CASS. INVALIDESA ACCIDENT DE TREBALL.SS-101-1/98
- Resolució
- Sentència · 11/11/1999
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 67/1999
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1999:67
- Recurs
- SS-101-1/98
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet
- Àrea
- Administratiu Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- CONCLUSIONS CASS ACCIDENT LABORAL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA PROVA PERICIAL
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat en favor del Sr. Escolano, confirmant la sentència anterior que li reconeixia una pensió d'invalidesa per accident laboral del 35% des de l'1 d'abril de 1998. La disputa girava entorn del grau d'invalidesa que havia de ser reconegut al Sr. Escolano després d'un accident de treball. La CASS havia argumentat que el grau d'invalidesa era del 20%, mentre que el Sr. Escolano sostenia que era del 35%. El tribunal va considerar les conclusions dels perits mèdics i els arguments presentats per la CASS, i va decidir que la descripció de l'afecció del Sr. Escolano no correspondia a la descripció de la CASS, i que la CASS no havia aportat cap element de prova susceptible d'establir que el grau d'invalidesa fos del 20%. Per tant, el tribunal va confirmar la sentència recorreguda i va declarar que el Sr. Escolano té dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident laboral del 35% des de l'1 d'abril de 1998.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet
SENTÈNCIA 99-33 DEL 11 DE NOVEMBRE DE 1999
CASS. INVALIDESA ACCIDENT DE TREBALL: Determinació del grau d'invalidesa.
Ponent: M.I. Sr. Bernard Plagnet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Escolano va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 30 de juny de 1998, confirmant en alçada la decisió del 29 de maig de 1998, per la qual li fou atorgada una pensió d'invalidesa com a conseqüència d'un accident de treball d'un 20%.
2.- En la sentència de 6 d'abril de 1999, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda presentada pel Sr. Escolano i li ha reconegut el dret a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per accident laboral d'un 35% des de l'1 d'abril de 1998.
3.- En el recurs d'apel·lació de data 9 de juny de 1999, la CASS manifesta principalment que el grau d'invalidesa que s'ha d'atribuir al Sr. Escolano és del 20% (10% per la limitació de moviment al canell més un 10% per les manifestacions neurològiques d'aquesta limitació).
La CASS ha confirmat en el seu escrit de conclusions de data 26 de juliol de 1999 els arguments continguts en l'escrit d'apel·lació.
4.- En la seva contesta de data 30 de juny de 1999, el Sr. Escolano manifesta que el grau d'incapacitat s'ha avaluat correctament en un 35%, és a dir:
-un 10% per les manifestacions neurològiques de la mà dreta (adormiment, pèrdua de força);
-un 25% per la limitació en el moviment de flexió dorsal i de flexió ventral.
En efecte, els perits en cap cas afirmen que l'assegurat tingui el canell bloquejat cap amunt i cap avall al mateix temps sinó que el Sr. Escolano pateix una anquilosi a la flexo-extensió del canell, és a dir una limitació fins el 15% per practicar els moviments de flexió dorsal (flexió de la mà cap a dalt) i una limitació fins un 30% per practicar els moviments de flexió ventral (flexió de la mà cap a baix). Ambdues limitacions són perfectament compatibles i mereixen ser valorades de manera independent per tal de fixar el grau d'IPP.
En el seu escrit de conclusions de data 21 de juliol de 1999, el Sr. Escolano confirma els seus arguments i afirma que "contràriament al que afirma la CASS, el meu principal no té el canell bloquejat en un posició sinó que tal i com ha advertit la prova pericial practicada, aquest pateix una limitació en els moviments de la mà cap a dalt i també cap a baix".
El Sr. Escolano demana per tant la confirmació en tots els seus extrems de la sentència recorreguda.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El litigi versa sobre la determinació del grau d'invalidesa que s'ha de reconèixer al Sr. Escolano. Per fixar-lo, el jutge ha de considerar els elements que resulten de la instrucció, és a dir, principalment, les conclusions dels perits mèdics i els arguments presentats per la CASS.
En aquest cas, els perits mèdics conclouen que hi ha un grau d'invalidesa del 35%. El Tribunal no està vinculat per aquestes conclusions, però convé de confrontar els arguments dels perits amb els elements exposats per la CASS.
La CASS es limita a indicar que "no es pot tenir el canell bloquejat en dues formes diferents". Ara bé, l'afecció que pateix el Sr. Escolano no correspon exactament a la descripció de la CASS: es tracta, partint de la descripció presentada pels perits, "d'una limitació (pràcticament a la meitat) en el moviment de flexió dorsal del canell del costat dominant, d'una limitació (pràcticament a la meitat) en el moviment de flexió ventral del canell del costat dominant i d'un dolor a nivell del carp, amb manca de força en els moviments del carp i del polze".
La CASS no aporta cap element de prova susceptible d'establir que el grau d'invalidesa seria del 20%.
En aquestes condicions, convé confirmar la sentència recorreguda.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix confirmar la sentència recorreguda i declarar que l'agent te dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident laboral d'un 35% des de l'1 d'abril de 1998.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.