CASS. Procedència d'un alta mèdica (0029/07)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0020-1/06 TSA: 73/06

S E N T È N C I A NÚM. 29-2007

PARTS:

Apel·lant: Rius

Representant: en nom propi

Advocat: Nuñez

Apel·lada: Sanz

Advocat : Álvarez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0020-1/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Rius va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 21 de febrer de 2006, confirmant en alçada la decisió del 18 de gener anterior sol·licitant l'anul·lació de l'acte impugnat i el reconeixement del dret a ser reposada en situació de baixa mèdica des del 21 de novembre del 2005.

2.- En la sentència del 9 de novembre del 2006, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel la Sra. Rius.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 6 de desembre del 2006, la Sra. Rius manifesta principalment que:

-la malaltia psíquica que pateix no la ha incapacitat permanentment per exercir una activitat laboral, però si temporalment el que justifica el pagament per part de la CASS d'una indemnització per atur de treball.

-demana el pagament de les costes processals;

Confirma els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 2 de febrer de 2007.

4.- En la seva contesta de data 10 de gener del 2007, la CASS manifesta principalment que:

-el perit psiquiàtric reconeix que la patologia no existeix, per tant, la readaptació ja no és un problema de la CASS però si és una tasca dels serveis socials oportuns.

-no procedeix la condemna a costes i honoraris d'advocat i procurador.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 1 de febrer de 2007.

5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El litigi interposat en el present cas és el següent:

La Sra. B. patia abans de la data d'alta per la CASS un trastorn d'adaptació de tipus ansiós depressiu constatat per diferents metges i manifesta que aquesta malaltia psíquica no la incapacite permanentment per exercir una activitat laboral, però si temporalment el que justificaria el pagament per part de la CASS d'una indemnització d'atur per malaltia.

Tercer.- Convé d'aplicar les disposicions de l'article 24 del reglament Tècnic que disposa principalment, « la prolongació de les prestacions, passats els sis mesos, s'acordarà per decisió expressa de la Caixa, preservant-se el dret d'efectuar o fer efectuar prèviament tot control que jutgi necessari; en cas afirmatiu, les prorrogues s'atorgaran igualment per períodes de sis mesos, renovables fins a l'expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica... ».

Segons la CASS, les patologies estan actualment estabilitzades i per tant no justifiquen la prolongació de l'atur de treball (veure foli 9).

Com ja ha jutjat aquesta Sala en varies circumstancies, l'apreciació d'una situació d'aquesta naturalesa s'ha de fer considerant principalment els elements continguts en els informes dels perits mèdics. En efecte, aquests documents no lliguen al jutge però constitueixen un element d'apreciació important.

El diagnòstic en matèria psiquiàtrica es presenta sempre delicat. Per tant, el peritatge del Dr. Sarabia manifesta en el seu informe de data 29 de juny de 2006: «Considera que aquestes patologies no la incapaciten per exercir les seves activitats laborals i s'ha de tractar des d'una perspectiva multidisciplinària per facilitar que la pacient es readapti progressivament a una vida laboral activa que li permeti tenir la seva pròpia autonomia i autogestió » (. Foli 154). Però afegeix immediatament, «aquest procés terapèutic pot esdevenir complex i de difícils resultats a curt termini degut a la resistència que pot plantejar la pacient davant d'una alternativa que no sigui la seva invalidesa laboral, per que considera que una alta laboral immediata no serà una bona estratègia, tot i que s'haurà d'anar plantejant a mig termini ».

Com ha remarcat encertadament el Batlle en la sentencia (Fonament de dret tercer), el Dr. Sarabia defineix en la seva última frase una "estratègia" de naturalesa mèdica. Es tracta per tant d'una proposició de caràcter purament mèdic. A més convé de remarcar que el peritatge només precisa que la prolongació de la baixa mèdica sigui susceptible de millorar l'estat de salut de la Sra. B.

Com ja ha jutjat aquesta Sala (sentencia 95-04 del 23 de febrer de 1995, Recull, pàgina 155), « si s'observa que la patologia resultant ja està consolidada perquè el tractament mèdic ja no pot millorar-la, és procedent l'alta mèdica i la valoració, si s'escau, del grau invalidant de les lesions per tal d'atorgar una eventual pensió d'invalidesa malaltia ».

En conseqüència i per aquests motius, cal desestimar la demanda.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Rius.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió contenciosa de la CASS de data 21 de febrer del 2006, confirmant en alçada la decisió del 18 de gener del 2006, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.