MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Contracte de compra-venda: sanejament per vicis ocults i càrrega de la prova de la seva existència. Sanejament per vicis ocults. Indefensió (0168/03)

Resolució
Sentència · 22/04/2004
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 67/2004
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2004:67
Recurs
168/03
Ponent
Joan Manel Abril Campoy
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy, Antoni Bruguera Manté, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil
Descriptors
PAGAMENT CONTRACTE SANEJAMENT PER VICIS OCULTS COSTES PROCESSALS VALORACIÓ DE LA PROVA PROVA PERICIAL RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Julián contra la sentència dictada per l'Honorable Batlle el 23 de setembre de 2003. El Sr. Julián havia estat condemnat a pagar a Mercader la quantitat de 4.683,74 euros, més interessos legals i costes processals, per impagament de cambials relacionades amb la compra d'un vehicle d'ocasió. El tribunal ha considerat que les al·legacions del Sr. Julián sobre defectes ocults en el vehicle no estan suficientment provades i que la càrrega de la prova corresponia a la part defenent. Per tant, el tribunal ha confirmat la sentència original i ha imposat les costes processals d'aquesta instància a la part recurrent.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA de 22 d'abril de 2004

Contracte de compra-venda: sanejament per vicis ocults i càrrega de la prova de la seva existència.- Sanejament per vicis ocults: requisits.- Indefensió.- Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Mercader va formular demanda civil envers el Sr. Julián, en data 8-6-2000, en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés a aquest darrer a l'abonament de la quantitat de 4.683,74 EUR, que consistia en les canvials deixades d'abonar i vençudes anticipadament, lliurades pel pagament del preu ajornat per la compra del vehicle d'ocasió ORG_0 405 SRD Turbo, matrícula XXXX. Així mateix demanava la condemna del defenent a l'abonament dels interessos legals i la imposició de les costes processals.

La representació processal del Sr. Julián va oposar-se a la demanda, per escrit de data 29-6-2000, i demanava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Honorable Batlle, constituïda en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 23-9-2003, essent la part dispositiva de la mateixa la que segueix: "DECIDEIX Que estimant la demanda de l'actora ha de condemnar i condemna al Sr. Julián a pagar a Mercader la quantitat de 4.683,74 .- Euros, amb els interessos legals a partir del venciment de cadascuna de les canvials, més les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La part defenent va formular recurs d'apel·lació contra la sentència dictada a la instància i va presentar llur escrit de conclusions en data 17-12-2003, en el qual i d'acord amb els arguments continguts demanava que es revoqués la sentència d'instància. Per el contrari, la part apel·lada va formular, en data 28-1-2004, el seu escrit de conclusions en el que sol·licitava que es confirmés la sentència d'instància i s'imposessin a la part recurrent les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part defenent interposa recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància i el fonamenta en els següents motius d'apel·lació que, en ares de la claredat expositiva i de la motivació de les sentències en l'ordenament jurídic (arts. 10 i 86 CA), seran analitzats de forma separada. Així, en primer terme, considera la part defenent, i ara apel·lant, que en el Considerant II de la sentència existeix un error perquè es va abonar la canvial relativa al mes de desembre de 1998 i les no abonades foren les de gener i febrer, atès que el vehicle venut presentava defectes ocults, essent aquest fet conegut per Mercader.

Aquest primer motiu o greuge en el qual es sustenta el recurs d'apel·lació ha de ser refusat, tota vegada que de la documental que es troba a les actuacions (foli 107) es desprèn que la part defenent no va atendre, per manca de fons, les canvials de 31 de gener i 28 de febrer de 1999 i així ho reflecteix la sentència en el seu segons considerant, per la qual cosa no s'aprecia l'error esmentat pel recurrent, a la vegada que es palesa que la part defenent va incomplir amb l'obligació d'atendre les canvials per a la satisfacció del preu ajornat de la compravenda, el que motiva, a l'empara del pacte quart del contracte signat entre les parts litigants en data 11-11- 1998, el venciment avançat de les restants canvials i permet a l'agent sol·licita el pagament de totes elles.

II.- En segon terme, manifesta la part recurrent que en el considerant primer només s'esmenten les pretensions de la part agent i no les de la defenent i que, contra el que s'assevera en el tercer considerant, els vicis o defectes ocults han restat provats. En efecte, malgrat que no s'hagi realitzat una prova pericial, de la confessió en judici del Sr. Expósito i del testimoni Sr. Carretero, així com de la documental, relativa a factures de tallers i entrades i sortides del vehicle en els tallers (fins a sis vegades) proven que el vehicle patia defectes ocults i l'Honorable Batlle, al no apreciar-ho, ha valorat de forma errònia la prova practicada.

Respecte a l'al·legació segons la qual en el primer Considerant no s'esmenten les pretensions de la part defenent, s'ha d'establir que si bé és cert que en aquest considerant es fa referència a la pretensió de cobrament que exercita la part actora i que es resol en aquests dos primers considerants, en canvi en el tercer dels considerants sí que s'analitza l'al·legació de la defenent consistent en l'existència de defectes ocults i que, d'acord amb els arguments continguts en aquest considerant, és rebutjada per la sentència d'instància. Aleshores, les al·legacions de la defenent han estat contemplades i resoltes, per la qual cosa cap limitació o eradicació del seu dret a la defensa s'ha produït i s'escau refusar aquest greuge o motiu d'apel·lació i procedir a l'examen de l'errònia valoració de la prova quant a la concurrència de vicis ocults en el vehicle adquirit.

III.- De l'anàlisi de la prova practicada a les actuacions s'extreu, en primer terme, que si, com s'assevera a la demanda (foli 54) el vehicle va funcionar de forma correcta fins el mes d'abril de 1999, l'afirmació que l'impagament de les canvials dels mesos de gener i febrer, així com l'al·legat que davant de l'incorrecte funcionament del vehicle des del mes de març no es van presentar les canvials per la part agent resta sense fonament i decau com a argument per a justificar la seva pretensió de negar-se a fer front al deute contret. En segon terme, quant a l'existència de vicis o defectes ocults, s'ha d'establir que només poden ésser reputats com a tals aquells defectes que facin inidònia o inhàbil la cosa adquirida per l'ús al qual va destinada i que la càrrega de la prova dels mateixos correspon a la part que els al·lega. En aquest sentit, si s'analitza la prova de confessió en judici de la part agent, la testifical del Sr. Carretero i la documental que resta incorporada a les actuacions resulta el que segueix.

De la prova de confessió en judici del Sr. Expósito s'extreu que el vehicle que es va vendre era un vehicle d'ocasió i que va tenir problemes, queixant-se el defenent en alguna ocasió de manca de potència. Afegeix que el vehicle es va revisar en garantia i que se li van solventar els diferents problemes que presentava. I si bé manifesta que se li van deixar diferents vehicles de substitució i que se li va proposar canviar el cotxe per un de més car, també sustenta que el vehicle es va reparar i funcionar correctament, a la vegada que cal tenir en compte que té un antiguitat de 12 anys. De la prova testifical del Sr. Carretero només es pot col·legir que consta que el vehicle es va portar a reparar i que el Sr. Julián referia que es mirés la pèrdua de potència del mateix. Si s'analitza la prova documental es pot constatar com, en data 10-2-99, es portar a terme una reparació del vehicle que consisteix en el canvi de filtres i demés actuacions pròpies del manteniment ordinari del vehicle. En data 18 de març de 1999, existeix una ordre de reparació (foli 92) on es refereix que s'ha de comprovar la manca de potència i localitzar l'avaria del compta revolucions. En data 29-4-1999 es portar a terme una nova revisió general es verifiquen frens i canvien plaquetes, amortidors i pneumàtics i es netegen els injector, a la vegada que es verifica que el vehicle "no tira". Afegir que de la lectura de la documental que es troba als folis 108 i 109 s'extreu que el vehicle va entrar al taller en diferents ocasions, des de la data del contracte (11-11- 1998), i que es va comprovar el funcionament del compterevolucions i de la instal·lació de preescalfament, de la manca de potència, ja examinada, una vegada més del compterevolucions, comprovació del funcionament de la direcció, de la compressió i neteja d'injectors.

I de conformitat amb aquests extrems, que resulten del material probatori, s'ha de concloure que algunes de les revisions consisteixen en tasques referents al manteniment del vehicle o petites avaries que resulten de l'ús del mateix (avaria al compterevolucions), mentre que la manca de potència podia ésser deguda a un defecte intern del motor derivat d'un excessiu desgast que el fes inapte per la seva circulació o bé de altres causes, com la brutícia en els injectors, la manca de funcionament adequat del turbocompressor, etc. I davant d'aquests fets, corresponia a la part defenent haver acreditat que els problemes que patia el seu vehicle, que per altra part trobaven la seva correspondència en l'edat del vehicle, es derivaven realment de vicis o defectes que fessin el vehicle inhàbil per l'ús al qual se'l destinava i no que fossin avaries pròpies del desgast i ús d'un vehicle antic i que eren reparades en garantia. I aquesta prova de l'existència dels defectes ocults no consta a les actuacions, el que es podia haver fàcilment solventat amb la pràctica d'una prova pericial on es clarifiqués si patia o no defectes que podien merèixer la consideració de vicis ocults.

IV.- Les anteriors consideracions justifiquen que s'hagi de refusar en la seva integritat el recurs d'apel·lació instat per la part defenent i, per tant, s'hagin d'imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Julián contra la sentència, de data 23-9-2003, dictada per l'Honorable Batlle i confirma íntegrament la seva part dispositiva. S'escau imposar les costes processals d'aquesta instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora