercantil instant.

Afegirem finalment per a reforçar les anteriors consideracions que tampoc obra en les actuacions, i a la part demandada corresponia la càrrega de fer-ho, cap prova objectiva que permeti afirmar que els "spinners" lliurats presentessin els desordres pretesos per la part recurrent i això malgrat la seva producció resultava senzilla en trobar-se encara en possessió de la part.

En conseqüència el primer motiu del recurs d'apel·lació articulat ha de ser rebutjat.

III.- El segon motiu del recurs es planteja en relació al pronunciament adoptat al respecte dels honoraris de procurador de la part recurrent. Sustenta que en atenció al procediment seguit, la intervenció d'aquests professionals de dret era facultativa.

La Sentència dictada pel Sr. Batlle condemna la part vençuda a suportar els honoraris de procurador "per considerar-los com un perjudici raonablement sol·licitat". No obstant, hem de recordar que aquesta Sala ha establert doctrina en relació a la problemàtica de si els honoraris de procurador (també els d'advocat) podien integrar el concepte de les costes processals a càrrec de la part vençuda en un procediment de mínima quantia. Així en la Sentència de 15-9-2005 (recull 2541) sosteníem:

"En aquest sentit, s'ha de posar de manifest, en primer terme, que el principi del venciment objectiu acollit pel dret roma justinianeu, no obsta que el legislador andorra hagi configurat el procediment de mínima quantia de manera que la intervenció del Lletrat és facultativa (art. 97 LQJ) i que la intervenció del Procurador sigui sempre facultativa en els processos declaratius (art. 102 LQJ). Consegüentment, si la part litigant, malgrat no ser preceptiva la intervenció dels esmentats professionals, decideix emprar-la per a la seva defensa tècnica (advocat, precisament s'exclou en el judici de mínima quantia, atesa la menor rellevancia econòmica del litigi) i per la representació processal (Procurador), no pot després, atesa la voluntarietat de la intervenció dels esmentats professionals, exigir que els seus honoraris s'integrin dins de les costes processals a satisfer per la part vençuda.

En aquesta línia d'idees, en el marc del judici de mínima quantia i malgrat que la reclamació de la part agent sigui acollida a la instància, de conformitat amb els arguments exposats, s'escau confirmar la resolució d'instancia i refusar el recurs interposat contra la mateixa, atès que no es poden integrar dins de l'esmentat judici els honoraris d'advocat i de procurador com a partides de les costes processals".

Aquest motiu del recurs haurà per tant de ser acollit, i en conseqüència escaurà revocar parcialment la Sentència dictada pel Sr. Batlle en el sentit de que el pronunciament adoptat al respecte de les costes processals no comprendrà els honoraris de procurador de la societat demandant.

IV.- En atenció a l'èxit parcial del recurs no ha de fer-se pronunciament en les costes ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat XXX, SL contra la Sentència dictada pel Sr. Batlle en data 17-10-2018, que revoquem en el sentit de que el pronunciament adoptat al respecte de les costes processals no comprendrà els honoraris de procurador de la societat demandant, tot i confirmant per la resta, la seva part decisòria.

I sense fer especial pronunciament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.