Contracte laboral: determinació del concepte de càrrec de confiança.- Extinció del contracte laboral i determinació de les indemnitzacions (239/04)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA DE 14 D'ABRIL DE 2005

Contracte laboral: determinació del concepte càrrec de confiança.- Extinció del contracte laboral i determinació de les indemnitzacions que té dret a percebre el treballador amb facultats de direcció.- Prova de testimonis

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Gomila va treballar al restaurant del ORG_2, del dia 15 d'agost del 2002, fins al dia 18 de setembre del 2003, on va ell mateix resoldre la relació laboral amb un període de preavís. El dia 31 d'octubre del 2003, el Sr. Gomila va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 28.328,68 EUR en concepte de: dies de descans setmanal treballats i no cobrats (11.734,20 EUR); dies de vacances no gaudides i no remunerades (1.605,15 EUR); dies de festa retribuïda i no recuperable, no abonades (1.107 EUR); pagament d'hores extraordinàries realitzades des del mes d'agost del 2002, fins el mes de setembre del 2003, impagades (14.226,60 EUR), menys les sumes ja abonades de 2.558,53 EUR; així com a practicar les oportunes cotitzacions prop de la CASS.

II.- La societat ORG_0 es va oposar a les pretensions de l'agent, contestant que el Sr. Gomila ostentava un càrrec directiu i que el mateix va ésser satisfet pel que fa als dies de descans setmanal, als dies de vacances i als salaris.

III.- Per sentència de data 25 d'octubre del 2004, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant en part la demanda de la part actora, va condemnar la societat ORG_0 a declarar i cotitzar a la CASS, els 15 dies de salari no cotitzats en el període del 15 d'agost del 2000 a l'1 de setembre del 2002, sense fer especial condemna en costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- S'ha d'analitzar punt per punt les reclamacions de la part agent en concepte d'havers laborals pendents. Respecte a les hores extraordinàries, el Reglament Laboral estableix que la jornada legal de treball per els treballadors assalariats, serà de 40 hores setmanals i de 8 hores diàries, però que els directors o gerents, i en general, els càrrecs de confiança de les empreses, els quals per la natura de llur treball no poden estar subjectes a una estricta limitació de jornada, resten excloses del règim legal. Pertoca doncs a l'empresari provar que el treballador que reclama el pagament d'hores extraordinàries, ostenta un dels càrrecs no sotmesos a la durada legal del treball. El Sr. Gomila desenvolupava la tasca de "chef de cuina" del restaurant ORG_1 i per tant la seva activitat era regulada per les disposicions del Decret sobre el contracte de treball i del Reglament Laboral, però això no impedeix que el mateix hagi exercit una tasca de confiança de les enunciades a l'article 15-a del Reglament Laboral. El criteri que caracteritza un càrrec de confiança és una gran autonomia d'actuació i poders de direcció o de gestió importants. Resulta del testimoniatge de la Sra. Sancho, encara que s'ha de considerar-lo amb cautela a raó del lligam de subordinació existent entre la mateixa i la part defenent, que dins de les funcions del Sr. Gomila s'incloïen: les de contractar i acomiadar el personal de la cuina, de dirigir-lo, de fer les comandes per la cuina, de gestionar els comptes, de fer els pressupostos, de fixar els preus del menú de la carta, de fer l'inventari de l'establiment. La part que recorre reconeix que tenia empleats sota les seves ordres i no nega en el seu escrit de conclusions en tràmit d'apel·lació que podia contractar i acomiadar dit personal, fer les comandes establir els pressupostos i fixar el preu dels restaurant. Per tant està suficientment provat que el Sr. Gomila gaudia d'una gran independència per gestionar el seu servei, amb facultats de direcció molt importants, que acrediten que la seva tasca corresponia a un càrrec de confiança quedant exclòs de la reglamentació sobre la durada legal del treball. S'ha doncs de desestimar la reclamació del recorrent en concepte d'hores extraordinàries.

II.- Pel que fa a la reclamació en concepte de dies de descans setmanal, el Sr. Gomila no aporta cap prova de les seves simples afirmacions. Encara que es pugui entendre que el treballador tingui moltes dificultats per provar els fets que al·lega, força és de constatar que en el cas d'autes, no consta el més mínim element que pugui corroborar les seves declaracions. A més a més, a raó de la naturalesa de la tasca de confiança que desenvolupava el treballador, amb una gran flexibilitat del seu temps de feina, és més versemblant el testimoniatge de la Sra. Sancho que estableix que el Sr. Gomila si alguna setmana no feia festa, les recuperava les setmanes següents.

III.- També s'ha de desestimar les pretensions de l'agent en concepte de dies de festa, atès que el treballador reclama el pagament de 10 dies festius, quan en la liquidació dipositada a la Batllia, consta la indemnització de 15 dies recuperables, és a dir més que el que demana el Sr. Gomila.

IV.- Respecte a les vacances anyals, importa poc que els dies 8 de setembre, 25 i 26 de desembre que són dies festius, varen ésser inclosos en els períodes de vacances gaudits pel treballador, ja que els dies de vacances són naturals i no laborals, per tant no hi ha res a afegir al raonament de la sentència impugnada que ha fet una interpretació ajustada i acurada dels fets.

V.- En la liquidació establerta per l'empresa, la mateixa va descomptar de les sumes degudes al treballador, la quantitat de 2.700 EUR pagada a títol d'avançaments de salari, mitjançant dos xecs d'un import respectiu de 1.100 i 1.500 EUR i 100 EUR en metàl·lic. El Sr. Gomila no pot negar aquests pagaments sense mala fe, ja que els xecs han estat ingressats al compte bancari obert al seu nom i al nom de la seva concubina, sense que provi que l'empresa era deutora d'aquesta darrera.

VI.- Per conseqüent s'ha de desestimar el recurs del Sr. Gomila i condemnar, en virtut del principi de venciment, el mateix, al pagament de les costes processals de segona instància, llevat dels honoraris d'advocat de la part adversa, a raó del caràcter laboral del litigi.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 25 d'octubre del 2004, en tots els seus extrems; condemnar el recorrent a les costes judicials de segona instància, llevat dels honoraris d'advocat de la part adversa.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.