Terceria de domini; finalitat de la fiança en un embargament preventiu (3000416/2018)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000221/2020 ORIGEN: 3000416/2018 - 00

NIG: 5300542120180002895

PARTS:

Apel·lant : A Morell

Procurador : Sra. Carranza

Advocat : Sr. Águila

Apel·lat : Sra. Benítez

Procurador : Sra. Girona

Advocat : Sra. Vélez

Apel·lat : FALLIDA DEL Sr. Sevillano

Admi. Jud: Sra. Esteban

Advocat : Sra. Nuñez

SENTÈNCIA 041-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vives

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 25.3.20 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió:

"que desestimant íntegrament la demanda principal de terceria de domini interessada per l'entitat bancària "Morell" contra el fallit Sr. Sevillano, representat per la seva Administradora Judicial Sra. Esteban -el referit sent part executada en el procediment civil contenciós per ell encetat i enregistrat amb el número seqüencial 1100033/2003, actualment suspesa l'execució de la sentència recaiguda el 7 de gener del 2015 en mèrits de l'aute dictat el 21 de novembre del 2019- i contra la Sra. Benítez -part executant en el darrer expedient-, ha d'absoldre i absol lliurement als darrers de tots els pediments que els eren dirigits de contrari, amb condemna en costes d'aquesta instància segons s'ha raonat en la fonamentació jurídica de la present resolució."

Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal de la societat Morell va interposar recurs d'apel·lació.

Per escrit de data 22.10.20, la representació processal de Morell va formular les seves conclusions, i en virtut dels arguments que s'hi exposen, demana que es revoqui la sentència d'instància i es reconegui la legítima propietat de Morell sobre la fiança bancària lliurada a la Batllia per a garantir l'embargament preventiu sol·licitat pel Sr. Sevillano sobre els béns de la Sra. Benítez, dient que no es pot executar les costes judicials del procediment al Sr. Sevillano i a la Sra. Benítez sobre la dita fiança bancària, ordenant el retorn a Morell de les quantitats dipositades en el marc de l'execució de la causa referenciada 1100033/2003 i de l'original de la fiança en el seu dia lliurada. Endemés demana que es condemni a l'adversa al pagament de la totalitat de les costes tant de primera com de segona instància amb inclusió dels honoraris d'advocat i procuradora.

Tercer.- En data 23.11.20 l'administradora judicial del Sr. Sevillano va presentar el seu escrit de contesta a les conclusions i en mèrit dels arguments exposats sol·licita la confirmació de la sentència del Tribunal de Batlles de data 25.3.20 i la imposició a la part recurrent de les costes processal amb inclusió dels honoraris d'advocat.

Per escrit de contesta a les conclusions de data 27.11.20, la representació processal de la Sra. Benítez demana la confirmació de la sentència d'instància i que es condemni a la part recurrent al pagament de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

FONAMENTS DE DRET

En el present procediment, la part agent a través d'una terceria de domini reclama front les parts defenents Benítez i Sevillano, el qual està declarat en situació de fallida personal en demanda en la que sosté una petició de declaració que l'import de 63.900,42EUR consignats en la Batllia en el procediment d'autes civils 1100033/2003, és de domini de l'entitat bancària i que no es pot destinar al pagament de les costes taxades en aquell procediment i que li siguin retornats així com el document original de la fiança prestada en aquell procediment, més el pagament de les costes causades.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes a la part agent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- Malgrat l'extensió dels escrits i de la sentència dictada en aquest procediment, el debat d'aquest litigi es pot resumir de manera més sintètica en el següent plantejament: l'entitat Morell va atorgar una pòlissa denominada de contra garantia, per compte del Sr. Sevillano, en favor de la Batllia "com a cobertura de les possibles responsabilitats pecuniàries que puguin derivar-se de la demanda d'embargament preventiu instada contra la Sra. Benítez" (foli 79 i seg.).

Efectivament, el seu client Sr. Sevillano va demanar davant la Batllia l'embargament preventiu d'un edifici propietat de l'esmentada senyora i va prestar aquesta caució, en compliment de l'article 2 del Decret d'1 de maig de 1922, en benefici de la propietària de l'immoble pels perjudicis que el dit embargament preventiu li pogués causar aquell embargament preventiu.

Resulta evident que aquesta és la funció i finalitat de tota caució en un embargament preventiu. Si aquest ha causat al final del plet principal una sèrie de perjudicis a la propietat i aquesta els reclama, entra en joc aquella garantia per respondre d'aquests perjudicis. Dit en altres paraules, l'embargament preventiu té dos efectes: un de positiu, que és el d'assegurar el resultat final del plet principal en favor de la part agent, la qual tem que la durada del procediment pugui propiciar que quan hagi d'executar la sentència que li ha resultant favorable, resulti impossible perquè el bé sobre el que recau el litigi hagi estat sostret de disponibilitat; i un altre efecte, aquest negatiu per qui demana la mesura cautelar esmentada, que és la de que si resulta el plet principal desestimat, aquell embarg ara ja injustificat hagi pogut ocasionar uns perjudicis ("a recer de possibles abusos" en paraules de l'Aute de 27.1.11 TSJC 234/10) a qui l'ha sofert de manera injustificada i calgui rescabalar-la dels danys soferts per aquella trava que s'ha demostrat injustificada.

TERCER.- Doncs bé, això és el que va esdevenir en aquell plet. El plet principal instat pel Sr. Sevillano finalment fou desestimat perquè es fonamentava en un document declarat fals per la jurisdicció penal.

Aleshores, la defenent Sra. Benítez va demanar l'execució de la sentència absolutòria pels seus interessos i va concretar aquesta execució en el pagament de les costes i despeses causades en el plet principal (63.900,42EUR). Res va demanar per danys i perjudicis derivats de l'embargament preventiu.

La Batllia va requerir a l'entitat avalista a que fes el pagament d'aquesta suma, i l'entitat en compliment del mandat judicial ho va consignar però ja va anunciar la seva oposició i va demanar que no es lliurés la suma consignada fins haver resolt aquesta oposició. Posteriorment, en primera instància es va desestimar l'incident d'execució per raó de forma i aquesta decisió va ser confirmada per aquesta Sala en Aute de 26.9.18 (TSJC 151/18). En aquesta decisió es va instar a la part promotora incidental que havia d'acudir a una terceria de domini o de millor dret per discutir si ella estava o no obligada a fer la consignació de la suma requerida per la Batllia.

QUART.- I així arribem al moment del present plet. L'entitat bancària insisteix en que ella va garantir únicament les responsabilitats pecuniàries "derivades de la demanda d'embargament preventiu", però no les de la demanda principal. I efectivament li assisteix plenament tota la raó, segons la documentació dels folis 79 i seg.. La sentència d'instància fa una aplicació extensiva i injustificada de l'objecte de la caució prestada, que és l'única qüestió transcendental per resoldre el litigi. No es tracta d'analitzar ara quina és la finalitat de l'embargament preventiu, sinó la d'analitzar la finalitat de la caució.

Si la part executant no ha demanat cap mena d'indemnització de danys i perjudicis per tenir el seu immoble embargat durant la tramitació del plet, no hi ha objecte de la garantia prestada i no pot ser l'entitat garantista obligada a pagar una suma que no respon a l'objecte de la fiança. Tan simple com això. En cap moment va garantir les responsabilitats pecuniàries de la demanda principal, sinó només les de la demanda d'embargament preventiu. Si no hi ha perjudicis derivats de l'embargament preventiu, no hi ha obligació de garantir res.

CINQUÈ.- Tot això porta a la conclusió de que la demanda ha de prosperar i cal declarar que la suma consignada per ordre judicial en el procediment 1100033/2003 per import de 63.900,42EUR és de legítima propietat de Morell i que li ha de ser retornada juntament amb el document original de la pòlissa de garantia de 7 de febrer de 2003, amb imposició de pagament de les costes de la instància a les parts defenents.

SISÈ.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Morell contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de març de 2020, que revoquem íntegrament i ESTIMAR la demanda interposada per la dita entitat bancària declarant que la suma consignada per ordre judicial en el procediment 1100033/2003 per import de 63.900,42EUR és de legítima propietat de Morell i que li ha de ser retornada juntament amb el document original de la pòlissa de garantia de 7 de febrer de 2003, amb imposició de pagament de les costes de la instància a les parts defenents.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.