IMMIGRACIÓ. Mesura d'expulsió (2000025/2015)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 2000025/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000007/2016

SENTÈNCIA 17-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Catalá

Representant: Sr. Julián

Advocat: Sr. Julián

Apel·lat : GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Marcos

Advocada : Sra. Puig

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, disset de març de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000025/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Catalá va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA del 8 d'abril de 2015, desestimant el recurs de reposició formulat contra la decisió del Ministre d'Interior del 15 de gener de 2015, mitjançant la qual s'acordava l'expulsió de l'interessat del territori nacional durant un període de 5 anys.

2.- En la sentència del 6 de juliol de 2015 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Catalá.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 16 de juliol de 2015, el Sr. Catalá estima en substància:

Després de l'advertiment administratiu d'expulsió no ha tornat a reincidir pels mateixos delictes o per delictes similars sinó que la resta de fets pels qual ha estat detingut i posat a disposició judicial estant relacionats únicament i exclusiva amb la seva addicció al consum de marihuana.

la decisió d'expulsió és del tot desproporcionada.

l'apel·lant aporta als presents autes els certificats que acrediten el seguiment mèdic d'aquesta addicció.

els fets que fonamenten la expulsió administrativa no representen cap risc per a la seguretat de l'Estat, les persones o béns per a l'ordre públic.

per escrit de data 27 de juliol de 2015, l'apel·lant aporta un informe mèdic.

demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes judicials.

4.- En la seva contesta de data 12 de gener de 2016, GOVERN D'ANDORRA estima en substància:

havent arribat el recurrent al Principat fa aproximadament 5 anys, quan comptava amb setze anys, des de la seva majoria d'edat fins a l'actualitat li consten nombroses i reiterades conductes susceptibles de fer racionalment considerar que representa un risc per a l'ordre públic en general.

la mesura d'expulsió guarda la necessària proporcionalitat.

la primera conducta relacionada amb delictes contra la salut publica data del 24 d'octubre de 2013 i no és fins a un moment posterior a la notificació de data 17 d'abril de 2015 que s'inicia el tractament de deshabituació.

la condemna al pagament de les costes judicials no és justificada.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Resum dels fets.

El Sr. Catalá, nascut el ** de març de 19**, de nacionalitat brasilera consta inscrit al Servei d'Immigració des del dia 15 de desembre de 2009.

Els fets que motiven l'ordre d'expulsió són els següents (foli 46):

26 d'agost de 2012: detingut i posat a disposició judicial per la comissió d'un delicte contra la integritat física i moral (lesions) i d'una contravenció penal contra el patrimoni (danys).

23 de novembre de 2012: resolució per la qual es va acordar fer-li una advertència d'expulsió, notificada en data 4 de gener de 2013.

24 d'octubre de 2013: detingut i posat a disposició judicial per la comissió d'un delicte contra la salut publica (cessió de droga a menors) i d'una contravenció penal contra els interessos generals (consum en grup).

2 de novembre de 2013: detingut i posat a disposició judicial per la comissió d'un delicte contra la salut pública (introducció de marihuana, 127 g.).

16 de novembre de 2013: controlat per la comissió d'una contravenció penal contra els interessos generals (possessió de marihuana).

10 de setembre de 2014: notificació a l'interessat de la incoació d'una proposta d'expulsió temporal per cinc anys. La incoació de l'expedient no s'ha pogut efectuar fins el 10 de setembre de 2014 perquè no es va poder localitzar l'interessat al Principat. Segons la nota interna de la Policia de data 8 d'abril de 2014, "No s'ha pogut localitzar al Sr. en territori andorrà, i aquest possiblement es trobi a l'estranger. Posat en contacte amb la CASS, m'han manifestat que l'interessat no cotitza per cap empresa des del mes de setembre del 2012, essent la seva última empresa la ORG_0." (foli 44).

Per decisió del 15 de gener de 2015, el Ministre de Interior ordena l'expulsió del Sr. Catalá del territori nacional durant el període de cinc (5) anys (foli 8). Per resolució del 8 d'abril de 2015 GOVERN D'ANDORRA ha desestimat el recurs de reposició interposat per l'interessat contra l'expulsió (foli 60).

Tercer.- Sobre el fons.

En aquest cas, s'ha d'aplicar l'article 122 de la Llei 9/2012 del 31 de maig de 2012 de modificació de la Llei qualificada d'immigració:

"Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic

Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys."

Resulta de la jurisprudència del Tribunal Superior que la mesura d'expulsió requereix del compliment de tres condicionats: l'acreditació dels fets que s'imputen a l'interessat; la qualificació d'aquests fets com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o moralitat publiques; la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l'expulsió.

Prèviament, cal subratllar que l'ordre d'expulsió i la resolució de GOVERN D'ANDORRA estan motivats de manera correcta i compleixen els requisits de l'article 122.2 de la Llei.

L'acreditació dels fets.

Els fets exposats mes amunt no són discutits. L'interessat escriu en el seu recurs de reposició de data 18 de març de 2015: "Encara que és cert que he estat detingut, posat a disposició judicial i condemnat per diversos delictes i contravencions penals en el període comprès entre el mes d'agost del 2012 i el mes de novembre del 2013, tots aquests delictes han estat delictes contra la salut pública i especialment pels delictes de consum de marihuana. Vull indicar que soc consumidor habitual de marihuana i que des del 2012 pateixo una forta addicció a aquest producte estupefaent" (foli15).

La qualificació dels fets com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o moralitat públiques.

La conducta reprovable de l'interessat es va iniciar a l'any 2012, amb un delictes contra la integritat física i moral, al que van succeir tres conductes més per la comissió de delictes contra la salut publica a l'any 2013. Va ser detingut fins a tres ocasions en només un període de 24 dies (v. fonament de dret Segon).

L'interessat estima que no representa un risc per l'ordre públic sinó més bé ha representat un risc real per a la seva salut personal (pagina 7 de l'escrit d'apel·lació).

Però, la successió dels fets contradiu aquesta apreciació. El Sr. Catalá ha comés vàries infraccions precisament perquè presenta una forta addicció a la marihuana. Es pot remarcar que no ha seguit un tractament durant tots aquests anys. No és fins a un moment posterior a la notificació de l'ordre d'expulsió que s'inicia el tractament de deshabituació (v. els documents junts a l'escrit d'apel·lació). L'informe mèdic de data 23 de juliol de 2015 ho confirma: "El Sr. Catalá de 22 anys d'edat va acudir per iniciativa pròpia a la Unitat de Conductes Addictives (UCA) en el mes de maig per realitzar tractament de deshabituació al consum de cànnabis" (folI108).

Per aquests motius, la Policia dins l'àmbit de la discrecionalitat que és propi de les actuacions en matèria de policia administrativa podia qualificar els fets descrits com un risc "per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic", en el sentit de l'article 122.1 de la Llei 9/2012.

Sobre la proporcionalitat.

El Sr. Catalá viu en el Principat des de 2009.

Durant aquest període, ha cotitzat a la CASS durant 3 mesos en 2012 i 3 mesos en 2015 (foli105).

Per conseqüent, l'interessat presenta un escàs arrelament laboral amb el Principat.

En quant a l'aspecte familiar, es troben residint al Principat la seva mare, la seva germana i el seu padrastre (foli 46). És a dir no consta cap parella ni fills del Sr. Catalá.

En una sentència de data 10 de juliol de 2003 AFFAIRE BENHEBBA c. FRANCE, el Tribunal Europeu de drets humans ha definit els principis directors de l'apreciació en cas d'una mesura d'allunyament d'un estranger arribat a l'edat d'adult (paràgraf 32 de la sentència).

Els principals punts que s'han de considerar són:

-la naturalesa i la gravetat de la infracció.

-la durada del sojorn en el país.

-la situació familiar de l'interessat, per exemple, la durada del casament, i altres elements acreditant el caràcter efectiu de la vida familiar de la parella.

-el naixement de nens i l'edat d'aquests infants.

En aquest cas, la durada del sojorn en el país és de 6 anys i no s'acrediten cap d'aquests elements d'apreciació de la vida familiar. Per aquests motius s'ha de concloure que la mesura d'expulsió és proporcionada.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Catalá.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de GOVERN D'ANDORRA de data 8 d'abril de 2014 desestimant el recurs de reposició formulat contra la decisió del Ministre d'Interior del 15 de gener de 2015 mitjançant la qual s'acordava l'expulsió del Sr. Catalá del territori nacional durant un període de 5 anys, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.