Majors de maltractament utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, menor de danys doloses - Presumpció d'innocència (6000048/2021)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 00000078/2022 Núm. de Causa: 6000048/2021

SENTÈNCIA 2-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Esparza

Advocat: Sr. Catalá

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el vint-i-set de gener de dos mil vint-i-tres.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 8 de juny del 2022 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per dos delictes majors de maltractament utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, pel delicte major de maltractament utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima amb l'agreujant de parentiu, i per un delicte menor de danys dolosos. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 8 de juny de 2022 amb la següent part dispositiva:

DECIDEIX

"Condemnar Esparza com a responsable penal en concepte d'autor de:

-Un DELICTE MAJOR de MALTRACTAMENT utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, a la pena d'UN (1) ANY de PRESÓ condicional, amb un termini de suspensió de quatre anys.

-Un DELICTE MAJOR de MALTRACTAMENT utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima amb l'agreujant de parentiu a la pena de QUINZE (15) MESOS de PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de quatre anys.

-Un DELICTE MAJOR de MALTRACTAMENT utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, a la pena d'UN (1) ANY de PRESÓ condicional qualificada a no entrar en contacte amb la Sra. Daza pel termini de quatre anys, amb un termini de suspensió de quatre anys.

-Un DELICTE MENOR de DANYS DOLOSOS a la pena de MULTA de CINC- CENTS (500) EUROS

Per tots tres delictes a la PENA COMPLEMENTÀRIA de seguiment del programa de Govern d'atenció a les relacions no violentes fins al seu compliment o durant el termini d'un any.

Absoldre Esparza d'un delicte major de MALTRACTAMENT utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima.

En concepte de responsabilitat civil Esparza haurà d'indemnitzar Pombo en la quantitat de SIS-CENTS NORANTA-TRES EUROS amb NORANTA CÈNTIMS (693.90EUR)

Se'l condemna també al pagament de les despeses processals causades".

Resolució modificada mitjançant Aute de data 15 de juny de 2022.

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"El processat Esparza nascut el dia xxs de desembre de xxx, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, i la Sra. Daza van mantenir una relació sentimental de parella durant els anys 2012-2014, fruit de la qual va néixer la seva filla Cañete al gener de 2013, tenint ambdós progenitors des de la seva separació una relació conflictiva.

En el marc del règim de visites fixat, el diumenge dia 4 de febrer de 2018 a les 19.00 hores, l'acusat es dirigí vers el domicili de na Daza, lloc acordat per l'intercanvi de la menor, radicat al XXXX, essent aquest un carrer sense sortida i on esperava la mare Daza que es trobava acompanyada per la seva amiga Pombo -també ex-parella sentimental de Esparza.- trobant-se ambdues a l'interior del vehicle titularitat d'aquesta darrera, marca Audi model xx i matrícula andorrana xxx.

Una vegada la menor era ja dins del vehicle, asseguda al seient del darrera, l'acusat sense causa aparent va dirigir el seu vehicle xxx, matrícula andorrana xxx, contra l'Audi, envestint-lo de manera que feu topar la seva part davantera contra el lateral esquerre almenys en dues ocasions, causant uns danys que es reclamen, marxant seguidament del lloc.

Requerit en el mateix moment el Servei de Policia, la patrulla composta pels agents amb carnet professional números PO364 i PO375, van poder constatar els danys causats, observant que a la calçada, que era amb dos centímetres de neu, hi havia rastre de roderes que coincidien amb els impactes a l'xxx i l'alçada del vehicle xxx, localitzat a proximitats, estacionat a l'aparcament comunal exterior "Prat de l'Areny", encara amb el motor calent.

No ha quedat acreditat que uns dies abans, el 21 de gener de 2018, en les mateixes circumstàncies de lloc i hora, l'acusat topés contra les cames de J.A.D., de 17 anys d'edat i fill també de na Daza d'una altra relació, que s'havia interposat en la trajectòria del vehicle conduit per l'acusat Esparza.

A resultes dels fets esdevinguts el dia 4 de febrer de 2018, la menor Cañete va ser atesa al Servei d'Urgències de l'Hospital afectada d'un estat d'ansietat, sense que constin altres lesions en les persones de Daza i Pombo, directament relacionades amb els fets d'autes.

Els danys del vehicle estan pressupostats en 693,90 EUR (foli 5) ».

III.- RESULTANT: que la defensa d'Esparza al·lega com a primer motiu d'impugnació, que la sentència no conté una narració precisa dels fets que considera provats, ja que s'han deixat de tenir en consideració una sèrie de circumstàncies que no són fets, sinó dades que entén que qüestionen la participació del Sr. G. en els fets delictius pels quals ha estat condemnat i que es diu que la sentència no ha valorat.

Com a segon motiu d'impugnació s'al·lega l'error en l'apreciació de les proves i la violació del principi de presumpció d'innocència

Sol·licita que es reformi la sentència objecte de recurs i que s'acordi l'absolució del seu defensat de tots els delictes pels quals ha estat condemnat.

IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació formulat i interessa la confirmació de la resolució objecte de recurs.

Considera el Ministeri Fiscal que es confonen el que són fets que es consideren provats, amb el procés intel·lectual de valoració de les proves, a través del qual s'arriba a considerar-los provats i quina correcta ubicació és en els fonaments jurídics.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació d'Esparza impugna la sentència que el condemna com autor de tres delictes majors de maltractaments utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a les víctimes i d'un delicte menor de danys dolosos al·legant, com a primer motiu d'impugnació, que la sentència no conté una narració precisa dels fets que considera provats, ja que s'han deixat de tenir en consideració una sèrie de circumstàncies que no són fets, sinó dades que la part recurrent entén que qüestionen la participació del Sr. G. en els fets delictius pels quals ha estat condemnat i que es diu que la sentència no ha valorat.

Com exposa el Ministeri Fiscal en la seva contesta al recurs, es confonen el que són fets que es consideren provats amb el procés intel·lectual de valoració de les proves, a través del qual s'arriba a considerar-los provats i quina correcta ubicació és en els fonaments jurídics. En l'apartat de fets provats només s'han de consignar els elements fàctics que el tribunal considera acreditats com a resultat de la valoració de les proves (article 180 del Codi de Procediment Penal)

La prova d'aquesta confusió es troba en el segon motiu d'impugnació en què s'al·lega l'error en l'apreciació de les proves i la violació del principi de presumpció d'innocència, i es tornen a reproduir els arguments exposats en el primer motiu d'impugnació sobre aquelles dades o elements de prova al·legats per la part recurrent no han estat específicament valorats en la sentència com hagués estat desitjable, però això no comporta necessàriament una infracció del deure de motivació amb rellevància sobre la presumpció d'innocència del recurrent perquè la sentència exposa els elements de prova en els quals sustenta l'autoria del processat, la conclusió obtinguda en base als mateixos resulta raonable i no resulta contradita per les consideracions exposades per la part recurrent.

En aquest sentit el Tribunal Constitucional té declarat -causa 2108-21-RE- que el deure de motivació queda satisfet "si el justiciable pot conèixer les raons de la decisió adoptada tot explicant la ponderació contradictòria de les argumentacions de les parts sense que calgui donar una resposta expressa i detallada a tots aquests arguments sinó a aquells que siguin decisius per al resultat del procediment" .

El dret a la tutela judicial efectiva i el deure de motivació de les decisions judicials no significa que el tribunal hagi de detallar una resposta explícita i detallada a tots i cadascun dels arguments de la part (SSTEDH de 9 de desembre de 1994 -assumpte RUIZ TORIJA, de 29 d'agost de 2000 -assumpte JAHNK i LENOBLE o 12 de febrer de 2004 -PEREZ Cañete FRANÇA-). Això és desitjable però no indispensable. N'hi ha prou que la lectura de la sentència mostri els fonaments probatoris de la convicció del tribunal i les raons per les quals ha rebutjat altres arguments o proves de signe exculpatori, tenint en compte que l'acceptació d'aquelles, en molts casos pot suposar ja implícitament el rebuig d' aquestes. Sí que és imprescindible que en els que són els nuclis bàsics del debat, hi hagi la corresponent resposta judicial explicitada.

II.-CONSIDERANT: que la sentència declara acreditat que el Sr. Esparza de forma intencionada va envestir al menys en dos ocasions amb la part davantera del seu vehicle xxx, la part lateral esquerra del vehicle xxx A4, propietat de Pombo trobant-se en el seu interior aquesta, Daza i la seva filla Cañete, que també és filla del recurrent, i causant danys al vehicle.

El Tribunal de Corts, tot i la negativa per part del recurrent d'haver comés aquests fets, denunciats per Daza i Pombo, els considera provats perquè els agents amb carnet professional PO364 i PO375 es van personar en el lloc dels fets, a requeriment de la Sra. B., immediatament després d'haver succeït i van poder comprovar el rastre de les rodes que el vehicle del processat va deixar en la neu al moment d'impactar amb l'xxx i que el xxx, malgrat el seu estat general, va ser trobat amb un lloc pròxim als dels fets, amb el motor encara calent i presentava uns desperfectes compatibles per alçada i lloc amb els danys de l'xxx. Tanmateix la menor Cañete va haver de ser atesa per un estat d'ansietat i va manifestar a la psicòloga Sra. F. que el seu pare, respecte al qual no va expressar tenir sentiments negatius, li va donar un cop amb la seva furgoneta al cotxe de "xxx".

El Tribunal de Corts va disposar de prova de càrrec apta i suficient per arribar a la conclusió de que efectivament el processat va envestir amb el seu vehicle, el vehicle que ocupaven Daza, Pombo i la menor Cañete, ja que la denúncia d'aquesta col·lisió intencionada formulada per les dues primeres va ser ratificada a l'acte del judici oral per la Sra. D.. La seva realitat es va veure confirmada per les constatacions fetes pels agents del Servei de Policia, que van acudir al lloc dels fets de forma immediata en rebre l'avís de la seva producció, respecte als danys que presentava el vehicle xxx en el parafangs posterior esquerre i les portes laterals esquerres, la recent utilització del xxx i la localització de cops i ratllades arreu de la carrosseria i para-xocs del mateix i l'existència en la neu de vàries traces de neumàtics en direcció a l'xxx que acabaven just en els punts d'impacte -segons consta a l'informe del foli 6 de la causa, ratificat a l'acte del judici pels dos agents-. Finalment les manifestacions de la menor a la psicòloga confirmen la correcció de la convicció obtinguda de les proves directes.

La conclusió sobre l'autoria dels fets per part del processat resulta la conseqüència lògica i raonable del resultat de les proves exposades i cap de les al·legacions de la part recurrent evidencia que els fets declarats provats no van succeir.

Així:

1.- L'existència de males relacions entre Daza i el processat ja van ser considerades per Tribunal de Corts i en els fets provats de la sentència es deixa constància de la relació conflictiva que tenien, però ni aquesta mala relació ni la que pogués tenir amb la Sra. B. evidencien que els fets denunciats no van succeïr, quan hi ha proves diferents de les seves declaracions que corroboren la seva realitat i quan precisament la mala relació que el processat tenia amb la Sra. D. podria ser la causa de la seva conducta:

2.- la negativa del processat a admetre els fets no demostra la seva innocència;

3.- no és cert que els agents del Servei de Policia observessin només les marques de rodes d'un sol impacte. Consta a l'informe del foli 6 que s'observen vàries traces de neumàtics en direcció al vehicle xxx i que totes acaben just en els punts d'impacte, el que acredita que, tal com van manifestar les denunciants, es va produir més d'una col·lisió;

4.- és cert que les empremtes de neumàtic no es van vincular al vehicle del processat, però no perquè no es corresponguessin amb el vehicle sinó perquè no consta fet l'estudi i així es pot concloure de les manifestacions de l'agent PO364 quan va dir que no creia que haguessin verificat la correspondència de les marques de neumàtics amb els del vehicle del processat;

5.- el fet que no constés en l'informe policial que s'observessin petjades al voltant del vehicle de la Sra. B., no significa que no fos veritat el que van manifestar les denunciants en relació a que el processat va donar voltes al voltant del vehicle, ja que és possible que només es fixessin en els indicis de la col·lisió, respecte a la qual sí que van constatar la correspondència entre les traces de neumàtics amb els punts de col·lisió del vehicle xxx;

6.- que no es demanessin les gravacions de les càmeres de seguretat d'una empresa propera al lloc dels fets o no s'aportés el vídeo que la Sra. D. va dir que havia gravat dels fets, no demostra que aquests no succeïssin i la realitat dels mateixos queda constatada per altres proves;

7.-efectivament els agents no van presenciar els fets però van apreciar indicis de la seva comissió tal com s'ha exposat;

8.- el pèrit aportat per la part recurrent no va poder comprovar l'estat del vehicle del processat després dels fets, sinó que el va examinar més de dos anys després i, per tant, no va poder constatar si presentava desperfectes compatibles amb haver col·lidit amb el vehicle de la Sra. B. Va manifestar el pèrit que els impactes no devien ser molt violents a la vista del pressupost de la reparació dels danys i per tant, considerem que no es pot descartar que els danys que presentava el vehicle xxx en el para-xocs fossin a conseqüència de les col·lisions, tot i que el mal estat general del vehicle, amb cops i ratllades arreu de tota la carrosseria, no va permetre fer una correspondència precisa;

9.- que el processat no va obrir la porta als agents perquè no hi era i sí altres fills a casa seva, són manifestacions no comprovades i que, a més, tenint en compte que els fets acabaven de succeïr, que el vehicle estava aparcat a prop de casa seva amb el motor encara calent i que el processat no responia les trucades telefòniques, és raonable concloure que van ser manifestacions exculpatòries que no responien a la realitat;

10.- tot i que la Sra. B. no va comparèixer al judici i va només aportar un pressupost de reparació del vehicle, la realitat dels danys i la seva correspondència amb aquells quina reparació va ser pressupostada resulta de l'informe realitzat pels agents del Servei de Policia; i

11.- el que la Sra. B. tingués una patologia prèvia cervical i el Tribunal de Corts considerés que les lesions de les quals es queixava fossin anteriors no treu que, si aquella va fer algún mal gest durant l'actuació de l'acusat, es pogués aguditzar la simptomatologia dolorosa de dites lesions; i finalment ignorem la causa per la qual aquella no va comparèixer al judici, però la seva absència no impedeix tenir per acreditats els fets a través d'altres proves.

Els arguments defensius, malgrat no haver estat tots analitzats en la sentència, molt d'ells són incompatibles amb el resultat d'altres proves i la resta són irrellevants per evidenciar que els fets no van succeïr com es declara en la sentència.

La condemna del recurrent es sustenta en prova de càrrec vàlida, de suficient contingut incriminatori i correctament valorada, no havent-se produït la vulneració de la presumpció d'innocència que es denuncia.

El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima.

III.-CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada d'Esparza contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 8 de juny de 2022.

2.- CONFIRMAR íntegrament la sentència objecte de recurs.

3.- Imposar a la part recurrent les despeses processals causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.